divendres, 30 de gener del 2015

La vida de l'antic alumne Josep Otero Gendre, en imatges (12)


Al llarg dels darrers dos anys hem publicat moltes imatges de l'àlbum familiar de l'antic alumne Josep Otero Gendre, que va deixar-nos el 6 de març de 2013. Un àlbum amplíssim, fins i tot d'èpoques que la fotografia era un luxe, perquè Josep Otero, que era de la generació dels nascuts el 1928, va ser una de les grans figures del futbol local. Segurament, l'esportista tortosí més semblemàtic del segle XX.

Aquesta imatge és de la temporada 1954-1955, en plena època daurada del Club Deportiu Tortosa. Josep Otero és el tercer per l'esquerra dels ajupits. La foto és un viatge en el temps, quan el futbol era molt diferent a l'actual. Però també un viatge a la història de Tortosa de la meitat del segle XX. Tot i que l'estadi municipal és reconeixible seixanta anys desprès, també és evident que unes quantes han canviat molt, però que molt.


diumenge, 25 de gener del 2015

L'antiga alumna Mercè Gargallo Rosell, l'any 1953


Aquesta imatge és de l'antiga alumna Mercè Gargallo Rosell. És de la generació dels nascuts i nascudes el 1948 (ella, en concret, és del gener d'aquest any). La foto va fer-se l'any 1953. Ho podem certificar perquè tenim altres imatges amb idèntica escenografia (fins i tot amb el detall que aquell any la guardiola del Domund que sortia a la foto era la del "xinet") i també colorides sobre un original en blanc i negre. Vegeu aquí un altre exemple de les fotos escolars d'aquell any.

Mercè Gargallo només va anar uns anys a la Mercè. Desprès del seu pas per la nostra escola, va completar la seva educació a les Salesianes de Remolins, un centre privat i religiós que funcionava dins del recinte del desaparegut Balneari de Porcar. Coses de la vida, molts anys desprès, a l'època de l'exili, el Balneari va acollir provisionalment, i durant una part d'aquells cinc anys, alguns cursos de l'anomenada "generació de les caragoles".


dimecres, 21 de gener del 2015

Una altra imatge de la fàbrica del gas de Tortosa, aquesta de 1960


Fa uns dies publicàvem una entrada (cliqueu aquí) amb una imatge de la desapareguda fàbrica del gas de Tortosa. Aquí en teniu una altra, feta l'any 1960 des d'un punt de vista molt semblant a l'anterior. No tenim identificada l'autor, però.

L'interès que té per nosaltres aquest antic recinte industrial és que en aquest espai s'hi acabaria edificant l'actual escola de la Mercè. Després de l'abandonament a correcuita de l'edifici del carrer Montcada, el novembre de 1982, i els cinc anys d'exili a diferents llocs, la Mercè recuperava al carrer Providència un espai propi, que obriria portes el setembre de 1987. I fins avui.

El valor d'aquestes imatges rau en el fet que pot veure's el relativament poc que ha canviat la configuració general del recinte, malgrat que les edificacions van ser substituïdes per la nova escola. Això sí, el mur perimetral i la rampa que puja cap a una mena de plaça, que avui és el pati, es perceben a simple vista.

A banda d'això, de les antigues instal·lacions industrials no se'n va conservar pràcticament res. Només l'estructura metàl·lica del gasòmetre. És el dipòsit que apareix al centre de la foto. Era un dipòsit que s'omplia de gas a pressió i regulava la distribució del gas ciutat produït. D'aquí el seu  nom. L'estructura metàl·lica es va preservar com a record i pot veure's vora el Portal de la Bassa, als contraforts del castell de la Suda.

dissabte, 17 de gener del 2015

Els altres records del carrer Montcada


Els records d'una escola no es limiten al que passa dins dels seus murs. També és tot allò que passa a l'entorn, aquells espais, aquells paisatges... dels quals guardem vivències. Els que vam anar a la Mercè del carrer Montcada segurament recordem molt aquesta cantonada del carrer Montcada amb el carrer de Sant Antoni. En aquella època, el local avui tancat i en venda, era una botiga de llepolies. La senyora Anita, us en recordeu? Quants caramels, xiclets o polos d'aigua van sortir d'aquí dins?

Us animeu a contar els vostres records d'aquest establiment? Deixeu comentaris, si us ve de gust. I amb la informació que recollim podrem fer una nova entrada, molt més àmplia.

dilluns, 12 de gener del 2015

L'escut del carrer de la Mercè


Mireu aquestes dues fotos. La qualitat no és extraordinària, però importa el contingut. Hi veureu l'escut que presidia l'entrada de l'edifici original de la Mercè, al carrer del mateix nom. Per les notícies que en tenim, l'escut provenia ja de l'antic convent mercedari que va ser desamortitzat i, uns pocs anys després, el 1848, convertit en escola pública per decisió de l'Ajuntament de Tortosa.

L'escut, que inclou la característica torre de l'escut de la ciutat de Tortosa, va romandre a l'edifici fins i tot durant l'època que va ser usat com a caserna de policia als anys 70 del segle XX. També durant la major part d'anys d'abandonament fins que, el 2002, el casalici va ser enderrocat perquè en el solar s'hi pogués aixecar la Biblioteca Pública "Marcel·lí Domingo".

Ja vam publicar temps enrera alguna foto en la qual es veia un forat damunt la portalada, en un moment previ a l'enderroc en el qual l'escut havia estat retirat. Sembla que va retirar-se poc abans. La cronologia balla bastant, ja que cal fiar-ho a la memòria de la gent. I això que fa poc més d'una dècada. N'hi ha pocs testimonis als mitjans de comunicació, que permetrien afinar la datació. Tot i que ja s'havia començat a actuar-hi (el projecte de la biblioteca n'era un exemple) eren els anys que el nucli històric de Tortosa havia quedat pràcticament abandonat i oblidat...

L'escut retirat va ser guardat als magatzems municipals. Sembla que les condicions de conservació no van ser especialment curoses. Però el cas que pot fer-se dels rumors sempre és relatiu, sobretot si s'hi posa la política pel mig. Un parell de vegades que vam preguntar què havia passat exactament, ens van prometre grans revelacions..., que van quedar en no res. És igual. El cas és que l'escut, encara que fos en un racó d'un magatzem, es va conservar prou com per tornar a exhibir-lo en públic i en bon estat. Mireu aquesta altra foto.


Efectivament, l'escut pot veure's avui al vestíbul de l'actual escola de la Mercè, al carrer Providència. Sempre podrà discutir-se si el seu lloc natural no hauria d'haver estat a l'emplaçament original. Sobretot perquè l'escut no representa realment a l'escola. Però cal dir que la decisió de posar-lo a l'actual edifici de l'escola tampoc no va ser desencertada. Al capdavall, Tortosa guarda ben pocs records vius, més enllà dels llibres d'història, de l'antic convent de la Mercè, però, en canvi, el de l'escola sí que és ben present. Segurament perquè continua existint i dedicant-se a la docència, però això no és un valor menys important.

En la gran trobada d'antics alumnes del 7 de juny de 2008, que va celebrar-se coincidint amb el 160 aniversari de l'escola, es va descobrir l'escut en aquest nou emplaçament. Cal agrair a l'Ajuntament de Tortosa haver recuperat aquest element, restaurar-lo i haver fet l'obra necessària per exposar-lo. I com que els agraïments genèrics són molt incomplets, cal destacar especialment la intervenció de qui llavors era regidor de Serveis, Joan Sanahuja.

dijous, 8 de gener del 2015

Les germanes Berenguer Terol, el curs 1948-1949


Trastejant per internet hem trobat una foto d'aquelles que ens feien a l'escola fins a unes poques dècades. És el típic posat amb una escenografia que variava segons els anys i segons el fotògraf que tocava aquell any (hi havia empreses especialitzades en aquest gènere) i la tramoia que portava i el que podia aprofitar del que hi havia a l'escola. Per això, durant diverses dècades a aquestes imatges van aparèixer-hi les guardioles del Domund que encara es conserven a la Mercè: els famosos negrets o xinets, amb la variant d'un indi americà que semblava més sortit d'una pel·lícula que d'una oenagé.

Aquesta foto, en concret, és d'un dels anys que les imatges no eren individuals, sinó de germans, si es donava el cas. Són les germanes Pilar i Remedios Berenguer Terol, fotografiades el curs 1948-1949. A elles els va tocar un dels negrets del Domund (va haver-hi al menys dos modesl) i un decorat molt vegetal.

Però anys a venir, quan les germanes ja eren grans, el vincle amb la Mercè es va fer més profund. Pilar Berenger es va casar amb Mariano Lalana Asín, un mestre aragonés que va arribar a Tortosa el 1961 per treballar al col·legi de la Mercè. Va estar-hi vuit cursos, fins que va anar al col·legi de Sant Josep, on va exercir, fins que es va jubilar, durant 30 anys. La parella va donar lloc a una nissaga d'alumnes molt coneguts a la Mercè: els germans i germanes Lalana Berenguer, que són de les generacions dels 60 i dels 70.

divendres, 2 de gener del 2015

La fàbrica del gas de Tortosa, cap al 1950


L'actual escola de la Mercè, al carrer Providència de Tortosa, va edificar-se en el solar del que havia estat la fàbrica del gas durant un segle i escaig. En aquesta entrada de març de 2013, vam explicar la història d'aquesta instal·lació industrial, que a la Tortosa de 1867 va ser acollida com un signe de progrés i amb grans expectatives de futur.

En l'època d'aquesta foto, datada cap al 1950, la tecnologia del gas ciutat encara era part important del consum energètic domèstic i urbà. Però el seu declinar va arribar amb la introducció del gas butà i sobretot del gas natural, combustibles més barats de produir i amb un poder calorífic molt superior.

El 1962, l'Ajuntament de Tortosa ja es va fer càrrec de l'empresa explotadora perquè, malgrat que encara rendible, s'havia quedat antiquada i no podia afrontar inversions de modernització. El 1975, la fàbrica ja no era rendible i la sentència de mort va ser l'arribada del gas natural a Tortosa, a principis de la dècada de 1980. El recinte va quedar en desús durant uns pocs anys i, finalment, el 1985 l'Ajuntament va cedir el terreny a la Generalitat per tal que hi contruís la nova escola de la Mercè (vegeu més informació clicant aquí). De l'antiga fàbrica se'n va conservar una petita part, com a record d'aquest passat industrial. Pot veure's vora el Portal de la Bassa.

El valor de la foto rau sobretot en el fet que ens permet comprovar que la configuració general del recinte no ha canviat tant i tant, malgrat que les edificacions de l'interior del recinte han desaparegut. Però l'elevació del terreny, cap a una mena de plaça que avui forma part del pati de l'escola resulta ben visible. També hi veiem, en primer terme, el mur perimetral i la rampa que puja cap al pati, encara existents.

La foto és del fotògraf tortosí Josep Daufí Monfort i ens arriba a través de l'antic alumne Joan Ramírez Montserrat, a qui Daufí li va cedir part del seu gran fons gràfic.