dijous, 30 d’octubre de 2008

Crear una associació d'exalumnes, idea ben rebuda

Amb totes les prevencions que s'han de fer sobre un mètode d'enquesta tan acientífic com aquest que pengem aquí al costat del bloc periòdicament, podem dir que la idea de crear una associació d'exalumnes té un suport majoritari. És evident que no és un suport majoritari entre el conjunt dels exalumnes de la Mercè, sinó entre aquells que visiten aquest bloc, i entre aquests, entre aquells que han volgut opinar.

Per tant, tot plegat s'hauria de veure en la pràctica. És a dir, en el cas que decidíssim iniciar un projecte com el que se sotmetia a consulta i fóssim capaços de posar-lo en marxa. No obstant, pel poc que pugui significar, l'opinió general és que no ens sembla malament la idea. És ben destacable que el principal nombre de vots ha recaigut en l'opció de crear una associació sempre que tingui objectius clars i pràctics. És tan raonable que pràcticament no requereix més comentaris.

No puc estar-hi més d'acord i m'agradaria aportar algunes idees al respecte. Bàsicament, que per muntar trobades o sopars no ens cal certament cap associació i que si hem de crear una entitat ha de ser per aportar algun valor afegit, bé a l'escola actual, bé a la preservació de la seva història i memòria.

No puc estendre'm gaire més. En aquests moments la feina m'impedeix dedicar gaires estones a escriure aquí al bloc. Però d'aquí a un parell de setmanes, quan recuperaré certa normalitat, ja escriuré més coses, per si poden interessar als qui no s'avorreixin llegint-les. Si mentrestant algú vol anar pensant i explicant-se, ja sap.

1 comentari:

José Manuel ha dit...

Hola de nou, Toni. A mi me pareix una idea bona. Si a l'escola li falta alguna cosa que els seus ex alumnes puguéssem aportar, pos seria genial, qué sé jo, alguna cosa per a activitats, tallers, menjador...si cal, és clar. Una atra cosa que faria, i que el director penso que ha rebut bé, seria la reconstrucció del Gernika (ja sé que ens falta Tolico Dellà, per desgràcia) però com a activitat de passar quatre matins de dissabte a aquells que fa vint-i-sis anys que ho van fer, me semblaria una cosa entranyable. Potser ne parlarem lo 29.