
Aquí penjo una foto de dissabte, on sortim els de 1966. Em sembla que se'ns van colar alguns espontanis, però no em feu gaire cas. Igual la memòria m'és infidel. Parlant de desmemòria, vull demanar disculpes a la Juani Subirats i a la Maribel Durán, a les quals no vaig reconèixer a primera vista quan me les vaig trobar dissabte al pavelló de Remolins.
No m'acostumo a seure per terra, però vaig entendre que ens havíem de posar igual que a una foto d'aquelles del pati de l'escola. Em sembla que vaig ser l'únic, o gairebé, que va buscar aquella mateixa posició.
D'altra banda, vull fer constar que la foto ens la va fer la meva filla gran, Emma. Amb dotze anys, porta una temporada dient que vol seguir les passes professionals del seu pare i això de la fotografia sembla que ho comença a tocar bé. També té
bloc propi. En fi, em cau la baba, com us podeu imaginar.
Dissabte va quedar en peu fer una trobada dels de 1966. Es va parlar de setembre. Ja m'hi apunto ara mateix. Suposo que els que viviu a Tortosa i us veieu més sovint, portareu la veu cantant. Si us plau, no us oblideu dels que vivim lluny i estem més despenjats.
Voldria, a més, reiterar la idea que vaig donar: posats a fer, la ocasió no pot ser millor per repetir l'històric guateque que vam organitzar l'últim any que érem a l'escola. Em va semblar entendre que l'Encarna Castellà encara té aquell local del carrer de la Mercè. Sempre ens podem fer portar un càtering. I no és imprescindible que tanquem els llums per ballar "lentos", que ja tenim una edat. Però ja que estem immersos en la nostàlgia..., mira, igual no és mala idea.