diumenge, 31 de març del 2013

L'actual escola compleix 25 anys (9)



Recuperem en aquesta entrada dues imatges de l'antiga fàbrica del gas de Tortosa. El solar que va ocupar durant un segle i escaig aquesta instal·lació industrial va ser ocupat per l'actual escola de la Mercè, després dels cinc anys d'exili (1982-1987) causats per la declaració de ruïna de l'anterior edifici, al carrer Montcada. Ara que fa 25 anys de la nova escola ens ve de gust retrobar aquells records, que, en aquest cas concret, ho són potser més de la ciutat de Tortosa que de la mateixa Mercè. Hem d'agrair a l'antic alumne Joan Ramírez Montserrat, i al seu inabastable arxiu gràfic, poder reproduir aquestes dues petites joies.


L'empresa que explotava aquesta fàbrica, amb la denominació inicial de Gas Tortosa i altres noms posteriors, va constituir-se el 1867. El 27 de novembre d'aquell mateix any va inaugurar-se la fàbrica, emplaçada al carrer Providència, al barri del Rastre. Les cròniques del dia narren una gran celebració ciutadana. Hem de pensar que en aquella època les novetats industrials, i en especial les que tenien a veure amb l'energia, eren considerades signes de progrés i aixecaven grans expectatives de futur. L'explotació del petroli té els seus orígens en aquella mateixa època i la bombeta elèctrica (i per tant, l'ús industrial i domèstic del corrent elèctric) estava a punt d'inventar-se...

La fàbrica va construir-se en uns terrenys que fins llavors havien estat jardins públics. Hi ha coses que, com veiem, ja passaven llavors i no han canviat gaire. I la ubicació va triar-se pensant en qüestions de seguretat. Si bé la zona ja era habitada (la urbanització del barri del Rastre era molt recent), es va creure convenient ubicar la fàbrica als afores de la ciutat. Els diaris del segle XIX citen la persona de Felip Tallada i Bages com el pare de la idea d'introduir aquesta tecnologia a la ciutat.

Inicialment, el gas "fabricat" (de seguida explicarem com) va destinar-se a abastir un nou enllumenat públic. A Tortosa, el primer projecte d'aquestes característiques va incloure la instal·lació de 270 fanals. I, per exemple, el 1892 es va enllumenar el parc municipal amb aquesta tecnologia. Però els usos també eren domèstics. La creació d'una xarxa de distribució va fer arribar el gas a les les cases particulars, on va substituir les cuines de carbó i va permetre instal·lar sistemes de calefacció arraconar les llars de foc. Certament el nom de gas ciutat no podia ser més apropiat, atesos els seus usos urbans, tant en l'àmbit públic com en el privat.

El gas ciutat va ser, doncs, una tecnologia revolucionària en el seu moment. Era un combustible fòssil manufacturat, que es produïa a partir de la combustió de naftes de petroli o, d'una forma més tradicional de la destilació seca del carbó. En el primer cas, s'utilitzava la tècnica del craqueig del petroli, és a dir la fragmentació de les mol·lècules d'hidrocarburs que contenia. En el segon, es tractava d'escalfar materials sòlids, el carbó, fins a produir gasos. Era el cas de la fàbrica de Tortosa, que s'abastia, com la resta de fàbriques de gas de Catalunya, d'hulla que arribava al port de Barcelona i es distribuia posteriorment pel territori.

El gas produït s'emmagatzemava en grans dipòsits cilíndrics, anomenats gasòmetres i que permetien regular la pressió (d'aquí el seu nom) de la xarxa de distribució. El gas ciutat va significar un avenç molt important en la seva època, però al cap d'un segle va quedar-se obsolet. L'ús domèstic del gas butà i, sobretot, la introducció massiva del gas natural, el van arraconar. El gas natural, en particular, és molt més senzill i barat d'obtenir i el seu poder calorífic duplica amb escreix el del gas ciutat.

La fàbrica del gas del Rastre va acusar molt els canvis tecnològics i de la història. Alguns canvis no van ser negatius per ells mateixos. Per exemple, l'any 1923 van fer-s'hi importants obres de reforma. I el 1935, la raó social "Gas de Tortosa" va canviar-se per la de "Gas Mansana", en record i reconeixement de Josep Mansana i Terrés, que va ser el primer propietari de la fàbrica. Però altres canvis posaven de manifest que el gas ciutat anava quedant-se enrera. L'any 1962, l'Ajuntament de Tortosa va fer-se càrrec de l'empresa, quan tot i conservar la rendibilitat tenia unes instal·lacions ja antiquades i obsoletes. El 1975, la fàbrica ja no era rendible. La seva mort definitiva va produir-se amb l'arribada del gas natural a Tortosa, a principis dels anys vuitanta del segle XX.

L'Ajuntament de Tortosa, que s'havia convertit en propietari de la fàbrica el 1962, va cedir els terrenys a la Generalitat l'any 1985 per tal que hi contruís la nova escola de la Mercè (vegeu més informació clicant aquí). De l'antiga fàbrica se'n va conservar una petita part, com a record d'aquest passat industrial. Pot veure's vora el Portal de la Bassa.

Anteriors entrades
L'actual escola compleix 25 anys (8)
L'actual escola compleix 25 anys (7)
L'actual escola compleix 25 anys (6)
L'actual escola compleix 25 anys (5)
L'actual escola compleix 25 anys (4)
L'actual escola compleix 25 anys (3)
L'actual escola compleix 25 anys (2)
L'actual escola compleix 25 anys (1)