diumenge, 16 de novembre del 2014

Els antics alumnes de finals dels 60 celebren la setena trobada anual


La trobada anual dels antics alumnes de finals dels anys seixanta s'ha celebrat aquest 15 de desembre de 2014. És de les més consolidades de les que es convoquen durant la tardor i, amb la d'ahir, són ja set edicions. La iniciativa va sorgir el 2008 (quin gran any aquell) entre la generació dels nascuts el 1969, però s'hi han anat afegint companys d'altres anys immediatament anteriors i posteriors.

Potser recordant l'èpica festa al Casal de Jesús que va ser la primera d'aquestes trobades, la de la colla de finals dels 60 és una trobada que es caracteritza per l'alegria i la diversió. No direm que desenfrenades, però sí amb moltes cares contentes. És el goig de tornar-se a trobar, ni que sigui una vegada a l'any. Desprès no sempre som fidels al que diem (això no ho hauríem de fer només una vegada a l'any), però que ho diguem ja és bona senyal. N'hi ha ganes, i mentre n'hi hagi, continuarem demostrant periòdicament que hi ha uns vincles, nascuts a l'escola, que ni el pas del temps ni la distància geogràfica mataran mai.

Sobre l'alegria, poc pot dir-se que no diguin les fotos que anirem penjant. Recordeu, com sempre, hi haurà un àlbum al Facebook per veure-les d'una "trompada". Al bloc les publicarem en diferents entrades, per tal de poder-les penjar en alta resolució: així, si algú vol se les pot baixar fins i tot per fer-les imprimir a algun establiment de fotografia. De moment, com a aperitiu, foto de grup quan érem a taula.

Cal celebrar la "incorporació" o "reincorporació" de companys com Xavier Galindo o Antonio Morillo. Un goig veure'ls de nou, sobretot per als que no vivim a Tortosa i només en tenim algun contacte esporàdic per Facebook. De totes formes, el millor d'aquestes trobades, i molt en particular d'aquesta, va ser escoltar, fins i tot en els moments de més animació de la nit, continues referències al molt que ens havia donat l'escola de la Mercè. És aquest agraïment, al final de tot i malgrat que no sempre sigui evident, el que mou des de fa uns anys tot allò que els exalumnes hem anat fent, tant festivament com des d'altres punts de vista.

I ja és això. Vam tenir una escola magnífica, amb molts professors per posar en una peanya, que feien evident com es pot aconseguir el màxim amb el mínim. Una escola dels pobres, com ens deien despectivament de vegades, que formava bones persones amb un mínim de recursos i mitjans, però posant-hi una dedicació i una entrega que ja voldríem veure ara en tots els àmbits de la vida.

La passada nit ens vam divertir molt, però crec que també tocava dir aquestes cosetes.

Àlbum ja disponible a Facebook