dissabte, 31 de desembre del 2011

Els llibres que donem a la biblioteca de l'escola


Tal com informàvem en una anterior entrada (cliqueu aquí), el col·lectiu d'exalumnes de la Mercè ha fet una adquisició de llibres, per valor superior als 100 euros, per donar-los a la biblioteca de la nostra escola. És la nostra contribució a la campanya engegada aquest desembre pel centre i l'Ampa, amb la col·laboració d'altres centres educatius i entitats de Tortosa (vegeu-ho aquí).

Com dèiem en l'anterior entrada, la nostra idea era aportar un llibre adient a l'edat de cadascun dels nou cursos que s'imparteixen a la Mercè: els tres d'educació infantil (P-3, P-4 i P-5) i els sis de primària (primer, segon, tercer, quart, cinquè i sisè). A més, hi ha un desè llibre que La 2 de Viladrich ens ha obsequiat.

Hem mirat de seleccionar llibres molt interactius i que fins i tot poguessin ser fets servir a classe. I a part del criteri d'edat, hem buscat obres que aportessin algun valor especial, literari o educatiu. Ens ha agradat regalar un gran clàssic de la literatura, el "Conte de Nadal" de Charles Dickens, en una adaptació per nens sota l'òptica de Les Tres Bessones.

Un altre llibre que creiem valuós és "Biel, què et passa?", del qual són autors Estela Tomàs i Ignasi Blanch. És una obra que ajuda els nens a entendre què és el transtorn per dèficit d'atenció, amb hiperactivitat o sense, i en general a valorar les persones "diferents".

I "Cinc llegendes", de la seva banda, recull cinc contalles tradicionals catalanes, una d'elles tortosina, sobre un lladregot medieval. Finalment, el llibre que ens ha obsequiat La 2 de Viladrich és una original proposta nascuda a les Terres de l'Ebre. "El gat Galeret i la Terrissa" és una història que explica els nens la indústria de la terrissa a la Galera (Montsià). L'autora és Susanna Ibáñez i les il·lustracions són de Toni Térmens. El llibre, tot i ser de ficció, pot usar-se com a eina pedagògica: al Museu Terracota de la Galera el personatge del gat Galeret acompanya els petits en les visites amb jocs i endevinalles que ajuden a conèixer l'ofici artesà de la terrisseria.

Per no fer-h més llarg, els títols escollits, amb la col·laboració dels professionals de La 2 de Viladrich, són aquests que veieu a continuació.

 P-3. Els meus primers nombres. Aprenc a comptar.

P-4. Amagatall sorpresa a la selva.

 P-5. Fum, fum, fum. Cançons de Nadal. Inclou CD.


1r. El conte de Nadal, de Charles Dickens.


2n. Cinc llegendes.

3r. Biel, què et passa?

4t. El llibre de les endevinalles 2.

5è. Vull conèixer Joan Maragall.

6è. El llibre dels enigmes

 I l'obsequi de Viladrich. El gat Galeret i la terrisa.

dijous, 29 de desembre del 2011

Els exalumnes donem llibres per a la biblioteca de la Mercè


El col·lectiu d'exalumnes de la Mercè s'ha implicat a fons en la campanya per recollir llibres de lectura per a la biblioteca de la nostra escola (vegeu-ne més informació clicant aquí). No ens limitem a fer-ne difusió (tota la que podem des d'aquesta eina 2.0). Com que el moviment es demostra caminant (ja sabem que no és així, però la frase feta és molt descriptiva), hem fet una adquisició de llibres, per un import superior als 100 euros, que lliurarem a l'escola tan bon punt es reprenguin les classes desprès de les festes.

Hem pensat que seria una bona idea que hi hagués un llibre adequat a cadascun dels nou cursos que s'imparteixen a la Mercè (tres de preescolar i sis de primària). I hem d'agrair a la llibreria La 2 de Viladrich que ens hagi ajudat, amb tota la seva professionalitat, a triar els títols. Confiem haver-la encertat (en una propera entrada us informarem dels llibres adquirits).

La 2 de Viladrich és una de les llibreries tortosines que col·laboren amb la campanya. Hi hem anat ja que l'establiment ha col·laborat sovint amb el col·lectiu d'exalumnes: per exemple, a les seves parets s'hi va poder veure, temps enrera, l'exposició commemorativa "La Mercè. Una història en imatges".

Volem fer públic un doble agraïment a la gent de Viladrich, ja que no tan sols ens han assessorat, sinó que ens han fet el màxim descompte possible i, a més, ens han obsequiat amb un altre llibre que també donarem per a la biblioteca de l'escola.

Aquesta donació no és altra cosa que portar a la pràctica un dels objectius del col·lectiu d'exalumnes: ajudar l'actual Mercè en agraïment al molt que vam rebre d'ella quan en vam ser alumnes.

dimarts, 27 de desembre del 2011

Una foto de 1923 que ens arriba des de Suïssa


A través de l'exalumne Joan Ramírez ens arriba una foto facilitada per Anna Roig Chavarria, una tortosina que viu a Ginebra, a Suïssa. L'Anna guarda moltes fotos familiars, algunes de les quals estan penjades al bloc Tortosa Antiga. La que ens arriba és de l'any 1923. És d'un grup de nois, on surten el pare i un oncle de l'Anna. Són els dos xiquets marcats amb una X a la camisa blanca. El pare de l'Anna, Leandre Roig Roig és el de la segona fila (primer per l'esquerra). El seu germà i oncle de l'Anna (estem pendents que ens diguin el nom) és el de primera fila (quart per l'esquerra).

dissabte, 24 de desembre del 2011

Un atre Nadal, bones festes a tots!

Com passa el temps...Només dir-vos que de nou us voldria transmetre agraïment i molta estima a tots los visitants del bloc. La crisi dels trons mos porta amargats ja quatre anys, però que menys que unes felicitacions per estes festes a tothom. S'ha de parlar de la impagable faena del Toni Gallardo: pràcticament en solitari, i per amor al col.legi (alguns diríen amor al arte), manté este racó en marxa. Igualment s'ha de dir de la Cinta, un suport impagable.
Esta campanya de Nadal s'ha engegat, com sabreu, una proposta de millora de la biblioteca del centre. Encara estem a temps, estos dies són de stand-by, però recordeu que de nou a l'inici del curs i fins al dia 20, em sembla, es poden fer aportacions. Lo col.lectiu d'ex-alumnes hauríem de fer un esforç en este tema. Està molt bé quedar una vegadeta a l'any en petit comité per fer sopars nostàlgics i, personalment, molt agradables. Però hi ha més a fer, més a tornar al lloc on vam passar tants i tan bons anys, penso. Així que, no em prengueu per pesat, però sóc dels que pensa que la lectura és mooooooolt important: fem tots una miqueta d'esforç més, OK? Les pròximes generacions ho agraïran.
I només dessitjar un bon Nadal a tothom, lo final de la trista crisi econòmica, la recuperació de l'alegria en una societat que em sembla deprimida, i èxits per al col.legi que és lo nostre nexe d'unió.

dimecres, 21 de desembre del 2011

"Tresors bibliogràfics" trobats a la biblioteca de la Mercè (1)

El director territorial d'Ensenyament, Antoni Martí, i la presidenta de 
l'Ampa, Anna Cid, "delectant-se" amb alguns d'aquests incunables.


La necessitat de llibres de lectura a la biblioteca de la Mercè es fa evident quan es comprova quines obres s'hi havien acumulat al fons bibliogràfic de l'escola: llibres de l'època franquista que no tenen lloc en l'educació de les noves generacions d'avui. I consti que això no és una crítica. Que els llibres que s'estan rescatant són autèntiques joies que cal preservar, en interés de la memòria històrica, perquè retraten diferents èpoques.

El dia que va presentar-se la campanya de recollida de llibres no ens vam poder resistir a fotografiar alguns d'aquests incunables. Només els títols ja provoquen un somriure d'orella a orella. "Cara al sol y cara al mar" és una glossa de la marineria de guerra franquista; "Niñas candorosas", una espècie de manual de moral i conducta per a les noies joves; "Yo soy español" o "España y sus epopeyas" llueixen si fa o no fa, en un vessant d"orgullo patrio" i "España imperial", farcit de jous, fletxes i àligues, que fa feredat.

El més bo és que coses així es publicaven i es llegien no fa ni cinquanta anys. De vegades, tot allò ens sembla una cosa llunyana, que hagués passat fa segles, quan els que tenim poc més de quaranta anys encara vam ser obligats a cantar el "Cara al sol" abans de començar la jornada escolar i teníem els retrats de Franco i José Antonio Primo de Rivera presidint les aules.

Però que aquests llibres no siguin obres mestres de la pedagogia, que no ho són, no vol dir que s'hagin de llençar a les escombraries. Tot el contrari, hem de conservar-los per a memòria de tothom. I en l'adequat context. Exhibir-los en una vitrina no ha de significar enaltir-los. Ha de servir perquè se'n guardi memòria i qui no ho ha viscut (per sort per ell) sàpigue què passava quan els seus pares i avis eren joves.


 







dilluns, 19 de desembre del 2011

El mercadet de la campanya de recollida de llibres

L'Associació de Mares i Pares de la Mercè va organitzar, la setmana del pont de la Constitució, un mercadet per recollir fons per a la campanya que vol dotar de llibres de lectura la biblioteca de l'escola. Segons ens ha informat la presidenta de l'Ampa, Anna Cid, es van aconseguir 400 euros. Els productes a la venda eren donacions de particulars, però també de diferents establiments comercials de Tortosa. Agraim a Juan Revillas, fotògraf que treballa al "Diari de Tarragona", que ens hagi cedit algunes de les imatges del mercadet per reproduir-les al bloc.

Podeu llegir més informació d'aquesta campanya clicant aquí.



dijous, 15 de desembre del 2011

Nadal 2011 a l'escola

Arriben les vacances de Nadal, però l'ambient nadalenc presideix l'escola des de fa dies. Aprofitant la presentació de la campanya de recollida de llibres per a la biblioteca de la Mercè, vam fer algunes fotos d'aquest ambient. Les classes acaben aquest divendres, però dissabte, 17 de desembre, a partir de les 10 del matí, se celebrarà la festa que organitzen l'escola i l'Ampa.






dimecres, 14 de desembre del 2011

La campanya de recollida de llibres, als mitjans de comunicació

Els mitjans de comunicació s'han fet un considerable ressó de la campanya de recollida de llibres per a la biblioteca que impulsa la comunitat educativa de la Mercè, amb la col·laboració d'altres entitats culturals i centres educatius. Adjuntem la portada i la pàgina interior que ha publicat avui "Diari de Tarragona", amb un reportatge sobre la realitat de l'escola, complementat amb la notícia de la campanya. També adjuntem enllaços a diferents publicacions digitals.


Diari de Tarragona (reportatge general sobre l'escola).
Diari de Tarragona (notícia de la campanya).
Bloc La Marfanta.
Canal 21 (notícia web).
Més Ebre.

dimarts, 13 de desembre del 2011

L'escola de la Mercè fa una crida a tota Tortosa per ampliar el fons de la biblioteca del centre


Presentació de la campanya, a la biblioteca de l'escola.


L'escola pública de la Mercè ha engegat una campanya per aconseguir ampliar el fons de llibres de la seva biblioteca. El centre fa una crida a tota la societat tortosina perquè faci donacions de llibres i jocs didàctics adequats a alumnes de 3 a 12 anys. La iniciativa es desenvoluparà aquests mesos de desembre i gener.

La campanya compta amb el suport de l’Associació de Mares i Pares de la Mercè, l’Associació d’Amigues i Amics de la Unesco de Tortosa, l’Institut de l’Ebre i el col·lectiu d’exalumnes del centre. També té el suport de la direcció territorial del departament d’Ensenyament de la Generalitat.

La donació de llibres i jocs didàctics pot fer-se directament a l’escola (carrer Providència 11-15) i també a l’Institut de l’Ebre (avinguda Cristòfol Colom 34-42), en horari escolar del 15 al 22 de desembre i del 9 al 20 de gener. Una altra fórmula és comprar un llibre a diferents establiments tortosins, com La 2 de Viladrich, Centre del Llibre i del Paper El Cid, Ebrebooks, Parereria Cris, Didó i altres. Els establiments faran arribar després les donacions a l’escola.

La setmana passada, l’Ampa ja va promoure un mercadet al pati de l’escola, per tal de recaptar fons per comprar llibres: es van aconseguir 400 euros. També poden fer-se donacions econòmiques al local de l’Ampa, situat a la mateixa escola i amb accès directe des del carrer.

En la presentació de la campanya, aquest 13 de desembre de 2011, la directora de l’escola, Aurèlia Subirats ha recordat “el valor de la lectura en la formació de les persones” i ha remarcat la importància que a l’escola hi hagin els recursos bibliogràfics necessaris. En aquest mateix sentit s’ha pronunciat el director territorial d’Ensenyament, Antoni Martí, qui ha destacat que “iniciatives com aquesta s’emmarquen perfectament dins del projecte del departament de fomentar la lectura; per això aquesta campanya tindrà el nostre suport”.

De la seva banda, la presidenta de l’Ampa, Anna Cid, ha explicat que “la Mercè té una bona biblioteca, àmplia i amb bon equipament de mobiliari i fins i tot amb una bona col·lecció d’obres de consulta, però li falten llibres de lectura”. Sobretot falten llibres de lectura per a les joves generacions d’avui. La Mercè atresora alguns llibres que són autèntiques joies, per ser el retrat de diferents èpoques, “però no són adients per donar-los a llegir avui i que el que hem de fer-ne és conservar-los en benefici de la memòria històrica”, ha dit la directora de l’escola.

Toni Ponts, de l’Associació d’Amigues i Amics de la Unesco ha indicat que “l’objectiu és que tota Tortosa pugui implicar-se en aquesta campanya, fins i tot les Terres de l’Ebre”. “Perquè la idea que volem transmetre”, ha afegit, “és que tots som Mercè”.

I Toni Gallardo, representant del col·lectiu d’antics alumnes, ha compromès la participació d’aquest grup a la campanya “perquè un dels nostres objectius és donar suport a l’actual escola, en agraïment pel molt que aquesta ens va donar quan en vam ser alumnes”. Els exalumnes posen a disposició de la campanya el seu bloc (http://exalumnes-lamerce-tortosa-blogspot.com), un espai 2.0 de relació obert a tothom que suma més de 384.000 visites, amb una mitjana diària de 300.

dimecres, 7 de desembre del 2011

L'exposició al bar Sport pot visitar-se fins a final d'any


Fins a final d'any podrà visitar-se al bar Sport de Tortosa una selecció de les imatges més antigues que hem recuperat fins avui gràcies a la xarxa d'aquesta comunitat digital i que formen part de l'exposició "La Mercè. Una història en imatges". Entre les fotos exposades, n’hi ha de 1898, 1905, 1918, 1932 o dels anys 40 del segle passat. Aquesta mostra pot veure's en els horaris d'obertura del local.

El bar Sport (carrer Teodor González 18) té un espai d’exposició, la sala “8 peces”, que rep aquest nom perquè habitualment s'hi exhibeixen vuit pintures de la família propietària. Vista aquesta singularitat, vam pensar que seria una bona idea adaptar-s'hi i fer una selecció de vuit fotografies que també fossin singulars. I com que triar per criteris temàtics hauria estat molt complicat (hi ha moltes imatges que es mereixerien figurar en un eventual rànquing de les millors imatges exposades), hem optat per exhibir a l'Sport les vuit més antigues que formen part de l'exposició. 

Hem de recordar que l'establiment, fundat el 1922, compta amb exalumnes entre la família que el regenta. L'actual titular de l'Sport és Manolo Colomé Vallés. És la tercera generació que regenta aquest conegut establiment tortosí. La seva mare, Pepita Vallés Rallo, que va estar al capdavant del negoci amb el seu difunt marit la major part de la seva vida.  és exalumna de la Mercè. En concret, pertany al grup de noies que el 1940 va tornar a ocupar l'edifici original de l'escola, al carrer de la Mercè, després dels sotracs de la guerra civil i del primer curs de la postguerra.

dilluns, 5 de desembre del 2011

Els aiguats de 1994 a l'escola (2)


Els aiguats de 1994 van fer destrosses importants a l'escola i van ferir lleument una professora, tal com podieu llegir en l'entrada anterior. Però aquells fets no van estar exempts d'una anècdota que fa somriure, tot i pertànyer a la categoria de l'humor negre.

El cas és que l'esllavissada del turó de la Suda que va entrar pels finestrals es va emportar per endavant la placa inaugural del centre, que el president de la Generalitat, Jordi Pujol, havia descobert el 21 de desembre de 1987. És la imatge que encapçala aquesta entrada. Gairebé set anys després, l'aigua i la terra van fer que la placa es desprengués de la paret. Quan va caure a terra, es va descobrir que es tractava d'un marbre reaprofitat o reciclat. Per la cara visible, la placa estava gravada amb la inscripció corresponent a la inauguració, però l'altra cara, que quedava oculta per estar enganxada a la paret, tenia una altra inscripció.

El cas és que la inscripció amagada era mortuòria. Era ni més ni menys que una làpida de cementiri amb el nom del difunt, la data de naixement i la de defunció, les sigles RIP... El perquè és evident: el marbrista va aprofitar una placa que ja tenia (potser no la van voler un cop encarregada o no li van pagar, vés a saber), tot pensant que no l'enxamparien mai perquè les proves del delicte quedarien ocultes contra la paret per sempre més.

La placa que podeu veure avui al vestíbul de l'escola és una rèplica de l'original, però sense la inscripció mortuòria a l'altra cara. Ja veieu si la història de la Mercè dóna de sí. Això no és més que una anècdota, és clar, però prou sucosa com per compartir-la.

dijous, 1 de desembre del 2011

Els aiguats de 1994 a l'escola

El 10 d'octubre de 1994 mitja Catalunya va patir uns aiguats de grans proporcions. Potser les grans destrosses que va haver-hi al Camp de Tarragona (a Tarragona ciutat o a pobles del Priorat com Porrera) van "amagar" que la pluja va caure amb molta força, i que va fer mal, a altres indrets com Tortosa. La torrentada que va haver-hi al barranc del Rastre va afectar bona part del nucli antic. Però, a més, l'escola de la Mercè es va veure seriosament afectada.

Donya Joana Querol Beltrán, mestra en aquella època, ens porta el record d'aquell dia, documentat amb algunes imatges dels estralls que la pluja va provocar a La Mercè. Un esllavissament de terres va afectar l'escola. I és que poca gent sap que la part posterior de l'edifici està enganxat al turó del castell de la Suda. De fet, quan baixeu del turó en direcció al Rastre, el que queda a peu de carrer és la teulada de l'escola. Però fins i tot així, l'encaixonament no és fàcilment perceptible.

L'aigua i la terra van entrar per un dels finestrals del hall d'entrada de l'escola. Els danys materials van ser quantiosos, inclosa, segons la premsa local, la caiguda d'un mur. I també va haver-hi danys personals, tot i que afortunadament lleus: donya Joana sap de què parla perquè l'esllavissada la va enganxar mentre passava per allí i va patir ferides lleus.

També va donar-se el cas que la barrancada, que baixa a tot l'ample del carrer Providència, va estar a punt d'endur-se una veïna del Rastre i els seus néts, alumnes de la Mercè. La dona havia anat a buscar els nens a l'escola i de poc que l'aigua no se'ls va emportar a tots. Afortunadament, la cosa no va passar d'un ensurt que, no obstant, la dona qualificava d'"horrorós" a la premsa local, tal com podeu veure en el retall de premsa que reproduim, i que també ens ha enviat donya Joana.






dilluns, 28 de novembre del 2011

4ª Trobada "Generació 1964 i rodalies"



La Generació 1964 i Rodalies va celebrar la seva 4a. trobada el passat dissabte 19 de novembre.
Vam sopar al Restaurant Matadero de Remolins, en un ambient molt agradable i acollidor i un menú molt bo.
Vam passar una bona estona, parlant, rient, recordant anècdotes, contant acudits, etc, etc.
I com ja és habitual vam escollir Rei i Reina 64, amb una votació lliure i democràtica.
Vam ser 27 exalumnes d'aquella emblemàtica Mercè que no volem deixar de repetir cada any aquesta trobada.
I tot i que "encara ens queda molt per a complir els 50..." ja vam començar a proposar idees per a celebrar el canvi de dècada d'una manera especial i divertida.
Us deixem unes fotos que simbolitzen l'esperit de la trobada: un enorme i exquisit pastís fet per una de les companyes on cada any bufem les espelmes del 64 i un detall de record fet per una altra companya que representa el "bibi" del col·le.
La pluja que va caure no ens va deixar fer foto de grup a la porta del Restaurant.
Salutacions a tots els que segueixen aquest blog
GENERACIÓ 1964 I RODALIES

dissabte, 26 de novembre del 2011

Imatges d'entre 1920 i 1925

Joan Otero ens fa arribar dues fotografies que ha aconseguit mitjançant un periple que és gairebé tan interessant com les mateixes imatges (i no és el primer cop). La història de la recuperació d'aquestes fotos comença al Bar Sport de Tortosa, on tenim exposades una selecció de les imatges més antigues que fins ara hem recopilat.

Aquest mes d'octubre, va anar-hi a sopar un dia Joaquim Peransi, que és el gerent de l'empresa Samsa, la concessionària de Citroën a Tortosa.  El Joaquim veu l'exposició i decideix buscar altres fotos que pugui tenir a casa, ja que recorda que el seu pare li havia parlat de l'escola de la Mercè i d'un mestre a qui identificava com a senyor Duart.

Les fotos apareixen i el Joaquim les deixa al bar Sport. El Joan Otero passa un dia pel local i els seus responsables li fan a mà, sabedors que el Joan recull imatges antigues i que col·labora en aquest bloc. Però com ja hem explicat altres vegades, el Joan Otero i el seu germà Michel no tan sols les recullen, sinó que les investiguen: entrevisten i demanen dades a les persones que els cedeixen fotos.

D'aquesta recerca, resulta que les dues fotos són d'entre 1920 i 1925. I no tan sols apareix el pare del Joaquim (Emili Peransi Hidalgo), sinó també un germà d'aquest i tiet de Joaquim (Ramon Peransi Hidalgo). En aquesta foto que ve a continuació, l'Emili Peransi és el primer per la dreta de la primera fila que estan drets. I el Ramon Peransi, el cinquè per l'esquerra de la fila de dalt de tot.


I en aquesta segona foto, Emili Peransi apareix el primer per l'esquerra de la primera fila. I el Ramon Peransi, el quart per l'esquerra de la segona fila.


Hi ha alguna dificultat per ubicar exactament l'emplaçament de les fotos. El més normal és que es fessin al pati. El Joaquim Peransi ho ha consultat amb una cosina germana seva, però cap dels dos pot identificar aquest espai. Com de costum, fem una crida als lectors del bloc per si poden aportar alguna dada al respecte. La crida és extensiva a la identificació dels professors. N'hi ha un que apareix a les dues fotos (amb corbata clara a una i gavardina a l'altra). En cap dels dos casos en sabem els noms.

divendres, 18 de novembre del 2011

GENERACIO 1964 I RODALIES


La Generació del 1964 i rodalies fa la 4a. Trobada de companys i companyes.
Ho vam emprendre arran de la macro festa del 2008 i ens hem anat trobant any rera any per aquestes dates.
Demà, 19 de novembre, fem un sopar i ens reunim quasi una trentena d'exalumnes de La Mercè de la generació del 1964.
Com sempre esperem passar-ho d'allò més bé, recordant anècdotes i altres coses, perquè ja comencem a tenir una edat.... però encara ens sentim "joves".
Ja us farem arribar alguna foto.

Salutacions

Cinta Chavarria

dilluns, 14 de novembre del 2011

Històries de la llet en pols i del formatge de la postguerra


Després de llegir les referències a la llet i el formatge que es donava a les escoles a la postguerra (una postguerra que va durar ben bé vint a nys), el Joan Ramírez, exalumne d'aquella època, ens fa arribar un relat ple d'anècdotes a propòsit del consum d'aquests productes, que provenien de l'ajut americà.

Ens diu Joan Ramírez que "jo mateix em vaig fer un tip de remanar la llet en grans cassoles i unes culleres que semblaven rems. Costava molt de diluir, sempre hi quedaven grumolls i molts xiquets no en volien". Ens conta també que la llet "anava envasada en bidons de cartró i era de l'ajut americà. Tots els xiquets anàvem a l'escola amb una bossa de roba o plàstic penjada a la cintura, amb el got, el sucre i la cullera".


El formatge, que es donava a la tarda, també era americà. "Al sortir de classe ens donàvem un tros de formatge. El formatge venia envasat en pots de llauna com si fossin els de 5 quilos de tomata d'ara". No era un formatge fàcil de tallar en porcions regulars. I per això l'escola va encarregar la fabricació d'una eina al pare de Joan Ramírez, que tenia un negoci de materials per hosteleria. Aquest negoci, que llavors estava al carrer Gil de Frederich, va ser regentat pel propi Joan. I ara, ja jubilat, el porten els seus fills.

"Al meu pare li van encarregar", diu, "fer un artefacte semblant als que ara tallen els ous durs. La idea era aconseguir uns talls de formatge regulars".

Al Joan, però, el formatge americà no li agradava. "Era molt mantecós", explica. Que en feia del preuat tall? "Cada dia el posava dins d'una llibreta que portava expressament a la bossa, entre dues fulles. A la nit, anava al repàs del 'Coixo', al carrer d'en Carbó, on se'l menjava el germà de Ramon Cardús, que va ser regidor, que a ell li agrada molt".

dissabte, 12 de novembre del 2011

La família Cid Ginovart (2)

Els germans Joan i Michel Otero, grans col·laboradors d'aquest bloc, ens fan a mans dues noves imatges de la família Cid Ginovart. En aquest cas, són les fotos escolars de la Dolors Cid Ginovart, la germana que no sortia fotografia en l'anterior entrada sobre els exalumnes de la Mercè d'aquesta família tortosina.




Com podeu veure, són les típiques fotos dels anys cinquanta, que tenen elements decoratius (com el fons, amb imatges de la natura o escenes eqüestres) molt semblants, quan no idèntics. El que si detectareu és que no tots els anys se seguia la mateixa tècnica fotogràfica, malgrat que les fotos fossin pràcticament calcades pel que fa al seu contingut. Aquí podem comprovar com a la Dolors Cid li van fer una foto clavada a la dels seus germans, amb el mateix fons i tot, però la imatge, en comptes de ser colorejada (no eren fotos originals en color, sinó colorejades posteriorment, en la fase de revelat), es va lliurar en blanc i negre. De fet, amb un virat sípia característic de diferents etapes de la historia de la fotografia. La imatge és de 1958.

En canvi, dos anys abans, el 1956, la imatge sí va ser colorejada. Canvia també el fons: enlloc dels cavalls que surten a infinitat de fotos d'aquells anys, es veu un paisatge més general.

Els que conegueu a la Dolors Cid en l'actualitat podreu constatar que a la foto de 1956 potser costa una mica reconèixer-la, però que a la de 1958 la identificació és molt més senzilla.

La Dolors és avui la "baldanera" de la família. La Rosita, que va heretar el renom de la seva mare, Rosa Ginovart (Rosa la baldanera), està jubilada. La Dolors es va fer càrrec de la popular parada que regentava la Rosita al Mercat Municipal i, amb el seu marit, ha impulsat un negoci que coneixereu sota la marca Forés & Cid Cansaladers.