dijous, 15 de maig del 2008

Promoción del 64 (creo)


Hola a todos! Al fin he podido conseguir una foto de grupo de mi promoción, que me ha pasado esta mañana una compañera de esos años de colegio, Dulce Fernández.

Yo no salgo en esta foto, pero cada vez estoy más cerca de encontrar una en la que salga yo (imagino que yo iba a otra clase, la verdad es que no me acuerdo y me da una rabia!!!!).

En fin , que la publico en su nombre, ya que aunque me la ha dado para escanear, yo no he podido resistir la tentación de publicarla (espero que no se enfade).

No estan todos, pero si mucha gente que empiezo a recordar. Personas que nos hemos hecho mayores (normal, claro), pero que da mucha alegría poder mirarla y empezar a recordar los nombres de cada uno de los componentes de la misma.

En la parte de atrás de la foto, pone que es del año 1975, así que deduzco qe todos tendríamos entre 11 y 13 años, calculo yo.

Un saludo desde aqui al profesor de la foto, Don Juan Redó, un buen profesor y una buena persona muy implicada en la educación de sus alumnos siempre, pero especialmente pro lo que yo recuerdo de aquellos años.

En fin, nada más, un saludo para todos los que mirando esta foto recordeis "aquellos maravillosos años" en los que vivíamos felices y no nos habíamos complicado la vida todavía.

Un beso para todos, y muchísimas gracias Dulce por la foto. (espero no te enfades).

Estem tenint una mitjana de mil visites diàries

Des de dilluns passat, aquest bloc ha fet una estirada impressionant. El número de visites és, senzillament, espectacular i sensacional. Estem sortint a una mitjana de mil visites diàries. 4.000 visites noves en menys de quatre dies.

No sé si som prou conscients de la importància d'aquestes xifres. En un bloc com el nostre, que s'alimenta de col·laboradors i públics d'un territori amb escàs pes demogràfic, que no tracta de qüestions generals, sinó que s'adreça a una comunitat relativament reduïda...; en un mitjà, Internet, al qual la meitat de la població encara no hi té accès...; i amb un invent l'existència del qual es divulga pel boca-orella..., mil visites diàries són un resultat que ens obliga a pessigar-nos per assegurar-nos que no estem somniant.

Ahir la Susanna Ferreres em comentava, via e-mail, que estava al·lucinada (l'adjectiu és seu) pel nombre de visites i per la quantitat de coses que la gent està penjant al bloc. Tenia raó. És molt important que molta gent visiti el bloc, però ho és més el material que estem recuperant entre tots. Això darrer no em cansaré de repetir-ho.

Aquest matí he parlat amb el Gustau Moreno, l'autor del bloc La Marfanta. Comentava el Gustau que la recuperació de fotos i de documents diversos era una feina excepcional de preservació de la memòria audiovisual. També té raó. Molt d'aquest material s'hauria acabat perdent.

Però no us penseu que es tracta únicament d'una qüestió sentimental, tot i que certament desperta moltes emocions. Algun dia, d'aquí als anys que sigui, algú que escrigui sobre la història de Tortosa podrà obtenir molta informació d'aquestes imatges i d'aquests documents. Certament, aquestes fotos no transmetran els fets principals, però sí que ajudaran a posar les coses en context. No infravalorem el que estem aconseguint també des d'aquest punt de vista.

Per acabar: l'experiment està sortint la mar de bé, no sabem prou el que la vam arribar a clavar inventant-nos aquest bloc i l'hem de disfrutar tot el que puguem. De moment, d'alegria n'està donant a base de bé.

D. SANTOS NUNCA TE OLVIDAREMOS

Hola, sóc una exalumna, suposo com n'hi ha tantes, que entro assiduament a veure si hi ha alguna cosa de nou al blog, hem fa molta il.lusió veure com la gent ens anem animant a penjar-hi fotos,sentiments,vivències que a la majoría ja ens queden molt enrera , però avui al veure la foto dels professors l'any 1974, m'ha conmogut i posat especialment emocionada. Vull fer un homenatge molt profunt al professor que a mí personalment i pel que veig, a molts altres alumnes, va deixar una petjada molt dins nostre, no sé explicar amb paraules, com i perquè, hem refereixo a D. SANTOS NIETO , sencillament NOMÉS va ser una gran persona i un gran professor.


Lamento moltísim la seva mort i tambè el fet de que, per pocs mesos, no haber pogut sentir l'estima i el respecte que alguns del seus alumnes li hem dedicat encara que sigui a través de aquest blog.


Encarna Castellà