dilluns, 8 de setembre del 2014

Mirant pel retrovisor. Tortosa, Festes de la Cinta 1990


 En l'entrada anterior, Toni Gallardo publicava una ressenya del mític (s'ha de dir així) concert de bandes locals de rock a festes de la Cinta de 1990.

Jo feia la mili a Madrid, i per sort aquell cap de setmana tenia permís. Sabia que hi hauria al passeig central del parc un concert de diverses bandes locals: si no recordo malament, hi havia un grup de rock català on tocava Joan Ernest Redó, ex alumde de La Mercé i fill de don Joan Redó, professor d'intatxable moral catòlica i mestre de música, francès, castellà i religió. Un home honrat i recte, rígid, sever. Bon professor i poc amant dels romanços. Hi havia un altre grup del qual recordo molt poc, i com a plat fort, els amics de La Família Armando Ruido. Ells potser no ho sabien, però anaven a quedar aquella nit a l'imaginari col·lectiu com uns herois per a molts jóvens de llavors que ara estem entre els quoranta i els cinquanta. He vist grups grans (AC/DC, Barricada, Metallica, GammaRay, Judas Priest, Iron Maiden...) però potser el concert que més vaig riure i disfrutar va ser lo de la Cinta '90. Entre fum de marihuana i litres de cervesa anava passant la nit. I va arribar el moment de veure els nostres herois que encara ho serien més a partir de llavors. Jordi Sànchez, Jaume Favà i el mateix Migueli representaven gloriosament la cara més rebel dels fills de La Mercé. Vicent Estrada, un roquetero, i Xavi Felip, amic d'estudis meu a l'antic Politècnic de Tortosa, completaven la formació inicial de La Família.

Va començar a sonar la bateria de Jaume, als acords de la festiva "Tots borratxos", i va aparèixer Migueli amb el seu casc de víking preparat per a pegar una canya de les que Tortosa no acostumava (ni acostuma) a veure. Un tema detràs d'atre, l'ambient es caldejava. Les cançons, pràcticament totes filles del talent mai reconegut musicalment parlant de Jaume (un atre artista que mereix entrada apart, per la seua versatilitat instrumental, com a compositor de molts i variats estils, i com a persona) van atronar la nit festera de Tortosa fins que, presa de la inspiració, les cerveses, l'emoció i la marihuana, Migueli va tractar, textualment, de fills de puta a l'alcalde (en aquell temps D. Vicent Veguer) i al bisbe (l'enyorat don Ricardo).

La cara de don Joan Redó era un poema al vere als seus ex-alumnes armant un escàndol majúscul criticant a tort i a dret a les essències immortals de Tortosa, en les figures del seu bisbe i alcalde. Recordo a Jaume deixant la bateria per a dir-li a Migueli que callés, que l'estava liant massa grossa, i ell tirant pel recte, quin tio més espectacular! Evidentment, tot aquest "aquelarre" va ser molt mal paït pels estaments tortosins. I el grup va agafar una aura de maleït entre cometes, que l'acompanyaria per sempre més. Les institucions es van querellar contra la banda, i fins i tot algú dessignat per l'ajuntament va proposar de retirar la querella judicial a canvi de la retractació pública de Migueli. Evidentment, la seua resposta textual va ser "i una merda".

La banda va viure el seu moment de glòria, a un pas d'entrar als circuits del rock nacional (no és broma) però potser perquè el mateix Migueli no creia en comercialitats ni romanços per l'estil, no van ultrapassar l'àmbit català, tocant, per exemple, fins a la plaça de bous (crec) d'Olot. Pocs anys més tard, davant la impossibilitat de trobar feina a Tortosa pel buit que li feien, i diguem-ho clar, pel seu esperit lliure i contradictori, Migueli va marxar a viure al Pallars Sobirà, d'on planejava tornar per reactivar la seua banda fa uns tres anys.

Com sabeu, el passat desembre, en l'àmbit del Xerta Rock, el grup va reaparèixer davant un públic entregat de més de tres-centes persones, sent l'antic baixista "Er Titi" (el petit dels germans Gil, fills de La Maña, del bar de la plaça dels Farols) qui agafaria ara la veu de la banda per recordar el, al meu pensar, millor showman que ha parit Tortosa. La passada primavera van tornar a tocar al Delta, i tenien programat un altre concert a Ulldecona que una lesió al braç de Jordi (Archi) Sànchez va impedir. Així arribem al moment actual: la banda formada ara per Jordi Sànchez a la guitarra, el seu fill Jordi a la bateria, Vicent Estrada a la guitarra, Xavi Felip de nou al baix i "Er Titi" a les veus prepara un atre homenatge al seu desaparegut líder de nou a Tortosa.

Voldria animar-vos a anar al Sancho d'aquí a dos divendres, "er Titi", (també, com sabeu, un atre antic company nostre d'aules) , és l´únic que pot suplir i supleix amb honra el buit que va deixar O Rei Migueli. Animeus i deixem el pub menut!!! No us arrepentireu. Espectacle low cost i gran de tamany. Mos veem!!!


Foto: la formació original de "La Familia Armando Ruido". En podeu veure més al facebook del grup (cliqueu aquí).