dijous, 9 d’abril del 2009

Records

Aprofito el ratet lliure per a fer una entrada al blog, una mica parat últimament...Quan passo pel carrer Montcada, recordo evidentment los meus anys al col.legi. De fet, sóc de l'últim curs que va estar allí, recordo la sortida precipitada el desembre del 82 i el posterior trasllat al seminari per acabar el curs. Anys més tard, igual 20 anys, vaig entrar al col.legi i passejant-me per les aules, feia certa fredat vere la darrera data anotada a les pissarres, un vint-i-poc de desembre del 1982.
Igualment, la visió del recordat don Santos em va semblar tan actual ara com als tretze anys. Només començar aquell curs, un octau (per a mi sempre serà octau, lo de vuité ho deixo per a d'altres), venint de tres sèptims (lo mateix per a seté, ho sento), que seria únic per a mi i per a molts, don Santos, sense vindre a conte i a l'aula que ocupavem al segon pis, crec, mos va fer aixecar a tots i arrimar-mos a les parets de la vora de la porta d'entrada a l'aula. Davant la risa generalitzada, el bon home mos va pegar una de les seues mirades terribles, i, aixecant la veu, mos va dir en lo seu perfecte castellà alguna cosa com: "¿Estais atontados o que?¿y si os digo ahora que este edificio amenaza ruina y hemos de estar preparados por si algún dia nos toca salir corriendo? Missatge comprés. Les cares es van posar més series, i de fet, va ser el preludi de la sortida de l'estimat edifici on ens van ensenyar i formar a tants i tants xiquets de l'època.
Vull remarcar el fet que us comentava, que venint de tres sèptims vam formar només un octau, això pot donar idea del bon nivell que s'exigia.
Una altra cosa que em fa gràcia recordar és los dies de pluja, lo pati interior anegat, l'exterior impracticable i tots jugant al sopluig d'entrada al menjador, detràs del pal de la bandera on formavem a l'entrada, que un bon dia es va trencar...La casa dels conserges, lo "club" a l'entrada on es feia tennis taula, escacs i altres coses, lo menjador, la fosca sala de pas entre els patis interior i exterior (si, lo pati exterior al que mos colavem i, sempre don Santos, mos pegava quatre crits des del balcó de casa seua a "la tabacalera")...i lo més curiós de tot: recordeu les golfes? De tant en tant, allí es feia classe de gimnàstica, crec recordar (potser m'equivoco) però lo que si que recordo clàrament era la persistent llegenda urbana que parlava, cíclicament, d'un fantasma que habitava el pis més alt del "cole".
Algú més comparteix algun d'estos records? Pos vinga, si és així, m'en alegro. I si no, pos és igual: conteu-mos los vostres records del carrer Montcada!!!