divendres, 1 d’agost del 2014

Un parell de coses sobre els anònims

Els anònims que pretenen tocar la pera i sembrar mal ambient són un clàssic dels blocs. Tals personatges van ser batejats com a "trolls" quan això del 2.0 començava a remenar la cua, allà pel pleistocè superior. I són com la mala herba. Que no acaben mai de morir per molt que fumiguis. Fins i tot n'hi ha a aquestes altures de la pel·lícula, quan els blocs són una eina digital que va més aviat de baixa.

N'hem tingut fins i tot aquí, malgrat que se suposa que és un punt de trobada de companys, si no d'amics. La cosa ha tingut moments i moments. Potser els lectors no ho hauran percebut, perquè fa ja molt que vam prendre la decisió de filtrar els comentaris i no permetre certa mena d'anònims. Ep, no és que no es pugui criticar, faltaria més. És simplement que les injúries, les calúmnies i les amenaces no són crítiques legítimes. Ni tan sols quan es fan donant la cara, imagineu-vos d'amagat.

En realitat, si algú vol dir-li el nom del porc a algú altre i ho fa donant la cara, és el seu problema. Allà ell, o ella, amb les conseqüències. Però certes coses no es fan ni es diuen des de l'anonimat perquè sí. Simplement, no es farien ni es dirien si s'hagués de donar la cara.

És més, si aquí aquesta mena de comentaris no surten publicats és simplement perquè el bloc és responsable a tots els efectes legals del que hi surt, si no es pot identificar l'autor. Bé, el bloc no pas. És responsable la persona física que administra el bloc. O la persona que el va crear. És el que estableix la llei i diverses sentències ho han ratificat.

Podeu dir-me censor si us ve de gust (algun cop qui subscriu aquestes línies s'ho ha hagut de sentir), però hi ha certs horts als quals no m'hi portaran. Servidor va crear el bloc materialment en el seu moment, no pas perquè fos per mi, sinó perquè algú l'havia de crear, i el "marrón" seria per mi. Mentre pugui evitar-ho, no gràcies.

No obstant, vaig prendre també la decisió de publicar els anònims que es referessin a mi personalment, que pel que podeu veure tenen temporades més o menys intenses. Ja fa temps que no em plantejo el perquè de determinades fixacions cap a mi. I no és perquè jo no sigui ningú per jutjar els actes aliens, sinó perquè hi ha coses més entretingudes a la vida que intentar entendre actes incomprensibles.

Les coses, però, tenen un límit. I ja fa temps que els anònims han adquirit un to tan repugnant que he hagut de deixar de publicar-los (tot i que els guardo als efectes oportuns). No és perquè a mi no em vagi la marxa. De fet, col·lecciono els insults que rebo per la meva dedicació a les xarxes socials i sempre me'n recordo de Gerard Vergés quan parlava de vilipendis que en realitat eren un honor. Ni tan sols és perquè les calúmnies i les amenaces greus siguin sempre mala cosa. Però ni els meus amics ni la meva família, inclosos menors d'edat, tenen la culpa que hi hagi grillats, o grillades, amb molt poca feina.

Per això, volia comentar que faré una cosa que voldria haver evitat, però que tampoc defugiré. I és que s'emprendran accions legals i, com es diu en espanyol, "salga el sol por Antequera". I és clar, ens sentirem a dir de tot quan hi hagi conseqüències. Serem moooooolt dolents. A sobre. Però ja entendrà tothom que és igual.

Una última consideració sobre aquests comentaris anònims, en concret sobre els que em demanen explicacions sobre uns diners que tenia el col·lectiu d'exalumnes, l'apropiació dels quals se m'atribueix. És molt senzill: on estan aquests diners s'ha de preguntar a qui sempre els ha tingut i administrat. En concret, la Plataforma d'Exalumnes, que era qui convocava la trobada d'antics alumnes del 7 de juny de 2008, amb les restes econòmiques de la qual es va constituir un "pot" per fer front a possibles despeses de les nostres activitats.

Servidor no ha tingut mai aquest "pot" en el seu poder, ni l'ha administrat, ni l'ha gestionat. Raó per la qual no puc donar cap explicació sobre on estan aquests diners. Si algú creu necessari demanar explicacions, que ho faci a qui tenia en les seves mans aquests diners i els administrava.

Ep, servidor, a diferència dels anònims, ni suggereixo ni insinuo res. És més, fins on sé amb aquells diners no ha passat res de dolent, tot el contrari, però ho sé molt indirectament. En tot cas, fins i tot sent per a bé, com sembla que és el cas, no em toca a mi donar-ne raons.

Fins aquí el que havia de dir. No tenia cap intenció de convèncer de res a ningú, ni tan sols de que el Liceu me'l pago jo, i des de fa 30 anys. Tampoc pretenc donar cap alegria als "trolls", que suposo que m'estiraven de la llengua per veure si els contestava, a poder ser malament. Servidor dorm bé i té millor gana, a més d'anar molt "suelto", i té suficient vida com per no perdre el temps amb rucades. Era més senzill: allò de l'aigua clara i que cada pal aguanti la seva vela.

Signat: Toni Gallardo