dijous, 9 d’abril de 2009

Records

Aprofito el ratet lliure per a fer una entrada al blog, una mica parat últimament...Quan passo pel carrer Montcada, recordo evidentment los meus anys al col.legi. De fet, sóc de l'últim curs que va estar allí, recordo la sortida precipitada el desembre del 82 i el posterior trasllat al seminari per acabar el curs. Anys més tard, igual 20 anys, vaig entrar al col.legi i passejant-me per les aules, feia certa fredat vere la darrera data anotada a les pissarres, un vint-i-poc de desembre del 1982.
Igualment, la visió del recordat don Santos em va semblar tan actual ara com als tretze anys. Només començar aquell curs, un octau (per a mi sempre serà octau, lo de vuité ho deixo per a d'altres), venint de tres sèptims (lo mateix per a seté, ho sento), que seria únic per a mi i per a molts, don Santos, sense vindre a conte i a l'aula que ocupavem al segon pis, crec, mos va fer aixecar a tots i arrimar-mos a les parets de la vora de la porta d'entrada a l'aula. Davant la risa generalitzada, el bon home mos va pegar una de les seues mirades terribles, i, aixecant la veu, mos va dir en lo seu perfecte castellà alguna cosa com: "¿Estais atontados o que?¿y si os digo ahora que este edificio amenaza ruina y hemos de estar preparados por si algún dia nos toca salir corriendo? Missatge comprés. Les cares es van posar més series, i de fet, va ser el preludi de la sortida de l'estimat edifici on ens van ensenyar i formar a tants i tants xiquets de l'època.
Vull remarcar el fet que us comentava, que venint de tres sèptims vam formar només un octau, això pot donar idea del bon nivell que s'exigia.
Una altra cosa que em fa gràcia recordar és los dies de pluja, lo pati interior anegat, l'exterior impracticable i tots jugant al sopluig d'entrada al menjador, detràs del pal de la bandera on formavem a l'entrada, que un bon dia es va trencar...La casa dels conserges, lo "club" a l'entrada on es feia tennis taula, escacs i altres coses, lo menjador, la fosca sala de pas entre els patis interior i exterior (si, lo pati exterior al que mos colavem i, sempre don Santos, mos pegava quatre crits des del balcó de casa seua a "la tabacalera")...i lo més curiós de tot: recordeu les golfes? De tant en tant, allí es feia classe de gimnàstica, crec recordar (potser m'equivoco) però lo que si que recordo clàrament era la persistent llegenda urbana que parlava, cíclicament, d'un fantasma que habitava el pis més alt del "cole".
Algú més comparteix algun d'estos records? Pos vinga, si és així, m'en alegro. I si no, pos és igual: conteu-mos los vostres records del carrer Montcada!!!

18 comentaris:

Toni Gallardo ha dit...

Crec que l'has clavat al definir un seguit d'indrets "estratègics" d'aquell casalici. Potser perquè érem infants, i aquestes coses arriben en certs segments d'edat i no en altres, jo pràcticament esmentaria els mateixos indrets (no sé si màgics o no) d'aquell edifici malaguanyat. Aquests dies al bloc lamarfanta.blogspot.com hi ha un vídeo sobre com està tot això ara mateix i veure'l et fa sentir una punxada. Puc imaginar-me el que deu ser veure-ho "en vivo y en directo". Potser si vius a Tortosa i hi passes sovint, hi estàs acostumat. Jo, el dia de la Trobada de l'any passat, hi vaig voler anar i al final no vaig poder. Gairebé millor, no ho sé.

pedro c ha dit...

si jose manuel si que me acuerdo de aquellas golfa del antiguo colegio de la calle moncada y elfastasma que se desia que rondava por alli era como una legenda urbana de aquella epoca y adon santo des de aquel barcon metiendo puros alos chavales que jugamos en aquel patio ' si asiamos alguna tastada .las clases que cuando caminavas se meneava asta la pizarra sobre todo la clase de doña maria cinta curto

Susanna Ferreres ha dit...

La veritat és que me'n recordo vagament del espais que comenteu, però m'encanta sentir-vos parlar d'ells.
Jo passo tots els dies pel carrer Montcada i allí no queda res més que la porta principal.
Em fa molta pena ! ! !
Cotinueu explicant coses ! ! !

Pilar ha dit...

yo recuerdo muchas cosas también del colegio en la calle Montcada. Me viene a la cabeza aquel pequeño comedor, que nunca me quedé a comer pero íbamos a, no sé, creo que a ayudar o algo. EStaba al final del patio de dentro a la derecha. También mucho de la parte de arriba del colegio, donde hacíamos patio cuando llovía o íbamos allí a pasar el rato. REcuerdo y muy gratamente unas chica que hacía prácticas de magisterio que era patinadora, y nos enseñaba a patinar por el patio. Luego tengo muchos recuerdo también el de la calle de la Merced ( será por la edad, claro, ja ja jaj) pero recuerdo como si fuera ahora mismo, el dia que nos hicieron marchar y nos dijeron que el colegio se estaba hundiendo y nos enviaron a casa. Llegué a mi casa histérica, llorando, diciendo que el colegio se estaba cayendo. En fin, que luego aquello no se hundió y estuvo muchos años como comisaria de la policía nacional, aunque imagino que no reuniría las condiciones apropiadas para que los niños estuvieran allí todo el dia, con el peligro que esto conlleva. En estos momentos creo que me vienen más recuerdos del de la calle de La Merced que del de la calle Montcada. En fin!! GRacias a lo que cada uno cuenta me vienen más recuerdos a la mente. GRacias!

Toni Gallardo ha dit...

No ho sé i per això ho pregunto: al projecte per construir la seu de les delegacions del govern de la Generalitat, es preveu conservar aquesta portalada? Vull pensar que sí (perquè l'aguanten dempeus, si no), però mira... Algú ho sap?

José Manuel ha dit...

Si que es conserva, me sembla, en lo projecte de nou edifici. I animeu-vos a contar-mos coses, que és molt bonic recordar coses que ja no tenim presents...

Anònim ha dit...

Jo, encara que vaig anar a la mercè, a partir dels 11 anys. Tinc mols i mol bons recorts d'aquest edifici.

Em be al cap l'esgolfa en que la feiem servir de pati en dies de pluja, així com també recordo el teatre, situat entrant al pati interior a la dreta. A una daquelles portes grans en vidre i ferro, per cert, algú recorda aquella obra de teatre que començaba... -On vas mana Doloretes? -Al mercat a comprar peix...

De ben segur, algú ho recorda. Aquesta obra em sembla recordar, que la vam fer el curs 80-81.

També em be al cap el gimnas, encara que jo sols vaig entrari 2 o 3 vegades, es trovaba situat mes o menys en front del teatre.

Y qui no recorda les escalinates? alguns les baixabem lliscant els peus pels cantos arrodonits de les escales. Altres per la barana, això si, mirant sempre que no ens veies cap "profe", algú o altre alguna vegada de cap.

També em be al cap, els profes que feient la tertulia mentre nosaltres ens ficabem a la fila per entrar a classe esperant que toques el timbre, al pati interior, i que ells sempre es quedaben al sopruig, abans de pujar les 2 escaletes que pujabem per accedir al pati interior.

neus ha dit...

El Pla Integral del Nucli Antic de Tortosa renovarà la urbanització del carrer Montcada,: expropiacions, xarxes d’abastament d’aigua, gas... a tot això s’afegirà l’edifici de les delegacions, jo encara no m’acostumo o a veure des de el terrat de casa ma mare el solar del col.legi.

Vaig veure fa temps a la Marfanta el projecte del nou edifici de les delegacions, és del 2006, us passo l’adreça perquè ho mireu: http://lamarfanta.blogspot.com/2008/07/larquitecta-de-ledifici-de-les.html

L’arquitecte del projecte va explicar: -per dissenyar l’edifici vaig tenir en compte que el centre de Tortosa està molt degradat, i que per tant calia “tapar” tant com fos possible els edificis que envolten el solar i a la vegada crear espai públic.

És veritat que el carrer Montcada fa temps que no és el que natros vam conèixer quan anàvem al cole, espero que el PinCat sigui capaç de construir però també recuperar part de la nostra memòria, la intenció és de protegir la façana principal del cole (ja és alguna cosa)

José Manuel ha dit...

Pos molt be si es protegeix al menys la portalada, així ho sentirem tot més pròxim. Però Neus, no t'escapes, que el fil del solar del cole és lo del vídeo, este és de records col.legials...va, canta.

neus ha dit...

pos si Jose Manuel m'he colat... el comentari anterior havia d'estar en la publicació de Toni sobre el solar i el vídeo.

El primer any de sex el vaig fer en doña M. Cinta Curto, recordo les seves afonies, es comunica en natros mitjançant la pissarra, després agafava la baixa i anàvem a veure-la a la llarga Sant Vicent, mes o menys al costat del de Maso, que és on vivia amb els seus pares.
Tinc molt bon record del mes de Maria, la cançó que cantàvem fent l’ofrena de flors a la verge, l’olor habitual de la classe mesclada amb les flors que dia a dia s’anaven pansint i prenien un altre color i una altra olor.

El segon any de sex el vaig fer en don Francisco per partida doble, ja que també anava al repàs de mates que feia ell mateix a la plaça dels Farols.

Recordo les xuxes de la sra. anita (ara bar Meto). Recordo la llibreria Viladrich on ens compràvem tot el material. I lo més xic, el carrer la Rosa, aquella botigueta on canviàvem els cromos, les revistes...

Jo em mirava els xiquets dels josepets en bons ulls perquè els trobava guapets però a l’hora també veia certa rivalitat entre ells i els meus companys de classe.

A punt d’acabar l’EGB, la “Manya” va obrir un local en front del cole, algú ho recorda això?

Toni Gallardo ha dit...

Neus, grans records els dels establiments del voltant de la Mercè del carrer Montcada, on fèiem "bastanta vida". Si tornem a organitzar algun acte o trobada, hauríem de fer-los un homenatge.

I dels mestres poc més es pot afegir a tot el que aquí s'ha dit durant molt temps. Quins professionals més excel·lents que ens van tocar en sort. I no fem comparatives, que són poc elegants, però sobretot farien mal a més d'un i d'una.

pedro c ha dit...

si que me recuerdo de la sala que puso la maña de maquinitas de marsianito un billar y unas bolerasy lo de repaso que tenia don kiko en la misma calle de la bolera de la maña la calle gil de federic .de la canpriteria de amadeo que estava casi enfente de cole que ibamos a buscarel palfon para los trabajos manuales.y la tienda de comestives que abia delante del patio que aveses ibano a conpra el almuerso

José Manuel ha dit...

Je, qué bonic això dels records...la botiga de la "sinyo" Anita de llepolies, posteriorment "garito" de Ximo "lo meto", la botiga d'Angelina al carrer de la Rosa, la sala de jocs dela Maña (on mons pares me tenien prohibit anar, era un local en certa mala fama...), les carreres quan feiem deport en don Santos per Santa Clara, pujant i baixant escales, lo gimnàs, que em feia pànic només pensar en lo potro de saltar, sempre tan poc deportista jo, les barres d'on mos penjàvem a la paret del mateix gimnàs, la gelor dels vestuaris...I Neus, si, lo mes de Maria i la seua cançoneta: "venid y vamos todos, con flores a María, con flores aaaa Maríia, que madre nuestra es..." La musiqueta la poseu vatros, jo ja he fet prou lo ridícul escribint-la, ja ja ja. Donya Maria Cinta Curto, tan vital ella, també la vaig tindre de tutora a sext, mos feia aplicar un mètode d'estudi que anomenaba L2SER , un resum de Lectura per dos, subratllat, escriptura i repassat. Desprès va marxar a Ferreries, i ja no tinc en ment el moment en que ens va deixar per sempre (si algú ho pot comentar), igual que recordo la bonhomia de donya Montse (donya Petete, per lo menudeta), però enorme persona i mestra...I don Francisco, que encara avui tinc en un pedestal com al millor professor que recordo haver tingut, i entre FP i COU n'he tingut uns quants...serà perquè donava Història i Geografia, que és lo que més m'agrada (allavons Naturals i Socials)

neus ha dit...

ui lo que acabo de llegir i no me’n recordava gens: de les carreres per Santa Clara en don Santos!!
Pos jo si que era una bona atleta, precisament corre se’m donava molt bé, i també vaig jugar a bàsquet en la Liberal, Galindo i la Marmaneu que feia de base i era la més xicoteta (d’altura)
També recordo la mala fama del local de la Maña, és que precisament posar un establiment d’aquelles característiques davant d’un cole...
Lo de les maquinetes de marcianos ha estat genial Pedro, eren los comecocos? quin era el joc digital d’aquella època?

José Manuel ha dit...

Los comecocos ja començaven (1980), però estava de moda, igual que la teníen al Siboni, lo "Space invaders"(1978). Una brutalitat de joc, ja ja ja. Ai, lo Siboni, un atre record total, eh, apañeros?

http://es.wikipedia.org/wiki/Space_Invaders

http://www.spaceinvaders.de/

http://es.wikipedia.org/wiki/Pac-Man

neus ha dit...

ara m'has fet mirar el wikipedia :-)
Un altre local al carrer montcada abans que se m'oblidi, una botiga de discos que feia cantonada (Oliber disck) crec que per allí de la nostra època queda Jamsol i Regina.

Anònim ha dit...

Penso que tinc que ser la més gran de tots vosaltres, jo vaig anar a la Mercè del carrer de la Mercè desde el cuatre fins als once anys,ho recordo amb molt de carinyo ja que van ser els millors ays de la meua infantesa, ens donaven les vacunes al menjador del col·legi, els nens i les nenes separats,i sobre tot el que ens van ensenyar, Doña Mª Cinta,Doña Victoria, etc...crec que tenien con a Director Don Mariano però ja dic fa una pila d'anys......

Anònim ha dit...

-TERAPIA PARA INVÁLIDOS Y TULLIDOS EMOCIONALES, ...como yo.-
... yo también recuerdo, a ver...! pam!! balonazo del cafre de Madueño, broma de mal gusto a Garceso -pobres gafas, pobre Garceso-. También recuerdo el patio: churro, media manga o mangotero!!. Todo un expectáculo.
Recuerdo de esa mezcla entre el cole y la catequesis, todo ese esfuerzo para conseguir que fueramos futura buena gente... También esas riadas del carrer Montcada cuando llovia tanto, en busca del charco más hondo. El cole marca y llena tanto espacio cuando eres pequeño, que es difícil separar la cotidianidad de la pura actividad escolar. Dentro y fuera siempre las mismas caras, una estancia de la gran casa que era nuestro barrio.
La regalencia, los cambios de cromos, las bicis, las canicas, nuestra pelota de ruby, lo que me hacía sentir más de una...,
Saludos de Jesús.
Me parece que ultimamente siempre sois los mismos en el foro . Un abrazo a los héroes de la Merced. Siempre estais alli...(Barón Rojo) mira! también recuerdo que descubrí en la merced mis gustos musicales...Adeu!