Hola a totes i tots,
Sóc nascuda l'any 76 i vaig entrar a La Mercè l'any 82, just quan s'havia fet el trasllat forçat pel deteriorament de l'antic edifici de l'escola. No vaig conèixer La Mercè antiga. Els pares es van decidir per aquesta escola animats pels bons comentaris que havien escoltat en referència al professorat.
Vaig començar als baixos del "Sant Josep", a la classe de Doña Lina. Els anys del cicle mitjà els vam passar a les "caragoles" a la Simpàtica (des d'on vam sortir diverses vegades a manifestar-nos, com ja s'ha mencionat) i el cicle superior ja el vaig començar a l'escola nova.
Era una sensació estranya el fet d'anar a una escola que no podies associar a un edifici concret, però t'acostumes a la rutina. Al cap i a la fi l'escola erem els alumnes que hi assistiem i els professors que impartien les classes, no calia més.
Nosaltres no erem del tot conscients de la realitat de la nostra escola, erem nens i ho haviem viscut sempre així. Però, tant els pares com el professorat van haver de suportar una situació molt incòmoda (... podriem trobar altres adjectius menys agradables) en favor de la nostra educació i de la dels que ens han seguit. Suposo que hauria estat ben fàcil fer la maleta i marxar...però no ho van fer. Gràcies.
Ens veiem el 7 de juny!
Sóc nascuda l'any 76 i vaig entrar a La Mercè l'any 82, just quan s'havia fet el trasllat forçat pel deteriorament de l'antic edifici de l'escola. No vaig conèixer La Mercè antiga. Els pares es van decidir per aquesta escola animats pels bons comentaris que havien escoltat en referència al professorat.
Vaig començar als baixos del "Sant Josep", a la classe de Doña Lina. Els anys del cicle mitjà els vam passar a les "caragoles" a la Simpàtica (des d'on vam sortir diverses vegades a manifestar-nos, com ja s'ha mencionat) i el cicle superior ja el vaig començar a l'escola nova.
Era una sensació estranya el fet d'anar a una escola que no podies associar a un edifici concret, però t'acostumes a la rutina. Al cap i a la fi l'escola erem els alumnes que hi assistiem i els professors que impartien les classes, no calia més.
Nosaltres no erem del tot conscients de la realitat de la nostra escola, erem nens i ho haviem viscut sempre així. Però, tant els pares com el professorat van haver de suportar una situació molt incòmoda (... podriem trobar altres adjectius menys agradables) en favor de la nostra educació i de la dels que ens han seguit. Suposo que hauria estat ben fàcil fer la maleta i marxar...però no ho van fer. Gràcies.
Ens veiem el 7 de juny!
