dimarts, 25 de febrer del 2014

En record de l'exalumne Leandre Roig Roig


Hi ha ocasions que no poden deixar-se passar així com així. Ni que sigui per la seva infreqüència. I, en tot cas, perquè ens donen peu a continuar glossant històries dels antics alumnes de la Mercè. Ha estat el cas d'aquest dissabte, 22 de febrer de 2014. Anna Roig, una de les filles de l'antic alumne Leandre Roig Roig, estava de visita a Catalunya (viu a Ginebra, a Suïssa) i hem aprofitat per conèixer-la personalment i evocar històries tortosines de dècades enrera.

El cas de Leandre Roig, nascut el 1913, és el de tantes altres vides truncades per la Guerra Civil. Un home il·lustrat, amant de les lletres i els llibres, que va ser oblidat i marginat per haver estat republicà, i un destacat líder estudiantil, durant els anys trenta. Una persona molt popular a Tortosa, a més, per la seva vinculació al món del ciclisme. Però aquella represssió que va prolongar-se 40 anys, i que sovint era econòmica, va poder més. Leandre Roig va acabar emigrant a Suïssa a principis dels anys 60, amb la dona i cinc fills.

El nostre antic company va morir només dos anys després d'arribar al país helvètic. Però Suïssa era Suïssa i la família, dins de tanta desgràcia, va trobar-hi una oportunitat que aquí no haurien tingut o els hauria estat negada. Són històries que Anna Roig ens va explicar fa gairebé dos anys i que són un retrat que podria portar altres noms i cognoms. Perquè aquells desastres van escapçar tota una generació.

Podeu recuprar la història de Leandre Roig, i les moltes fotos de l'àlbum familiar, que Anna Roig ens va facilitar en aquests enllaços que posem a continuació. Aprofitem per agrair l'antic alumne Joan Ramírez, que ens va facilitar també algunes imatges i el contacte amb l'Anna.

El record de l'exalumne Leandre Roig Roig
El record de l'exalumne Leandre Roig Roig (2)
El record de l'exalumne Leandre Roig Roig (3)
El record de l'exalumne Leandre Roig Roig (4)

dijous, 20 de febrer del 2014

Ja fa quatre anys del dia històric de la Medalla d'Or



Com passa el temps. Gairebé costa de creure, però aquest 20 de febrer de 2014 ja fa quatre anys d'un dia històric per a la Mercè: el dia que la ciutat de Tortosa va reconèixer la seva trajectòria concedint-li la màxima recompensa local, la Medalla d'Or. Sembla que hagi passat una eternitat, però dins de la dilatada història de la nostra escola, fa tres telenotícies, com qui diu.

Servidor no sap dir si en aquests moments l'esperit de la Mercè té un moment d'efervescència tan alt com aquell. Ep! No vull dir que la cosa no rutlli bé, en la mesura que els antics alumnes ho volem i de les formes que volem. Però és que aquell dia va ser espectacular. Potser no tan curull d'emocions com la gran trobada del 7 de juny de 2008, però és que aquell dia la part emocional va ser d'autèntica sobredosi.

Això sí, tots els que vam ser a l'Espai Sant Domènec vam tenir la sensació d'estar participant en una ocasió única i irrepetible. Un acte de justícia de Tortosa cap a l'escola dels pobres, després de dècades d'un cert menyspreu altiu i classista. Una reivindicació pública, davant la plana major social i política de la ciutat, del molt que vam rebre de la Mercè els seus alumnes; un reconeixement explícit al gran capital humà de la nostra escola, encarnat en uns mestres extraordinaris; una mostra evident del que pot aconseguir-se amb pocs recursos, de com fer el màxim amb el mínim... Sí, diguem-ho clar, un dia per expressar l'orgull de ser de la Mercè.

El titular que resumeix tot això ens el va donar fet Àngel Ismael, que era llavors el director de la Mercè (poc després es jubilaria). Una frase que, en poques paraules, ho deia tot. D'aquí a molts anys, i mentre tinguem vida, podrem dir que nosaltres hi érem. Sí...


Aquell dia nosaltres hi érem
Nosaltres vam ser-hi
Ja fa un any de la Medalla d'Or

diumenge, 16 de febrer del 2014

Més sobre els espais del carrer Providència


Aquesta entrada no versa exactament sobre els espais de l'escola de la Mercè, però sí sobre el seu entorn immediat. I està relacionada directament amb aquesta recent entrada, que parlava sobre l'actual centre al carrer Providència, a l'antiga fàbrica de gas, i donava algunes dades sobre el contigu convent de Sant Jordi i Sant Domènec. Gràcies al bloc Tortosa Antiga, podem ampliar la informació sobre aquest darrer edifici que, en el pitjor dels casos, és el veí més proper a l'actual Mercè, paret per paret.

Com comentàvem fa poc, el convent de Sant Jordi i Sant Domènec va patir danys de molta entitat durant la guerra civil (1936-1939). La destrucció pot comprovar-se en aquesta fotografia aèria. A la Els bombardeigs en van deixar dempeus només els murs i fins i tot d'aquella manera. Aquesta altra imatge mostra la destrucció d'una altra perspectiva (va ser feta des de les Avançades de Sant Joan) i hi hem afegit algunes indicacions per facilitar la identificació dels diferents edificis dels quals parlem en aquesta entrada.



Fora dels murs, i encara malmesos, del convent de Sant Domènec només es va conservar intacta la portalada, que és la que es veu en aquesta imatge actual. I s'hi veu com a part de l'edifici ja reconstruït durant la postguerra (en parlem unes línies més endavant).


Tanmateix, l'atzar va salvar els altres dos edificis del conjunt, que avui coneixem com a Reials Col·legis: el col·legi de Sant Jaume i Sant Maties, amb el seu fabulós pati, i l'església de Sant Domènec, que era la seva església conventual i que avui s'ha convertit en una mena de saló d'ocasions cèlebres de la ciutat, sota el nom d'Espai Sant Domènec, a més d'acollir un centre d'interpretació del Renaixement.

Tornant al convent, la reconstrucció que se'n va fer a la postguerra exemplifica les paradoxes que té la vida de vegades. Regiones Devastadas, que a Tortosa va fer gairebé tan de mal com les bombes, va tenir un moment inspirat i a l'hora de reconstruir l'edifici va reconstruir també el claustre dominic, com ens recorden els sautors de Tortosa Antiga. Va ser l'únic pati de la ciutat que seria reconstruït després de la guerra. "L'elecció dels materials potser és un tant desencertada, però tot i així es va crear un espai únic i evocador d'un passat més esplendorós que l'actual", ens conten.

Així és avui aquest claustre tortosí.



dimecres, 12 de febrer del 2014

La portalada del carrer Montcada

I trastejant per Internet, hem trobat una imatge més, de les més característiques, de l'edifici del carrer Montcada que va acollir l'escola de la Mercè entre 1970 i 1982. Era la portalada de l'antic seminari, que va sobreviure a totes les remodelacions que va patir el casalici durant més de tres segles. També als danys que el conjunt va patir durant la guerra civil 1936-1939.

No tenim datada aquesta imatge, però està clar que ha de posterior, si més no, a l'any 1928, que es quan es va crear l'històric institut de Tortosa. En la foto de principis del segle XX que vam publicar en aquesta entrada, s'aprecia que el rètol que resa "Instituto Nacional de Enseñanza Media" no hi és al frontispici de la portalada. Però és més, la imatge és, en qualsevol cas, posterior a 1939, ja que l'adjectiu "Nacional" es va afegir a la denominació dels instituts de secundària durant el franquisme.

No ho distingim prou bé, atés que l'enquadrament de la foto està molt centrat en la portalada, però creiem que s'hi insinua l'estètica de la rehabilitació que va fer Regiones Devastadas entre 1953 i 1956 (l'edifici va estar abandonat catorze anys després de la guerra civil). I tampoc hi surt la tanca que es va instal·lar a la vorera durant els anys 70, quan l'edifici era escola de la Mercè per evitar que els alumnes sortíssim corrent directament al carrer: ja era una època en què, sense ser com ara, hi havia més trànsit rodat. És a dir, que molt probablement la imatge va captar-se dins del marge d'aquestes dues dècades.

L'emblemàtica portalada va desaparèixer quan l'edifici va ser enderrocat definitivament fa uns anys. Tenim entés que en el projecte d'edifici central de la Generalitat a les Terres de l'Ebre s'hi preveia recuperar-la d'alguna forma, com a record i testimoni històric. Però ja sabreu que aquest projecte es troba actualment aturat, a causa de la crisi i les retallades.

dissabte, 8 de febrer del 2014

Més sobre l'antic seminari del carrer Montcada


Tenim més informació sobre l'antic seminari de Tortosa, ubicat al carrer Montcada, en un gran conjunt arquitectònic que, posteriorment, esdevindria institut de secundària i acabaria acollint, entre 1970 i 1982, l'escola de la Mercè. De les moltes vicissituds històriques que va patir aquest casalici n'hem parlat abundantment en les anteriors entrades i entrades més antigues.

Ara estàvem buscant més imatges sobre l'església del seminari, que seria enderrocada després de la guerra civil 1936-1939 i el solar de la qual va ser reconvertit en pati i pista poliesportiva. I hem trobat a internet aquesta fantàstica foto panoràmica de la Tortosa anterior a la guerra civil, probablement de principis del segle XX. En tot cas, és posterior a 1903, perquè s'hi veu ja la característica cúpula de l'església de la Reparació, que s'havia acabat de construir i consagrar aquell any. Recordem que aquest temple va aixecar-se on havia estat l'edifici principal del convent de la Mercè, al recinte del qual s'havia creat el 1848, i per decisió municipal, la nostra escola.

Tornem a la foto. En primer terme hi apareix, vista per la part posterior, la gran edificació del seminari. És fàcil d'identificar per les dues torres que presidien la façana de la seva església. Aquí veiem també que la nau principal tenia una petita cúpula. Però és que, a més a més, a l'esquerra del temple hi veiem el cos principal del seminari, amb el pati que, molt modificat després de la guerra, vam conèixer. Fins i tot es veu amb claredat la galeria superior, com un tercer pis, que hi havia al sector que donava al carrer Montcada. Una galeria oberta cap al pati interior (com aquí sembla insinuar-se també) i que quan el recinte va acollir la Mercè s'usava com a lloc d'esbarjo, bàsicament per les noies.

Hem volgut situar alguns d'aquests elements sobre la foto per tal de facilitar-ne la identificació.


Però la foto té un altre valor històric afegit per ella mateixa. L'autor va ser el fotògraf tortosí Ramon Borrell i Codorniu (Tortosa, 1869-1948). Borrell va retratar Tortosa durant dècades i una selecció de les seves fotos van convertir-se en sèries de postals. Aquesta imatge correspon a la segona sèrie. Aquestes postals s'usaven sovint com a reclam publicitari. En aquest cas, dels "Hipofosfitos Salud para la Tuberculosis" i del "Elixir Digestivo Salud".

La casa farmacèutica madrilenya "Salud" va fer molt populars a principis del segle XX els hipofosfits, un preparat en forma de xarop que segons la publicitat de l'empresa, molt desenvolupada per l'època pel seu gran abast (postals, diaris...), servia per unes quantes coses: des d'obrir la gana i servir a la vegada com a digestiu, a combatre la tuberculosi, passant per ser una font de ferro per les dones embarassades i tractar l'insomni. No tenim capacitat per jutjat l'eficàcia real d'aquest producte d'amplíssim espectre i no és que ajudi a formar criteri la florida publicitat que l'empresa prodigava, molt de l'estil de l'època però que, des de la perspectiva actual, no inspira precisament una gran confiança. Devia ser segurament una mena de reconstituent bastant menys miraculós del que proclamaven els anuncis.

Recordem, per acabar, que anys després de la mort de Ramon Borrell, l'Ajuntament de Tortosa va comprar el seu fons fotogràfic. El fons compta amb més de 3.000 plaques fotogràfiques (una tècnica anterior a l'aparició dels rodets de pel·lícula), la més antiga de les quals data de 1872. Aquest valuosíssim material es troba dipositat a l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre.

dimarts, 4 de febrer del 2014

Més informació sobre els espais històrics que ha ocupat la Mercè

En l'entrada anterior, cliqueu aquí, deixàvem oberta la qüestió sobre la datació de la foto aportada per l'antic alumne Joan Ramírez Montserrat. Recordeu, era la imatge de la desapareguda fàbrica de gas de Tortosa, al carrer Providència, on avui s'aixeca, i des de fa 25 anys, l'escola de la Mercè. D'acord amb la informació que ens aporta Joan Ramírez, podem confirmar, com sospitàvem, que la foto és dels anys 40 del segle XX. Fixeu-vos en aquest detall que hem destacat.


El que està encerclat són les restes de l'església del Seminari. Ens ho identifica el campanar que sobresurt: se'n veu un, però en realitat n'hi havia dos (segurament superposats en aquesta perspectiva). També la ubicació, que per l'orientació de la foto ha de correspondre al carrer Montcada. De l'antic seminari de Tortosa n'hem parlat molt recentment (llegiu aquí), perquè després de molts tombs de la història, va acabar acollint l'escola de la Mercè entre 1970 i 1982.

El cas és que, com explicàvem, tot l'edifici del seminari va quedar molt danyat durant la guerra civil, tant per la crema de temples de 1936 com pels bombardeigs de 1938. L'església va patir la part principal de les destrosses i no va arribar a reconstruir-se, com la resta de l'edifici. En els primers mesos de la postguerra es va retirar la runa i poca cosa més. El temple va quedar abandonat un cop es va prendre la decisió de no reconstruir-lo (sí que va ser-ho la resta del conjunt). Finalment, va ser enderrocat i en el seu lloc s'hi va fer, anys després, una pista poliesportiva usada com a pati escolar.

La qüestió és que si bé la pista va habilitar-se cap als anys 60, l'enderroc s'hauria fet l'any 1948. Si a la foto les torres de l'església es veuen encara dempeus, és que la imatge és anterior a 1948. És una datació del tot coherent amb la resta d'indicis que hi apareixen i que ja comentàvem en l'entrada anterior.