diumenge, 20 d’agost de 2017

Recordant Migueli...


Algú ha recuperat i penjat a les xarxes socials tortosines aquest retall de premsa del diari "El País", publicat el 1990. Parla del gran enrenou causat pel concert a les Festes de la Cinta del grup tortosí "La Familia armando ruido", format en la seva majoria per antics alumnes de la Mercè. Al capdavant, i com a símbol d'aquella controvèrsia, Miquel Zaragoza, l'inoblidable Migueli.

Migueli es va quedar descansat aquella nit de setembre al Parc municipal. Querellable? Fins i tot si fos així, aquell cas va posar a prova la realitat de drets bàsics com la llibertat d'expressió en societats tancades, com la Tortosa del moment. Tot va quedar en un foc d'encenalls. Però pel que fa a denúncies i tribunals. Migueli va acabar-ho pagant amb un exili laboral al Pirineu, on va morir ara fa cinc anys.

divendres, 21 de juliol de 2017

Inaugurat el Guggenheim tortosí: la Mercè forma part de la història d'aquest espai


Aquest divendres 21 de juliol de 2017 ha estat inaugurat oficialment l’edifici que concentra els principals serveis territorials de la Generalitat a les Terres de l’Ebre. És a Tortosa, al carrer Montcada, en un espai amb molta història. Al segle XVII s’hi va construir un gran convent, de l’ordre jesuïta, que després esdevindria seminari i institut de Batxillerat. Molt malmés durant la guerra civil i reconstruït a la postguerra amb l’inefable estil de Regiones Devastadas, acabaria acollint l’escola de la Mercè entre 1970 i 1982. És a dir, des de la precipitada i sospitosa declaració de ruïna de l’edifici original, al carrer de la Mercè, a una no menys urgent evacuació del casalici del carrer Montcada. Va ser enderrocat després de dues dècades abandonat.

Ens hem fet ressó d’aquesta obra des de fa molt pel vincle que la Mercè ha tingut amb aquest indret de Tortosa. Sobretot pel que representa per a diverses generacions d’antics alumnes, moltes de les quals de les més actives en tot això que s’ha anomenat l’esperit de la Mercè. I ara toca tancar aquesta crònica explicant que l’edifici de la Generalitat, l’anomenada seu de seus, ja funciona plenament.

També per recordar que el recinte acull un element molt característic del casalici desaparegut: la porta principal del carrer Montcada, actualment reconstruïda a la banda oposada. Es pot veure, de fons, a la foto dels actes inaugurals. Algú la va guardar, oportunament desmuntada, quan va ser enderrocat l’edifici i, per això, avui en podem tornar a gaudir. No sense alguna polèmica, com les moltes que han envoltat un edifici d’estètica molt moderna que mai no ha agradat tothom, per no parlar dels retards i retallades en el projecte inicial, causats per la crisi. Tot això és ara també història. Qui sap si quan haguem d’anar a fer algun tràmit o gestió, no hi notarem alguna vibració o tindrem alguna sensació suspesa en el temps durant anys...

divendres, 16 de juny de 2017

La Mercè participa a l'ArtXibarri 2017

L'escola de la Mercè ha participat en l'ArtXibarri 2017, que va celebrar-se a principis d'aquest mes de juny. La Xarxa per la Convivència a Tortosa organitza des de fa uns anys aquesta jornada cívica i participativa, que té lloc al nucli històric de Tortosa. La nostra escola i el col·lectiu d'exalumnes hi ha participat en diverses ocasions.

Aquesta vegada, l'activitat que va acollir la Mercè va ser l'elaboració d'un mural, les imatges de la qual us deixem aquí, gràcies a la col·laboració de la Xarxa i de l'Alba Pallissé, una de les seves responsables.








dimecres, 7 de juny de 2017

I ja en fa 9 anys


Doncs sí, sembla que fos ahir, però ja fa 9 anys d'aquella gran trobada d'exalumnes de la Mercè. Aquell 7 de juny de 2008 va ser una gran jornada de retrobament que difícilment oblidarà ningú dels que vam participar-hi.

El temps passa que vola i les emocions potser s'estoven una mica. Però l'esperit de la Mercè, com algú el va batejar molt afortunadament, s'ha mantingut viu al llarg d'aquests anys. Continuen celebrant-se trobades més petites, hi ha criatures digitals nascudes al caliu de llavors que encara belluguen... A un altre ritme, com és obvi, perquè aquell esclat d'alegria que vam viure també s'ha de dir que resultava difícil de repetir.

Però l'altre dia ho parlàvem amb altres exalumnes i comentàvem si no seria bo pensar en una trobada especial l'any vinent, amb motiu del desè aniversari de la de 2008. I sí, bona idea ho seria. Que seria una feinada? També, però tinguem present que hi ha un any per endavant per madurar-ho, decidir-ho i tirar-ho endavant. Qui s'hi apunta?

Us deixem algunes imatges de 2008 i n'afegirem més en entrades posteriors.




dissabte, 22 d’abril de 2017

Minitrobada de la generació del 1969, que tornen a jugar a la Grossa al 1848



La generació de 1969 ha fet una minitrobada aquest dissabte, 22 d'abril. L'objectiu era repartir-se les butlletes de la Grossa de Sant Jordi. Hi juguen, com a la Grossa de Cap d'Any, a un número que no pot ser més singular. Ni més significatiu per qualsevol alumne o exalumne de la Mercè. Al 1848. Us sona? L'any que va fundar-se l'escola.

S'han repartit les butlletes i les han fet arribar als que també hi juguen i que aquest dissabte tenien unes o altres obligacions i no hi han pogut ser. Ja que hi eren, han aprofitat per endrapar-se un senyor esmorzar, com pot comprovar-se a les imatges.

La generació del 69, que aplega alguns antics alumnes dels anys més propers, és una de les més actives. I la seva fidelitat a la Mercè no pot negar-se, considerant el número que trien quan juguen a la loteria...

diumenge, 16 d’abril de 2017

La porta del carrer Montcada cobra nova vida


Algú la va guardar, oportunament desmuntada, quan va ser enderrocat l'edifici del carrer Montcada, i per això ara es pot reconstruir, a títol de record del passat. La porta del casalici que va acollir la Mercè entre 1970 i 1982, i abans institut de Batxillerat, Seminari i convent jesuïta, cobra nova vida amb les obres de construcció de l'edifici de la Generalitat a Tortosa. Potser la ubicació hauria d'haver estat la mateixa, perquè el sentit històric fos complet. De fet, ves a saber si l'entrada a la seu de la Generalitat ho hauria d'haver estat també pel carrer Montcada. Però més enllà de les raons que hi hagin, i que sovint només entenen els arquitectes, com a mínim se salvaguarda un element patrimonial. I no a qualsevol magatzem, sinò exhibit públicament.

dimecres, 5 d’abril de 2017

5 d'abril de 2017, nou anys de bloc

Ha fet nou anys del bloc? Doncs sí. Aquest 5 d'abril de 2017, bufa nou espelmes aquest modestíssim racó d'Internet. Aquí va començar tot.

Arribem al novè aniversari amb el bloc una mica apagat. En part és perquè el canal se'ns ha fet gran, fins i tot vell, a la velocitat que corren aquestes coses. Ja ho hem dit altres vegades: si comencéssim de nou aquesta moguda faríem una altra cosa, usaríem un o altres canals, i ja fa dies d'això.

En part, és perquè un espai que es basa en les aportacions voluntàries de la gent, depén de la disponibilitat, el temps, les ganes..., d'aquesta mateixa gent. I és pràcticament impossible que molta gent pugui o vulgui molt, durant tant de temps. I no és cap retret, només una simple constatació del que passa a les xarxes socials i, de fet, a qualsevol àmbit de la vida.

També ens passa que potser ens queda poc per publicar, sobretot fotos antigues, que és on el bloc va trobar el seu espai natural després de la gran explosió de les primeres setmanes. Però mirem-ho des d'un vessant positiu: hem publicat moltíssim, hem recuperat imatges increïbles, hem construït una memòria escolar, però també local... I ho hem fet d'una forma absolutament modèlica: amb una xarxa de cooperació entre persones que se'n senten concernides i implicades a partir d'una emoció que comparteixen.

Se'n podria escriure un llibre de l'experiència, però en deixeu afegir una cosa? Que a nosaltres no ens cal elaborar profundes tesis i teories. Simplement ho hem fet.

Pel camí ha passat de tot. Fins i tot coses que ens hauríem pogut estalviar, però que són igual, ja que pesen més, infinitament més, les bones. En el global de l'experiència, ha estat magnífic. Permeteu un nou apunt personal a un servidor: ha estat la millor experiència digital de la meva vida. Us ho diu algú que es guanya la vida de les xarxes socials i que, modestament, creu saber de què parla.

Aquí seguirà aquest espai, molt possiblement amb publicacions espaiades en el temps, el ritme de les quals potser s'intensificarà cap a final de cada any, quan hi ha les trobades dels antics alumnes. Però sempre podrem mirar enrera, a tornar als records que aquí s'han acumulat. També mirar enrera per sentir orgull del que hem estat capaços de fer des de pràcticament el no res: per fregar-se els ulls. I per descomptat, per un altre orgull o sentiment: el de ser de la Mercè i estar agraïts a aquella escola que tant va fer per nosaltres.

dimecres, 8 de febrer de 2017

Trobada de la generació de 1965 (i 2)

Aquí us deixem la resta d'imatges d'aquesta trobada que els antics alumnes de la Mercè nascuts el 1965 van fer el passat 3 de febrer a Tortosa. Gràcies novament a Pili Nielles per les imatges.





dissabte, 4 de febrer de 2017

Trobada de la generació de 1965


Aquest 3 de febrer, un grup d'antics alumnes de la generació dels nascuts el 1965 s'ha trobat a Tortosa a sopar. No és la primera vegada que convoquen una trobada, des que van començar a organitzar-se fa dos o tres anys. I com passa en aquesta generació, o en qualsevol altra d'antics alumnes, les cares que surten a les fotos ho diuen tot: alegria, record, companyonia... I sobretot un sentiment de pertinença que algú, fa temps, va batejar molt encertadament com "l'esperit de la Mercè".

Perquè la festa fos completa, van sopar al restaurant que regenta un altre antic alumne, el mític Tasio, Tasio Juan Rocha. 

Agraim a la Pili Nielles les facilitats que ens ha donat per poder publicar aquesta informació. Hi haurà més fotos en una propera entrada.

dilluns, 23 de gener de 2017

Un mític equip de bàsquet, amb molta gent de la Mercè


Aquesta foto de 1990 és d'un mític equip de bàsquet femení tortosí. És l'equip cadet del Cantaires d'aquella època, que va ser campió provincial de la categoria i que va tenir una jugadora a la selecció catalana i una de preseleccionada per a l'espanyola. Però si la imatge ha cridat la nostra atenció és perquè algunes de les persones que hi surten són antics alumnes de la Mercè.

Començant per exemple per l'entrenador, Xavier Galindo, que és el noi de la dreta. O per l'altre noi de la foto, el de l'esquerra, Àlex Trigueros. També van ser alumnes de la Mercè dues de les jugadores: Rosa Nadal, que està al costat de l'Àlex, i Rosa Chavarría, que és la que està a la dreta de les noies ajupides.

La foto és de l'arxiu del fotoperiodista tortosí Carlos Pina, que comparteix al Facebook des de fa alguns anys. Hem pogut documentar els detalls d'aquesta entrada gràcies al mateix Xavier Galindo. A tots dos, moltes gràcies.

dilluns, 16 de gener de 2017

El pati del carrer Montcada als anys 80




Recuperem aquí unes imatges del pati de la Mercè al carrer Montcada a primers dels anys 80. No hi ha gaires fotos d'aquesta pista poliesportiva, que havia sorgit de l'enderroc de l'esglèsia de l'antic seminari de Tortosa. Aquest temple, que havia estat el més gran de la ciutat després de la Catedral, va quedar molt malmés durant la Guerra Civil, tan per les malvestats dels exaltats dels primers dies del conflicte com pels bombardeigs de 1938. Cap a finals de la dècada de 1950 se'n va enderrocar el què quedava. En aquest enllaç en trobareu més informació.

A l'esplanada resultant, se'n va fer un pati per a l'Institut de Batxillerat, que ocupava l'antic seminari, i que va ser aprofitat per la Mercè, quan l'escola s'hi va traslladar el 1970 per la declaració de ruïna de l'edifici original al carrer de la Mercè. Era el pati dels grans i també s'hi feien les classes de gimnàstica, ja que, a través d'una porta, connectava amb el gimnàs i els vestidors. Era a tocar de la porteria del carrer Montcada.

A l'altra banda, cap al carrer de Cabanes, hi havia una altra porta que connectava amb el pati interior, a través d'un espai en el qual es veien les restes que quedaven de l'antiga església.

Però com dèiem, d'aquest pati n'hi ha relativament poques imatges, si més no que nosaltres sapiguem. I això que des de finals dels anys 70 i durant tots els 80, la pista era usada els dissabtes per disputar-hi partits del campionat local de futbol sala. Fins i tot qual l'escola havia estat evacuada per una nova amenaça de ruïna, s'hi van seguir disputant partits...

Hi ha molts elements que fan mític aquest pati del carrer Montcada per als que vam anar-hi en aquesta època. No és el menys important el fet que, molt sovint, ens hi colàvem en horari extraescolar i les esbroncades a crit pelat que ens dedicava don Santos Nieto, un mestre emblemàtic, que vivia just al costat, a l'edifici de la Tabacalera.

Hem localittzat aquestes imatges gràcies al fotoperiodista tortosí Carlos Pina, que en aquella època cobria la informació esportiva per als mitjans locals. Carlos Pina comparteix el seu gran arxiu gràfic a través del Facebook i nosaltres podem, gràcies a això, fer la bola grossa al bloc.

En aquestes imatges, podeu veure els tres angles del pati, excepte el que donava a la gran paret de l'edifici escolar. Considerant el difícil que és trobar imatges d'aquesta època, confiem que us agradin.