dimarts, 26 de juny del 2012

En record de Migueli

Poc podem afegir al que ja s'ha dit en record del Miquel Zaragoza Vileta, el nostre company que va morir el passat 1 de juny. N'hi ha prou de llegir els comentaris que han aparegut en aquest bloc i a Facebook per adonar-se'n que Migueli, com el coneixíem, va ser un alumne de la Mercè especialment carismàtic i estimat.

No obstant això, hem recuperat algunes de les fotos que s'havien publicat al bloc de la gran trobada d'exalumnes del 7 de juny del 2008, en què apareix Migueli, acompanyat d'altres exalumnes. La seva assistència als actes d'aquella jornada va aixecar una enorme expectació entre els seus antics companys. Tot un esdeveniment que va quedar reflectit en entrades com aquesta.

Aquests petits reconeixements no fan justícia a una persona que va patir un exili professional i personal simplement per parlar clar a una ciutat que no tolerava la discrepància. El sistema, que sap defensar-se perfectament... Però espero que publicacions com aquestes serveixin per fer palès que a Migueli no l'oblidarem fàcilment.

P.S.– José Manuel Cardona segurament s'emocionarà en veure Migueli vestit amb l'uniforme complet de l'Espanyol. És la foto de baix de tot. Del partit de futbol que va jugar-se el 7 de juny de 2008, al pati de la Mercè. Eren els integrants d'un equip històric de l'escola, que un munt d'anys després van tornar a jugar junts.







dissabte, 23 de juny del 2012

"HISTORIA D'UNA FOTO"


A princips d’Abril de 2002 data en que vaig fer aquesta foto,corria per Tortosa el rumor,no cal dir,que la nostra ciutat sempre ha estat una mena de Langley (*) a la catalana,per les informacions de “primera mano” que corren,i aquell era el relacionat amb l’edifici que hi había estat el Col.legi de La Merced fins fa poc. La rumorología deia que l’enderrocarien prompte per fer “no sé què”, aixi que sense perdua de temps em vaig cap el meu ex barri, depressa i correns,amb la camera a la bossa i  quatre fotos que quedaben a un carret de 36. 

L’edifici aquell,no cal dir,mel coneixia pels quatre cantons,hi había viscut a un dels laterals i desde que començar a treballar amb catorze anys pasaba tots els dies per devant d’ell,amen d’acompanyar a les meves germanes i germa a l'escola,i ser lloc del primer festeig amb la que avui es la meva dona. Aclaració,jo no el vaig arribar a xafarlo mai com al.lunne,pos soc de la generacio de la vella escola del carrer de la Merced.
 

Com he dit,em quedaben quatre fotos al carret,que ben aprofitat,podien ser cinc (la tecnologia digital,aquella que convertiría a cegos de neixement en artistas visuals,encara era una utopia) Com necesitaba de fer una panorámica,on es vegues la gradiositat del vell centre docent que ja ni seria,presidint lo carrer Moncada,i sobre tot lo mural del “Guernika”,que lluia de fea uns anys com un crit de pau demanat per uns alunnes amb dots artistiques,decidir de realizarla fent tres fotos que despres uniria amb celo per darrera,aixo si, encuadranla be,per que lo contenidor,que llavors trovaba brut,fitxat,per que sortien tres bosses,no sortigues molt afavorit,tambe la cabina telefónica que estaba de pena,en fi com poden compemdre,coses nimies que llavors ens sorprenien,una mica de bruticia al carrer,i que ara al recuperar la foto,deu anys despres,t’agafen ganes de plorar del net que estaba tot…i lo poc que l’apreciabem.
 

La foto no es que tingue molt de valor,aquest es trovar en el record i bucetjant en ell,veig l'ombra tants de companys,de muns germans,de la dona,a la fi meus també, vivint a una época d’esperança (per molts trucada a la flor de la vida) tant llunyana i sols fa sols una década! Que no tornarà, com aquest carrer que mai serà...
 

(*) Langley,Virginia,USA. Seu de la CIA.
                                                             

Ildefonso Garcia Aguilera

dijous, 21 de juny del 2012

Vídeos de l'ArtXiBarri 2012

Com ja heu degut llegir al blog, el passat 9 de juny el nucli antic de Tortosa va celebrar l'ArtXiBarri 2012, una jornada participativa organitzada per la Xarxa per la Convivència. Els exalumnes de la Mercè vam col·laborar en el programa d'activitats, com també recordareu. I a més, en la plana major de l'ArtXiBarri hi havia tres exalumnes de la nostra escola: Ester Galindo, Irene Segarra i Toia Segarra. Amb certa retrospectiva, i aprofitant els molts recursos visuals generats per aquesta festassa per la integració i la convivència, publiquem alguns dels vídeos de la jornada. Esperem que us agradin i que hi reconegueu les nostres companyes.





dimecres, 20 de juny del 2012

Resultats de l'enquesta sobre la digitalització de les aules i nova enquesta sobre la jornada intensiva

La darrera enquesta que vam plantejar al bloc va ser sobre la congelació, per raons pressupostàries (llegeixi's retallades), del pla de digitalització de les aules. El resultat ha estat de quatre vots que pensen que la congelació està bé, ja que hi ha altres prioritats. En canvi, vuit vots valoren malament la mesura, ja que creuen que és un avenç que no hauria de fer-se enrera.

Ja sabeu (ho hem comentat moltes vegades) quue aquestes enquestes no tenen valor científic, entre altres poderosos motius perquè no estan plantejades amb tal pretensió. Serveixen, com a molt, per veure per on bufa el vent. I quan no recullen una gran quantitat de vots, com en aquest cas, potser ni això. Potser seria massa, ateses les mancances exposades, llegir el resultat com un rebuig frontal a les retallades a l'ensenyament. Però també és evident que una majoria (tres a un) no hi està d'acord.

Aprofitem per recordar que fa un parell de dies hem penjat una nova enquesta. En aquesta ocasió preguntem la vostra opinió sobre la possible implantació de la jornada intensiva, tot el curs, als centres escolars. Una mesura que podria arrencar el curs vinent a molts col·legis. La idea que es busca no és altra que la d'estalviar, per molt que pugui vestir-se de millora pedagògica. I disculpeu la vehemència d'aquesta afirmació, però si les tardes són tan inútils a causa del cansament dels alumnes, sobta que la mesura no es prengués molt abans, quan no hi havia necessitat de passar la tisora. Ens entenem, oi?

És evident que la jornada intensiva té moltes implicacions en la vida de les famílies. Aquest país no tens gens resolta la conciliació de les vides laboral i familiar, per moltes mesures benintencionades que s'hagin pres. Estant d'acord que l'escola no ha de ser un aparcament de criatures, i que l'obligació dels pares i mares és estar amb els fills, creieu que certs plantejaments ho posen fàcil o difícil a les famílies? És clar que ara mateix no faltaran famílies que voldrien tenir aquest problema, perquè voldria dir que a casa tothom té feina.

Si considereu que les dues opcions de resposta no matisen adequadament la qüestió (és un risc derivat del format), podeu deixar aquí els comentaris que cregueu necessaris.

dilluns, 18 de juny del 2012

Agraïment a Andrés Borràs


Hi ha agraïments que són d'estricta justícia i per això els fem públics aquí al bloc. La feina que fem els exalumnes, que la fem de franc i en el nostre temps lliure (o si convé treient temps d'on sigui), no seria possible sense la col·laboració de moltes persones, entitats, empreses i institucions que ens donen suport. Generalment logístic, però suport al capdavall.

De vegades, la col·laboració pot sorgir sense buscar-la. És el cas d'Andrés Borràs, el conserge de la Mercè, que ens va fer un cop de mà decisiu perquè l'exposició "La Mercè. Una història en imatges" pogués veure's sense problemes aquest passat 9 de juny.

Algú pot pensar-se que muntar l'exposició és arribar al lloc amb les fotos sota el braç i penjar-les d'uns claus oportunament ben situats a una paret neta i polida. I de vegades, és així, quan hi ha una sala d'exposicions equipada i preparada. Però quan s'ha d'adaptar al que et trobes no sempre és fàcil. De vegades per condicionants físics (dit d'altra forma, falta de mitjans suficients, però no critiques perquè prou que et deixen la sala). De vegades, perquè intentes que l'exposició tingui cert sentit cronològic i segons l'espai disponible has de canviar-ne la configuració, de forma que el relat continuï sent vàlid sense salts temporals bèsties.

Aquest 9 de juny el problema era dels primers. Disposàvem d'uns plafons cedits per l'Ajuntament de Tortosa que ja van fer la seva funció, però als quals era rematadament difícil subjectar les fotos amb els procediments habituals en aquesta mena d'exposicions de caràcter efímer.  Sort que l'Andrés estava allí i va trobar la solució. I és més, no és que la trobés, és que sense que fos la seva feina, la va portar a la pràctica.

Queda aquí dit el fet i expressat l'agraïment.

dijous, 14 de juny del 2012

Exalumnes de la Mercè, al capdavant de l'ArtXiBarri 2012


L'ArtXiBarri 2012 ha estat un èxit gràcies a la participació i col·laboració de moltes persones i entitats. I en una jornada cívica i participativa, que cerca valors tan elevats con la convivència, no poden fer-se gaires distincions. Cadascú posa de la seva part el que pot i és tan valuós com el que aporta més. Però si ens permetem publicar la foto d'aquestes tres persones no és tant perquè fossin del grup que estava al capdavant de l'ArtXiBarri, que també, sinó perquè totes tres són exalumnes de la Mercè.

D'esquerra a dreta de la imatge, són Ester Galindo Gómez, de la generació del 1966; Irene Segarra Campos, de la generació del 1965; i Toia Segarra Campos, de la del 1960. Va ser un goig trobar-les aquest dissabte passat, emmig de tot el moviment de la jornada. Però més goig ens produeix poder publicar aquesta foto que els vam fer a la plaça de l'Olivera. Una foto que simbolitza moltes coses i que parla bé tant d'elles tres com de la seva escola.

dilluns, 11 de juny del 2012

L'ArtXiBarri 2012 en imatges (1)

El nucli antic de Tortosa, on hi ha l'escola de la Mercè, ha viscut aquest 9 de juny una jornada d'activitats cíviques i participatives, organitzada per la Xarxa per la Convivència a Tortosa. l'ArtXiBarri 2012. Com que la nostra activitat commemorativa del 164è aniversari de la Mercè estava integrada en la programació, hem fet un petit reportatge gràfic que publiquem en aquesta entrada i en una de posterior.







dissabte, 9 de juny del 2012

La Mercè compleix 164 anys

Ja estem. El 164è aniversari de la Mercè queda enrera. Els exalumnes hi hem contribuït amb el petit acte commemoratiu que fem cada any des del 2008. Un acte sempre modest, però sentit, en el qual compten més les emocions i el record que no pas si som milers els assistents. Com ja havíem anunciat, enguany la cosa era senzilla: durant unes hores l'exposició "La Mercè. Una història en imatges", amb l'afegitó del fons gràfic familiar donat pels exalumnes Joan Ramírez i Maria Isabel Sabaté, s'ha pogut tornar a veure a Tortosa.

Des del gener, l'exposició s'estava prenent un merescut descans, després de dos anys de tournée per les Terres de l'Ebre. Ja li tocava, més que a l'exposició, a les persones que s'han involucrat en aquest projecte. Però també és cert que un material, per bo que sigui, pot acabar cansant per repetitiu. D'aquí el descans. Un dia, aquesta exposició retornarà definitivament a Tortosa, per ser dipositada al seu lloc natural, que no és altre que l'escola. Però abans encara té recorregut per altres indrets. Ep, molta part d'això no deixa de ser una opinió meva, si me la permeteu.








L'exposició ha estat al vestíbul de l'escola. I com hem explicat en anteriors entrades, la visita formava part de la programació de l'ArtXiBarri 2012, una jornada de civisme i participació al nucli antic organitzada per la Xarxa per la Convivència a Tortosa. Aprofitem per agrair-los que ens donessin l'oportunitat d'incorporar-nos a la seva jornada i les gestions que han fet per facilitar la instal·lació de l'exposició a Tortosa, ni que fos per unes hores. En entrades posteriors, publicarem un reportatge gràfic que hem fet al llarg de la jornada.

Un agraïment que fem extensiu a l'Associació dels Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa, que han exhibit al seu local una projecció que recull moltes més imatges que les que formen l'exposició. En bona part, són imatges que hem aconseguit trobar i documentar amb posterioritat a la producció de l'exposició. Per això valia la pena fer-li un cop d'ull. Sabem que l'estiu passat, quan aquesta versió ja va poder veure's en aquest local, va tenir un notable èxit, tant pel format com per la possibilitat de veure fins a mig centenar d'imatges, la major part inèdites fora d'aquest bloc.



L'exposició "La Mercè. Una història en imatges" és un projecte no sé si singular, però sí certament curiós. En realitat és una translació al món físic o real de la tasca que s'ha anat fent en aquest bloc al llarg dels darrers quatre anys. S'han publicat milers de fotos, molts centenars de les quals imatges antigues que els exalumnes hem rescatat dels racons més insòlits on havien quedat  mig oblidades. Com publicava el 13 d'abril passat "La Vanguardia" en un reportatge dedicat a aquest peculiar treball històric que no han fet professionals, i que es titulava "Memòria del pupitre", hem reconstruït la nostra història escolar, però també hem ajudat a salvaguardar una part de la història local.

Hi ha un text de l'exposició que ajuda a situar amb bastanta exactitud la qüestió. Diu el següent: "Les xarxes socials, també anomenades internet 2.0, permeten fites extraordinàries com aquesta. No hem fet un treball científic, sinó que hem deixat anar emocions i sentiments molt intensos. No obstant això, el resultat contribueix al coneixement de la Tortosa del segle XX. De la Tortosa real, per damunt d'estadístiques, documents públics i fins i tot dels llibres".

I afegeix: "Darrera les fotos escolars i familliars, s'entreveuen petites històries que rarament apareixen a les històries oficials, però que ajuden a entendre-les i a posar-les en perspectiva. En aquesta exposició es fa palès que, darrera dels canvis socials o dels règims polítics, hi ha persones amb cara i amb noms i cognoms".

Doncs sí.

divendres, 8 de juny del 2012

Aquest dissabte, activitat commemorativa de l'aniversari de la Mercè

Com ja hem publicat en els darrers dies, aquest dissabte, 9 de juny, farem una activitat commemorativa del 164è aniversari de la fundació de la Mercè de Tortosa, l'escola pública més antiga de Catalunya. És un costum que els exalumnes vam posar en marxar a partir de la gran trobada que vam organitzar el 7 de juny de 2008, data en què es recordava el 160è aniversari.

Enguany, la celebració és d'un to relativament menor, perquè aquest mateix 9 de juny al nucli antic de Tortosa, on hi ha l'escola, la Xarxa per la Convivència organitzava una completa jornada d'activitats participatives i socioculturals, l'ArtXiBarri 2012. Ens va semblar d'allò més oportú no contraprogramar. Però és més, el col·lectiu d'exalumnes, que som majoritàriament fills del nucli antic, compartim els objectius de la Xarxa per la Convivència.

La nostra aportació serà l'exposició "La Mercè. Una història en imatges", complementada pel fons gràfic familiar Ramírez-Sabaté. Com explicavèm aquí, l'exposició, que s'estava agafant un període de descans després de dos anys de tournée per Tortosa i les Terres de l'Ebre, torna a Tortosa per unes hores. Podrà visitar-se al vestíbul de l'escola (carrer Providència 11-15) aquest dissabte, de les 4 a les 7 de la tarda.

A més, al matí també podreu veure la versió audiovisual de l'exposició a la Cafeteria dels Amics dels Castells (Portal del Romeu 10), on ja va estar l'estiu passat.  Val la pena passar a veure-la perquè hi surten imatges que no són a l'exposició "física".

A part del recordatori de les activitats, pengem unes fotos del muntatge de l'exposició al vestíbul de l'escola. Volem destacar la col·laboració de l'Ajuntament de Tortosa, que ens ha cedit els suports; la gestió de la Xarxa per la Convivència, i les facilitats que ens ha donat la direcció de l'escola. A més, agraim l'ajut que ens han donat dues persones: Andrés Borràs, el conserge de la Mercè, i Laila Aataoua, alumna de l'institut Cristòfor Despuig de Tortosa, que està fent una estada de pràctiques a la Mercè. Com podeu veure a les imatges, ens han fet un cop de mà en la part més feixuga de la feina.






dijous, 7 de juny del 2012

Quatre anys d'aquella gran trobada


Aquest 7 de juny fa quatre anys de la gran trobada d'exalumnes que vam celebrar. Es podrien dir tantes coses, però tantes tantes, que correríem el perill d'acabar dient ben poca cosa. És com allò que quan es volen tantes coses, en realitat no es té clar el que es vol.

Potser per això hem preferit dir-ho amb una imatge. I consti que no és senzill resumir en una sola foto aquella immensa alegria, que va anar creixent des d'un mes i mig abans i que va acabar esclatant el 7 de juny. Però que no sigui senzill no vol dir que sigui impossible. A mi m'ha tocat molt sovint fer aquesta tria, a preguntes dels mitjans de comunicació i de molts internautes. Com que la moguda del bloc té tant a veure amb fotos, m'han demanat sovint si n'hi ha alguna que reflecteix això que també aquí hem anomenat "l'esperit de la Mercè".

La meva tria és aquesta foto que encapçala l'entrada. Un grup d'antics alumnes, el 7 de juny de 2008, al pati de la Mercè, mirant fotos. És una foto que resulta una autèntica metàfora d'aquella jornada. L'explosió que va viure aquest bloc, i en bona mesura la pròpia trobada, va tenir molt a veure amb la bogeria que ens va agafar a tots per buscar les nostres fotos escolars i publicar-les. El dia de la trobada, molts participants anaven "equipats" amb àlbums i carpetes per compartir els records "documentadament".

Penso que aquesta imatge reflecteix a la perfecció aquell ambient. Alegria pel retrobament. I alegria per compartir els records, no tan sols de paraula, sinó amb els testimonis gràfics a la mà. Per això és una de les que van elegir-se per l'exposició commemorativa.

I permeteu-me una petita reivindicació professional. Una foto així només podia fer-la un periodista. O si més no, algú amb sentit de la notícia. Aquesta foto "és" la notícia, potser més enllà de si vam ser 700 o qualsevol altra xifra. Una gran foto periodística, que capta l'essència de les coses. Una lliçó de periodisme. No vull dir que altres persones no en fessin de semblants. Vull dir que el diari "El Punt", que va ser qui va publicar-la, la va clavar escollint-la. I no voldria acabar sense recordar la seva autora: Marta Martínez.


dimecres, 6 de juny del 2012

Recordant a Migueli, I


Mirant de passar lo mal cop que ha sigut per a tots la desaparició de Migueli, voldria que tothom el recordés com aquell xiquet bona persona que va crèixer, però seguia sent igual. La vida el va copejar ja de jove, perdent un germà tràgicament. La seua ràbia va trobar expressió en la música: los seus primers passos com a bateria de Zenith, mítica banda tortosina dels 80 van donar pas al grup pel qual més el coneixem, La Família Armando Ruido.

L'inoblidable concert de festes de la Cinta a Tortosa, l'any 90, em va agafar fent la mili a Madrid. Per sort, aquell cap de setmana estava aquí i l'impacte va ser espectacular: la posada en escena, casc de viking en ristre, la fúria en què et fotia els seus temes a la cara, sense cap mania, los intents dels seus companys de refrenar-lo quan va començar a despotricar contra tot poder establert, alcalde i bisbe inclosos...La societat tortosina, aquella més carca i conservadora, no el va perdonar mai. Però ja s'havia fet un nom, i a Madrid estant, el vaig veure en una entrevista a la contraportada de "El Pais" on deia que ell ni tan sols havia acabat l'EGB, i aquella era la seua manera d'expressar-se.

Los meus records de l'impagable Migueli són molts, i això que només vam coincidir a octau a La Mercè, l'any de l'exili, el curs 1982-83: dos pericos a la mateixa classe, un luxe!!!. Però era pur carisma...i pura contradicció. Com què era un porteràs, havia de ser jugador de camp. Com què tocaba la bateria com Lars Ulrich, pos havia de cantar. Migueli en estat pur. Aquell estiu, acabada l'EGB vam compartir moltes tardes a l'ara inexistent piscina de Tortosa, en atres amics comuns com Berna García, Sito Carot o el seu inseparable Josep Lluís Solé, "Selu": fills del casc antic. Uns vam seguir estudiant, ell va tirar cap al món laboral.

Passant a temps més recents, les fotos que veeu ténen una explicació, i no és el meu exhibicionisme: tots sabeu que sóc molt discret. Les dos on estem junts són de l'agost de 2009. Ell, un perico treballant, picant pedra literalment, a la vorera de l'hotel on treballava. Jo, exercint i fent proselitisme blanc-i-blau, samarreta en ristre. Lo lloc és Espot, on ell vivia allavons, i jo estava de pas en la família, camí de Sant Maurici. Em fa gràcia recordar a mas filles preguntant-me qui era aquell home que m'havia entretingut tant de temps parlant, fent-les esperar a plena soliguera, pobretes.

La primera foto és un descobriment que he d'agraïr a la Suny Caballero, la noia que m'ha contat com van ser estos anys de Migueli al Pirineu.Ella és una alacantina també transplantada al Pirineu què, evidentment, com tothom que el va conèixer, el tenia en un pedestal, i van compartir escenari, cerveses, rises i neu al Pallars. Ella és també qui s'ha treballat lo següent vídeo: la seua pena en no puguer vindre al funeral de l'amic perdut es transforma en un homenatge que rebossa estimació per tot arréu. És Migueli en estat pur, showman al nivell d'Evaristo de La Polla Records. Atents entre el minut 2:05 i 2:14, entendreu que plorés al vere'l.


Suny: de part de tanta gent de La Mercé, i d'altres que no ho són, però que compartíem en tu l'estima per Migueli, GRÀCIES per este preciós record.

dimarts, 5 de juny del 2012

L'Artxibarri 2012 arriba per a crear nous espais de relació


El proper dissabte 9 de juny el nucli històric de Tortosa i els barris que el defineixen viuran una jornada lúdica i festiva amb la posada en marxa de l'Artxibarri 2012, una activitat que neix amb vocació de renovació -els seus organitzadors ja estan treballant en les edicions posteriors, que seran anuals- i que busca la creació de nous espais de relació entre les persones que viuen al nucli històric de la ciutat i incentivar el sentiment de pertanyença i identitat partint d'un seguit d'activitats que es portaran a terme durant tot el dia en diferents indrets, en una llarga jornada que s'iniciarà a les 10.30 del matí i que finalitzarà més enllà de les 21.30 hores.

La regidora d'Acció Social de l'Ajuntament de Tortosa, Ana Algueró, ha presentat aquesta jornada participativa acompanyada de membres d'ACISI -Associació per la Cooperació, la Inserció Social i la Interculturalitat-, de la Xarxa per la Convivència de Tortosa, i de l'Obra Social La Caixa, entitats organitzadores de l'activitat. La posada en marxa del Projecte d'Intervenció Comunitària Intercultural es va signar fa més d'un any i mig amb la intenció de treballar per a la interculturalitat i la cohesió social en diferents municipis de Catalunya: "Aquest projecte -ha expressat Algueró- va néixer per a aconseguir fer més fàcil la convivència i la interrelació entre les diferents cultures que viuen a la nostra ciutat i fer de Tortosa un lloc més còmode i agradable per a conviure tots plegats". Així mateix, la regidora ha volgut agrair a totes les entitats i persones que hi participen la seva gran implicació i el treball constant enfocat a aquesta finalitat tot portant a terme, ha dit, "projectes socialment tan importants i necessaris".

Durant el desenvolupament de l'Artxibarri 2012 es podrà col·laborar en la realització d'un mural participatiu al barri de Santa Clara, recórrer els carrers tot seguint un itinerari fotogràfic d'imatges antigues de la vida a la ciutat, fer una gimcana familiar, escoltar els iaios i les iaies tot contant contes, gaudir d'un dinar comunitari a Remolins, participar d'un taller de ritmes i sons, un taller de fotoperiodisme, i una mostra de literatura i art participatius. Així mateix, a les 19.00 hores de la tarda es gravarà un video en format flashmob amb un ball col·lectiu del que es farà una projecció pública un cop finalitzada la seva gravació a la plaça de l'Olivera.

Font: Servei de premsa de l'Ajuntament de Tortosa

dilluns, 4 de juny del 2012

Migueli i "La Familia Armando Ruido"



Un comentari a aquesta entrada recordava el Migueli, el nostre company mort aquest 1 de juny, com a líder d'un històric grup musical tortosí, "La Familia Armando Ruido". Miguel Zaragozá, en efecte, era el cantant i l'ànima d'un conjunt que practicava una crítica social sense complexos, fet que influiria molt en el seu exili al Pirineu.

Migueli cantava, Javi tocava el baix, Vicent, la guitarra solista, Archy, la guiterra rítmica, i SuperJaume, la bateria. Eren els "noms de guerra" d'uns músics que parlaven clar i no es tallaven. Moltes persones recorden els seus concerts al pub Khu, però encara més un concert de les festes de la Cinta de l'any 1990. Un concert molt singular, per anomenar-lo d'alguna forma, del qual hem trobat el vídeo que encapçala aquesta entrada. 

Era al Parc i Migueli, fidel a la seva forma de ser i d'actuar, va fer un seguit de comentaris contra tots els poders establerts. L'enrenou que això va originar va ser enorme. Sembla ser que des de l'Ajuntament va insinuar-se que el grup mai més tornaria a actuar a la ciutat. No ja a les festes, sinó enlloc de la ciutat, fent exhibició d'un "poder" que certament feia federat. La història fins i tot va acabar apareixent a la contraportada del diari "El País", segons ens contava ahir José Manuel Cardona, un dels exalumnes que confessa que tenia Migueli en un pedestal. 

El comentari que hem esmentat (anònim, però que no diu cap mentida) recorda que "La Familia Armando Ruido" van ser "una alenada d'aire fresc i crítica social a la nostra esmorteïda ciutat. Es bevien la vida a glopades". I afegeix el comentarista, en una afirmació que molts compartiríem fàcilment: "Avui escoltaré la seva música pensant que, efectivament, sempre se'n van els millors".

diumenge, 3 de juny del 2012

Què fas el 9 de juny? ArtXiBarri Tortosa 2012

La Xarxa per la Convivència a Tortosa ens fa arribar el programa complet de les activitats de la gran jornada cívica i participativa que organitza el proper 9 de juny, al nucli històric de la ciutat. Una jornada en la qual, recordeu, participem els exalumnes de la Mercè (cliqueu aquí). La nostra activitat forma part de l'itinerari E.




dissabte, 2 de juny del 2012

El funeral pel Migueli, aquest diumenge 3 de juny

La família de Miguel Zaragozá Vileta, Migueli per a gairebé tots nosaltres, ens fa saber que el velatori començarà demà diumenge, 3 de juny, a les 9 del matí, al tanatori del carrer del Comerç 72 (darrera del supermercat Hiper Simply). El funeral en la seva memòria se celebrarà a les 5 de la tarda a la parròquia dels Àngels, a la Raval de la Llet.

Aquesta tarda han estat molt nombroses les mostres de dolor que hem pogut recollir. Migueli va ser una persona que va fer-se estimar, superant les barreres del temps i de la distància. Va "exiliar-se" al Pirineu cap al 1993 i, tot i que venia molt poc per Tortosa, molts exalumnes que practicament el veneraven ens han recordat avui les trobades que havien mantingut amb ell en els darrers vint anys. La seva participació en la trobada d'exalumnes de la Mercè del 7 de juny del 2008 va ser un dels fets més celebrats d'aquell gran dia.

Ahir se'n va anar a Esterri d'Àneu on vivia, però el seu record no s'esborrarà de la memòria dels seus companys i amics. La Mercè està de dol. Descansi en pau.


S'ha mort el Migueli

 

Segur que el títol més escaient seria el que diria que ha mort l'exalumne Miguel Zaragozá Vileta, de l'any 1967. Però és que aquesta és una de les notícies que un no vol titular, ni bé ni malament, simplement perquè voldria no haver-la de donar. És més, per a molts antics alumnes dels darrers anys de la dècada dels seixanta del segle passat era simplement Migueli.

I no tan sols això, era poc menys que un ídol per a moltíssims companys. Quan ara fa quatre anys va organitzar-se la gran trobada d'exalumnes, la seva assistència va ser especialment celebrada. Migueli havia marxat a viure fora de Tortosa i els seus companys havien perdut el contacte durant anys. L'alegria pel retrobament pot constatar-se en aquesta entrada dels dies previs a la trobada.

Migueli va morir ahir divendres, 1 de juny, a Esterri d'Àneu, on vivia. Àngels Otero, nascuda com ell el 1967, ens ha informat del decés i ens avisarà de quan es faci el funeral. Ara mateix encara no se sap, ja que hi ha pendents tràmits per poder portar el cos a Tortosa, on serà enterrat. Us n'informarem tan bon punt ho sapiguem.





divendres, 1 de juny del 2012

Les activitats dels exalumnes de la Mercè el proper 9 de juny



Ja us hem explicat que les activitats que volíem organitzar aquest mes de juny, amb motiu del 164è aniversari de la Mercè, quedaran integrades en la gran jornada sobre civisme i convivència que se celebra a Tortosa el mateix dissabte 9 de juny. Us hem avançat força detalls de la moguda general, però ens faltava explicar què farem exactament nosaltres. I ho fem ja perquè queda una setmana i no podem esperar més.

En concret, l'exposició "La Mercè. Una història en imatges" podrà veure's novament unes hores a Tortosa. Ja sabeu que l'exposició, més la incorporació provinent del fons familiar Ramírez-Sabaté, s'ha pres un temps de descans, després de dos anys de recorregut per Tortosa i les terres de l'Ebre. Però ara la podreu gaudir novament, si us ve de gust, dissabte 9 de juny, al vestíbul de la pròpia escola (carrer Providència 11-15). L'horari serà de 16 a 19 hores.

Dissabte al matí també podreu veure la versió audiovisual de l'exposició a la Cafeteria dels Amics dels Castells (Portal del Romeu 10), on ja va estar l'estiu passat.  Val la pena passar a veure-la perquè hi surten imatges que no són a l'exposició "física".

La jornada de civisme i convivència, ArtXiBarri 2012, organitzada per la Xarxa per la Convivència a Tortosa, inclourà molts més activitats, al llarg de tot el dia, pels carrers i places del nucli històric. Us n'informarem en breu, tan bon punt disposem de la programació completa.

Aprofitem per recordar que la celebració anual dels exalumnes té aquest juny un to aparentment menor perquè es prepara una commemoració de més entitat a propòsit del 25è aniversari de l'actual edifici de la Mercè. Recordeu que la intenció és celebrar aquest record després de l'estiu i més aviat cap a final d'any.