dijous, 27 de març del 2014

Mestres de la Mercè als anys 70 del segle XX (2)

Més informació sobre la foto dels mestres de la Mercè dels anys 70 del segle XX que publicàvem en aquesta entrada anterior. Tal com us avançàvem, l'antiga alumna Pilar Lalana havia aconseguit el testimoni d'una de les mestres que apareixia a la imatge, Hermínia Sabaté. És la mestra identificada amb el número 2 (segur que els alumnes d'aquella època la recorden, ho posem únicament pels lectors que no han estat alumnes, que ens costa que en són uns quants).


Concretament, Hermínia Sabaté, ens dóna pistes sobre els mestres identificats amb els números 3 i 15. De la mestra (núm 3) ens comenta que "es deia Pepita, era de Burgos. Va venir a Tortosa amb el seu marit, que era el metge titular de Jesús. Vivien a la plaça d'Alfonso, a la casa dels Ballester". Pel que fa al mestre (núm 15), que surt tapant-se la cara, "era Vicente, valencià, vivia al carrer Sant Blai i era amic íntim i de la colla de Santos Nieto i Miquel Accensi". Hermínia Sabaté ens informa també que Vicente va morir. Tanmateix, no recorda els cognoms de cap dels dos.

Seguirem investigant amb la xarxa del bloc.

dilluns, 24 de març del 2014

Mestres de la Mercè als anys 70 del segle XX


De les profunditats de l'arxiu que s'ha anat formant al bloc rescatem una imatge dels anys 70 del segle XX. Un grup de professors de la Mercè, que van fer-se una foto a la galeria del pati interior de l'edifici del carrer Montcada. Això ens permet datar, si més no, la dècada, ja que la nostra escola va estar a l'antic seminari i antic institut entre 1970 i 1982. Ens és difícil afinar l'any exacte, perquè en aquells anys van haver-hi algunes baixes a la plantilla docent (per jubilació i altres causes), que podria ser una referència, però no tenim la seguretat que a la foto s'hi posessin tots els mestres.

A més, lamentem no recordar ni tenir localitzat qui va aportar la foto. Podria ser la Carme Castellà, filla del director Joan Castellà?

Si no anem mal fixats, la foto va fer-se al primer dels dos pisos que hi havia al voltant del pati. Des d'una banda a l'altra i segurament que amb una càmera molt senzilla. Algú sap qui la va fer? Potser un altre mestre?

L'estètica de l'espai retratat és la que va introduir-hi Regiones Devastadas quan va rehabilitar l'edifici després de la guerra civil. El casalici va quedar molt danyat, tant que les obres van haver d'esperar catorze anys. I com hem explicat en altres entrades, l'església (monumental, era la més gran de Tortosa després de la Catedral) va ser abandonada i enderrocada en dues fases: al seu lloc s'hi va habilitar una pista poliesportiva que els alumnes de la Mercè vam usar com a pati.

Però el més important és identificar correctament els protagonistes de la foto. D'alguns no tenim el nom. Amb la col·laboració de la Pilar Lalana, hem completat part del llistat. La Pilar també ha contactat amb donya Hermínia Sabaté, que ha aportat algunes informacions sobre els mestres numerats com a 7 i com a 15, que ampliarem en una propera entrada.

Ens ajudeu a acabar-ho? Podeu fer-ho posant comentaris a l'entrada, o comentant a l'habitual enllaç que posem a Facebook. Amb les vostres aportacions anirem completant el llistat.


1. Pilar Querol
2. Hermínia Sabaté
3. Pepita (?)
4. Josefa Blay
5. Agustí Subirats
6. Maria Cinta Febrer
7. Victoria Hernández (*)
8. Pilar Pijoan
9. Josefina Climent
10. Joan Castellà
11. Santos Nieto
12. Josep Lluís Sebastià
13. Miquel Accensi
14. Joan Redó
15. Vicente (?)


(*) Aportació després de la publicació

dijous, 20 de març del 2014

Unes fotos històriques del concurs nacional escolar de flors i plantes

La xarxa del bloc (molt ben complementada a Facebook) funciona molt bé. Vam dedicar les dues darreres entrades a un curiós i peculiar certamen, el concurs nacional escolar de flors i plantes que, als anys 60 del segle XX organitzava el Círculo Artístico de Tortosa. I a les poques hores de publicar la segona entrada, l'antiga alumna Pilar Lalana, de la generació de 1964, ens feia arribar dues fotos d'aquell concurs, provinents de l'arxiu familiar.


La primera foto és aquesta. Correspon al lliurament de premis del concurs de l'any 1964. L'acte va celebrar-se a la sala de plens de l'Ajuntament de Tortosa i qui recollia el tercer premi era Mariano Lalana, "un jovenísim, professor, acabat d'arribar a Tortosa", segons ens explica la Pilar, la seva filla.

I la segona foto que ens va arribar la Pilar és aquesta altra, que correspon a la desfilada que s'organitzava com a part dels actes centrals del concurs, i que precedia al lliurament dels premis, com explicaven els retalls de "La Vanguardia Española".



La imatge va fer-se probablement l'any 1968, segons ens comenta la Pilar. S'identifica prou clarament que a la Llotja del Parc municipal. Però és més, la nena més petita que porta la cua del vestit de la "reina" d'aquella festa és la pròpia Pilar Lalana.

La Pilar creu que per casa han de tenir més fotos d'aquells actes. Ens comenta que no té temps per buscar i regirar, i és una llàstima perquè el retrat d'època que ofereixen aquestes imatges és impagable.

dilluns, 17 de març del 2014

La Mercè, a la premsa nacional de fa mig segle (2)


Com us explicàvem en aquesta entrada anterior, a la dècada dels anys 60 del segle XX Tortosa organitzava un concurs estatal escolar de flors i plantes. Devia ser un gran esdeveniment social i ciutadà, si més no amb els paràmetres d'aquella època, perquè la premsa nacional se'n feia ressó. I en una mesura que, tot i modesta, ens indica que o a Tortosa no passaven gaires més coses, o és que el règim polític de l'època no estava per altres coses, que ja podria ser.

El 1964 anaven per la vuitena edició de tan singular concurs, i l'any següent, el 1965, va arribar la novena. Aquell 1965 al concurs es va imposar el col·legi de Sant Rafael de Tortosa, seguit de la nostra escola, mentre que la tercera posició va caure en un grup escolar de Benifaió, a València. Recordeu que era un concurs "nacional", en el qual participaven escoles de més d'una vintena de províncies... Com podeu llegir en aquesta pàgina de "La Vanguardia" (en aquella època "La Vanguardia Española") de l'1 de juliol del 1965, hi havien participat més de 100 escoles i es van repartir 35 premis.

Més enllà del record de l'escola de la Mercè, documents com aquest ens porten a una època no tan llunyana en què moltes coses es feien i es vivien de forma molt diferent. Les prioritats informatives, el llenguatge, els elogis a l'autoritat... no diuen gaire en pro del periodisme que s'hi conreava. Però en disculpa d'aquest ofici, no hem d'oblidar que allò era una dictadura que es mantenia dempeus gràcies a moltes ficcions. Entre elles, aquesta espècie de "felicitat" i pau social en la qual eren possibles activitats de flors i violes (mai més ben dit), que incloïen Jocs Florals en un país on es prohibien llengües i manifestacions culturals i existia la censura.

El relat de tot plegat és fals. O no, si ho considerem des del punt de vista que retrata com es veia ell mateix aquell règim. Per això la lectura pot ser tan útil.


dilluns, 10 de març del 2014

La Mercè, a la premsa nacional de fa mig segle


Una escola amb una trajectòria tan prolongada com la de la Mercè deixa el seu rastre en els llibres d'història i en els mitjans de comunicació. Fins i tot, sent una escola com la nostra, modesta, l'escola dels pobres, que fins a data recent no ha estat revindicada públicament com es mereix. El rastre de la Mercè apareix fins i tot a la premsa nacional, amb motius d'esdeveniments peculiars, si més no des de la perspectiva actual, com el "Concurso nacional escolar de plantas y flores", que, en la seva vuitena edició, va celebrar-se l'any 1964.

Aquest concurs era organitzat pel Círculo Artístico de Tortosa. Escoles d'arreu de l'Estat espanyol competien per exhibir creacions florals. A la crònica de l'esdeveniment que publicava "La Vanguardia" l'1 de juliol, signada pel seu corresponsal, Josep Bayerri, llegim que en aquella edició van arribar plantes des d'una vintena de províncies, que s'exposaven a la plaça d'Espanya, amb força concurrència de públic.

El jurat va atorgar el primer premi de Tortosa a l'escola de Remolins; el segon, a l'escola Sant Rafael; i el tercer, a l'escola de la Mercè. Per aquest mateix ordre, van rebre els trofeus de la Dirección General de Enseñanza Primaria, de la Diputació de Tarragona i de l'Ajuntament de Tortosa. El lliurament dels guardons va fer-se en un acte a al sala de sessions del Palau municipal.

Potser des del punt de vista actual, notícies com aquestes són purament anecdòtiques. Però resulten il·lustratives de quina vida cultural existia oficialment durant la dictadura franquista. A més, és clar, de com escrivien, i per quins temes s'interessaven, els mitjans de comunicació en aquelles èpoques no tan remotes.


dimecres, 5 de març del 2014

El pati i pista poliesportiva del carrer Montcada


En les darreres setmanes hem escrit bastant sobre l'edifici de l'antic Seminari de Tortosa, el casalici del carrer Montcada que va acollir l'escola de la Mercè entre 1970 i 1982. S'hi feien diverses referències al pati i pista poliesportiva que es va habilitar cap al 1960 en el solar que havia ocupat l'església del Seminari. Recordeu? El temple va patir importantíssims danys durant la guerra civil i Regiones Devastadas va prendre la decisió d'abandonar-lo, mentre que el cos principal de l'edifici (que era institut i després seria La Mercè) va ser rehabilitat, si bé amb catorze anys de retard.

Fa dies que busquem fotos d'aquest pati, que en l'època que la Mercè va recalar al carrer Montcada, era el dels més grans. La pista s'usava també els caps de setmana en el campionat local de futbol sala. Això sense parlar de les inscursions "il·legals", fora d'horari lectiu, que molts fèiem, i que ens valien les sonores esbroncades de don Santos Nieto, des de la finestra de casa seva, a l'edifici de la Tabacalera.

El cas és que ens està costant una mica localitzar imatges d'aquest pati. Però aquí al bloc ja n'havíem publicat alguna. Per exempla la que encapçala aquestrada entrada, que Rafa Madueño havia penjat el 8 de juny de2008, en els primers temps del bloc (aquí l'entrada original). Malgrat que del pati se'n veu ben poc, si més no ens permet recordar un extraordinari equip de futbol, potser el que més ha destacat en la història esportiva de la Mercè.

Aplegava nois nascuts entre 1966 i 1968 i se'ls coneixia amb el nom de "Marea blava". Blau pel color de l'uniforme. Marea, perquè era un equip imparable, que va deixar la seva empremta en les competicions escolars locals. Aquesta era la històrica aliniació: Migueli, Lillo, Guti, Torá, Tarazaga, Vilaplana, Raúl Sanjuan, Rojals, Monforte, Madueño. Tal qual es veuen a la imatge, d'esquerra a dreta i darrera drets i davant ajupits. Com podeu comprovar, el portar de tan potent equip era Migueli, el nostre company Miquel Zaragoza, que va morir l'1 de juny de 2012.


Continuem la recerca de fotos d'aquest pati. Confiem tenir notícies ben aviat.

dissabte, 1 de març del 2014

Una petita precisió sobre l'antic seminari del carrer Montcada

Magnífica foto feta des d'un terrat del carrer Gil de Frederich o del carrer del Vall, amb l'església del seminari sobresortint. I de fons, dalt del turó, les casernes de Sant Francesc. Postal editada entre 1910 i 1925 i recuperada per Toni Puig.


Darrerament hem publicat diverses entrades sobre l'antic seminari del carrer Montcada, el casalici ja desaparegut que va allotjar durant poc més d'una dècada (1970-1982) l'escola de la Mercè. En una d'aquestes entrades (cliqueu aquí) es va escolar un error o més aviat imprecisió sobre les dates. Una qüestió secundària pel que preteníem explicar, però que no passa res si corregim, o més ben dit precisem.

El cas és que explicàvem que l'església de l'antic seminari havia estat enderrocada l'any 1948. El temple havia patit una gran devastació durant la guerra civil i es va decidir abandonar-lo, després de netejar-hi la runa. El 1948 es va enderrocar el cos principal del temple, efectivament. Però no pas les dues torres que presidien la façana, potser l'element més característic de l'edificació, que sobresortien per la seva alçada i eren visibles des de tota Tortosa, van continuar dempeus una dècada més. Van ser enderrocades cap a finals dels anys 50 i sobre el 1960 s'hi havia habilitat una pista poliesportiva que va funcionar com a pati exterior, primer de l'institut de batxillerat i després de la Mercè.

En realitat, en entrades de l'any 2012 sobre aquest mateix tema havíem donat per bona aquesta segona data, en la mesura que va significar el tancament del procés, sense fixar-nos en si era un enderroc parcial o total. En tornar sobre la qüestió fa uns dies, i a la vista de la data de 1948, vam estar dubtant. Però tampoc li vam donar una importància excessiva. La font era fiable, però tampoc és que fos una qüestió de vida o mort.

Si de cas, val la pena explicar breument perquè no vam donar rellevància al ball de dates. Aquí no som historiadors, ni tenim pretensions de ser-ho, malgrat que intentem documentar bé les coses que escrivim. És més, ens sentim aliens a una certa mala maror que ens consta que existeix a Tortosa entre persones que són grans fonts d'informació, tant gràfica com oral, i determinats historiadors, o persones que sí que tenen pretensions de ser-ho.

En realitat, qüestions com un any amunt o un any avall són secundàries o accessòries al nostre autèntic objectiu, que és evocar una memòria escolar. Però si ens hi posem, ens hi hem de posar amb correcció i eficàcia. Si aportem una xifra, ha de ser correcta, si més no fins on haguem pogut confirmar-la. I si un dia no afinem, rectifiquem i ja està, que no ens agafarà cap mal de panxa, ja que d'això no hi vivim ni ens serveix per donar-nos a conèixer. Potser més que rectificació caldria parlar de precisió, però tampoc és major problema.

Aclarida i rectificada la imprecisió, donem les gràcies al senyor Lluís Salamó, que ens ha fet notar l'errada en les dates. Aquesta és també una de les virtuts d'un projecte col·laboratiu basat a internet. No funcionem de dalt a baix, sinó en horitzontal. No és perfecte, però no ens mortifiquem. Poden colar-se errors, sí, però es corregeixen més ràpid que a qualsevol enciclopèdia.

 Aquesta foto va fer-se durant els treballs de neteja de runa realitzats en la immediata postguerra i mostra l'importantíssim grau de destrucció que va patir l'església.