dilluns, 29 de juliol del 2013

El certificat d'estudis primaris de l'any 1959


Joan Ramírez Montserrat ens fa a mans el seu certificat d'estudis primaris. Només cal fer-li una ullada per comprovar que va ser expedit en plena època franquista. La simbologia no pot ser més evident. la data tampoc enganya: el 10 de juliol de 1959. Joan Ramírez és de la generació del 1946 i va completar l'ensenyament primari, en una època en al qual als 10 anys uns alumnes tiraven cap al Batxillerat i els altres, acabaven la primària, sense possibilitat d'enganxar-se després a l'educació superior... Coses d'aquells temps.

Eren també èpoques de les ara reinventades revàlides. Els estudiants havien de sotmetre's a un examen final i aprovar-lo per aconseguir el títol. Joan Ramírez ens ha explicat que la seva revàlida va fer-se a la classe de les noies de donya Pepita Sol. Evidentment per l'any a l'edifici del carrer de la Mercè. "Recordo que va ser un examen bastant complert pel que eren els estudis de l'època, que feiem només amb un llibre", ens ha contat el Joan. "Però l'única prova que recordo", afegeix, "és la de dibuix linial: em van fer dibuixar una el·lipse i un oval".

Els exàmens els feien mestres vinguts de fora de l'escola. Era el normal i encara es fa ara amb les proves de nivell o la selectivitat. Era la garantia que els mestres no escombrarien cap a casa, sobrepuntuant els seus propis alumnes. En el cas que ens ocupa, això explica que la diligència d'expedició del títol, que veieu baix de tot, estigui signada a Tarragona (era el normal per l'estructura provincial), però amb el segell de la inspecció d'ensenyament de la zona de Valls i del Vendrell.


dissabte, 27 de juliol del 2013

Una mica més de ressó als mitjans de comunicació

Ni que sigui mitjançant un article d'opinió i a sobre repetit d'un servidor, els mitjans de comunicació continuen fent-se ressó de la fita que hem aconseguit en assolir mig milió de visites. Podeu veure-ho clicant aquí. No us cregueu que a qui signa el mou cap afany de personalisme. Precisament per saber que no represento a ningú més que a mi mateix (i no voler fingir que represento a ningú ni a cap col·lectiu) penso que el millor que puc fer és escampar la "bona nova" signant amb noms i cognoms. El que no penso dissimular és l'orgull que sento per ser de la Mercè. I l'agraïment que tinc a la meva escola no me'l tombarà tampoc cap tramontanada. Hi ha coses que estan per damunt de personalismes i de certs interessos. I valorar d'on venim i també què ens ha ajudat a ser com som i a aconseguir els nostres objectius a la vida, no té preu, simplement.

diumenge, 21 de juliol del 2013

El mig milió de visites del bloc, a la premsa

De les 500.000 visites que ja ha rebut el bloc se'n poden dir unes quantes coses. La major part ja van dir-se en aquesta entrada anterior. Aquestes i algunes coses més apareixen en un article d'opinió que ha aparegut al diari digital català e-noticies.cat i al diari digital ebren aguaita.cat. Aquests són els enllaços, per si a algú li pot interessar.

El poder d'internet. Secció d'opinió d'e-noticies.cat
El poder d'internet. Secció de blocs d'e-noticies.cat
El poder d'internet. Secció d'opinió d'aguaita.cat

dimecres, 17 de juliol del 2013

500.000 visites. I què podem dir?



Les xifres rodones tenen un cert magnetisme. Celebrem els centenaris, però no pas els segles i mig. Hem fet invents amb les noces d'argent i d'or de les coses, però no se'ns acut celebrar de forma especial els 24 i els 26 anys, o els 49 i els 51.  En tot cas, més important que el número per ell mateix és el que hi ha al seu darrera, el que les xifres simbolitzen. Avui, aquest bloc, ha arribat a les 500.000 visites. Digueu-li mig milió, si voleu, que potser tindrà un ressó més espectacular. No sé si és una xifra especial o una xifra com qualsevol altra, però té al darrera una història molt interessant. Sí, no hi hem arribat perquè sí.

Fa poc més de cinc anys vam posar en marxa aquesta aventura digital. En aquesta entrada del passat 5 d'abril, ja vam explicar algunes coses que potser no cal reiterar. O sí, perquè són la clau que explica que avui haguem assolit mig milió de visites. I que no es limita la possibilitat tècnica (una senzillesa apta per a analfabets tecnològics), sinó a factors emocionals sense els quals no s'entén la trajectòria d'aquest racó d'internet.

La fidelitat a les arrels és un d'aquests elements. Fidelitat, que com dèiem el 5 d'abril passat, "vol dir també agraïment a qui t'ha ajudat a ser com ets, a qui t'ha donat l'oportunitat de millorar i fer-te persona de profit, a qui ha contribuït, ni que sigui des de la modèstia més mínima, a què aconsegueixis els teus objectius...".

Segurament 500.000 visites no són res en comparació amb algun dels "grans espais" que hi ha a la xarxa. Suposo que deu ser el volum d'entrades que registra Google en mig minut. O alguna cosa així. Si alguna transcendència té per nosaltres, és que hem tirat endavant un projecte digital obert i cooperatiu, que ha superat amb escreix totes les expectatives esperables ateses les circumstàncies. Un projecte que ha servit per alfabetitzar digitalment moltes persones. I el més important: les criatures digitals que han sorgit a partir d'aquest tronc comú ha fet que aquestes persones no fossin mers espectadors de la xarxa, sinó protagonistes actives d'internet.

Passar de "llegir" continguts aliens a crear-ne de propis i penjar-los és la qüestió crucial. És l'autèntic canvi en una forma de fer les coses amb segles d'antiguitat. Us sonarà a alguna cosa que un servidor va escriure fa temps: les boles de neu sempre s'han fet grosses quan han corregut muntanya avall; la gran diferència està en què avui és possible que tots i cadascun de nosaltres podem clavar-li la primera puntada de peu a la neu. Sí, és això. I la nostra aventura digital ho ha deixat claríssim, amb 500.000 visites o només amb uns centenars.

No tinc cap intenció de figurar ni de semblar savi en aquestes matèries. Però com que m'hi guanyo la vida (d'aquestes matèries, no del bloc; matisem-ho que sempre hi ha qui està a la que salta) crec entendre'n alguna cosa. I encara ara em frego els ulls del que hem aconseguit. Del que hem aconseguit entre tots, perquè és el resultat de la constància de moltes persones. Dels que han escrit i dels que han aportat fotos, dels que comenten, dels que comenten o cliquen "m'agrada" al Facebook, dels que només miren, dels que es graten la butxaca per mantenir dempeus tot això (que no és gratuït al 100%)... No oblidem mai que una de les gràcies de l'invent és que tothom pot participar-hi i, sobretot, en la mesura que vulgui fer-ho.

Potser algun dia ens haurem de plantejar si continuem. Ja sabeu, tan important com arribar a alguna fita és mantenir-s'hi i, sobretot, saber retirar-se a temps. La veritat és que costa fer plantejaments d'aquesta mena quan veus que la cosa va tirant endavant, que el comptador de visites corre i que hi ha una font d'imatges antigues que no s'asseca. Naturalment, sense la bogeria dels primers temps, allà pel 2008, però amb un pes ideal ben trobat i que molts ja voldrien.

De moment, com sempre comentem en ocasió d'altres aniversaris i xifres rodones del bloc, toca fruir-ne mentre en tinguem ganes. Feina per fer n'hi haurà sempre i no ens han de desanimar els factors estranys que sempre apareixen en qualsevol moguda que tingui certa amplitud i notorietat. Hi ha coses millors per les quals dedicar una part del nostre temps a manifestar el nostre agraïment i la nostra fidelitat a la Mercè. És clar que sí.

dissabte, 13 de juliol del 2013

La Mercè provisional del curs 1939-140


Recentment, hem publicat alguns records gràfics dels diferents emplaçaments que, al llarg de la història, ha tingut l'escola de la Mercè. Però el record és incomplet si obviem la seu provisional que l'escola va tenir el curs 1939-1940, just acabar la Guerra Civil.

L'edifici de l'escola, situat al carrer Montcada, va patir danys en els anys de la contesa, tant a causa dels bombardeigs com del fet que Tortosa va ser front directe de guerra en els seus mesos finals. Per això, l'escola va romandre tancada durant el primer curs després del fi de la guerra i les classes van traslladar-se a un edifici del carrer Sant Felip Neri, el que es veu a la fotografia que encapçala aquesta entrada. És un edifici que, potser per miracle, va sobreviure intacte a la guerra i que ha sobreviscut també a la degradació del nucli antic de Tortosa...

En ocasions anteriors, havíem recollit històries del període 1936-1939, quan la guerra va alterar el funcionament normal de l'escola. Històries de la mestra Teresa Marro, que s'emportava les seves alumnes fora de la ciutat davant del risc de bombardeig. Eren històries de classes fetes a l'ombra de garrofers, cap a la zona del barranc del Rastre.

En aquesta entrada, recordàvem que les classes només es van reprendre a l'escola el curs 1940-1941. I que el curs 1939-1940 el casalici de la foto va ser usat com a escola. Va ser un any de batibull d'edats entremesclades, perquè la guerra havia desorganitzat tant la vida escolar com la vida de les famílies: hi havia infants que no van començar l'escola a l'edat reglamentària, altres que van deixar d'anar-hi durant un curs o dos i que es van reincorporar més grans del compte...

Curiosament, o potser no, aquella dura situació va crear uns vincles molt especials entre els alumnes que van patir tals circumstàncies. Especialment, entre les noies, que l'any 1990 van voler commemorar el 50è aniversari del retorn a l'escola i van aprofitar per retre un homenatge a Teresa Marro més informació aquí). El contacte entre elles, tot i que l'edat ja comença a pesar, s'ha mantingut i continuen fent trobades o assistint a moltes activitats que sorgeixen en el col·lectiu d'antics alumnes de la Mercè.

Tot i que va ser només un any, i de forma provisional, val la pena fixar aquest indret en el mapa de la nostra memòria.

diumenge, 7 de juliol del 2013

Les obres a l'antiga Mercè del carrer Montcada, aturades i amb nous retards



Les obres del futur edifici de la Generalitat al carrer Montcada, on va haver-hi la nostra escola entre 1970 i 1982, estan aturades com sabeu a causa de la crisi de les finances públiques. Però l'aparcament soterrat que ja estava acabat i en disposició d'entrar en servei va experimentant també nous retards. Fa uns dies s'ha sabut que no obrirà segurament fins a finals d'any.

S'havia anunciat anteriorment que el pàrquing estaria operatiu a principis de 2013. Després, durant el primer trimestre d'enguany. Des de llavors, res més s'havia sabut. A finals de juny s'ha sabut que hi ha un nou retard, ja que les obres no estan al 100%, ja que si bé l'obra civil està acabada, falten instal·lacions tan importants com tota la part elèctrica o els ascensors, o acabats com la pintura.

A més, el procés s'ha complicat perquè cal renegociar els acords amb l'empresa que va adjudicar-se la construcció de l'edifici central de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, així com del pàrquing i la seva explotació comercial. Tal com podeu llegir aquí, les expectatives econòmiques no són les mateixes sense els usuaris que hauria generat l'activitat de l'edifici aturat.

Informem d'aquestes notícies perquè, més enllà de ser contribuents preocupats per les retallades, afecten un espai molt important per a tots els que vam anar a l'escola de la Mercè, durant la dècada i escaig que va ser-hi instal·lada. Un pas efímer si el comparem amb els 120 anys que el col·legi va estar instal·lat a l'antic convent mercedari del carrer de la Mercè (d'aquest doble origen va sorgir el nom del centre) o els 25 que ja porta al barri del Rastre, al carrer de la Providència. Però una etapa que correspon amb l'època escolar d'algunes de les generacions més actives en tot aquest moviment d'antics alumnes (amb el degut respecte per generacions anteriors, que potser no són tan visibles perquè han arribat tard, per edat, al món d'internet).







dimecres, 3 de juliol del 2013

La Mercè i la seva història, en una Guia de Tortosa de 1895


L'antic alumne Joan Ramírez Montserrat ens fa arribar uns documents dels que aconsegueix ell a base de regirar incansablement arxius, publicacions, fons particulars i la pròpia xarxa. Es tracta de dos retalls d'una Guia de Tortosa, publicada l'any 1895, que es refereixen a l'escola de la Mercè i a la seva història.

Els textos ens recorden que el primitiu convent de la Mercè, origen del nostre col·legi, va ser fundat l'any 1230 pel propi Sant Pere Nolasc (*) fora del recinte emmurallat de Tortosa. També que el 1446 el monestir va ser traslladat a l'interior de la ciutat, perquè quedava afectat per unes obres de reforçament de les fortificacions. El nou emplaçament va ser el carrer de Gènova, anomenat així en el moment del trasllat, però que va acabar agafant el nom del convent i esdevenir el carrer de la Mercè, després de dir-se, durant un temps, carrer de Santa Caterina.

La guia de 1895 ens fa memòria igualment, que "el Ayuntamiento lo tomó a censo", és a dir que se'l va quedar quan la desamortització del 1835. I que el va usar durant molts anys com a teatre. Aquest va ser un dels múltiples usos que va tenir l'edifici, ja que el d'escola pública va ser-ne només un. Podeu llegir més informació sobre la creació de l'escola de la Mercè, l'any 1848, clicant aquí.

Acabarem fent un matís. Quan el text parla de "mercenarios", es tracta sense cap mena de dubte d'un error. De redacció o tipogràfic, però error. Els frares de l'Orde de la Mercè eren coneguts com a mercedaris, no pas com a mercenaris...


(*) Pere Nolasc (Barcelona, 1180-València, 1256). Més informació aquí.