dissabte, 23 d’agost del 2008

GENT VERGONYOSA DEL 72

hOLA SOC LA MÔNICA GRACIA A VEURE SI ESPOSIBLE PARLAR AMB ALGU D´AQUELLA EPOCA GRACIES.

dijous, 21 d’agost del 2008

Avís general als exalumnes

Ara que tinc una mica de temps, he estat fent una repassada general al bloc, mirant de tancar fils que haguessin pogut quedar penjats. Amb tristesa he comprovat que algunes persones (potser una dotzena) havien demanat col·laborar i, amb el tràfec que vam tenir abans de la trobada del 7 de juny, se m'havia passat donar-les d'alta. He de dir que ho lamento profundament i els demano sinceres disculpes.

Ja sé que no és excusa, però demano que tingueu present l'excepcional moviment que hi havia al bloc abans de la trobada i el fet que tots els que hem participat en aquest projecte ho hem fet "gratia et amoris". Ara que la cosa està més aviat tranquil·la i assossegada, potser no ens n'adonem del foc que treia aquest modest espai digital.

En tot cas, val la pena recordar que, si bé les aportacions han baixat considerablement (com d'altra banda era de preveure), hi ha un nombre de visites bastant destacable. Malgrat que també les visites han baixat, no hauríem d'oblidar que del 7 de juny ençà (fa només dos mesos i mig i a vegades sembla que hagi passat una eternitat) hem tingut 90.000 visites. És a dir, una mitjana diària de 1.200 visites. Clar que sap a poc quan n'havíem arribat a tenir 10.000 al dia, però molts blocs, fins i tot de cert renom, voldrien tenir el que aquí podríem pensar que està bastant apagat.

La meva tendència a enrollar-me (que se'm dispara quan parlo de coses que m'agraden o m'interessen) m'ha fet desviar-me del fil inicial. Intento reprendre'l. Desprès de la trobada havia previst fer la revisió general del bloc que he acabat fent ara. Però la "moguda" que vam tenir en aquest racó d'Internet em va tenir bastant absorbit, i ben a gust per cert, i passat el 7 de juny l'empresa em reclamava molt i molt. Entre altres motius perquè és meva i qualsevol que estigui en la meva situació ja sabrà que cal treballar molt per pagar als col·laboradors i les despeses, complir amb Hisenda..., abans de pagar-te tu mateix el teu sou.

En fi, no us atabalaré més. Només volia dir que he donat d'alta aquestes persones que ho havien demanat i que s'havien quedat penjades. Potser és tard i ja no estan interessades. I me'n faig el càrrec. Potser s'han arribat a pensar que no les volíem. Res més lluny de la meva intenció i dono per suposat que de la de cap dels autors i autores d'aquest bloc cooperatiu. Encara hi som a temps si voleu i guardeu el material que volieu penjar.

Aprofito per demanar disculpes si a algun dels autors els arriba una nova invitació. Descarteu-la directament, ja que contineu donats d'alta. Però he preferit assegurar el tret en els casos dubtosos. És més, si algú dels que van quedar fora arriben a llegir això i es volen "reenganxar" només cal que ho diguin. Es poden deixar comentaris aquí o enviar un correu a info@consultoralocal.com

dimecres, 20 d’agost del 2008

Començo un nou bloc, per si a algú li pot interessar

He començat un nou bloc, que porta per títol No sugar baby i que podeu visitar clicant aquí. Disculpeu l'autopublicitat, però penjo aquesta notícia per si a algú li pot interessar el tema, que d'altra banda, és un tema que crec que val la pena. Gràcies.

dilluns, 18 d’agost del 2008

De vacances a Old Trafford

Després de veure al relat de les vacances de Toni, m'animo a seguir amb el joc i us conto les meues. Aquesta vegada hem fet un viatge que li devíem al meu fill, ja que porta més de 2 anys escrivint sobre Cristiano Ronaldo i els partits que tenen lloc a Old Trafford, però encara no l'havíem visitat.

Podem dir que hem complert, ja que vam dedicar un dia a fer el tour guiat al camp, visitar el museu, el Red Café i, com no, passar també pel Mega-Store.


Mentre que el segon dia, el del partit, vam viure el que és "un dia de futbol" allí, on les famílies comencen a anar a Old Trafford a partir de les 10 del matí per passar allí tot el dia, dinar allí i després veure el partit.

Es tractava d'un homenatge al judador d'origen norueg Ole Gunnar Solskjær, que s'acomiadava del Manchester i del futbol amb aquest partit amistós Manchester United vs. RCD Espanyol.

Per a Joan Miquel va ser una gran llàstima que Cristiano estés lesionat i que, per tant, no el va poder veure jugar en persona. Així tindrà una excusa per tornar-hi més endavant... :-)

De totes formes, es va veure compensat perquè va tenir l'oportunitat de veure de prop i xerrar amb els jugadors del seu equip preferit: el RCD Espanyol. El dia de l'entrenament, vam poder aclarir com arribar al camp The Clif i vam tenir el privilegi de ser els únics aficionats que el van presenciar, juntament amb periodistes. Joan Miquel es va fer fotos amb els jugadors i fa ver amistat amb Albert Riera, a qui fa temps que li dedica un bloc amb compilacions de vídeo fetes per Joan Miquel.



Gent molt maca. Guardem molt bon record.

divendres, 15 d’agost del 2008

Hi ha algú del 66? Hi ha algú?

De cara al 9 de setembre, hi ha algú del 66 que vulgui fer un sopar i assistir després a la festa del Pub Aire? Suposo que aquests dies d'agost són els més "afectats" per vacances i festes diverses, però queda encara algú per aquí?

divendres, 8 d’agost del 2008

De vacances a Londres




Per encentar una mica el joc relatiu a les vacances, aquí em retrato. És a Londres, on estic passant uns dies. Per més senyes, la imatge està feta a l'Observatori Reial de Greenwich. Sí, justament el que dóna nom al meridià que divideix el món en dos hemisferis, occidental i oriental. L'artefacte metàl·lic és una mena de "monument" contemporani que ha substituït la simple línia pintada a terra i a una paret que fins fa uns anys era l'indret habitual on fer-se aquestes fotos.

Londres té molts altres indrets interessants, que visito de tant en tant, aprofitant que sóc "repetidor" contumaç de la capital britànica. Si voleu veure els motius d'aquest enamorament de Londres, podeu llegir-los al meu bloc personal, clicant aquí. Però he triat aquest perquè permet parlar una mica de com tenim organitzat mentalment el món. Els meridians, com els paral·lels, són simples línies que hem traçat als mapes per crear referències amb les quals establir la nostra posició. Els propis mapes, si anem a mirar, són representacions bidimensionals d'una realitat tridimensional. Però ens serveixen per a aplicar en la pràctica una construcció mental d'innegable valor. Hem perdut la capacitat de molts animals de tornar al niu, però hem estat capaços de crear un sistema que ens orienta per anar a tot arreu.

Els meridians, a més, ens serveixen de referència horària. En particular, per posar un cert ordre, o crear un sistema assimilable per tothom, davant l'evidència que és impossible que a tot el món sigui a la vegada la mateixa hora. El propi càlcul del temps és una d'aquestes construccions mentals per organitzar aspectes de la vida. Desenvolupar un concepte de franges horàries com a talls de meló fets a la Terra és una conseqüència lògica d'aquestes construccions.

És més, les derivades d'aquestes formes de pensar, i les derivades de les derivades, arriben a ser certament curioses. El disseny dels meridians i de les franges horàries va desembocar en la creació d'una unitat de temps universal, l'hora del meridià de Greenwich (allò que llegiu a vegades com a GMT: Greenwich Meridian Time). Estiguis on estiguis, les 16 hores GMT són sempre la mateixa hora. Desprès, l'hora local serà la que sigui, és clar. Sembla una rucada, però el sistema té les seves aplicacions. Per exemple, els submarins que es passen setmanes sota l'aigua fent milers i milers de quilòmetres no usen altra referència horària. Canvien tant de posició i durant un temps tan prolongat, que no donarien abast de posar el rellotge a hora. De fet, al final ni s'aclaririen. I no oblidem que els sistemes de posició i navegació clàssics, anteriors als que són guiats per satèl·lits, es basaven també en l'hora.

Tot això és com els sistemes de mesures. També són una mera construcció. A París hi ha exposat un segment metàl·lic que representa un metre. Però recordeu la definició de metre que ens donaven a l'escola: la quaranta-mil mil·lionèsima part de la circumferència terrestre. És clar que els 40.000 quilòmetres de la circumferència terrestre no són més que un metre multiplicat per 40 milions. Avui al diccionari podem trobar definicions molt més sofisticades del metre, però totes "pequen" del mateix mal: són construccions que s'aguanten una a l'altra.

No he pogut evitar constatar que a l'Observatori de Greenwich, bressol de la creació dels meridians i de les zones horàries, exhibeixen ben a la vista els patrons de les mesures del sistema britànic: iardes, peus, polsades... És l'equivalent del patró del metre exposat a París, però no poden estar més lluny del sistema mètric decimal. Com deiem, meres formes de comptar les coses, tot i la seva utilitat per organitzar una concepció del món que, al final, s'ha convertit en cosa de cada dia. Com si fos el més normal que pugui existir, quan en realitat no existeix i és fruït de la nostra imaginació. Una altra cosa és que no sigui pràctic i tingui molta utilitat.

Potser per tot això les persones tenim certa tendència a fer-nos fotos a indrets com aquest. Al llocs per on passa l'equador és habitualíssim fer-se una foto amb un peu a cada costat. Com al meridià de Greenwich, la cosa està oportunament senyalitzada i retolada. Ens passa fins i tot a les fronteres entre països, als llocs on encara són visibles d'alguna forma caiem en el mateix "parany", fruït com he reiterat en diverses ocasions no de la naturalesa sinó de la nostra forma d'interpretar-la i d'organitzar-la per entedre-la.

Ah, la foto és obra de la meva filla petita, la Zoe, que té 9 anys i unes ganes de fer anar la càmera que encara li serà d'alguna utilitat en la vida.