dissabte, 22 d’abril de 2017

Minitrobada de la generació del 1969, que tornen a jugar a la Grossa al 1848



La generació de 1969 ha fet una minitrobada aquest dissabte, 22 d'abril. L'objectiu era repartir-se les butlletes de la Grossa de Sant Jordi. Hi juguen, com a la Grossa de Cap d'Any, a un número que no pot ser més singular. Ni més significatiu per qualsevol alumne o exalumne de la Mercè. Al 1848. Us sona? L'any que va fundar-se l'escola.

S'han repartit les butlletes i les han fet arribar als que també hi juguen i que aquest dissabte tenien unes o altres obligacions i no hi han pogut ser. Ja que hi eren, han aprofitat per endrapar-se un senyor esmorzar, com pot comprovar-se a les imatges.

La generació del 69, que aplega alguns antics alumnes dels anys més propers, és una de les més actives. I la seva fidelitat a la Mercè no pot negar-se, considerant el número que trien quan juguen a la loteria...

diumenge, 16 d’abril de 2017

La porta del carrer Montcada cobra nova vida


Algú la va guardar, oportunament desmuntada, quan va ser enderrocat l'edifici del carrer Montcada, i per això ara es pot reconstruir, a títol de record del passat. La porta del casalici que va acollir la Mercè entre 1970 i 1982, i abans institut de Batxillerat, Seminari i convent jesuïta, cobra nova vida amb les obres de construcció de l'edifici de la Generalitat a Tortosa. Potser la ubicació hauria d'haver estat la mateixa, perquè el sentit històric fos complet. De fet, ves a saber si l'entrada a la seu de la Generalitat ho hauria d'haver estat també pel carrer Montcada. Però més enllà de les raons que hi hagin, i que sovint només entenen els arquitectes, com a mínim se salvaguarda un element patrimonial. I no a qualsevol magatzem, sinò exhibit públicament.

dimecres, 5 d’abril de 2017

5 d'abril de 2017, nou anys de bloc

Ha fet nou anys del bloc? Doncs sí. Aquest 5 d'abril de 2017, bufa nou espelmes aquest modestíssim racó d'Internet. Aquí va començar tot.

Arribem al novè aniversari amb el bloc una mica apagat. En part és perquè el canal se'ns ha fet gran, fins i tot vell, a la velocitat que corren aquestes coses. Ja ho hem dit altres vegades: si comencéssim de nou aquesta moguda faríem una altra cosa, usaríem un o altres canals, i ja fa dies d'això.

En part, és perquè un espai que es basa en les aportacions voluntàries de la gent, depén de la disponibilitat, el temps, les ganes..., d'aquesta mateixa gent. I és pràcticament impossible que molta gent pugui o vulgui molt, durant tant de temps. I no és cap retret, només una simple constatació del que passa a les xarxes socials i, de fet, a qualsevol àmbit de la vida.

També ens passa que potser ens queda poc per publicar, sobretot fotos antigues, que és on el bloc va trobar el seu espai natural després de la gran explosió de les primeres setmanes. Però mirem-ho des d'un vessant positiu: hem publicat moltíssim, hem recuperat imatges increïbles, hem construït una memòria escolar, però també local... I ho hem fet d'una forma absolutament modèlica: amb una xarxa de cooperació entre persones que se'n senten concernides i implicades a partir d'una emoció que comparteixen.

Se'n podria escriure un llibre de l'experiència, però en deixeu afegir una cosa? Que a nosaltres no ens cal elaborar profundes tesis i teories. Simplement ho hem fet.

Pel camí ha passat de tot. Fins i tot coses que ens hauríem pogut estalviar, però que són igual, ja que pesen més, infinitament més, les bones. En el global de l'experiència, ha estat magnífic. Permeteu un nou apunt personal a un servidor: ha estat la millor experiència digital de la meva vida. Us ho diu algú que es guanya la vida de les xarxes socials i que, modestament, creu saber de què parla.

Aquí seguirà aquest espai, molt possiblement amb publicacions espaiades en el temps, el ritme de les quals potser s'intensificarà cap a final de cada any, quan hi ha les trobades dels antics alumnes. Però sempre podrem mirar enrera, a tornar als records que aquí s'han acumulat. També mirar enrera per sentir orgull del que hem estat capaços de fer des de pràcticament el no res: per fregar-se els ulls. I per descomptat, per un altre orgull o sentiment: el de ser de la Mercè i estar agraïts a aquella escola que tant va fer per nosaltres.

dimecres, 8 de febrer de 2017

Trobada de la generació de 1965 (i 2)

Aquí us deixem la resta d'imatges d'aquesta trobada que els antics alumnes de la Mercè nascuts el 1965 van fer el passat 3 de febrer a Tortosa. Gràcies novament a Pili Nielles per les imatges.





dissabte, 4 de febrer de 2017

Trobada de la generació de 1965


Aquest 3 de febrer, un grup d'antics alumnes de la generació dels nascuts el 1965 s'ha trobat a Tortosa a sopar. No és la primera vegada que convoquen una trobada, des que van començar a organitzar-se fa dos o tres anys. I com passa en aquesta generació, o en qualsevol altra d'antics alumnes, les cares que surten a les fotos ho diuen tot: alegria, record, companyonia... I sobretot un sentiment de pertinença que algú, fa temps, va batejar molt encertadament com "l'esperit de la Mercè".

Perquè la festa fos completa, van sopar al restaurant que regenta un altre antic alumne, el mític Tasio, Tasio Juan Rocha. 

Agraim a la Pili Nielles les facilitats que ens ha donat per poder publicar aquesta informació. Hi haurà més fotos en una propera entrada.