diumenge, 19 d’octubre de 2008

UNA FOTO QUE NO PODIA FALTAR

Es una foto que no podia faltar, crec que portarà molts records a tots els que vam fer-ho i recordarem a algunes persones que van col.lavorar i ja no son en natros. Que conste que despres de 26 anys continuo tenint la plantilla que es va utilitzar per plasmar-ho a la paret.

13 comentaris:

Toni Gallardo ha dit...

Doncs Rafel, considerant el paper simbòlic que va tenir aquesta pintura a la història de la Mercè, i sabent que conserves el "motllo", ens hauríem de plantejar seriosament si es pot tornar a pintar de nou. Suposo que l'actual escola seria el lloc més adient.

Ja se sap que segones parts..., però també estaríem restituint un element molt important del patrimoni de la nostra comunitat escolar que no s'hauria d'haver deixat perdre.

Aquí queda la idea.

Rafel ha dit...

Tindria que mirar en quines condicions està, ja que es de paper i com dic fa 26 anys que es allà,a casa de la meva mare, però no et tinc que negar que hem faria tota la il.lusió del mon mundial que es tornés a pintar aquest cuadre.

Toni Gallardo ha dit...

De fet, tenint la foto es podria fer una nova plantilla. La qüestió tècnica tampoc és la més important, sinó recuperar un fragment de la història de la Mercè que em consta que li va tocar la fibra sensible a molta gent. Tant haver-hi participat com veure-ho desaparèixer.

Tot és proposar-s'ho. Cal pensar que no faltarien voluntaris per pintar. I quan valdria la pintura? Em sembla que ho podem assumir fins i tot posant-t'hi uns calers de la butxaca, que no serien gran cosa, crec. Algú s'hi apunta? Hi estaria d'acord l'escola? I posats a fer, perquè no un projecte dels alumnes actuals?

José Manuel ha dit...

Se posen quatre duros i un munt de voluntat, i tot arreglat.

Toni Gallardo ha dit...

Siguem pràctics:

Algú que ho tingui més directe, per exemple, algun exalumne que sigui pare de la Mercè, podria fer una gestió amb la direcció per veure si s'autoritzaria la reproducció del mural a l'actual escola?

Entre els exalumnes hi ha algú que sigui del ram de la pintura, la construcció, la lampisteria..., i pot mirar el material que es necessitaria?

La primera gestió puc fer-la jo, si voleu. Però com que no sé canviar ni una bombeta no tinc ni idea dels quilos de pintura que fan falta, ni les brotxes...

Pel que fa al cost econòmic, fem un pressupost i veiem quan ens toca a cadascú que vulguem participar? O fem una aportació a compte (no es tracta d'afectar la butxaca de ningú que ho hagi d'avançar) i ja liquidarem del tot en acabar?

teruel ha dit...

avore jo al 82 tinia 14 anys i empenso que ja estabem al seminari conque lo mural este lo van fer avans danarmos al seminari il van fer ala pared del costat del pati per la par de lantrada

José Manuel ha dit...

Teruel, lo mural se va fer lo 82, va ser per nadal d'aquell any que vam marxar al seminari. Jo vaig entrar al cap de molts anys al col.legi i a les pissarres de les classes encara estava escrita l'última data que vam estar, era un vint-i pocs de desembre, crec recordar.

Anònim ha dit...

Aquest mural el vam pintar els alumnes de vuité, l' any 1982, amb el professor D. Rafael; un dels més destacats "pintors" va ser Dellà ("Tolico"), ja mort fa anys. Fins fa molt poc temps encara hi era. A mi em porta molts records i estic molt orgullós de haver participat en aquell senzill peró simbólic projecte, que finalment va sortir molt bé.
Raúl Sanjuán.

José Manuel ha dit...

I per què no el torneu a pintar los mateixos que el 82? Un esmorzaret de dissabte al matí a la Tasca Bohèmia i a pintar...i si no és en un dia, pos en dos o tres o quatre...digo yo.

Josep Lluís Solé "Selu" ha dit...

N'Kono Manuel, la idea és bona, però hi ha un petit problema que possiblement tu no saps... El quadre el vam fer una mica entre tots els del 68, però principalment el va fer Tolico Dellà que era un mestre de la pintura... desgraciadament va errar el camí a seguir i ja no hi és entre natros. No se com mos ho montariem els demés..
Raul Sanjuán, company, quan veig que, de tant en tant, vas per aquí penso en los bons moments que vam passar i m'agradaria a mi i a molts que puguessis venir al sopar del 29. Jo he pensat, si et va bé, que si vols quedar un rato abans per fer una birreta i no entrar tant de cop ( hi ha molta gent que va preguntar per tu i no en sap res) aquí em tens, només cal que diguis l'hora i et poso al dia en 10 minuts. Vinga, animat!!!.

director ha dit...

Crec que és una idea fantàstica i molt adient perquè entrar dins de la recuperació de la memòria històrica nostra, tal com vàrem fer amb l'escut de la ciutat que hi havia a l'edifici del carrer de la Mercè.
Com es va enderrocar tota la paret, caldrà fer-lo de nou.
Teniu molt bona memòria, l'impulsor va ser Rafel Gandia (ara, mestre jubilat) i just abans del tancament de l'edifici del carrer Montcada.

Anònim ha dit...

Hola José Luis,
Jo també tinc ganes de parlar en vatros y recordar aquells temps; la veritat és que vaig una mica de crani i no em resulta fàcil trobar massa moments per quedar (ja sé que tot és posar-se); entre semana, la feina i els xiquets m' acaparen per complert y els caps de setmana gairebé sempre marxo fora, sobre tot a València (la meva dona és valenciana) o Barcelona. No se si podré anar el dia 29, encara que per altra part em faria més ilusió, en tots els respectes per la resta, reunir-me amb els de la meva generació del 67-68, al menys al principi; segur que així podríem xerrrar amb més tranquilitat de tota aquella època. Recordar, per exemple, a D. Roberto Blasi. Vos recordeu? Què c... volia dir amb aquella expressió "dando las dos, dando las dos partes...", te'n recordes José Luis? I parlar de tantes i tantes coses, com d' alguns companys (Eloy Barea, Gómez...), de partits que feiem...
Bé, algun dia podrem recordar-les junts.
Raúl.

Susanna Ferreres ha dit...

Hola Raúl,
Sóc la Susanna Ferreres, la veritat és que vam parlar de tu el dia 7 de juny i et vam ficar falta ! Estic en Selu, crec que hauries de fer un esforç i venir el 29 de novembre i si cal m'afegeixo als 10 minuts de la birra (tot i que veig que la convocatòria va per a la part masculina del grup, je, je, je)
La intenció dels quatre que vam quedar en una primera reunió per muntar un soparet, era acotar més els anys, però la gent te ganes i s'han llençat a convocar a més promocions. Jo crec que el grup dels 67-68 estarem tots ven "arroplegaets" i farem un bon número. Ens veiem ! ! !