dimarts, 7 d’octubre de 2008

Per als del 66

Atenció, generació del 66. Hi ha alguna cosa en marxa? Al juny es va parlar molt de fer alguna cosa de cara a setembre. O vam quedar de parlar-ne a partir de setembre? En tot cas, si algú del 66 corre encara per aquí, pot manifestar-se i dir alguna cosa? Hi ha ganes de fer-ne alguna? Ja veieu, per les fotos dels del 64, que no cal fer grans paraments. Una trobada amb els que vulguem ser-hi i recordar batalletes de l'època de la Mercè.

20 comentaris:

rosa s. ha dit...

Toni, la trobada del 64 va ser "memorable". Espero que us ho passe tant bé com natros.

Van tenir Rei i Reina. La reina l'has endevinat, però el rei t'has desviat bastant (Genaro és del 59-60).

Vam tenir un POWER-POINT magnífic, tot gràcies al treball de la nostra Reina-Lalana.

Vam tenir Diploma: un per a cada u; així tots vam marxa amb un títol sota el braç.

Va ser una experiència molt bonica.

Mira, fes-me cas, encara que sigui des de la distància treballa per fer una cosa d'aquest tipus; els quilòmetres no són obstacle per aconseguir una bonica festa.

Posa-hi tot el teu esforç i ho aconseguiras.

Pilar ha dit...

Claro qeu si, además "paraments" hubo eh? Nos trabajamos la fiesta con muchas reuniones y hemos trabajado mucho. Por eso la cosa salió genial!!!

Toni Gallardo ha dit...

Que no se'm malinterpreti. Ja ho sé que muntar qualsevol cosa porta molta feina. Que m'hi dedico professionalment a muntar saraus, tot i que d'una mena bastant diferent.

El que volia era animar una mica els companys de promoció, que vegin que no és cap muntanya això d'organitzar una trobada.

D'altra banda, felicitats pel bé que us va anar.

Pilar ha dit...

Te dedicas profesionalmente a montar saraos? uy eso no lo sabía.
Yo pensaba qeu te dedicabas al mundo de la comunicación y a cosas relacionadas con ese tema. Ahora me has sorprendido.

Toni Gallardo ha dit...

Si li vols dir saraus a campanyes electorals, congressos, trobades científiques i viatges internacionals de premsa, sí.

Està bastant emparentat amb la comunicació tot això. En tot cas, forma part dels serveis que oferim a la meva empresa.

dulce ha dit...

Desde aquí quiero dar las gracias a la organización de la trobada del 64, entre ellas a Pilar, Rosa, Carmen, Jordi, Pau y Cinta (perdón si me dejo a alguien).

La cena estupenda, de la compañía no hablemos, la recopilación de fotos, canciones, etc presentada fue de lo más emotiva, la elección de la reina y el rey del 64(vía internet)de lujo y la fiesta que le siguió aún mejor.

Espero que la del próximo año sea por lo menos tan bonita.

Gracias de nuevo.

Pilar ha dit...

Ahhhhhhhhhh hombre, eso no tiene nada que ver con esto, claro.
No es lo mismo ni de lejos.

Toni Gallardo ha dit...

Doncs no et creguis, Pilar. Buscaré un article molt curiós, que dec tenir per casa, i si el trobo ja te l'enviaré. És de Paul Trully, un dels principals experts electorals d'Estats Units. Ha muntat tantes campanyes que tothom n'ha perdut el compte. Actualment, es dedica a fer de "gurú" i és un teòric brillantíssim sobre la forma en què s'han de construir els missatges i els discursos polítics.

Aquí potser no és lloc per explicar que és "la capsa de Trully", però si a algú li interessa que ho digui. El que vull dir és que en sap de veritat. A molts "expertillos" en aquesta matèria els pots discutir, però a Paul Trully resulta bastant difícil.

Bé doncs, en l'article que esmentava al principi Trully explicava l'experiència d'haver intentat organitzar una festa d'aniversari per a una de les seves filles petites. Dic "intentat" perquè desprès d'haver organitzat les campanyes electorals més exitoses de la històrica política americana, va ser incapaç de muntar una festa familiar.

Va acabar recorrent a la solució fàcil del McDonald's: ja se sap, el pallasso Ronald MdDonald i tal. L'article és divertidíssim, perquè Trully hi explica amb força humor les seves peripècies.

Suposo que l'experiència és il·lustrativa d'aquell refrany que resa que "en casa del herrero, cuchillo de palo".

En tot cas, val la pena recordar que organitzar coses mai és fàcil. I, en particular, que les aparentment senzilles són més complicades del que sembla.

Rosa S., prenc nota que he de treballar més. És veritat, em lamento molt i penco poc. Aiiiiixxxxxx...

cinta ha dit...

Toni, grans "paraments" com per a campanyes electorals, congressos, trobades científiques i vistges internacionals potser no, però il·lusió i ganes moltíssimes. I és que la veritat "curradeta" ho va estar la festeta, potser per això va sortir tan bé. Vam trobar-nos abans 4 o 5 vegades, el telèfon i els mails anaven que volaven, i els nervis de l'últim dia no cal que te'ls expliquem.
La gent s'ho va passar super BÉ i van quedar ganes de repetir. Això vol dir alguna cosa no????

Toni Gallardo ha dit...

Aviam, m'agradaria deixar clares un parell de coses per evitar males interpretacions. Ja ho he intentat abans i veig que no me'n surto.

Primera, si ha sortit a la llum el meu currículum professional és certament perquè l'hi he posat jo, però també perquè algú m'ha preguntat. Això és el de menys, en tot cas.

Segona, quan he parlat de pocs paraments no he dit que la festa dels del 64 estigués mal muntada o no que no s'hi hagués treballat o posat la màxima il·lusió i entusiasme. Com ja he dit abans, únicament volia animar els meus companys de promoció, que em fa l'efecte que estan una mica parats (potser també m'equivoco en això), i fer-los veure que no era tan complicat.

Continuo confiant que s'interpretarà correctament el que dic. En particular, que no menystinc a ningú, i menys encara a partir de la meva experiència professional. La Rosa S. em diu que m'ho hauria de currar, però ja confesso que sé fer algunes coses i sóc un inútil per a unes altres.

S'ha entés, no?

rosa s. ha dit...

Toni, te'n faries creus si jo t'expliqués la meua història (cosa que no faré). Ho dic en relació al teu comentari que no vas per a aquestes coses

Quan em referia a posar-hi el teu esforç, no era potser d'una manera material sinó amb la voluntat de fer les coses.

Buscar a la gent es pot fer de moltes maneres i il.lusionar-la també. No cal ser el que busqui el restaurant també es pot ser l'ànima de la festa des de la distància.

Ah, i no et malinterpretem, només hem volgut compartir una experiència que per a tots natros va ser molt important. POtser ens estem fent gran, al cap i a la fi, ja tenim 44 anys i comencen a pesar les vivències.

Confia en la gent del teu any (també us esteu fent grans) i les vivències sortiran i us permetran tenir un traobada magnífica i única.

Toni Gallardo ha dit...

Rosa, celebro el teu comentari, que crec que posa les coses en el seu lloc.

M'ha fet la sensació que a algú li dolia que jo hagués parlat de pocs paraments, com si fos una forma despectiva de referir-me al treball que heu fet. I per això he volgut aclarir el que he volgut aclarir. No cal insistir-hi.

D'altra banda, hi ha moltes formes que un gat caci rates, com resa un proverbi xinés, és veritat. Però crec que tots hem de ser conscients de les nostres limitacions. No de les distàncies, que poden ser un problema objectiu però que fonamentalment són les que cadascú es posa, però sí de les limitacions.

I sobretot penso que té certa lògica que qui porti la veu cantant en aquestes qüestions sigui la gent que viu a Tortosa. És una qüestió merament pràctica.

carme g ha dit...

Mira Toni, mira la part positiva respecte a la vostrapossible trobada. Encara us falten dos anys per arrivar als 44.Per tant teniu molt de temps per organitzar un sopar amb els paraments que considereu oportuns.
Mira et proposo que quan arrivis als 50 anys i hagueu fet o no algún evento de la vostra generació, et deixarem vindre al nostre.

Clara Massip ha dit...

Ei! que jo segueixo amb ganes de fer aquesta trobada de tardor... em vaig perdre la del 7 de juny, i ara que vaig sabent coses de la colla del 66 a través del bloc m'han vingut moltes ganes de retrobar-vos! Què, algú s'anima???
No cal que ens compliquem gaire la vida, anem a sopar a algún lloc agradable, i la resta ja sortirà, no?
Admiro l'energia de la colla del 64 per organitzar un sopar amb tots els "ets i uts", però em sento completament incapaç de muntar una cosa així. Potser només caldria saber si hi ha ganes, pensar un lloc adequat, i posar una data, què us sembla? Vinga, va! Fora mandra i anem a sopar junt sun dia d'aquests!!!

Toni Gallardo ha dit...

Clara, aquesta nit enviaré un correu electrònic a les adreces de companys del nostre curs que tinc. Per aquí sembla que del 66 només "respirem" tu i jo.

Certament, no cal res més que trobar un lloc per sopar. O si molt m'apures per dinar. En això s'hi hauria de posar algú que visqui a Tortosa. És una cosa pràctica, com he escrit abans aquí mateix.

Jo he estat incapaç de reconèixer les fotos del restaurant on van anar els del 64, i això que hi he estat un parell de vegades. Puc fer algunes indagacions, però qualsevol dels nostres companys resident a Tortosa ja coneixerà coses que tu o jo hauríem de preguntar.

Jo faria una recomanació afegida. Si quedem a sopar suposo que anirem a fer una copa, però no descartaria quedar ben aviat. L'experiència del 7 de juny ens va demostrar a tots que el dia es va fer curtíssim i no vam tenir temps de res.

Clara Massip ha dit...

Toni, jo he escrit a l'Elena Castells, que és l'única adreça que tinc, a veure si s'anima a moure la cosa. Per a mi potser seria millor quedar per sopar, ja que quan vinc a Tortosa aprofito per estar amb mon pare, i així a la nit puc deixar els nens amb el Xavier i mon pare i alliberar-me una estoneta per estar més tranquil.la en tots vatros. Em sembla bé quedar d'hora, i si a tothom li anés millor dinar... vindria amb la família, que també m'està bé.

Anònim ha dit...

RECORDEU QUE ES PREPARA UNA DE BONA AIXI QUE ANIM HI HA QUE EM DE SER DEL 65 A L70 APROXIMADAMENT , VWENIU A LA TROBADA DEL 18 DE OCTUBRE A LA MASADA A LES DOTZE DEL MIG DIA NESSEITEM REPRESENTANS DEL 66 (AMADOR)

la castells ha dit...

soc la Castells....he estat desconectadisssima... estic tancant l´any a la radio i estos 3 ultims mesos son de molt de jaleoooo.
be ja he parlat amb la Duran i a mi me sembla perfecte!!!!
el dia en un principi serà el 29 de novembre, ja passare un dia d´aquest pel de la Castella a veure si acabem de concretar algo més.. be a seguir treballant ens parlem besets a tots!!!

Clara Massip ha dit...

Finalment hem quedat per sopar el dia 29 de novembre, a les 21h., al restaurant La Torreta de Remolins. Els que vulgueu apuntar-vos-hi, heu de fer un ingrés de 27€, abans del dia 18 de novembre, al número de compte:
2073 0107-17 0110319855 (titulars Encarna Castellà i Maria Isabel Duran), fent-hi constar el nom.
També havíem comentat de quedar un parell d'hores abans, per si volem veure'ns amb les criatures, famílies, etc. Si hi ha ganes, caldria pensar un lloc.
Aquest mateix dia hi ha la trobada intergeneracional al casal de Jesús, com que molta gent del 66 tenia problemes per un sopar a peu dret, per diverses causes, hem decidit fer el sopar asseguts, però si després de sopar hi ha ganes es pot seguir al casal de Jesús... ja ho decidirem!
Bé, ens veiem el dia 29!

la castells ha dit...

jo amb la familia com a que no...vindre d´Amposta....la Ari se queda en ma sogra i l´Alex en 25 anys com a que no li apetirà...i el meu home el tranquil que es quedarà...pero jo tal com hem quedat a les 9 al puesto.
Besets a tots!