Més sobre els espais del carrer Providència

Aquesta entrada no versa exactament sobre els espais de l'escola de la Mercè, però sí sobre el seu entorn immediat. I està relacionada directament amb aquesta recent entrada, que parlava sobre l'actual centre al carrer Providència, a l'antiga fàbrica de gas, i donava algunes dades sobre el contigu convent de Sant Jordi i Sant Domènec. Gràcies al bloc Tortosa Antiga, podem ampliar la informació sobre aquest darrer edifici que, en el pitjor dels casos, és el veí més proper a l'actual Mercè, paret per paret.

Com comentàvem fa poc, el convent de Sant Jordi i Sant Domènec va patir danys de molta entitat durant la guerra civil (1936-1939). La destrucció pot comprovar-se en aquesta fotografia aèria. A la Els bombardeigs en van deixar dempeus només els murs i fins i tot d'aquella manera. Aquesta altra imatge mostra la destrucció d'una altra perspectiva (va ser feta des de les Avançades de Sant Joan) i hi hem afegit algunes indicacions per facilitar la identificació dels diferents edificis dels quals parlem en aquesta entrada.

Fora dels murs, i encara malmesos, del convent de Sant Domènec només es va conservar intacta la portalada, que és la que es veu en aquesta imatge actual. I s'hi veu com a part de l'edifici ja reconstruït durant la postguerra (en parlem unes línies més endavant).

Tanmateix, l'atzar va salvar els altres dos edificis del conjunt, que avui coneixem com a Reials Col·legis: el col·legi de Sant Jaume i Sant Maties, amb el seu fabulós pati, i l'església de Sant Domènec, que era la seva església conventual i que avui s'ha convertit en una mena de saló d'ocasions cèlebres de la ciutat, sota el nom d'Espai Sant Domènec, a més d'acollir un centre d'interpretació del Renaixement.

Tornant al convent, la reconstrucció que se'n va fer a la postguerra exemplifica les paradoxes que té la vida de vegades. Regiones Devastadas, que a Tortosa va fer gairebé tan de mal com les bombes, va tenir un moment inspirat i a l'hora de reconstruir l'edifici va reconstruir també el claustre dominic, com ens recorden els sautors de Tortosa Antiga. Va ser l'únic pati de la ciutat que seria reconstruït després de la guerra. "L'elecció dels materials potser és un tant desencertada, però tot i així es va crear un espai únic i evocador d'un passat més esplendorós que l'actual", ens conten.

Així és avui aquest claustre tortosí.

La portalada del carrer Montcada

I trastejant per Internet, hem trobat una imatge més, de les més característiques, de l'edifici del carrer Montcada que va acollir l'escola de la Mercè entre 1970 i 1982. Era la portalada de l'antic seminari, que va sobreviure a totes les remodelacions que va patir el casalici durant més de tres segles. També als danys que el conjunt va patir durant la guerra civil 1936-1939.

No tenim datada aquesta imatge, però està clar que ha de posterior, si més no, a l'any 1928, que es quan es va crear l'històric institut de Tortosa. En la foto de principis del segle XX que vam publicar en aquesta entrada, s'aprecia que el rètol que resa "Instituto Nacional de Enseñanza Media" no hi és al frontispici de la portalada. Però és més, la imatge és, en qualsevol cas, posterior a 1939, ja que l'adjectiu "Nacional" es va afegir a la denominació dels instituts de secundària durant el franquisme.

No ho distingim prou bé, atés que l'enquadrament de la foto està molt centrat en la portalada, però creiem que s'hi insinua l'estètica de la rehabilitació que va fer Regiones Devastadas entre 1953 i 1956 (l'edifici va estar abandonat catorze anys després de la guerra civil). I tampoc hi surt la tanca que es va instal·lar a la vorera durant els anys 70, quan l'edifici era escola de la Mercè per evitar que els alumnes sortíssim corrent directament al carrer: ja era una època en què, sense ser com ara, hi havia més trànsit rodat. És a dir, que molt probablement la imatge va captar-se dins del marge d'aquestes dues dècades.

L'emblemàtica portalada va desaparèixer quan l'edifici va ser enderrocat definitivament fa uns anys. Tenim entés que en el projecte d'edifici central de la Generalitat a les Terres de l'Ebre s'hi preveia recuperar-la d'alguna forma, com a record i testimoni històric. Però ja sabreu que aquest projecte es troba actualment aturat, a causa de la crisi i les retallades.

Més sobre l'antic seminari del carrer Montcada

Tenim més informació sobre l'antic seminari de Tortosa, ubicat al carrer Montcada, en un gran conjunt arquitectònic que, posteriorment, esdevindria institut de secundària i acabaria acollint, entre 1970 i 1982, l'escola de la Mercè. De les moltes vicissituds històriques que va patir aquest casalici n'hem parlat abundantment en les anteriors entrades i entrades més antigues.

Ara estàvem buscant més imatges sobre l'església del seminari, que seria enderrocada després de la guerra civil 1936-1939 i el solar de la qual va ser reconvertit en pati i pista poliesportiva. I hem trobat a internet aquesta fantàstica foto panoràmica de la Tortosa anterior a la guerra civil, probablement de principis del segle XX. En tot cas, és posterior a 1903, perquè s'hi veu ja la característica cúpula de l'església de la Reparació, que s'havia acabat de construir i consagrar aquell any. Recordem que aquest temple va aixecar-se on havia estat l'edifici principal del convent de la Mercè, al recinte del qual s'havia creat el 1848, i per decisió municipal, la nostra escola.

Tornem a la foto. En primer terme hi apareix, vista per la part posterior, la gran edificació del seminari. És fàcil d'identificar per les dues torres que presidien la façana de la seva església. Aquí veiem també que la nau principal tenia una petita cúpula. Però és que, a més a més, a l'esquerra del temple hi veiem el cos principal del seminari, amb el pati que, molt modificat després de la guerra, vam conèixer. Fins i tot es veu amb claredat la galeria superior, com un tercer pis, que hi havia al sector que donava al carrer Montcada. Una galeria oberta cap al pati interior (com aquí sembla insinuar-se també) i que quan el recinte va acollir la Mercè s'usava com a lloc d'esbarjo, bàsicament per les noies.

Hem volgut situar alguns d'aquests elements sobre la foto per tal de facilitar-ne la identificació.

Però la foto té un altre valor històric afegit per ella mateixa. L'autor va ser el fotògraf tortosí Ramon Borrell i Codorniu (Tortosa, 1869-1948). Borrell va retratar Tortosa durant dècades i una selecció de les seves fotos van convertir-se en sèries de postals. Aquesta imatge correspon a la segona sèrie. Aquestes postals s'usaven sovint com a reclam publicitari. En aquest cas, dels "Hipofosfitos Salud para la Tuberculosis" i del "Elixir Digestivo Salud".

La casa farmacèutica madrilenya "Salud" va fer molt populars a principis del segle XX els hipofosfits, un preparat en forma de xarop que segons la publicitat de l'empresa, molt desenvolupada per l'època pel seu gran abast (postals, diaris...), servia per unes quantes coses: des d'obrir la gana i servir a la vegada com a digestiu, a combatre la tuberculosi, passant per ser una font de ferro per les dones embarassades i tractar l'insomni. No tenim capacitat per jutjat l'eficàcia real d'aquest producte d'amplíssim espectre i no és que ajudi a formar criteri la florida publicitat que l'empresa prodigava, molt de l'estil de l'època però que, des de la perspectiva actual, no inspira precisament una gran confiança. Devia ser segurament una mena de reconstituent bastant menys miraculós del que proclamaven els anuncis.

Recordem, per acabar, que anys després de la mort de Ramon Borrell, l'Ajuntament de Tortosa va comprar el seu fons fotogràfic. El fons compta amb més de 3.000 plaques fotogràfiques (una tècnica anterior a l'aparició dels rodets de pel·lícula), la més antiga de les quals data de 1872. Aquest valuosíssim material es troba dipositat a l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre.

Més informació sobre els espais històrics que ha ocupat la Mercè

En l'entrada anterior, cliqueu aquí, deixàvem oberta la qüestió sobre la datació de la foto aportada per l'antic alumne Joan Ramírez Montserrat. Recordeu, era la imatge de la desapareguda fàbrica de gas de Tortosa, al carrer Providència, on avui s'aixeca, i des de fa 25 anys, l'escola de la Mercè. D'acord amb la informació que ens aporta Joan Ramírez, podem confirmar, com sospitàvem, que la foto és dels anys 40 del segle XX. Fixeu-vos en aquest detall que hem destacat.

El que està encerclat són les restes de l'església del Seminari. Ens ho identifica el campanar que sobresurt: se'n veu un, però en realitat n'hi havia dos (segurament superposats en aquesta perspectiva). També la ubicació, que per l'orientació de la foto ha de correspondre al carrer Montcada. De l'antic seminari de Tortosa n'hem parlat molt recentment (llegiu aquí), perquè després de molts tombs de la història, va acabar acollint l'escola de la Mercè entre 1970 i 1982.

El cas és que, com explicàvem, tot l'edifici del seminari va quedar molt danyat durant la guerra civil, tant per la crema de temples de 1936 com pels bombardeigs de 1938. L'església va patir la part principal de les destrosses i no va arribar a reconstruir-se, com la resta de l'edifici. En els primers mesos de la postguerra es va retirar la runa i poca cosa més. El temple va quedar abandonat un cop es va prendre la decisió de no reconstruir-lo (sí que va ser-ho la resta del conjunt). Finalment, va ser enderrocat i en el seu lloc s'hi va fer, anys després, una pista poliesportiva usada com a pati escolar.

La qüestió és que si bé la pista va habilitar-se cap als anys 60, l'enderroc s'hauria fet l'any 1948. Si a la foto les torres de l'església es veuen encara dempeus, és que la imatge és anterior a 1948. És una datació del tot coherent amb la resta d'indicis que hi apareixen i que ja comentàvem en l'entrada anterior.

L'espai de l'actual escola de la Mercè, en una imatge de la meitat del segle XX

Gràcies als bons oficis (de recerca i documentació) del matrimoni d'antics alumnes format per Joan Ramírez Montserrat i Maria Isabel Sabaté Gisbert, podem publicar aquestes imatges de l'espai del barri del Rastre de Tortosa on molts anys després es construiria l'actual edifici de l'escola de la Mercè. Els terrenys de l'antiga fàbrica de gas van ser cedits per l'Ajuntament de Tortosa a la Generalitat l'any 1985 (cliqueu aquí) per tal de bastir un nou col·legi que substituís el casalici del carrer Montcada (antic seminari i antic institut) que havia estat desallotjat a correcuita el 1982. L'operació va ser possible perquè la fàbrica, que produïa gas ciutat i havia significat un dels grans avenços de la Tortosa del segle XIX, havia quedat en desús, per la seva manca de rendibilitat econòmica i la seva obsolescència tecnològica (vam explicar-ho aquí).

Els testimonis gràfics d'aquell entorn ja desaparegut en bona part són escassos, perquè, com hem explicat en moltes altres ocasions, la fotografia, abans, no era com ara. És a dir, accessible per tothom tant econòmicament com tècnicament. Sí que hi havia, però, alguns fotògrafs professionals i aficionats que retrataven la ciutat, fins i tot de forma periòdica i regular, i documentaven la vida quotidiana. Un d'ells era Josep Daufí, que va ser molts i molts anys titular d'una botiga de fotografia, ja desapareguda, a la plaça d'Agustí Querol.

La imatge en blanc i negre que encapçala aquesta entrada no té autor identificat, però segons ens indica Joan Ramírez, prové molt possiblement de l'arxiu Daufí. La segona perla és una versió acolorida de la mateixa foto, trobada regirant per Internet. Això d'acolorir les fotos va ser una tècnica molt usada en èpoques passades, quan  la fotografia en color encara no s'havia inventat (o més ben dit, quan encara no s'havien aconseguit resultats mínimament presentables, que va continuar, per raons econòmiques, quan l'opció en color ja estava disponible.

La imatge està presa des de les Avançades de Sant Joan, i creiem que ha de ser en algun moment entre els anys 40 i 60. Cal tenir en compte que el convent de Sant Jordi i Sant Domènec (aquí una breu història), actual seu de l'Escola Oficial d'Idiomes, hi apareix en ruïnes. Aquest greu deteriorament va produir-se durant els anys de la guerra civil (1936-1939). La fàbrica de gas encara funcionava i, a més, al Castell de la Suda no havia començat (va ser als anys 70) la construcció del Parador de Turisme. L'observació d'altres edificacions visibles a la foto, desaparegudes o transformades, podria donar alguna pista per acotar-ne la data. A nosaltres no ens sorprendria que la imatge estigués presa durant la dècada dels 40, cap al final, però de moment no tenim més elements de criteri i estem investigant-ho.
 

Més sobre l'edifici al carrer Montcada

Hem trobat a Internet aquesta foto, d'autor desconegut, que ve a confirmar els canvis que van introduir-se després de la guerra civil (1936-1939) a l'edifici del carrer Montcada. La imatge no té una excessiva qualitat i, a més, només mostra parcialment la façana. Però creiem que s'hi veuen les modificacions que s'hi van fer quan Regiones Devastadas va rehabilitar els grans danys que la guerra va provocar a l'edifici, i dels quals parlàvem en aquesta entrada anterior.

L'estructura és la mateixa, fins i tot pel que fa a les línies de finestres. Però creiem que es veu clarament un canvi ornamental, per la porció de façana d'un altre color i sobretot per l'aparició d'un balcó que a la foto de principis de segle XX no es veu per enlloc. Un balcó que, a més, fa que algunes finestres s'allarguin cap avall, trencant la simetria de la resta d'obertures de la façana. També és evident que a la planta baixa, a la part esquerra de la portalada vista des de l'altra vorera, hi apareixen unes noves finestres, que abans no hi eren.

Ens queda el dubte de si aquests canvis no s'haurien pogut fer abans de la guerra, ja que l'edifici va ser tan modificat al llarg de la seva història que, de vegades, costa orientar-se entre unes "versions" i altres. És més, no hem pogut localitzar fotos dels anys immediatament anteriors de l'escola, que serien importants considerant que el 1928 s'hi va instal·lar l'Institut de Batxillerat (avui anomenat encara "Joaquín Bau") i no és descartable que s'hi fessin algunes obres. Algú té imatges que ho puguin aclarir?

En tot cas, ens sembla plausible que la façana que vam veure els que vam anar a la Mercè a aquest casalici del carrer Montcada entre 1970 i 1982 portés la signatura de Regiones Devastadas. La textura "pobra" del revestiment i la seva gamma cromàtica ens recorden altres intervencions a Tortosa de l'organisme creat per la dictadura franquista per "reconstruir" les zones malmeses per la guerra.

L'edifici del carrer Montcada, a principis del segle XX

Gràcies al bloc Tortosa Antiga, podem oferir-vos aquesta imatge de l'edifici que la Mercè va ocupar al carrer Montcada. La foto, que el fotògraf tortosí Ramon Borrell Codorniu (1869-1948) va fer a principis del segle XX, mostra la façana d'un casalici que havia estat escola, seminari, institut i novament escola. 

Com ens recorden els autors de Tortosa Antiga, Núria Matheu Gas i Ramon Ruiz Fons, l'edifici datava de l'any 1642. Va ser construït com a escola per la Companyia de Jesús, però incloïa una església conventual que era la més gran de la ciutat de Tortosa després de la Catedral. Els jesuïtes hi van romandre fins a la seva expulsió d'Espanya el 1767. L'edifici no va caure en el desús i el 1842 s'hi va instal·lar el Seminari de la diòcesi. En realitat, aquesta ubicació va adquirir un protagonisme tan destacat a la vida tortosina que l'històric nom de carrer Montcada, que es remuntava a l'Edat Mitjana, va ser canviat algunes temporades, més o menys llargues, pel de carrer del Seminari.

L'edifici va acollir a partir del 1928 l'institut d'ensenyament secundari encara existent i que porta el nom de Joaquín Bau Nolla, l'alcalde tortosí de l'època, l'exponent més visible del caciquisme local i persona de pes dins de les dictadures de Primo de Rivera i de Franco. Entre 1844 i 1848, a l'edifici hi havia funcionat un primer institut, que va haver de tancar-se per falta d'alumnat. Un segon institut havia funcionat a Tortosa entre 1863 i 1877, però en altres ubicacions: el projecte va fracassar, en aquest cas, per problemes econòmics. El bisbat va recuperar l'edifici i va fundar-hi el col·legi de Sant Lluís per continuar impartint-hi ensenyament secundari, adscrit a l'institut de Tarragona.

Amb totes aquestes anades i vingudes, el primitiu edifici dels jesuïtes havia estat sotmés a diferents remodelacions. Quan va arribar la guerra civil, tot el conjunt va patir importants danys. En particular, l'església, que va sofrir tant la crema d'edificis religiosos dels primers mesos de la guerra com els bombardeigs del 1938. El temple no va ser reconstruït, se'n va netejar la runa i el que quedava va ser enderrocat a principis dels anys 60 del segle XX. En el seu lloc es va bastir una pista poliesportiva que feia les funcions de segon pati, exterior.

L'edifici educatiu pròpiament dit va quedar també força malmès. Tant, que com explicàvem en aquesta entrada, de l'agost de 2012, i en aquesta altra, del setembre d'aquell mateix any, amb la informació de l'antic alumne Joan Ramírez Montserrat, fins catorze anys després del fi de la guerra no van començar les obres de rehabilitació. Mentrestant, les classes van impartir-se a l'actual edifici dels jutjats, a la plaça dels Estudis.

Per això, aquesta foto de principis del segle XX ens sorprén una mica als que vam ser alumnes de la Mercè quan la nostra escola s'hi va instal·lar entre 1970 i 1982. I ens pot sorprendre més enllà de la visió del campanar de l'església que es veu a l'esquerra (una de les dues torres que tenia), així com l'escalinata d'accès al temple que s'insinua. És que malgrat que l'estructura de la façana és la mateixa. la "textura" (ni els materials ni l'ornamentació) no sembla ser la mateixa. Segurament es deu a la maldestre reconstrucció que va fer Regiones Devastadas, un organisme creat per la Dictadura per reparar els danys de la guerra i que a molts llocs, molt en particular a Tortosa, va fer gairebé més mal que les bombes.