Dos fotografies de gran valor

Joan Otero ens ha fet arribar dos documents gràfics de gran valor. El Joan ja havia localitzat altres fotografies històriques de la Mercè i la seva publicació en aquest racó d'Internet havia ajudat a poder datar-les, gràcies a la col·laboració de diversos membres d'aquesta comunitat digital. Reproduim aquí les imatges i el prec del Joan per poder identificar persones que hi apareixen.



M'han arribat a mans aquestes fotos d'alumnes del Col.legi de la Mercè.



Una és de 1911 i són tots nens. La qualitat no és molt bona, però penso que l'història mereix un lloc al bloc.



L'altra no té data, però podriem apuntar cap els anys 1920 -1930. Aquesta és més bona pel que fa a qualitat i m'agradaria que algú pogués reconèixer a pares o iaios.

A la vostra disposició.

Joan Otero Roselló

A la Fira Literària de Jesús, també Som de la Mercè

Avui, 18 d' abril, s'ha inaugurat la III Edició de la Fira Literària "Joan Cid i Mulet" de Jesús, a càrrec de Manolo Pérez Bonfill. Entre els molts autors que s'hi poden trobar a les diferents parades que els llibreters exposen a La Pèrgola, hem trobat una companya nostra: Rosa Sànchez.

Rosa presenta en aquesta Fira la seva obra "Remeiets". No us en avanço cap pista, però sí que us dic que el proper 22 d'abril a les 19:30 Rosa farà una nova presentació a la biblioteca popular de Tortosa, Marcel·lí Domingo. Així que si voleu, podreu descobrir què s'hi amaga darrera aquests "Remeiets", o bé demà mateix a Jesús, o bé dimecres a la biblioteca.

Hem arribat a 300.000 visites

Aquí, el moment "gloriós", oportunament immortalitzat.



Aquest migdia, el bloc ha arribat a les 300.000 visites. Fa pocs dies es va complir també el primer aniversari d'aquest racó d'Internet. No cal insistir a explicar el fenomen que aquest bloc ha estat. El tema s'ha explicat suficientment, incloses les pujades i baixades que la cosa ha tingut al llarg dels mesos. Aquí es tracta només de deixar constància de l'estadística.

La xifra de 300.000 correspon a les pàgines vistes. Les visites úniques assolides fins avui s'acosten a les 75.000. El què volen dir les respectives magnituds es va explicar en aquesta entrada, que podeu consultar si voleu refrescar-ho.

Punt de venda de xapes Som de la Mercè

Al bar Esther del mercat de Tortosa trobareu les xapes Som de la Mercè i aprofitar per fer una punxadeta.

Un vídeo que ensenya com està l'antiga Mercè del carrer Montcada

Pengem aquí aquest vídeo que ha elaborat Gustau Moreno, periodista i autor del bloc de referència a les Terres de l'Ebre La Marfanta. El Gustau també ha col·laborat en aquest bloc i és membre del nostre grup de Facebook, tot i no haver estat alumne de la Mercè. Val la pena reproduir-lo per mostrar l'estat en què es troba el que va ser, per a molts de nosaltres, un lloc difícilment repetible, fins i tot més que una simple escola.

Certament, allí s'hi han fet excavacions arqueològiques i és normal que estigui potes enlaire. Segurament, l'antic edifici no tenia salvació i l'únic que es podia fer era tirar-lo a terra. Però han estat molts anys, massa, en aquest estat. No es pot esperar més de les circumstàncies, però, és clar, això no consola. Potser per això, en un comentari a una entrada anterior, deia que veure imatges com aquestes em produïa com una punxada. I no únicament per nostàlgia.

És més, tant d'abandonament descontextualitza les coses. Fixeu-vos com l'autor del vídeo hi afegeix unes notes en les quals l'indret s'identifica com el solar del carrer Montcada. Ni la Mercè ni tan sols l'antic Institut. Per a la gent que no ho ha conegut, i fins i tot per a qui sí que ho ha conegut, allò és un solar. En fi, sort que va ser un lloc per on va passar mitja Tortosa. Com a mínim, l'espai que havia ocupat l'escola al carrer de la Mercè ha estat dignificat per un equipament cultural i educatiu com aquella magnífica biblioteca que hi ha.

Esperem que la construcció de la seu dels departaments de la Generalitat no es retardi més. Que conservi la portadala que encara s'aguanta dreta em sembla fins i tot el menys important, tot i que espero que quedi salvaguardada i integrada en el nou edifici. El més prioritari és acabar amb aquest espectacle i aquest oblit de la història recent de Tortosa.

Recordeu allò del "forat de la vergonya" que haureu sentit a propòsit d'un cas semblant a Barcelona? Doncs aquí, la idea escau a la perfecció. El problema és que de forats de la vergonya al nucli antic de Tortosa n'hi ha uns quants, tot i que de mica en mica sembla que es vagi corregint l'error històric d'haver-lo deixat malaguanyar. Ara, aquest forat fa mal, i no tant sols perquè siguem de la Mercè.

Records

Aprofito el ratet lliure per a fer una entrada al blog, una mica parat últimament...Quan passo pel carrer Montcada, recordo evidentment los meus anys al col.legi. De fet, sóc de l'últim curs que va estar allí, recordo la sortida precipitada el desembre del 82 i el posterior trasllat al seminari per acabar el curs. Anys més tard, igual 20 anys, vaig entrar al col.legi i passejant-me per les aules, feia certa fredat vere la darrera data anotada a les pissarres, un vint-i-poc de desembre del 1982.
Igualment, la visió del recordat don Santos em va semblar tan actual ara com als tretze anys. Només començar aquell curs, un octau (per a mi sempre serà octau, lo de vuité ho deixo per a d'altres), venint de tres sèptims (lo mateix per a seté, ho sento), que seria únic per a mi i per a molts, don Santos, sense vindre a conte i a l'aula que ocupavem al segon pis, crec, mos va fer aixecar a tots i arrimar-mos a les parets de la vora de la porta d'entrada a l'aula. Davant la risa generalitzada, el bon home mos va pegar una de les seues mirades terribles, i, aixecant la veu, mos va dir en lo seu perfecte castellà alguna cosa com: "¿Estais atontados o que?¿y si os digo ahora que este edificio amenaza ruina y hemos de estar preparados por si algún dia nos toca salir corriendo? Missatge comprés. Les cares es van posar més series, i de fet, va ser el preludi de la sortida de l'estimat edifici on ens van ensenyar i formar a tants i tants xiquets de l'època.
Vull remarcar el fet que us comentava, que venint de tres sèptims vam formar només un octau, això pot donar idea del bon nivell que s'exigia.
Una altra cosa que em fa gràcia recordar és los dies de pluja, lo pati interior anegat, l'exterior impracticable i tots jugant al sopluig d'entrada al menjador, detràs del pal de la bandera on formavem a l'entrada, que un bon dia es va trencar...La casa dels conserges, lo "club" a l'entrada on es feia tennis taula, escacs i altres coses, lo menjador, la fosca sala de pas entre els patis interior i exterior (si, lo pati exterior al que mos colavem i, sempre don Santos, mos pegava quatre crits des del balcó de casa seua a "la tabacalera")...i lo més curiós de tot: recordeu les golfes? De tant en tant, allí es feia classe de gimnàstica, crec recordar (potser m'equivoco) però lo que si que recordo clàrament era la persistent llegenda urbana que parlava, cíclicament, d'un fantasma que habitava el pis més alt del "cole".
Algú més comparteix algun d'estos records? Pos vinga, si és així, m'en alegro. I si no, pos és igual: conteu-mos los vostres records del carrer Montcada!!!

No hi ha Creu de Sant Jordi per a La Mercè

Lamentem informar que La Mercè ha quedat exclosa de la relació de persones i entitats reconegudes amb la Creu de Sant Jordi. El govern de la Generalitat s'ha reunit avui i ha aprovat la concessió de la màxima condecoració que atorga a a 27 persones individuals i 15 col·lectius diversos. En l'acord del govern, que podeu consultar clicant aquí, no hi ha apareix La Mercè. Llevat d'error o omissió, caldrà esperar millor oportunitat per obtenir aquest reconeixement, tot i que lògicament també hem de ser conscients que els fets ocorreguts durant l'any 2008 a la comunitat de La Mercè són difícilment repetibles. Si ens arriba alguna altra informació a aquest respecte, la penjarem per a general coneixement.