dimarts, 28 d’agost del 2012

El record de l'alumne Leandre Roig Roig (5)

La passada primavera vam començar a publicar un interessantíssim material gràfic, que ens permetia recuperar la memòria de Leandre Roig Roig (Tortosa, 1913–Ginebra, Suïssa, 1962), alumne de la Mercè, un home il·lustrat i amant dels llibres, molt popular, però escassament reconegut després de la guerra civil pel fet d'haver estat republicà. En aquesta entrada trobareu la seva història.

La filla de Leandre Roig, Anna Roig Chavarria, conserva un àlbum fotogràfic familiar que és un autèntic tresor. I l'està compartint amb nosaltres, així com amb altres espais d'internet, com aquest, que recullen imatges antigues de Tortosa. Ara tenim una nova remesa d'imatges, que publicarem en aquesta entrada i en una altra de posterior.

Moltes d'aquestes imatges corresponen a les activitats ciclistes de Leandre Roig, a finals dels anys 40 i principis dels 50. En aquella època va fundar-se la Penya Ciclista Baix Ebre "Ja Arribarem", entitat a la qual Leandre Roig va estar molt vinculat fins que va emigrar a Suïssa. Per cert, a la primera foto, presa al carrer Cervantes de Tortosa, el nen que apareix a l'esquerra, en primer terme, és Jordi Roig Chavarria, fill de Leandre Roig i germà gran de l'Anna Roig. Jordi, nascut a Tortosa el 1946 i traspassat a Ginebra el 1981, era el protagonista d'una recent entrada en què intentàvem esbrinar si va ser alumne de la Mercè.






dijous, 23 d’agost del 2012

Antic seminari, antic institut, antiga escola...


La foto que encapçala aquesta entrada potser desubica una mica als que tenen menys de 50 anys. És el carrer, Montcada, sí. És l'antic Seminari de Tortosa, que després es convertiria en Institut d'ensenyament secundari, en dues etapes històriques diferents. I finalment, fins al seu abandonament definitiu, el 1982, l'escola de la Mercè.

Però l'església que apareix a l'esquerra de la imatge no correspon a la imatge d'aquest indret que tenim els més "joves". El que recordem és un pati. El pati exterior on jugàvem, i que era també una pista poliesportiva més o menys pública: a banda de les incursions que molts alumnes hi feien-fèiem (que provocaven sonores esbroncades de don Santos Nieto des de la seva finestra de casa seva, a l'edifici de la Tabacalera), els caps de setmana s'hi jugaven partits del campionat local de futbol sala.

L'antic Seminari havia sobreviscut a unes quantes incidències de la història (aquí trobareu un resum). Però va quedar molt malmés pels bombardeigs durant la Guerra Civil. Tant que, fins catorze anys després del fi de la guerra no van començar les obres de rehabilitació. Mentrestant, les classes van impartir-se a l'actual edifici dels jutjats, a la plaça dels Estudis.

Però de l'església en van quedar poc més que els murs exteriors. Primer va ser la crema de temples dels primers moments de la guerra i després les bombes de l'aviació franquista, especialment durant els bombardeigs del 1938. El grau de destrucció era tan important que no s'hi va fer res, llevat de treure la runa que hi havia a l'interior, segons ens explica Joan Ramírez, que és qui ens ha fet arribar aquestes imatges. La foto del començament és de  Ramon Borrell Codorniu (Tortosa, 1869-1948), un fotògraf tortosí que va retratar la ciutat durant la dècada final del segle XIX i la primera meitat del XX. En trobareu més informació clicant aquí.


Aquesta segona imatge és un simple retall de l'anterior. Però perquè és important? Pel rosetó o rosassa que hi apareix. Un element característic de la major part d'esglésies, però que si té rellevància en la història que us estem explicant és per aquesta tercera foto, d'autor no identificat.


Heu lligat caps? És la font que hi ha a l'entrada del Parc Municipal de Tortosa. Observeu la forma circular... Us n'adoneu? Doncs sí, és el rosetó de l'església, tombat a terra i convertit en brollador. Com va arribar fins aquí? Segons ens explica Joan Ramírez, el que quedava de l'església de l'antic Seminari va ser enderrocat als anys 60. El solar resultant va ser convertit en pati escolar.


Al llarg de tota la història s'han aprofitat els materials de construcció d'edificis antics per bastir-ne de nous. De vegades, peces senceres de certa singularitat s'han traslladat peça a peça a altres indrets. I fins i tot s'hi han donat altres usos. Aquest, si més no, és particularment curiós.

divendres, 17 d’agost del 2012

Els germans Roig Chavarría, als anys 40 i 50

La tortosina resident a Suïssa Anna Roig Chavarria ens fa arribar dos fotos dels seus germans, alumnes de la Mercè als anys 40 i 50. Bé, en el cas del seu germà Jordi Roig Chavarría, nascut l'any 1946 (i mort a Ginebra el 1981), tenim un dubte que ens agradaria aclarir. L'Anna no està segura que el seu germà anés a la Mercè i ens ha enviat una foto escolar per si nosaltres podíem confirmar-ho. La foto és aquesta.


El cas és que la foto és molt semblant a les que es feien al tombant dels anys 40 i 50 del segle passat. Fins i tot és del mateix fotògraf, Obiol, un retratista de Barcelona autor de les fotos escolars d'aquest període. Però l'escenografia de la foto ens ha sobtat i fins i tot desconcertat una mica. Perquè no en recordem cap altra, de les moltes que hem recollit, que sigui exactament com aquesta.

Pel que sabem de les fotos d'aquesta època, l'escenografia depenia de la tramoia que portava el fotògraf, que es completava segurament amb objectes de la pròpia escola. Per exemple, amb les guardioles del Domund que a la Mercè encara es conserven (vegeu aquesta entrada i aquesta). En tot cas, eren fotos idèntiques en les quals només canviava el protagonista. Per això, se'n conserven bastantes, una per alumne, i ens sobta no localitzar-ne cap altra com aquesta.

No és descartable en absolut que el fotògraf rendibilitzés el viatge a Tortosa des de Barcelona fent fotografies a diferents escoles. No en tenim confirmació, però ens sembla plausible. Això, evidentment, no ajuda a aclarir la qüestió, més aviat l'embolica. I és per aquest motiu que tant l'Anna Roig com nosaltres fem una crida als antics alumnes o a qualsevol persona que pugui tenir informació al respecte, que es posi en contacte amb nosaltres. Si sou antics alumnes de la Mercè, o familiars d'antics alumnes, i aquesta foto és com les que teniu a casa, feu-nos-ho saber. I si sou antics alumnes, o familiars d'antics alumnes, d'altres escoles tortosines i també us sona aquesta imatge, feu-nos-ho saber igualment.


Els germans Roig Chavarría són cinc. La més gran era Maribel, nascuda el 1943. La seva foto escolar és la que hi ha sobre aquestes línies. Creiem que no hi ha cap mena de dubte que la foto és de la Mercè. El "negret" de la dreta i la resta d'escenografia és la de tantes altres fotos d'aquells anys. Fins i tot el marc de cartró és igual que altres que hem tingut a les mans. Si us fixeu, la foto de Jordi, que era el segon germà, té un marc sensiblement diferent.

El tercer germà, nascut el 1956, és Antonio. I el 1958 van néixer els bessons Jesús i Anna. Ells ja van ser escolaritzats a Suïssa, ja que la família va emigrar al país helvètic el 1960. Els germans Roig Chavarría eren fills de Leandre Roig Roig, nascut a Tortosa el 1913 i alumne de la Mercè aquella dècada i part de la dècada següent. Leandre Roig va ser un home il·lustrat, molt popular a Tortosa no tant pel seu amor als llibres com per la seva afició al ciclisme, que va ser un republicà actiu, motiu pel qual no va ser mai reconegut després de la Guerra Civil. La família va emigrar a Suïssa buscant oportunitats, però Leandre va morir al cap de dos anys, víctima d'un càncer. Vam contribuir al seu record en aquesta entrada.

dilluns, 13 d’agost del 2012

Nova enquesta. Ara sobre la taxa per portar la carmanyola a l'escola

Avui pengem una nova enquesta, sobre un tema que aixeca polèmica i que continuarà portant cua si no canvien les coses. És la idea del govern català, calcalda d'immediat per altres governs autonòmics, d'implantar una taxa als alumnes que portin a l'escola el dinar de casa. Una taxa que s'ha xifrat provisionalment en uns tres euros.

La crisi estreny molt les economies familiars. I hi ha famílies que no poden prescindir de deixar els fills al migdia a l'escola, però que no poden afrontar el cost del menjador. La solució per a molts ha estat la carmanyola. De vegades, un entrepà, però no per raons econòmiques, sinó perquè és més fàcil de transportar i d'usar que la "fiambrera" o el "tupper".

Ara, l'Administració es planteja que aquestes famílies alguna cosa haurien de pagar. Al·lega el govern que hi ha uns costos que s'han de cobrir. I citen tant els monitors que atenen els alumnes durant la pausa del migdia, perquè el dinar per ell mateix és només una part d'aquest temps, com el fet de disposar de microones per escalfar el menjar o fins i tot d'algun element de refrigeració perquè el menjar es conservi en les condicions adequades.

I sí, plantejat d'aquesta forma sembla raonable i tot. Però la polèmica ha saltat perquè també fa la impressió que es penalitza famílies que ja ho estan passat prou malament. Això, en un marc en què les mesures recaptatòries, que són l'altra cara de les retallades, no gaudeixin de la millor premsa, per molt que puguin raonar-se o argumentar-se.

Si em permeteu una opinió personal, a mi em fa mala espina haver constatat que les ovacions a aquesta mesura vinguin principalment dels subministradors de material d'hosteleria, que es deuen imaginar que vendran microones i neveres a centenars.

Com de costum, aquesta enquesta no té pretensions científiques. És més, per la seva brevetat no permet excessius matisos. Per això us convidem a deixar comentaris a aquesta entrada si voleu manifestar la vostra opinió més enllà de les opcions de vot del sondeig.

dimarts, 7 d’agost del 2012

Referències a la Mercè a la premsa tortosina de 1883



Joan Ramírez ens fa arribar una de les perles que troba regirant arxius, biblioteques i llocs d'internet. En aquest cas, l'arxiu comarcal del Baix Ebre. És una pàgina del diari "Correo de Tortosa" del 16 de setembre de 1883. Inclou una notícia que té relació amb la Mercè. El rotatiu informa que el parc local de bombers s'ha traslladat, des del seu emplaçament original (que identifica com els baixos de l'edifici on hi havia l'hospital) a un dels edificis de l'antic convent de la Mercè.


Joan Ramírez ens apunta que l'hospital podria estar a l'edifici que actualment ocupen els jutjats de Tortosa. I el convent de la Mercè era, des del 1848, la seu de la nostra escola. En una entrada anterior (cliqueu aquí) ja aportàvem més informació sobre la caserna de bombers de la Mercè.

Aprofitem per destacar el peculiar format de les notícies d'aquell diari i d'aquella època. Ben diferent al dels diaris d'avui.

dijous, 2 d’agost del 2012

La Mercè, al programa de les festes del Rastre de 1951

Joan Otero Roselló ens fa arribar un document certament curiós. El programa de festes del Rastre del 1951 no incloïa únicament la relació dels actes festius i els anuncis de rigor, sinó també uns textos que parlaven de diferents aspectes de la història del barri. Entre ells, alguns de relacionats amb la Mercè. No amb la Mercè d'aquell any, que estava encara fora del barri, si bé era el centre que atenia les seves necessitats escolars, sinó amb dos aspectes que creiem que val la pena comentar.

Un era la desapareguda fàbrica de gas, on s'aixeca l'actual escola. El text de 1951 ens recorda que la fàbrica va inaugurar-se el 27 de novembre de 1867.  Fa algunes al·lusions humorístiques a les ombres nocturnes que van esvair-se, en referència més que probable a l'enllumenat públic que el subministrament de gas faria possible. I recorda també que el recinte de la fàbrica, l'actual escola, havia estat anteriorment un cementiri. I que en construir-se el de Sant Llàtzer, s'havia convertit en un passeig "al receret dels altirons aont hi han los castells...", en el català ben poc normatiu que alguns autors feien servir a l'època i que denominaven "tortosí".

I l'altre text que parla de la Mercè, també escrit en aquest inclassificable "tortosí", es refereix al Museu de Tortosa, que l'any 1910 va obrir-se a l'església de Sant Domènec. El resum dels antecedents que van desembocar en la creació d'aquest històric equipament cultural recorden que el nou museu acollia tots els objectes que fins llavors es guardaven a un primitiu museu ubicat a les escoles de la Mercè. Com ens apunta Joan Otero, en una determinada època, que arriba fins a 1910, "la Mercè va tenir l'honor de ser la preservadora del patrimoni".

En aquesta entrada anterior, ja havíem explicat que el recinte on hi havia l'escola, l'antic convent mercedari de Tortosa, havia acollit altres serveis, com el parc de bombers a finals del segle XIX. Aquesta "acumulació" es devia possiblement a les grans dimensions del convent. De fet, l'escola només n'ocupava una part, i encara no l'edifici principal, que s'ubicava on avui hi ha el temple de la Reparació.

Aquests usos públics eren possibles perquè l'antic convent era propietat de l'Ajuntament de Tortosa des de la desamortització del 1836. L'escola de la Mercè va nèixer precisament d'aquest fet. El 7 de juny del 1848, l'Ajuntament va prendre l'acord d'establir-hi unes escoles gratuïtes per les famílies pobres de la ciutat, decisió que es considera el fet fundacional de la Mercè.