Com erem i com som

Los años han pasado, como a todos, claro.
Nosotros también querermos unirnos al "Com erem i com som".
Nos vemos el dia 7.
Un saludo!

QUI SÓN AQUESTS DEL 68-69 ?

La Elena Barberá , esperaba trobar una foto actual per poder publicar "com erem i com som" i al mateix cop publicar aquesta, peró veien que el nostre company Rafa Madueño la ha passat davant, hem decidit possar aquesta i l`altra ja arribarà.
Cómo te quedas ? Ets l`únic que mires al objetiu, tots els altres estàn despistats buscant la posició per poder fer la foto. I és que .... s`ha de quedar ben bé a les fotos que no se sap mai ón aniràn a parar i qui les podrà mirar, pues ja veus.

ÓN SÓN LES FOTOS DEL SALO D`ACTES?

Recordo totes les actuacions que es feien al saló d`actes a final de curs . Qué passa ! que ningú té les fotos de les actuacions que feien els més desvergonyits i marxosos ?

-El día que van fer el ball de "Grease " que hes va recordar la Neus i que el meu amic Paco Martinez va dir que intentaría poder trobar-ne alguna.
-I la coreografía que hens recorda també la meua amiga Elena, que Gisbert protagonitzaba simulant als "Beatles"
-I un altra que cantaben la cançó de Miguel Bosé "D. diablo se ha escapado... qué no sé qui sortía peró la recordo .
REMENE-HO I REMENE-HO TOT QUE TENEN QUE SORTIR. NO POT SER QUE NINGÚ EN TINGUE CAP.

COM EREM I COM SOM

Com podeu vore no hi han grans camvis, estic casi igual o potser que millor, je je

Jo tambe tinc el banderin!

Hola gent! Soc Rafel Madueño del 68 i la meva germana Maribel del 59.Per fi m´han enganyat i vindre disabte, la veritat es que em fa goleta vore com esteu de socarrats tots, broma eh?.Ens veiem...

GENERACIÓ 1966 VIATGE FI DE CURS A MALLORCA

Maribel, aquí te mando otra foto del viaje de fin de curso que también sales. Tú si que no has canviado. También creo que os reconoceréis unos cuantos más.

Recuerdo que fue un viaje en el que nos lo pasamos todos muy bien sobre todo porque muchos era la primera vez que subíamos a un avión.

Juani Burgos.

ÁTENCIÓ GENERACIÓ 66

Aquesta foto és d'una excursió que vam fer. Crec que va ser independenment al "cole". Jo no me'n recordo molt bé com va ser i on vam anar. Si algú es reconeix, que segur que si, i se'n recorda com va ser, pues que faci algún comentari i així encara recordarem més coses.

Juani Burgos.

SI QUE VE

Encara que me tire els trastos al cap, (que ho fara quan em vegi), tinc de dir-vos als del 67 que ADRIA REDON SI VINDRA (ho ha dit la mare). Aixi que un més per la taula i per la xalera. A vore si el coneixereu eixe dia.

Pancarta de felicitación ! Abril de 1968

Hoy hemos hecho una foto a una pancarta que tenía guardada D. Mariano Lalana, desde el año 1968. (40 añitos!!).
Así, con esta pancarta que debe medir un metro y medio de ancho por lo menos, recibieron los alumnos al "Sr. maestro" el dia de su cumpleaños.
Esta pancarta la hicieron los hermanos Pedret, con la colaboración de sus hermanas, y se presentaron en el colegio llevándole con dos cañas de "bambú", de las cuales, Don Mariano, se hizo en verano dos cañas de pescar!! ja ja jaja
Los alumnos recibieron al profe portando esta pancarta, que no sé si se ve ahi, pero la verdad es qeu se lo curraron, con acuarelas, etc.
Lo curioso de todo esto, es que ha estado guardada durante 40 años, eso significa que le encantó, y hoy ha salido a la luz.
Gracias!!

Com erem, com som (1967-2008)

Hola! Al final hemos podido poner una foto de cómo éramos y como somos ahora .

Han pasado 41 años entre estas dos fotografías! toda una eternidad, pero que han pasado en un plis plas!! ¡Cuántos años y... cuántos quilos (para alguna)!

Uy no me he acordado de poner quienes somos, aunque algunos ya lo habréis imaginado. Somos Maribel y Pili, promociones del 66 y 64.

Promocio del 1966

Soc Pili Castellà, us envio unes fotos de quan m'angermana i jo erem petites i del viatge de fi de curs de 8è Egb de la Promocio del '66.

Us felicito pel bloc, m'heu fet recordar moments especials. Fins aviat, ens veiem el dia 7.

in memoriam

Hola m´agradaria fer menció a tota la gent que ja no pot estar amb nosaltres i que un record vagi per ells. Don Santos, Doña Montse .....però a mi en concret vull dedicar aquesta pagina a Josep Fores company de la nostra promoció que ja fa temps ens va deixar, un bon pintor els que el recorden allí on estigueu espro que ho pogueu estar veient i disfrutant-ho amb nosaltres.Un petó.

Homenatge a la Mercè

exalumnes del 1941 "50 aniversari"
imatges cedides per Mª Cinta Fornós Villaubí

Homenatge a Da.Carmen Martorell 1957-58 (Patronat)

JUANITA LLEIXÁ ANDREU 27-06-1943

Posada al dia del meu tortosinisme deficient

Tots venim d'algun lloc i, desprès, la vida ens porta on ens porta. No sempre és mer atzar. Nosaltres prenem decisions sobre què volem fer i on. De vegades, una cosa porta l'altra. Jo fa molts anys (24 per ser precisos) que vaig deixar Tortosa per anar a la Universitat. Des de llavors, llevat uns pocs mesos el 1990, en què treballava a Tarragona i venia a dormir a casa dels meus pares, fins que vaig trobar habitatge propi, he viscut sempre fora de Tortosa.

Com també passa, les visites s'havien anat espaiant cada cop més en el temps. És una qüestió de quilòmetres i de les obligacions que tenim allà on vivim i treballem. I no ens enganyem tampoc en una cosa: al final acabem sent d'allà no sé si d'on volem, però si d'on fem la vida. Al final, fins i tot en el nostre llenguatge quotidià, som d'on vivim i no d'on venim o hem nascut. Jo fa dotze anys que visc a Calafell i al final quan parlo del meu poble em refereixo a Calafell i no a Tortosa. Potser ho fa que la meva família l'estic pujant aquí (les meves filles tenen molt poc de tortosines) o que no estic integrat a cap entitat tortosina i en canvi em dedico a activitats tan frikies com la de cantar horrorosament malament al Cor Orfeó Calafellenc, que en un acte de suprema irresponsabilitat em va acollir en les seves files, secció de baixos per més senyes.

Per això, en algun comentari del bloc he explicat que sóc un pèssim tortosí. O un tortosí de tortosinisme manifestament millorable. No em penedeixo ben bé de res, ja que moltes de les alegries professionals que he tingut a la vida difícilment les hauria pogut aconseguir a Tortosa. Les alegries personals són d'un altre ordre i importa poc on es produeixin. Però sempre m'ha quedat aquest regust amarg del meu poc tortosinisme. Per exemple, poques coses em dolen més a la vida que no haver viscut directament la moguda contra el PHN. En aquella època jo estava embarcat en altres guerres que ara no fan al cas i que, amb bones raons personals, considerava prioritàries.

Per no fer-ho més llarg, la trobada dels exalumnes de la Mercè, i no diguem ja aquest bloc, m'ha donat la immensa alegria de posar al dia els meus vincles amb el que, Calafell al marge, és el meu poble.

I tot aquest romanç que he escrit aquí és únicament per justificar la foto que penjo dins del joc "Com érem, com som". Jo ja m'havia retratat al principi d'aquesta juguesca. Com que faig moltes fotos, però no hi surto mai, vaig haver de recórrer a una imatge que em van fer a Londres, l'estiu de 2006 (ja veieu si el meu arxiu està apurat). Però ahir dissabte vaig passar per Tortosa per uns temes personals i em vaig donar el gust de fer-me una foto al meu poble. A més, a la vora de l'Ebre. No és una obra d'art ni m'agrada especialment haver coincidit amb una riuada d'aquestes que donen arguments als transvasistes. Però per complir ja és més que suficient.

Aquí va la cosa, tot assumint que potser ningú no entendrà el simbolisme que per a mi, i d'una forma molt íntima, té aquesta foto davant l'Ebre.

M'he fet una mica d'embolic i en lloc de publicar a la vegada les tres fotos que havia anunciat, només n'he publicat dues, així que aquí va la més recent, la que serveix per comparar el "com erem" (1953 i 1968) amb el "com som" (2008). Com diu la cançó, "como han pasado los años, qué mundo tan diferente". El més important, però, és, com diu una altra cançó, que encara tenim força, que no tenim l´`anima morta i que encara sentim com ens bull la sang

Com erem i com som (el camí es fa caminant.....)

Enhorabona a aquelles persones que heu tingut la idea d'aquesta trobada. No he vist, de moment, fotos de companys de la meva promoció (1952-1959). Sóc Paco Ferrer i us envio tres fotos que volen sintetitzar la meva vinculació al col.legi al llarg de la meva vida: una del dia del Domund de 1953 (com exalumne del col.legi), una d'una sortida del dijous llarder del curs 1968-69 al Castell de Tenasses (?) amb alumnes de 1r i 2n on estic jo mateix (com exmestre de La Mercé) i els companys Rafael Benito i Valentí Font, tots dos de la Vall d'Uixó, i una tercera d'aquests darrers anys en què he estat vinculat al centre per altres raons i responsabilitats (mestre consort, expedagog, exinspector, exdelegat d'Ensenyament......). Si algú té fotos de la meva època, tant dels alumnes (recordo a Roig, Ferrando, Franch, Rocamora, Montagut,...) com dels mestres (D. Màximo Barrachina, D. Juan Martorell, D. Francisco Serrano, D. Joaquín Marín) i les vol publicar.....