dijous, 1 de desembre de 2011

Els aiguats de 1994 a l'escola

El 10 d'octubre de 1994 mitja Catalunya va patir uns aiguats de grans proporcions. Potser les grans destrosses que va haver-hi al Camp de Tarragona (a Tarragona ciutat o a pobles del Priorat com Porrera) van "amagar" que la pluja va caure amb molta força, i que va fer mal, a altres indrets com Tortosa. La torrentada que va haver-hi al barranc del Rastre va afectar bona part del nucli antic. Però, a més, l'escola de la Mercè es va veure seriosament afectada.

Donya Joana Querol Beltrán, mestra en aquella època, ens porta el record d'aquell dia, documentat amb algunes imatges dels estralls que la pluja va provocar a La Mercè. Un esllavissament de terres va afectar l'escola. I és que poca gent sap que la part posterior de l'edifici està enganxat al turó del castell de la Suda. De fet, quan baixeu del turó en direcció al Rastre, el que queda a peu de carrer és la teulada de l'escola. Però fins i tot així, l'encaixonament no és fàcilment perceptible.

L'aigua i la terra van entrar per un dels finestrals del hall d'entrada de l'escola. Els danys materials van ser quantiosos, inclosa, segons la premsa local, la caiguda d'un mur. I també va haver-hi danys personals, tot i que afortunadament lleus: donya Joana sap de què parla perquè l'esllavissada la va enganxar mentre passava per allí i va patir ferides lleus.

També va donar-se el cas que la barrancada, que baixa a tot l'ample del carrer Providència, va estar a punt d'endur-se una veïna del Rastre i els seus néts, alumnes de la Mercè. La dona havia anat a buscar els nens a l'escola i de poc que l'aigua no se'ls va emportar a tots. Afortunadament, la cosa no va passar d'un ensurt que, no obstant, la dona qualificava d'"horrorós" a la premsa local, tal com podeu veure en el retall de premsa que reproduim, i que també ens ha enviat donya Joana.






3 comentaris:

Toni Perulles i Rull ha dit...

Reportatge humanitari!

Toni Perulles i Rull ha dit...

Reportatge històric i humanitari!

mjosealag ha dit...

Jo en aquella època feia cinqué i me'n recordo perfectament.
Va ser una tarde llargíssima i la veritat és que tots estavem molt atemorits de veure com els cotxes anaven sols per carrer Providència i l'aigua no acabava de baixa.
Si no recordo malament aquell dia vaig sortir en mare i man germana a les 8 de la nit i l'aigua encara m'arribava pel genoll i ma mare en mangermana al braç pq ella només tenia 4 anys i les tres mortes de temor.
També recordo que després vam estar un parell de dies o més sense anar, perqué estaven arreglant tots els desperfectes.
En resum va ser un dia per recordar, sort que hi tinc molt altres bons records del Col·legi la Mercè que ara recordant me emocionen i tot!!
La veritat és que som una gran família!!