dimarts, 12 d’abril del 2011

"Leedme, niñas...", un llibre escolar molt peculiar

 La portada del llibre.

La inesgotable font de troballes que és Joan Otero ens fa arribar un nou material d'excepció. En aquest cas, un llibre molt peculiar i que és impossible d'entendre i de justificar si no és amb l'òptica imperant en el moment en què es va editar. No és que llavors "Leedme, niñas..." fos gaire justificable. És que el paper reservat a les dones ha estat el que ha estat fins a fa ben poques dècades. I si a sobre hi sumem una dictadura paternalista (no en un sentit positiu de l'accepcio), surten llibres com aquest, que avui ens obliguen a fregar-nos els ulls.

No estem del tot segurs de la data exacta d'aquesta edició. Hem fet una certa recerca i hem descobert, per a sorpresa nostra, que "Leedme, niñas..." és un llibre molt buscat. A Internet hi ha centenars d'anuncis de persones que volen comprar un exemplar d'una obra que, pel que veiem, és una autèntica peça de col·leccionista. La major part d'anuncis intenten identificar l'edició donant la data dels anys quaranta del segle passat. I fins i tot, els anys trenta.

Joan Otero ens ha fet arribar també unes fotos de l'exalumna Ángeles Balagué, de qui era aquest llibre. L'aportació és per conducte de la seva germana, la també exalumna Pepita Balagué. Les fotos són els típics retrats escolars que tan sovint hem reproduït en aquest racó d'Internet i, per la semblança de les imatges, corresponen a finals dels anys quaranta i principis dels cinquanta.

El que passa és que la prolífica obra del seu autor, Fernando Torres Yagües (Madrid 1907, Madrid 1997), indueix fàcilment a errors de datació. Torres va publicar més de 300 obres, les primeres abans fins i tot de la proclamació de la Segona República. Van ser obres tan populars que se'n van fer nombrosíssimes edicions al llarg dels anys i resulta factible que diferents persones tinguin diferents records referents a quan van tenir-les com a llibres de lectura escolar. "Leedme, niñas..." va ser un dels llibres més venuts de l'autor i se'n van fer dotzenes d'edicions, a més a càrrec d'editorials diferents.

Per tant, no podem dir amb exactitud de quin any serà l'exemplar de les germanes Balagué, però deixem obert un fil de discussió per si algun lector pot aportar alguna dada.

La resta de pàgines que ens ha arribat serà publicada en altres dues entrades.

Aprofitem per recordar que el 27 de maig de 2010 vam publicar una altra entrada (cliqueu aquí per llegir-la) dedicada a una altra "joia" del mateix autor. "Viajes por España" va ser un gran èxit editorial durant el franquisme i va arribar a vendre més d'un milió d'exemplars. El material ens va arribar també via Joan Otero i igualment provinent de les germanes Balagué.


Ángeles Balagué, en diferents moments de la seva etapa escolar.




"Leedme, niñas...", un llibre escolar molt peculiar (2)










"Leedme, niñas...", un llibre escolar molt peculiar ( i 3)





dimarts, 5 d’abril del 2011

El bloc compleix tres anys

Avui, 5 d'abril de 2011, fa tres anys que aquest bloc va posar-se en marxa. Sembla que va ser ahir, o sembla que en fa una eternitat. La percepció queda al gust de cadascú. Aquella primera entrada (cliqueu aquí) no era més que un anunci de la trobada d'exalumnes que s'estava preparant per al 7 de juny de 2008. I no recordava gaire més que la Mercè feia 160 anys i que es prepararen unes activitats. Ningú es podia imaginar que allò es convertiria en una cosa tan gran.

I ningú podia imaginar-se que el bloc arribaria a viure moments emocionants arran d'una participació extraordinària i de la bogeria que ens va agafar a tots per recuperar les nostres fotos escolars. Potser ara costa de creure, perquè el bloc està molt parat pel que fa a noves entrades (tot i conservar un no menyspreable promig de visites). Però llavors calia fregar-se els ulls per poder-se creure el que estava passant. Un bloc d'un grup d'amics, exalumnes d'una escola d'una ciutat petita, més aviat entrats en anys amb l'analfabetisme tecnològic que això comporta molt sovint... I esdevenint un bloc que va ser una referència a les Terres de l'Ebre i bastant més enllà.

Els somnis no són eterns i aquell va tenir una intensitat i duració per damunt de les expectatives més elevades. Ara? Ara anem fent, és un ritme molt diferent, una participació molt més petita, però no per això la feina que es fa en aquest racó d'internet ha perdut interés. Justament abans d'ahir penjàvem una foto del 1898, la més antiga que fins avui hem localitzat. I el que són les coses: el comptador ha tornat a fer una estirada, més de 400 visites en 48 hores. Quan pensem que havíem arribat a 12.000 visites diàries sembla poc, però què voleu que us digui. Hi ha blocs de molta més anomenada que aquest que ja voldrien tenir 400 visites en dos dies. Per no parlar de la trajectòria.

I el millor no és el bloc en sí, sinó el fet que el moviment que va originar-se al voltant del 7 de juny de 2008 no s'ha apagat. Aviat en farà també tres anys i continuen les trobades de grups d'exalumnes, unes més públiques i altres més privades, però no hi ha any que no en sorgeixin mitja dotzena. La tasca de recopilació d'imatges continua, i amb troballes bones de veritat. I l'exposició que en recull algunes, no ha parat de voltar per diferents indrets dels municipis de Tortosa i de Roquetes. I d'aquí a poc farà un salt geogràfic i podrà veure's a altres contrades de Catalunya.

Potser sí que es troba a faltar una miqueta més de participació. Però tots tenim feina i obligacions familiars, ja ho sabem. I a partir d'aquí, cadascú participa com vol. Alguns, anant a algun sopar. Altres fent un cop de mà quan s'ha de traslladar l'exposició. Altres treuen el nas per aquí i miren si hi ha alguna novetat, encara que no facin cap comentari. No és ni bo ni dolent, és el que vol cadascú. I per cert, està molt bé que sigui així.

Només puc afegir que aquest bloc m'ha donat alegries immenses. També sorpreses d'aquelles que no t'esperes: jo que em pensava que ho tenia tot vist a internet, he aprés un munt de coses i, potser encara més que això, és que he descobert que la xarxa et dóna una mena de segona joventut en què et reneix l'afany per conèixer i aprendre.

És més, parlant ara molt personalment, en aquests tres anys a un servidor li ha canviat la vida en moltes coses. He passat per dures pèrdues personals i per nous començaments. He tastat tristeses amargues i he pogut recuperar no sé si l'alegria, però sí la serenitat i les ganes de tirar endavant. El bloc ha estat un amic que m'ha acompanyat en els moments difícils i en els bons. No ha estat mai una teràpia (no toca, simplement), però sí que ha estat disponible quan l'he necessitat. I de vegades l'he necessitat molt.

Disculpeu aquesta disgressió tan personal. Deu ser que m'he emocionat mentre escrivia. L'important és que avui fem tres anys i que tenim motius sobrats per recordar-ho. Fins i tot, per celebrar-ho. Gràcies a tots i totes per fer-ho possible.

diumenge, 3 d’abril del 2011

Una foto de 1898


La xarxa del bloc continua fent feina per recuperar imatges autènticament històriques. Feia temps que teníem pendent penjar aquesta sensacional foto, la més antiga de les que hem localitzat a data d'avui. És de 1898 i correspon a un grup de noies amb les seves mestres, que posen al pati de l'escola del carrer de la Mercè. La imatge ha estat aportada per l'exalumnaCinta Monllaó Sedó, que és filla de la noia, Josefa Sedó Adell, assenyalda amb una X, a l'esquerra de la primera fila.

La imatge està muntada damunt d'una fusta i es conserva molt deteriorada. Però ja ha estat digitalitzada i el dia que el suport no aguanti més, si més no la imatge quedarà conservada i salvaguardada.

Fins que ens va arribar a les mans aquesta foto, la més antiga que havíem aconseguit localitzar era del 1905. Una imatge feta a un grup de nois i el seu professor, que ens va fer arribar el Joan Otero Roselló. La xarxa del bloc va ser decisiva per identificar i datar la imatge (cliqueu aquí).

Volem agrair a Cinta Monllaó que hagi aportat aquesta imatge, d'indubtable interés històric, però també pel que significa d'estima i fidelitat a la Mercè.