dilluns, 20 de gener del 2014

L'edifici del carrer Montcada, a principis del segle XX


Gràcies al bloc Tortosa Antiga, podem oferir-vos aquesta imatge de l'edifici que la Mercè va ocupar al carrer Montcada. La foto, que el fotògraf tortosí Ramon Borrell Codorniu (1869-1948) va fer a principis del segle XX, mostra la façana d'un casalici que havia estat escola, seminari, institut i novament escola. 

Com ens recorden els autors de Tortosa Antiga, Núria Matheu Gas i Ramon Ruiz Fons, l'edifici datava de l'any 1642. Va ser construït com a escola per la Companyia de Jesús, però incloïa una església conventual que era la més gran de la ciutat de Tortosa després de la Catedral. Els jesuïtes hi van romandre fins a la seva expulsió d'Espanya el 1767. L'edifici no va caure en el desús i el 1842 s'hi va instal·lar el Seminari de la diòcesi. En realitat, aquesta ubicació va adquirir un protagonisme tan destacat a la vida tortosina que l'històric nom de carrer Montcada, que es remuntava a l'Edat Mitjana, va ser canviat algunes temporades, més o menys llargues, pel de carrer del Seminari.

L'edifici va acollir a partir del 1928 l'institut d'ensenyament secundari encara existent i que porta el nom de Joaquín Bau Nolla, l'alcalde tortosí de l'època, l'exponent més visible del caciquisme local i persona de pes dins de les dictadures de Primo de Rivera i de Franco. Entre 1844 i 1848, a l'edifici hi havia funcionat un primer institut, que va haver de tancar-se per falta d'alumnat. Un segon institut havia funcionat a Tortosa entre 1863 i 1877, però en altres ubicacions: el projecte va fracassar, en aquest cas, per problemes econòmics. El bisbat va recuperar l'edifici i va fundar-hi el col·legi de Sant Lluís per continuar impartint-hi ensenyament secundari, adscrit a l'institut de Tarragona.

Amb totes aquestes anades i vingudes, el primitiu edifici dels jesuïtes havia estat sotmés a diferents remodelacions. Quan va arribar la guerra civil, tot el conjunt va patir importants danys. En particular, l'església, que va sofrir tant la crema d'edificis religiosos dels primers mesos de la guerra com els bombardeigs del 1938. El temple no va ser reconstruït, se'n va netejar la runa i el que quedava va ser enderrocat a principis dels anys 60 del segle XX. En el seu lloc es va bastir una pista poliesportiva que feia les funcions de segon pati, exterior.

L'edifici educatiu pròpiament dit va quedar també força malmès. Tant, que com explicàvem en aquesta entrada, de l'agost de 2012, i en aquesta altra, del setembre d'aquell mateix any, amb la informació de l'antic alumne Joan Ramírez Montserrat, fins catorze anys després del fi de la guerra no van començar les obres de rehabilitació. Mentrestant, les classes van impartir-se a l'actual edifici dels jutjats, a la plaça dels Estudis.

Per això, aquesta foto de principis del segle XX ens sorprén una mica als que vam ser alumnes de la Mercè quan la nostra escola s'hi va instal·lar entre 1970 i 1982. I ens pot sorprendre més enllà de la visió del campanar de l'església que es veu a l'esquerra (una de les dues torres que tenia), així com l'escalinata d'accès al temple que s'insinua. És que malgrat que l'estructura de la façana és la mateixa. la "textura" (ni els materials ni l'ornamentació) no sembla ser la mateixa. Segurament es deu a la maldestre reconstrucció que va fer Regiones Devastadas, un organisme creat per la Dictadura per reparar els danys de la guerra i que a molts llocs, molt en particular a Tortosa, va fer gairebé més mal que les bombes.