dijous, 30 d’octubre del 2008

Crear una associació d'exalumnes, idea ben rebuda

Amb totes les prevencions que s'han de fer sobre un mètode d'enquesta tan acientífic com aquest que pengem aquí al costat del bloc periòdicament, podem dir que la idea de crear una associació d'exalumnes té un suport majoritari. És evident que no és un suport majoritari entre el conjunt dels exalumnes de la Mercè, sinó entre aquells que visiten aquest bloc, i entre aquests, entre aquells que han volgut opinar.

Per tant, tot plegat s'hauria de veure en la pràctica. És a dir, en el cas que decidíssim iniciar un projecte com el que se sotmetia a consulta i fóssim capaços de posar-lo en marxa. No obstant, pel poc que pugui significar, l'opinió general és que no ens sembla malament la idea. És ben destacable que el principal nombre de vots ha recaigut en l'opció de crear una associació sempre que tingui objectius clars i pràctics. És tan raonable que pràcticament no requereix més comentaris.

No puc estar-hi més d'acord i m'agradaria aportar algunes idees al respecte. Bàsicament, que per muntar trobades o sopars no ens cal certament cap associació i que si hem de crear una entitat ha de ser per aportar algun valor afegit, bé a l'escola actual, bé a la preservació de la seva història i memòria.

No puc estendre'm gaire més. En aquests moments la feina m'impedeix dedicar gaires estones a escriure aquí al bloc. Però d'aquí a un parell de setmanes, quan recuperaré certa normalitat, ja escriuré més coses, per si poden interessar als qui no s'avorreixin llegint-les. Si mentrestant algú vol anar pensant i explicant-se, ja sap.

dimarts, 28 d’octubre del 2008

64 I RODALIES CONTINUEM


La "comissió organitzadora dels actes "Generació 1964 i rodalies" ens vam tornar a reunir. Falten dos companys M. José López i M. Pau Sánchez, que no van poder venir.Vam fer una valoració del sopar del dia 4 d'octubre i també vam parlar de les coses que seguirem fent a partir d'ara.
Ahhhhhhh també vam sopar!!!!I ens ho vam passar molt bé.
Al grup s'ha incorporat un nou membre: Miguel Rodríguez, així comencem nova era i nous projectes. Ja us anirem informant i com hem vist que amb un sopar no podem parlar de tantes coses hem decidit fer-ne algun més.

dissabte, 25 d’octubre del 2008

SILUROS HEM DE FER ALGO O QUE?

Va desperteu, ara que ja he acavat tota la paperasa, pregunto hem de fer algo o que?
Paco,Genaro,Fernandez,Fito,Alonso,Luisito....... tots i totes va som.hi.
Quedem,xarrem, anem de farra ........vaaaaaaaaaaaaaa
torno a deixar lo meu email: ximosole@hotmail.com

dimecres, 22 d’octubre del 2008

TROBADA PROPER 29 DE NOVEMBRE

Per al proper dia 29 de novembre hi ha organitzada una trobada d'exalumnes.
Hi ha organitzat una sopar per a les promocions de l'any 65 al 71, si algú més hi vol assitir té les portes obertes. El sopar consistirà amb un pica-pica i barra lliure fins que s'acabi, i el lloc serà el Casal de Jesús. L'hora d'entrada serà de les 20,00h fins les 21,00h.
Si esteu interessats en participar-hi heu d'ingressar l'import de 30€ abans del dia 19 de novembre (preguem no espereu l'últim dia) al compte de BBVA nº 01820268690201578218.
Quan feu l'ingrès a l'entitat bancària especifiqueu-hi nom i cognom. (No us oblideu de portat el resguard el dia del sopar)
Animeu-vos a venir, i fer difussio de la notícia a qui conegueu.
Si voleu qualsevol aclariment, us podeu posar en contacte amb Amador Gisbert al número de telèfon 696954780

diumenge, 19 d’octubre del 2008

dissabte, 18 d’octubre del 2008

Más fotos de José Manuel del día 7








Más vale tarde que nunca.



Recull de paraules


data de la foto: 7 de juny de 2008
Noëlle i Rosa Sánchez Morales


Cap a les dotze del migdia vaig fer cap a l’escola de La Mercè on ara era ubicada, verdaderament encara no tenia local propi, i l’escola era a l’edifici del antic Institut fins que acabessin les obres de la que seria el grup escolar La Mercè. Un bon nombre de persones esperaven als nens que sortien en un moment per aquella portalada.
Vaig endinsar-me per el vell edifici, de sobte una onada de nens i nenes se’m va venir a sobre, vaig haver d’agafar-me fot al passamà de l’escala per por no em fessin caire; baixaven les escales afuats, l’enrenou dels escolars no el podien dominar aquells mestres en obrir portes i veure’s al carrer.

(Havien estat moltes vegades les visites al vell Institut, i sempre recordava la primera vegada que vaig entrar als baixos del centre on havia la Biblioteca Popular de la ciutat. Cridava la meva atenció el silenci i recolliment que allí havia: quan vaig saber que allí podria llegir el que m’agradava no vaig tenir cap mena de dubte en obrir la porta i entrar cap dins. Recordo aquella senyoreta que va venir cap a mi en veure’m i em va dir.... que jo era massa petita per seure en aquella sala i ser allí, tal vegada tindria raó, no sé massa freqüent que una nena de set anys li agradés llegir; el que ella ignorava que jo ho pogués llegir bé, i que ha casa de la iaia jo tenia al meu abast llibres de contes i aventures que el padrí em dava a llegir.
Aquella actitud em va ferir, i amb el cap cot vaig sortir aquell saló. Mai no vaig oblidar aquell incident, i algunes vegades he recordat: cada cop que he passat per aquella portalada del vell Institut he tingut la sensació que aquell lloc no era per a mi, tot hi havent delerat ser a les seves aules estudiant.
Quants anys i anys he passat pel seu davant!!!! Mirava els alumnes entrar i sortir amb la llibertat que dóna el saber i posseir uns coneixements adquirits en aquell centre, sentia al meu fons alguna cosa inacabada. Després quan els meus fills estudiaven al vell Institut, volia que ells aprofitaren tot el temps que jo vaig desitjar donant elasticitat als seus estudis, sens perdre un dia, aquell Institut per a mi era símbol de llibertat d’esperit envers l’ensenyament)

Tot i pujant les escales que em portarien als pisos superiors anava pensant com una rutina, els records eren empremtats per les parets d’aquelles aules.
Seria llarg de contar tot el cúmul de pensaments i paraules que acudien a mi, havien passat una sèrie de persones i anys, avui aquells escolars que baixaven apressa els escalons d’aquelles escalinates no eren ni més ni menys educats, eren força de joventut, brollar de vida. Si, alguns van més seriosos que uns altres però, el més natural és la gatzara i l’alegria de sentir-se lliures uns moments, els que van de la porta de l’aula al carrer.
La visita que tenia amb els mestres del grup escolar em demanaren una petita col.laboració per donar als alumnes una lectura i comentar els meu poemes. Férem un guió de treball i quedàrem en el dia i l’hora. Quan vaig tornar a l’escola em reberen al saló d’actes. Vaig ser presentada aquell grup de nois i noies en un grup de cinquanta per el director del centre, i ha que es devia la meva visita. Hem vaig presentar a tot aquell alumnat com el que sóc, crec que això els hi va agradar, a mi em va donar ànim notar aquell silencia i atenció, notar que eren emocionats davant les meves paraules, notaven que no era assajats, que els parlava amb un llenguatge propi i no enlairat, ells atengueren.
Quan es va acabar l’acte, a tots se’ns va fer curta l’hora, els aplaudiments foren sincers. He llegit moltes vegades en públic, però aquesta atenció rebuda per estudiants de tretze i catorze any va estar per a mi tota una empremta, veure que aquell temps a ells dedicat no havia estat una pèrdua, i això era el més important.
He tornat a l’escola per la porta gran, aquell pretendre dels anys d’infantesa en voler anar aquell Institut, aquelles lliçons impartides i no apresses en les seves aules, han estat resumides avui amb vivències, amb lliçons donades per el llibre de la vida.
De l’escola, d’aquest Institut no he rebut ensenyament com jo volia, però he donat tota la lliçó del que he sentit i sento. En aquest examen obert, jutjats per la nova vida que brolla, he estat tot un guardó per a mi la seva resposta.
Les lliçons impartides per els antics professors d’aquell centre tenien la finalitat de guardonar als millors alumnes en aquell saló d’actes, jo sentia el mateix. Com si un nombre de cinquanta professors em donessin un aprovat per els meu estudis de les lliçons quotidianes que ens presenta el viure de cada dia.
Gràcies, moltes gràcies

Rosa Sánchez i Morales

Tortosa, 4 de març de 1982

dimarts, 14 d’octubre del 2008

VINGA, NO S'HI VAL A VADAR !!!




Perque veieu lo que vam xalar despres del sopar al Pub Aire ballant amb la musica del Genaro al ritme de Boney M. Vinga exsssss animeus, un cop al any no fa mal!!!


dilluns, 13 d’octubre del 2008

El pastís de la Trobada dels del 64!!!


18 d’octubre a les 12 hores, vermut a La Masada

Sento xafar l’entrada de la Sonia, però tenimmmm pressaaaaaa!!!!!


Després dels 25 i 13 comentaris a les publicacions de Rafel i de Selu, no cal fer-ho més llarg ni romancejar més aquest assumpte.

Us esperem a tots a la terrassa del restaurant La Masada (Vora Parc), en el cas de trobar el restaurant tancat ens veiem a l’Amets (en front de l’auditori Felip Pedrell)

Per a tots aquells que mireu el bloc però no podeu entrar a fer comentaris us deixo el meu mòbil i l’ e-mail: 695 391 749 truqueu millor a partir de les 15 hores, neusjoveedo5467@hotmail.com

La crida ja sabeu que és per a les generacions properes a les del 67 i 68.

ATENCIÓ GENERACIÓ DE LES CARAGOLES

Hola!

Segueixo entrant de tant en tant al bloc (he de comfessar que no tant sovint com ho feia als voltants del 7 de juny) i tot i que veig que esteu una mica "desangelats" he de dir-vos als de les generacions del 64 al 67 i rodalies que em féu ENVEJETA SANA. Sou els que més us heu mogut i més us heu implicat (i no ho dic amb ànim d'ofendre a ningú dels altres...no em malinterpreteu, per favor) i, principalment, els que més heu respòs (y para muestra un botón...que diuen al poble ma mare).

Bé, a banda d'aquest incís, he repescat la meva oblidada contrasenya del bloc per a fer pública una proposta que vam fer a la taula de les generacions del 76 al 78 (una representació escassa, però contundent) i que la Laia ha "reactivat" aquests dies. Hem pensat de fer un dinar (en principi) i volem comptar, a més a més de amb els nostres companys de promoció, amb aquelles promocions properes que s'hi vulguin sumar. No s'ha parlat encara de dates, amb la qual cosa quedem oberts a propostes. Estem intentant el sistema boca-orella a veure si tenim sort.

Procuraré d'anar penjant les novetats al respecte. Des de la setmana passada, i si no m'equivoco, en som uns 6.

Si al final en som 6...pos 6 ben avinguts que dinarem plegats, però queda clar que com més serem millor ens ho passarem.
Escampeu-ho!!!

Una abraçada,

Sonia Pelechano

dissabte, 11 d’octubre del 2008

29 de Novembre, la data proposada.

Ara que tinc a la familia dormint i puc disposar de un momentet, explicaré una mica par damunt la xerrada que hem tingut Amador Gisbert, Neus Jove i jo mateix Rafel Pedret.
A la Cinta ja vam parlar de intentar fer alguna cosa al Casal de Jesus, i a Amador la idea li va agradar prou, pel tema de la música que es la seva passió, el lloc gran i que podriem disposar unica i exclusivaments per nosaltres. Jo tenia que mirar dates i posarme en contacte amb ell, fins la setmana passada no vaig poder-ho fer.
El dia 7 quan vaig obrir el correu ja era massa tard, vaig trucar a Susana però tenia una reunio i no vam poder parlar gens. al dia següent vaig parlar amb Selu i amb ella mateixa i van comentarme una mica el que a vingut a ser el cop de puny a la taula de Selu.
Avui mateix m'ha trucat Amador, ja tenim dates?, hem estat parlant de la reunio del passat dia 7 que nomes van ser cuatre persones i que tenim que possar els co... damunt la taula (qui en tingue) per conseguir portar aixó a terme.
Hem parlat que els anys podrien ser del 65 fins al 71 sense deixar fora a ningú que vulgue vindre, i també s'ha comentat que la gent amb ganes de implicarse ho te que fer ara, amb un minim de dos persones per any.
Jo ho poso aqui per que opinem tots, el restaurant es mes facil, el casal es prou mes complicat, però entre tots ho podem aconseguir.

divendres, 10 d’octubre del 2008

Generació 1964- Fotos excursió a Mallorca (1ª part)





Ahí tenéis las fotos que he podido encontrar de Mallorca. Como podréis ver, la calidad es nefasta, pero he decidido ponerlas porque aunque no se vean bien, an algunas se pueden distinguir más o menos, a la gente que estuvimos allí.
Ha costado encontrarlas, y el sábado al fin, las pude encontrar.
Ah por cierto, Guillermo, sales en casi todas:
En la primera no sales (es evidente) ja jaj ajaj, en la segunda, al lado de Tejedor, en la tercera por arriba de cinta Valldepérez, y en la cuarta, creo qeu eres el que esta algo agachado al lado de Tejedor de nuevo.
Bueno, aqui las dejo, ya pondré más!!


Un cop de puny damunt la taula molt oportú

El company Josep Lluís Solé, Selu, ha donat un cop de puny damunt de la taula que era molt necessari. Jo no sóc gaire partidari dels cops de puny de cap mena, però no menyspreo el valor que poden tenir els que es donen damunt de la taula. Selu ha posat el dit dins de la nafra en què ens movem tots (amb la lloable excepció dels de l'any 64) des del passat 7 de juny. Bé, més que nafra, diríem que en el núvol, els que encara estiguin embadalits en el record d'una diada que va ser excepcional i difícilment repetible, o en la desídia, argumentada, això sí, amb molt bones raons.

No dic això perquè la gent tingui cap obligació de trobar-se, anar a sopars o revisitar el seu passat escolar de forma obsessiva i recurrent. En absolut. És més, els llocs de trobada que ens organitzem nosaltres mateixos ho són en la mesura que ens vulguem trobar i, òbviament, per a la gent que es vulgui trobar. Això, que és una evidència general, ha quedat molt clar també en la pràctica en la nostra comunitat d'exalumnes de la Mercè. És més, que sabéssim que la sobredosi d'emocions i expectació prèvia al 7 de juny s'apagaria molt a continuació, no treu que tot plegat hagi estat, per dir-ho en frase catalana i en particular tortosina, una arrancada de cavall i parada de burro.

Insisteixo, aquí ningú està obligat a res. Però precisament per això és innecessari aixecar expectatives irreals i parlar i proposar idees que després ningú vol portar a la pràctica. O que els que fan un pas endavant siguin quatre gats i es quedin més sols que la una, que també s'ha de dir per estricta justícia. Com diu Selu, si es volen fer coses, el primer que cal fer és tenir-ne ganes. Tothom té feina, tots i totes tenim fills i obligacions de tota mena. Són bones raons. L'important seria que no fossin excuses. Perquè si alguna cosa està demostrant el que ha passat des del juny cap aquí és que de ganes més aviat poques.

Permeteu-me que insisteixi per tercera vegada, perquè no quedi cap dubte del que dic. No és obligatori tenir ganes de res, però aleshores assumim la realitat i no perdem més el temps. Perquè per parlar per parlar, callats i callades estem més guapos i guapes.

No tinc intenció de polemitzar amb ningú, però deixeu-me afegir una cosa. Aquesta situació en què ens trobem, en què "no sabem què volem ser quan siguem grans", produeix efectes que no poden ser més paradoxals. Fa uns dies, vaig tenir un cert malentés amb alguns del 64, perquè intentant animar als del meu any vaig posar la seva trobada com a exemple, afegint l'argument que es comprovava que no era tan difícil. No vull insistir-hi perquè ja vaig explicar el que havia d'explicar i no és cosa de reobrir un conat de polèmica absurda (perquè és absurd discutir per una cosa en la qual estàs d'acord).

Però crec poder dir que algú es va molestar perquè es pensava que es menyspreava la seva feina. I s'equivocaven en això, però no estaven mancats de raó en una cosa: sent els únics que s'han mogut amb resultats palpables (tenen bloc propi, han fet ja una trobada, s'han currat uns materials de record molt notables), tenen dret no a mirar per damunt de l'espatlla a ningú, sinó a demanar que a ells precisament no se'ls qüestioni ni les ganes ni l'esforç.

Que quedi clar també que els dels altres anys no hem fracassat miserablement. En el pitjor dels casos ho intentem i no és culpa de ningú si la gent no té ganes, o no en té més que retòricament. És més, en el terreny personal sentir-me dir que m'ho hauria de currar em provoca cert rubor. Però vaja, tampoc res de l'altre dijous, ja que em sembla que, en tot plegat, a ningú ens hi va res. Bé, a mi segur que no. Si fem coses és perquè ens dóna la real gana i perquè disfrutem fent-les. Si no s'ha de donar el cas, el poc temps lliure de què gaudim ja el dedicarem a coses més profitoses i que ens donin les alegries que pensàvem que trobaríem aquí.

dijous, 9 d’octubre del 2008

AVÍS PER A LES "QUINTES" 67, 68,69.... ON PUNYETA ESTEU???

A vore.. ja esta bé la broma¡¡¡¡ "quan farem algo??", "quan farem un soparet", "quan mos tornarem a trobar???" la meva pregunta es molt fàcil VOLEU FER ALGUNA COSA?????? POS MOVEM-NOS. No pot ser que, tant en la trobada (per dir alguna cosa) de la Cinta, com la del passat dimarts i en perdó dels que si que hi erem, vam fer el RIDICUL només n'erem quatre. ON SON LES GANES DE FER COSES???. El que no podem fer es arribar al lloc i entaular-nos ja que per arribar al punt aquest PRIMER S'HA D'ORGANITZAR.
Se que pot ser sóc una mica crític, que tots tenim feina i obligacions, però si VERITABLEMENT VOLEM FER ALGUNA COSA, ens em de moure JA!.
Els quatre que ens vam reunir el passat dimarts, vam decidir dues coses, una que fes un escrit al bloc i l'altra ficar una data límit per veure com respón la gent... Que perqué?, per que si no ens movem. no es fa res , quedarem com uns (fiqueu el calificatiu que vulgeu) i viurem del record del dia 7. la data límit en qüestió sera el 20 D'OCTUBRE.
O sigue... Jose Manuel " NKONO" comença a moure fitxa amb els del 69 i dis-me algo abans del 20.
Carme Liberal "CARMENCHU" mas de lo mismo , a moure la gent del 67.
Rafel Pedret, Albert Mola, Mª Jesus Nadal, Elena Barbera, Jose Manuel Tarazaga, Jordi Teruel.... i tot aquell que sigui d'aquetes "quintes", només us demano que si voleu fer algo en aquest mateix apartat podeu ficar si SI o si NO.
Espero que no us enfadeu, però la cara que ens va quedar als "quatre de Filipinas" ens ha portat a aquesta reflexió.

dimarts, 7 d’octubre del 2008

Com veiem l'ensenyament de l'anglès?

Aquest setembre passat va haver-hi una discussió bastant animada sobre el que podíem esperar de l'escola. Sobre la marxa en va sortir una altra, que va tenir molta menys tirada, sobre l'ensenyament de la religió. No vull començar-ho jo, perquè al final semblarà que no tinc altra feina, però m'agradaria proposar un fil de discussió sobre l'ensenyament de l'anglès. Em sembla que el tema té bastanta "tela". Algú s'anima a dir-hi la seva? Jo ja m'hi afegiré, perquè que no vulgui començar no vol dir que no tingui opinió al respecte.

Per als del 66

Atenció, generació del 66. Hi ha alguna cosa en marxa? Al juny es va parlar molt de fer alguna cosa de cara a setembre. O vam quedar de parlar-ne a partir de setembre? En tot cas, si algú del 66 corre encara per aquí, pot manifestar-se i dir alguna cosa? Hi ha ganes de fer-ne alguna? Ja veieu, per les fotos dels del 64, que no cal fer grans paraments. Una trobada amb els que vulguem ser-hi i recordar batalletes de l'època de la Mercè.

Sopar generacio 1964












El passat 4 d'octubre , la generacio del 1964 vam fer un sopar per trobar-mos els mes possibles: erem uns 38 al sopar i uns menys a la festa del pub de Genaro, de la qual no tinc fotos, pero si Rafa Leon, que a vore si s'anima i les penja per açi.
Ho vam passar molt be en el sopar, vam triar a l rei i la reina del 64, vam tenir tarta d'aniversari perque aquest any feia 30 anys que acabarem l'EGB i , per acabar, es reparti a tothom un diploma conmemoratiu. Una sinyora festa!!!!!!!!!!.
Monica

Se n'està preparant alguna?

M'ha arribat algun rumor en el sentit que s'està preparant una trobada d'exalumnes. Una trobada que, sense ser "universal" com la del 7 de juny, seria bastant intergeneracional. Algú en sap alguna cosa? Algú pot dir com està tot plegat?

És possible que els que viviu a Tortosa i, per tant, us veieu més o menys sovint, estigueu al corrent, en parleu... Disculpeu, però des de lluny és obvi que no estàs tant a sobre de les coses.

dijous, 2 d’octubre del 2008

GENERACIO 1969

Ens entristeix comunicar que aquest matí ha mort l'exalumne de la Mercè José María Juan Rocha, de la promoció dels nascuts l'any 1969. Els seus companys volem expressar el dolor que sentim per la seva pèrdua i, en particular, la condolència a la seva família.
Fem pública aquesta trista notícia mitjançant el bloc perquè s'en puguin assabentar els companys amb els quals no tenim contacte. El funeral tindrà lloc divendres 3 d'octubre, a les 17 hores, a l'església de Sant Llatzer.

dimecres, 1 d’octubre del 2008

Fotos trobada festes de la Cinta-08 (2)







Va per tu Ximo i per tots els de la teva generació, perquè us animeu a fer la trobada.
Com pots comprovar el 10 de setembre va acabar sent una barreja d’edats, poquets, alegrets i ven avinguts.
I als del 64: ja tinc ganes de veure-us a les fotos, el 4 es percep una convocatòria important. Bessitos a Rafa Leon!!!