dimarts, 27 de maig del 2014

L'Artxibarri 2014 pintarà un mural a la paret exterior de la Mercè


Enguany torna a celebrar-se l'Artxibarri, la jornada cívica i participativa que organitza la Xarxa per la Convivència a Tortosa. L'any 2012, vam participar a la trobada, que coincidia amb la commemoració de l'aniversari de la Mercè, després que unes setmanes abans ens posés en contacte la direcció que hi havia llavors a la Mercè. Enguany, l'escola com a tal torna a participar en l'Artxibarri, cedint el seu mur exterior, que dóna al carrer Providència, per a la pintura col·lectiva d'un moral commemoratiu de la diada.

Es donen a més un parell de coincidències. Bé, la primera és una autèntica coincidència. Enguany, l'Artxibarri cau el 7 de juny. És a dir, el dia de l'aniversari exacte de la Mercè. La qual cosa, una activitat cívica i cultural donarà certa rellevància a l'aniversari. La segona té a veure amb la bona feina de la Xarxa per la Convivència a Tortosa i el capital humà creat a la Mercè.

Com vam explicar en aquesta entrada, al capdavant de la Xarxa i de l'Artxibarri hi ha un seguit d'antigues alumnes de la Mercè. Però a més, com recordàvem en aquesta altra entrada, qui lidera el projecte de mural en cada edició de l'Artxibarri és una altra antiga alumna, Alícia Andreu Pons, de la generació de 1962.

Segons ens ha explicat l'Alícia Andreu, tothom pot participar en l'obra col·lectiva al mur de la Mercè. No cal apuntar-se prèviament, només anar a la Mercè a partir de les 11 del matí amb ganes de participar. En la foto del principi de l'entrada, podeu veure l'Alícia pintant el mural de l'Artxibarri 2012, al barri de Santa Clara.

dijous, 22 de maig del 2014

Les llistes d'assistència dels 70 i 80 (1)


L'antiga alumna Pepa García Calero, de la generació dels nascuts l'any 1967, ens aporta un document escolar que els d'aquella època segurament recordarem: la llista d'assistència. Era quan cada dia es passava llista de viva veu. Ja sabeu, allò de "¡presente!".

L'assistència es controlava al matí i a la tarda. A qui faltava a una de les dues sessions, se li marcava la falta amb una ratlleta. Qui faltava matí i tarda, les dos ratlletes en forma de creu. Les línies de color de dalt a baix, corresponien a dies festius o de vacances. Un sistema que avui ens sembla anacrònic, però que encara s'utilitza amb formats més o menys tecnològics i fins i tot en suport paper.

La llista que reproduim és la del mes de gener de 1981, del grup de  4t A, que tenia com a tutora la mestra M. Isabel Mauri. Entre els alumnes veiem molts cognoms coneguts. En podem reconèixer fins i tot els que som de generacions anteriors o posteriors, perquè la fidelitat familiar ha estat una de les constants de la història de la Mercè: germans, amb pocs anys de diferència; però fills, pares i fins i tot avis, si ampliem la mirada retrospectiva.


dissabte, 17 de maig del 2014

Passàvem pel carrer Providència i...



És el que té de vegades això de l'esperit de la Mercè. Que passes per uns determinats carrers de Tortosa, on l'escola de la Mercè hi ha tingut alguna de les seves tres seus, i no pots evitar treure la càmera fotogràfica i fer unes fotos. No serà perquè aquests mateixos indrets no els haguem visitat i fotografiat abans. Per no dir que formen part de les nostres històries personals i sentimentals. És que això de ser de la Mercè de vegades ens surt així. Clic, clic, clic...

Aquest passat 14 de maig de 2014, érem pel nucli antic de Tortosa per motius de feina. Vam acabar aparcant a aquell espai que hi ha al final del carrer Providència, al començament del barranc del Rastre... I, és clar, vam passar per davant de la Mercè, aquesta Mercè que hi és allà des de 1987 després d'uns anys de diàspora, i no ens vam poder estar.

Som conscients de no aportar cap informació, només una petita mostra fotogràfica que la Mercè ens importa i ho manifestem sempre que en tenim oportunitat. Queda dit.





dimarts, 13 de maig del 2014

La vida de l'antic alumne Josep Otero Gendre, en imatges


Josep Otero Gendre és l'esportista tortosí més emblemàtic del segle XX. Va morir l'any passat i el seu comiat va posar de relleu l'estima que li tenia tota Tortosa: generacions i generacions d'esportistes el tenien com un segon pare, perquè sempre es va preocupar més d'ajudar a formar persones que de formar futbolistes. Per al col·lectiu d'antics alumnes de la Mercè, Josep Otero era un company més. Dels més grans que quedaven en vida, nascut l'any 1928.

Gràcies a la família de Josep Otero, que col·labora amb el bloc des de fa anys, hem pogut accedir a moltes fotos del seu àlbum personal i esportiu. Són prop d'un centenar d'imatges que retraten la trajectòria personal i esportiva del nostre company.

Com que són molts documents per penjar-los aquí, hem creat un àlbum a Facebook, dins del grup Som de la Mercè, que podeu veure si cliqueu aquí.

Aprofitem per recordar-vos que Josep Otero és finalista dels premis Ebre Líders 2013, dins de la categoria "In Memoriam". Aquesta categoria reconeix una persona que hagi destacat en qualsevol aspecte amb les Terres de l'Ebre durant la seva trajectòria i que ens hagi deixat. Els guardons s'atorguen per una votació popular a internet. Si voleu votar pel nostre antic company, podeu fer-ho en aquest enllaç. Recordeu que és imprescindible registrar-se a la web, i que ho demanen per garantir una votació una mica seriosa. Després d'això, es pot votar una vegada cada dia.

dimarts, 6 de maig del 2014

L'antic alumne Josep Otero Gendre, candidat als premis Ebre Líders en la categoria 'In memoriam'

Josep Otero Gendre, en una foto de 2008 amb els seus quatre fills.


Aquest bloc, no sabem si ho recordareu, és un dels finalistes dels premis Ebre Líders 2013, en la categoria de projecció cultural (podeu clicar aquí per votar; pot fer-se un cop al dia i cal registrar-se com a votant perquè la cosa sigui mínimament neta i no hi hagi algú tot el dia teclejant vots com un desesperat). Però hi ha també un antic alumne que és candidat als premis. Lamentablement, en la categoria "In memoriam", que reconeix una persona que hagi destacat en qualsevol aspecte amb les Terres de l'Ebre durant la seva trajectòria i que ens hagi deixat.

Es tracta de Josep Otero Gendre, alumne de la generació de 1928, que va morir el 6 de març de 2013. Però és que a mésde ser de la Mercè, Josep Otero és l'esportista tortosí més emblemàtic del segle XX. En els enllaços que posem al peu de l'entrada en trobareu més informació. Però a títol de resum, direm que no va guanyar-se aquest "títol" per sumar uns grans èxits esportius, sinó per una trajectòria als terrenys de joc i a les banquetes absolutament encomiable. Era una persona que, durant dècades, es va preocupar més d'ajudar a formar persones que a formar esportistes...

Si voleu contribuir a que se li faci aquest darrer reconeixement en la convocatòria dels premis Ebre Líders, podeu entrar a aquest enllaç per votar per la seva candidatura:

Votar Josep Otero Gendre premis Ebre Líders

Aprofitem per recordar que les votacions continuen obertes fins a finals del mes de maig. No ens sembla mala idea tornar a reivindicar l'orgull de ser de la Mercè pel conducte d'aquests premis. I de demostrar si la nostra capacitat de mobilització, tan palesa altres cops, continua igual de ferma. De moment, no és per tirar coets, tot i que evidentment no passarà res per no guanyar un premi, com tampoc passaria per guanyar-lo.



Mor l'antic alumne Josep Otero Gendre, l'esportista més emblemàtic de Tortosa
Se n'ha anat un heroi discret
Josep Otero Gendre, un adéu emocionant

divendres, 2 de maig del 2014

Acabem d'identificar tots els mestres de la foto dels anys 70


Reprenem una història que vam explicar fa unes setmanes, i de la qual quedava un serrell per tancar. A la foto dels mestres dels anys 70, quan la Mercè estava al carrer Montcada, ens faltava acabar d'identificar la mestra que apareixia en tercer lloc per l'esquerra. A través de l'antiga alumna Pilar Lalana i de la mestra Hermínia Sabaté, que surt la segona per l'esquerra, sabem que aquesta mestra es deia Pepita i era de Burgos (en aquesta entrada en trobareu més detalls).

Però ara podem informar que es tracta de Pepita Rodríguez. Ho hem sabut per conducte de Joan Otero Roselló, col·laborador del bloc des dels primers temps, tot i no haver estat alumne de la nostra escola. Joan Otero ens ha proporcionat un parell de documents gràfics de la família de la mestra Pilar Pijoan, que a la foto surt en vuitè lloc per l'esquerra (amb un jersei de coll alt de color vermell). Pilar Pijoan va morir fa pocs anys i la seva família conserva divers material gràfic.

Un dels dos documents és la foto, que Joan ha pogut escannejar des de la imatge original en paper. L'altre document és aquest, una llista escrita al revers amb el nom de tots els que hi surten:


La pràctica d'anotar noms i altres dades en el revers de les fotos no era infreqüent en les èpoques de les imatges en paper. Era un sistema "bueno, bonito y barato" de documentar el record. Agraim a Joan Otero aquesta aportació, que ens permet tancar el cercle d'aquesta història.