divendres, 11 d’abril del 2014

Més fotos del pati del carrer Montcada

L'antic alumne Mateo Izquierdo Sorribes ha aportat dos fotos del pati de la Mercè de l'època del carrer Montcada. Era un pati llegendari pels que vam anar a la Mercè en aquells anys 70. Era el pati dels grans, però també un lloc on es feien incursions fora d'horari lectiu que mereixien, de tant en tant, unes no menys llegendàries esbroncades de don Santos Nieto, mestre i director de la Mercè, des de la finestra de casa seva, a l'edifici de la Tabacalera.

Mateo Izquierdo és un alumne, de la generació de 1966, amb una peculiaritat. Ell va viure durant sis anys a la Mercè. Era el fill de la cuinera i portera, Asunción Sorribes. Tenia un germà més petit, el Ramon (Ramoncín per a tothom), de la generació del 1968. Viure dins de l'escola no era el mateix que anar-hi cada dia. Al bloc recordem una gran foto en la qual es veia el Mateo, vestit de primera comunió, baixant de l'habitatge que ocupava la família, per unes escales que donaven al pati interior.

Tortant al tema del pati, n'hem localitzat relativament molt poques. La Mercè va estar poc més d'una dècada a l'antic Seminari i antic Institut de Tortosa. Però sobretot, era encara una època que la fotografia no era tan senzilla i barata com ara. Qualsevol història actual que expliquéssim, podria anar acompanyada de milers d'imatges, captades des del telèfon mòbil o des d'altres ginys que poden fer fotos, no necessàriament una càmera fotogràfica.



Segons ens explica Mateo, reconeix a tres dels alumnes que surten a aquesta foto. Serien Juan José Pla, Michel Accensi i el seu germà Ramoncín Izquierdo. Creu que també hi ha un noi de cognom Zafra, que seria de la generació del 1968. Al Facebook hi ha hagut algun intercanvi entre exalumnes sobre la identificació d'aquests nois, però sense precisar més del que diem aquí. Algú pot aportar alguna dada més?

El Mateo també ens ha enviat aquesta altra foto, amb el seu germà Ramoncín, fent de porter a la porteria que donava cap al carrer Montcada. De fonts, l'església de Sant Antoni, recentment reconvertida en centre d'interpretació de la Setmana Santa de Tortosa.
 

Agraim molt a Mateo Izquierdo que hagi "desenterrat" aquestes fotos, que expliquen una part de la història de la Mercè que desperta moltes emocions a un segment molt nombrós d'antics alumnes. Per cert, si voleu una mica més de nostàlgia podeu llegir aquesta entrada, publicada fa ja quatre anys. Comentàvem que l'Asunción Sorribes havia vingut als actes de concessió a la Mercè de la Medalla d'Or de Tortosa. Havien passat 31 anys des que va deixar l'escola, però allà va voler ser...