Un mític equip de bàsquet, amb molta gent de la Mercè

Aquesta foto de 1990 és d'un mític equip de bàsquet femení tortosí. És l'equip cadet del Cantaires d'aquella època, que va ser campió provincial de la categoria i que va tenir una jugadora a la selecció catalana i una de preseleccionada per a l'espanyola. Però si la imatge ha cridat la nostra atenció és perquè algunes de les persones que hi surten són antics alumnes de la Mercè.

Començant per exemple per l'entrenador, Xavier Galindo, que és el noi de la dreta. O per l'altre noi de la foto, el de l'esquerra, Àlex Trigueros. També van ser alumnes de la Mercè dues de les jugadores: Rosa Nadal, que està al costat de l'Àlex, i Rosa Chavarría, que és la que està a la dreta de les noies ajupides.

La foto és de l'arxiu del fotoperiodista tortosí Carlos Pina, que comparteix al Facebook des de fa alguns anys. Hem pogut documentar els detalls d'aquesta entrada gràcies al mateix Xavier Galindo. A tots dos, moltes gràcies.

El 7 de juny, jornada d'aniversaris per a la Mercè

Aquest 7 de juny de 2016, la Mercè compleix 168 anys. I a més, fa vuit anys d'aquella gran trobada d'antics alumnes que tant va significar en la història recent de la nostra escola i de tots els que n'hem format part. Repetiríem moltes coses que hem dit en altres ocasions a l'hora d'evocar aquesta data. Donem-les per bones. Però no oblidem recordar que aquell dia vam donar nom a un sentiment que ja existia sense cap mena de dubre, però del qual, a partir d'aquell dia, vam ser-ne conscients: l'esperit de la Mercè.

Com qualsevol idea, projecte o emoció humana, la cosa haurà tingut altibaixos. Però en la seva dimensió pública, no en allò que portem a dins: l'orgull de ser de la Mercè, com també n'hem dit sovint.

La imatge que hem triat per il·lustrar aquest aniversari no és nova. Ja l'hem fet servir altres vegades per intentar expressar què vam sentir aquell 6 de juny de fa vuit anys. És una excepcional fotografia. Però no per consideracions tècniques, sinó perquè diu tot, perquè retrata l'emoció d'aquell gran dia. Eren uns antics alumnes mirant fotos escolars. La recuperació de les nostres fotos de la Mercè va ser un dels grans motors de tot allò. I aquesta imatge, del diari "El Punt" (avui "El Punt-Avui") ho contava a la perfecció. Sobretot l'alegria d'aquell dia.

Les obres del Guggenheim del carrer Montcada, al facebook gràcies a Ildefonso García.

Com ja sabreu, al carrer Montcada de Tortosa s'està aixecant des de fa uns mesos el nou edifici de la Generalitat a les Terres de l'Ebre. Després de moltes dilacions i d'una retallada sobre el projecte inicial, ja són en marxa les obres del que de vegades s'ha anomenat el Guggenheim tortosí. L'interès que sentim per aquest espai és que va allotjar la Mercè en el període 1970-1982, a l'edifici de l'antic Seminari i antic Institut.

Avui volem compartir un àlbum fotogràfic de tot el procés d'aquest espai que ve elaborant l'antic alumne de la Mercè, Ildefonso García Aguilera. El podeu veure clicant aquí. Esperem que us interessi i us agradi.

L'equip de futbol sala "Equipo EGB 12"

Recuperem en aquesta entrada una foto publicada fa una pila d'anys. Ens la va fer arribar Joan Otero Roselló i la Pilar Lalana ens va ajudar moltíssim a documentar-la, tot identificant la major part de les persones que hi sortien. La imatge, feta al velòdrom de Tortosa, és la d'un equip de futbol sala format per diferents mestres d'escoles tant tortosines com de Roquetes.

Se'n deia "Equipo EGB 12", perquè eren dotze i tots ells mestres d'EGB. Nosaltres en reconeixem fàcilment als que eren o havien estat de la Mercè, com Santos Nieto o Miquel Accensi. Segons ens va indicar en el seu moment la Pilar Lalana, aquesta era la composició de l'equip:

Fila de baix, d'esquerra a dreta: Santos Nieto Barriuso (La Mercè), Rosendo Sánchez Chóliz (Sant Josep), no identificat, no identificat, Miquel Accensi (La Mercè) i Javier Gavaldà (Sant Josep).

Fila de dalt, d'esquerra a dreta: no identificat (era el porter, nascut a Osca i mestre a Ferreries), no identificat, Juan M. Vives (Ferreries), Daniel Tafalla (no era mestre, feia d'àrbitre), Rafael Ramírez (Roquetes), Mariano Lalana Asín (en aquella època, mestre a Sant Josep; abans ho havia estat a la Mercè) i Juan Antonio González Gutiérrez (Sant Josep).

Segons el relat que ens va fer la Pilar, "els quatre que no tenim presents eren més joves, van estar poc temps aquí i per això no en recordem els noms".

La vida de l'antic alumne Josep Otero Gendre, en imatges (13)

L'antic alumne Josep Otero Gendre (Tortosa, 1928-2013) va tenir una trajectòria esportiva que ens ha deixat una col·lecció fotogràfica riquíssima. Potser sigui l'alumne de la Mercè més fotografiat de la història... L'àlbum familiar és gairebé inagotable, per no dir les imatges que a Otero li van dedicar els mitjans de comunicació local durant quatre o cinc dècades.

Avui en publiquem una, que ha recuperat al seu Facebook Carlos Pina, un històric del periodisme esportiu tortosí. La imatge escenifica un relleu a la banqueta del Club Deportiu Tortosa. Otero cedia el lloc a un nou entrenador (el també històric Rincón, si no anem errats) i ho feia amb un somriue franc i obert. I és que si Otero no va ser únicament una figura del futbol local, sinó un mestre de vida per a diverses generacions d'esportistes, és perquè defensava que tan important era saber guanyar com saber perdre.

Més d'una Mercè en una foto

Fa uns dies vam ser al Castell de la Suda de Tortosa i vam fer aquesta foto. En primer terme hi apareix l'actual Biblioteca Marcel·lí Domingo, que s'aixeca al primer espai que va ocupar l'escola de la Mercè. A l'antic convent de la Mercè, que va donar nom, a més, al carrer.

Però, a més, en aquesta imatge pot veure's, en segon terme, el buit existent en el lloc on la Mercè va tenir la segona casa. És a dir, l'espai del carrer Montcada on va existir un convent jesuïta convertit després en seminari i usat també com a institut de batxillerat.

Ens va fer gràcia veure que en una sola foto podia veure's més d'una Mercè. En realitat, per poc no hi apareix l'edifici del carrer Sant Felip Neri que va acollir provisionalment la nostra escola durant el curs 1939-1940, ja que la Mercè havia patit danys durant la Guerra Civil que s'estaven reparant. Aquesta casa ha fet la mort del poll, com tantes altres al nucli antic de Tortosa, ensulsiada internament el 26 d'agost de 2014 (més informació aquí).

Amb aquell ensorrament, l'enèsim, va apagar-se una mica més l'esplendor que havia tingut el nucli antic de Tortosa. També s'apagava un episodi de la història de la nostra escola, que si bé va ser molt breu, va coincidir amb una època especialment dura i complicada, de la qual la Mercè, com en altres casos, va aconseguir sobreviure.

No tenim prou càmera com per aconseguir una panoràmica en la qual es vegi també l'actual Mercè del carrer de la Providència, tot i que farem una prova tècnica properament. En tot cas, ens va semblar que aquesta foto valia la pena fer-la i compartir-la.

Les excavacions arqueològiques de 2006 a l'antic pati del carrer Montcada

Gràcies a Tortosa Antiga, que al seu bloc i a la seva pàgina facebook expliquen la història de Tortosa a partir sobretot de documents gràfics, podem publicar aquesta foto de l'antic pati de la Mercè del carrer Montcada. La imatge és de l'any 2006, quan es van tirar endavant unes excavacions arqueològiques, una vegada que l'edifici havia estat enderrocat després de 20 anys i escaig d'abandonament.

Va ser excavat tot el solar, però aquesta foto permet veure la zona del pati. Aquest pati havia aparegut quan va ser enderrocada l'església de l'antic Seminari, anys després de la guerra civil. Originalment, el temple havia estat aixecat com a església del gran convent dels jesuïtes van edificar al carrer Montcada al segle XVIII. Els companys de Tortosa Antiga ens expliquen que "a la imatge se'n pot observar l'estructura: la cripta en volta de canó i el basament de les columnes que delimitaven les naus de l'església. Aquesta part encara mantenia en gran part l'enrajolat original".

També ens conten que "a sota hi havia les restes d'un palau nobiliari, dels segles XIV i XVI, que va ser enderrocat per construir el temple, que es va dedicar a la Mare de Déu de Guadalupe". Afegeixen que "a la foto es pot veure la façana del palau, d'estil mediterrani, amb la seva portalada noble amb carreus, organitzat al voltant d'un pati central, coincident amb la zona de la cripta".

La foto té la gràcia afegida de rememorar, ni que sigui marginalment, aquest pati exterior, del qual encara se'n conservava la tanca perimetral. La veritat és que hem localitzat relativament molt poques imatges d'aquest espai, que en l'època que la Mercè va recalar al carrer Montcada, va ser el pati dels grans. També era usat, els caps de setmana, com a pista poliesportiva per al campionat local de futbol sala.

Aprofitem per agrair a Tortosa Antiga les facilitats que sempre ens han donat per usar o comentar el material que obtenen, així com per fer-se ressó de la modesta tasca que desenvolupem aquí.

Les mestres Rosita Rico, Carmen Martorell i Rosita Otero

Recentment hem recuperat aquesta foto que va publicar-se originalment al bloc (en aquesta entrada) l'any 2008 (l'aportació va ser de Neus Roig). Fa poc hem tornat a parlar de l'antiga alumna, Juanita Lleixà Andreu, que en aquesta foto llegia un poema a l'homenatge de comiat a doña Carmen Martorell, històrica mestra i directora de la Mercè, que va jubilar-se durant el curs 1957-1958.

El cas és que no havíem completat la informació de la foto, en concret pel que fa a les persones que hi surten. Els antics alumnes d'aquella època recorden perfectament qui són les tres mestres que es veuen en segon terme. D'esquerra a dreta, es tracta de doña Rosita Rico, doña Carmen Martorell (que rebia l'homenatge) i doña Rosita Otero. No tenim el nom de la persona que surt més a la dreta, parcialment tallada, ni confirmat que també fos mestra de la Mercè.

Doña Carmen Martorell es va jubilar uns mesos abans d'acabar el curs 1957-1958. Per això, tothom apareix a la foto amb abrics: encara era hivern. Martorell era la mestra de les noies més grans, que van fer col·lecta per regalar-li una polsera. Els darrers mesos del curs, les seves alumnes van tenir com a mestra una altra històrica de la Mercè, doña Pepita Sol, que va estar en actiu des de la dècada dels 40 fins a la dels 80 del segle passat.

Agraim la informació a l'antic alumne Joan Ramírez i la confirmació i ampliació a l'antiga alumna Justina Favà Sanz.

Al carrer Montcada, any 1948

Gràcies a l'antic alumne Joan Ramírez Montserrat, podem publicar aquesta foto de la Setmana Santa tortosina de 1948. La processó del Diumenge de Rams, històricament la més important d'aquest cicle a la ciutat, passava pel carrer Montcada, just davant del que llavors era Institut de Batxillerat i anys després esdevindria seu de l'escola de la Mercè.

El nostre interès per aquestes imatges és l'habitual en tots aquells espais que han estat importants per a la Mercè, encara que pertanyin a èpoques diferents.

Aquesta foto, en concret, és de l'arxiu del fotògraf tortosí José Daufí. No s'hi arriba a veure la característica portalada de l'edifici, sinó la part de façana en sentit cap a la plaça dels Farols. Just darrera de la figura de Jesucrist del misteri que desfila, es veu el rètol del Colegio Academia de Músicda, que ocupava el pis superior d'aquella part del conjunt. Als baixos estava el taller de Grifoll, local que anys després ocuparia Confecciones Barberà, una botida de roba de grans dimensions.

Segur que tant la imatge com aquests noms activen els records de diverses generacions de tortosins.

La sala d'actes del carrer Montcada, el primer curs després de la Guerra Civil

Continuem recuperant imatges de l'edifici del carrer Montcada. Un casalici que al llarg dels seus cinc segles d'història va experimentar tota mena de canvis arquitectònics, alguns d'ells forçats per les circumstàncies, com els grans danys que va patir durant la Guerra Civil 1936-1939. Però alguns canvis no eren tant de totxo i ciment, com de decoració. I en concret de "decorats" forçats pels canvis històrics i polítics.

És el cas que es veu en aquesta foto, feta a la sala d'actes durant el primer curs de la postguerra, el 1939-1940. Aquesta sala havia estat habilitada, pel que sembla, cap a 1930, poc després que l'Institut de Batxillerat es creés de nou a Tortosa, tot instal·lant-se a l'antic seminari.

Després de la Guerra Civil, la sala d'actes es va adaptar a la iconografia del nou règim polític, com es pot comprovar a simple vista. Però és més, l'escenari té un aire d'altar religiós molt evident. I és que realment, la sala d'actes es va fer servir com a capella durant uns anys. No hi havia capella? Bé, més que capella, l'edifici havia tingut una senyora església, la més gran de Tortosa després de la Catedral, però havia quedat molt danyada durant la guerra i no podia usar-se.

De fet, el temple va quedar tan danyat que, després d'una primera neteja d'enderrocs en els mesos posteriors al final de la guerra, es va decidir no salvar-la. El que en quedava va ser enderrocat definitivament uns anys després.

La manca de capella i el fet d'haver-la de tenir habilitada a la sala d'actes era un dels arguments dels freqüents memoràndums que l'equip directiu que va fer-se càrrec de l'Institut després de la guerra enviava al ministeri d'Educació reclamant la reconstrucció i rehabilitació de l'edifici. Van ser anys de molta precarietat en tots sentits. Però també veiem que gaires problemes per aconseguit retrats de Franco i domassos amb l'escut del nou règim tampoc n'hi havia precisament... Coses de les dictadures.

La fotografia, com les de les anteriors entrades, prové del llibre "L'Institut de Batxillerat de Tortosa", publicat per l'Institut "Joaquín Bau" el 1982 i del qual en va ser l'historiador  Ramon Miravall Dolç (Roquetes, 1940).

Una altra imatge del pati del carrer Montcada, del curs 1939-1940

Aquesta és una altra image que ens sonarà, tot i que no de forma exacta. Si, és el pati de l'edifici del carrer Montcada, de l'època en què era institut. Però d'un curs molt especial, el 1939-1940, just acabada la Guerra Civil, moment en què el casalici havia représ l'activitat docent, si bé amb una gran precarietat, a causa dels danys patits durant el conflicte, tant pel bombardeig de Tortosa com per actes de saqueig.

L'Ajuntament de Tortosa va fer unes reparacions d'emergència que van permetre continuar usant l'edifici, però no va ser fins l'any 1953 que s'hi va fer una gran reforma, realitzada per Regiones Devastadas i acabada el 1956, que va canviar notòriament l'edifici, sobretot el seu interior.

Per això, la foto no mostra l'aspecte que el pati va tenir després d'aquesta reconstrucció i que és la que coneixem els que vam ser alumnes de la Mercè entre els anys 1970 i 1982. No hi són les galeries que va "inventar-se" Regiones Devastadas, a títol de passadís per accedir a les aules. Però en aquesta perspectiva que mira cap al carrer Montcada hi podem descobrir detalls, que tot i les moltes modificacions que va haver-hi, eren perfectament identificables en la "versió" posterior.

Entre aquests elements que continuaven després de la reconstrucció, hi ha la porta del fons, que donava a una vestíbul a l'altra banda del qual hi havia la porta del carrer. També les tres arcades i les dues columnes, que recordem en un format rectilini. Però també recordarem les escales que pujaven cap a una mena d'altell i que era un habitatge on residien els porters del centre. En la nostra època, la casa era ocupada per la portera i cuinera Asunción Sorribes, els dos fills de la qual Mateu i Ramon Izquierdo Sorribes, eren també alumnes de la Mercè.

Del pou no se'n va tenir més notícia després de la rehabilitació. Segurament deuria ser segellat. I encara que costi de creure, atés el canvi d'imatge experimentat, la porta que es veu a l'esquerra era la de la sala d'actes. Una sala que a l'època de la foto tenia un escenari que era més un altar que una altra cosa, com podrem comprovar en una altra imatge que publicarem properament.

La fotografia prové del llibre "L'Institut de Batxillerat de Tortosa", publicat per l'Institut "Joaquín Bau" el 1982 i del qual en va ser l'historiador  Ramon Miravall Dolç (Roquetes, 1940), tal com explicàvem en aquesta entrada anterior.

El pati del carrer Montcada, quan encara era institut, cap a 1968

La Mercè només va estar una dotzena d'anys, entre 1970 i 1982, a l'edifici del carrer Montcada, que prèviament havia estat l'institut "Joaquín Bau", anteriorment seminari diocesà de Tortosa i encara abans convent dels jesuïtes. Es conserven relativament poques fotos d'aquell edifici, una part significativa de les quals correspon al període del segle XX que va funcionar com a centre d'ensenyament secundari.

Per bé que aquella etapa és aliena a la Mercè, la història dels edificis que han acollit en un moment o altre la nostra escola sempre ens ha interessat. Entre altres raons, perquè ens permet recuperar imatges que podem recordar, encara que siguin d'èpoques anteriors. Però també perquè l'edifici del carrer Montcada és la referència d'algunes de les generacions més actives d'antics alumnes.

La foto d'aquesta entrada correspon al pati interior, amb les característiques galeries obertes que donaven accés a les aules i que provenien de la reconstrucció a fons que va fer-ne Regiones Devastadas després de la Guerra Civil. De fet, es va trigar gairebé 15 anys a recuperar l'edifici, que no va tornar a usar-se fins a 1954, pel volum de danys que havia patit.

La imatge està presa probablement l'any 1968, en els dies previs a les festes de Nadal. La data no és segura, però la foto ha estat publicada amb altres que sí que estan datades aquell any amb un percentatge més alt de certesa. L'autor ens és desconegut, però la foto forma part d'una col·lecció que devia estar en mans de l'institut "Joaquín Bau", ja que es va incloure en el llibre "L'Institut de Batxillerat de Tortosa, publicat pel propi centre el 1982.

Aquella obra va ser escrita per l'historiador Ramon Miravall Dolç (Roquetes, 1940) i incloïa un annex sobre els actes del cinquantenari del centre, que s'havia celebrat el 1978, a càrrec del que llavors n'era director, Antoni Gomà.

Les reparacions a l'edifici de la Mercè de 1968

La Mercè ha passat moltes circumstàncies als edificis que ha ocupat al llarg de la seva història. Els dos primers (al carrer de la Mercè i al carrer Montcada) van ser abandonats a correcuita, amb l'amenaça de ruïna, que si més no en el primer cas va resultar ser bastant un pretext. Però que l'edifici orginal de l'escola estava atrotinat no podia discutir-se. Era un casalici els orígens del qual es remuntaven a ni més ni menys que 1446, que va ser sotmés a innombrables reformes, millores i remodelacions.

El pas dels anys cada cop deixava sentir el seu efecte. I el 1968, només dos anys abans que l'escola abandonés l'edifici per traslladar-se a l'antic seminari i institut del carrer Montcada, el ministeri d'Educació i Ciència i l'Ajuntament acordaven dedicar una partida de diners a la seva reparació i millora.

L'hemeroteca del diari "La Vanguardia" és un gran tresor informatiu que ha estat digitalitzat íntegrament i posat a disposició gratuïtament de tothom. Això ens permet accedir a notícies d'altres èpoques de forma molt pràctica i eficaç. És el cas d'aquesta notícia, apareguda el 25 de febrer de 1968, signada pel llavors corresponsal del diari a Tortosa, Josep Bayerri Raga. S'informava que, en el marc d'un conveni existent entre el ministeri i l'Ajuntament, s'havia assignat una quantitat propera als tres milions de pessetes de l'època a obres de reparació, ampliació i construcció en diferents grups escolars (com se'ls anomenava llavors) del terme municipal.

Els diners s'havien de destinar a "la reparación general y mejora del Colegio Nacional de la Merced, en Tortosa; acondicionamiento y reparaciones en el Grupo Esoolar del barrio rural de Bítem; construcción de cinco nuevas aulas en el Grupo Escolar Daniel Mangrané, del barrio de Jesús".

Afegia la notícia que "no obstante, la obra más importante es la construcción de nueva planta de un grupo escolar que, inicialinente, tendrá cinco aulas, en la barriada del Lígajo del Gánguil de la partida de Camarles, con lo cual se trata de resolver el problema docente que existía en este núcleo de población del término municipal tortosino".

Segons l'acord existent, l'Ajuntament de Tortosa havia de fer-se càrrec del 20% de la inversió i de les gestions generals de les obres. Deurien arribar a temps? O tot va ser un subterfugi encaminat ja llavors a habilitar l'edifici com a seu de la Policia Armada?

L'alumna Júlia Balart Porres, fotografiada l'any 1932

Fa uns dies recuperàvem el record de les fotos escolars fetes l'any 1932. Va ser un any amb una escenografia molt característica que ja identifiquem a la primera. Inclòs el clot que sembla que hi hagi a terra, pràcticament baix de la cadira. No en totes les fotos d'aquell any es veu clarament. De vegades sembla una ombra; en altres ocasions, pràcticament no es distingeix. Però això segurament es deu a l'estat de conservació de la còpia en positiu. En algunes de les imatges que hem anat recuperant es veu claríssimament el forat...

Aquesta imatge en concret és de l'alumna Júlia Balart Porres. L'hem trobat a Internet i no tenim gaire informació d'ella. Sabem que tenia 10 anys i que devia haver nascut o el 1922 o el 1923. No tenim controlada la data en què van fer-se les sessions fotogràfiques... La veritat és que una mica més i ens confonem, ja que tot i que la vestimenta és molt més fosca pensàvem que la noia era la de la foto de l'entrada anterior, és a dir, Cinta Montserrat Barceló. No ens podeu negar que tenen una retirada important. Sort que se'ns va ocórrer consultar amb Joan Ramírez Montserrat, fill de la Cinta i que ha recollit un arxiu fotogràfic impressionant de la Tortosa antiga...

Evidentment, si teniu més dades de la Júlia Balart Porres us agrairíem molt que ens les fessiu saber.

L'alumna Cinta Montserrat Barceló, de la generació de 1923

El costum de les fotos escolars ja havia començat als anys 30 del segle XX. L'any 1932 va ser un any del qual ens han arribat diverses imatges que hem anat publicant en aquest bloc al llarg del temps. Són fotos d'una escenografia molt característica i, per això, fàcilment reconeixibles. Ara recuperem una foto de l'alumna Cinta Montserrat Barceló, de la generació dels nascuts l'any 1923.

Cinta Montserrat era coneguda per tothom com a Irene La Valenta. Això de valenta era un renom familiar. I Irine el nom pel qual la coneixia tothom, malgrat que el nom oficial era Cinta, com van descobrir als anys 40 del segle XX. Sembla que la cosa va deure's a un error en el registre civil. De fet, l'error era bastant complet: també van descobrir que tenia un any més dels que es pensava.
La nostra companya havia nascut el 8 d'agost de 1923 i va morir el 30 d'abril de 2009, als 85 anys.

Aquesta mena de situacions no eren estranyes en absolut, perquè sovint les famílies no anaven a inscriure els fills immediatament, i els funcionaris del registre cometien freqüents errors en documents que eren del primer a l'últim manuscrits. La gent ho descobria de gran, quan per qualsevol tràmit oficial (moltes vegades per casar-se) havien de demanar el certificat de naixement.

Després de la Guerra Civil, els "canvis de nom" van ser pa de cada dia durant un temps, ja que les inscripcions efectuades durant aquells tres anys van ser declades nul·les pel nou règim franquista. No poques persones van ser reinscrites amb un altre nom, generalment el del sant o santa principal del dia que havien nascut. Per descomptat, van ser borrats tots els noms que no fossin religiosos... Aquí podeu llegir una d'aquestes històries.

Podem publicar aquesta imatge gràcies a l'aportació de Joan Ramírez Montserrat, col·labodor habitual del bloc i fill de la Irene, o Cinta, com preferiu dir-li.

El solar del carrer Montcada: com canvien les coses

Aquesta imatge prové de l'època que l'edifici de la Mercè del carrer Montcada (antic institut i antic seminari) ja havia estat enderrocat, va ser l'any 2002, però encara no s'hi havia començat a fer res. A la foto poden veure's les restes arqueològiques que van aparèixer quan es va començar a excavar, ja fa sis o set anys, per fer-hi l'aparcament soterreni, operatiu des d'aquest passat desembre.

No és una foto extraordinària, però ens permet comprovar com canvien les coses. Ja no pel pas del temps, que també, com al nucli antic de Tortosa des que va començar a ser abandonat als anys 80 del segle XX. O del poc que canvien, segons com ho mirem. Si veiem aquesta altra foto, molt més recent, de l'any 2013, i feta des d'una perspectiva una mica més baixa, s'aprecia que al solar ja s'hi havien fet obres, però que en l'entorn potser el principal canvi era la recuperació de l'església de Sant Antoni.

Ara, si tirem enrera el rellotge, el resultat també és molt suggerent. La Tortosa actual, en aquest punt, ha canviat moltíssim en relació a la primera dècada del segle XX, de quan és aquesta foto que va editar-se com a postal publicitària.

Tot plegat també que ens confirma que el barri de Santa Clara, o el cim del turó de Sant Francesc, on hi ha avui l'Hospital Verge de la Cinta, han estat sempre unes fantàstiques talaies sobre la ciutat, amb unes possibilitats fotogràfiques molt interessants.

La vida de l'antic alumne Josep Otero Gendre, en imatges (12)

Al llarg dels darrers dos anys hem publicat moltes imatges de l'àlbum familiar de l'antic alumne Josep Otero Gendre, que va deixar-nos el 6 de març de 2013. Un àlbum amplíssim, fins i tot d'èpoques que la fotografia era un luxe, perquè Josep Otero, que era de la generació dels nascuts el 1928, va ser una de les grans figures del futbol local. Segurament, l'esportista tortosí més semblemàtic del segle XX.

Aquesta imatge és de la temporada 1954-1955, en plena època daurada del Club Deportiu Tortosa. Josep Otero és el tercer per l'esquerra dels ajupits. La foto és un viatge en el temps, quan el futbol era molt diferent a l'actual. Però també un viatge a la història de Tortosa de la meitat del segle XX. Tot i que l'estadi municipal és reconeixible seixanta anys desprès, també és evident que unes quantes han canviat molt, però que molt.

Una altra imatge de la fàbrica del gas de Tortosa, aquesta de 1960

Fa uns dies publicàvem una entrada (cliqueu aquí) amb una imatge de la desapareguda fàbrica del gas de Tortosa. Aquí en teniu una altra, feta l'any 1960 des d'un punt de vista molt semblant a l'anterior. No tenim identificada l'autor, però.

L'interès que té per nosaltres aquest antic recinte industrial és que en aquest espai s'hi acabaria edificant l'actual escola de la Mercè. Després de l'abandonament a correcuita de l'edifici del carrer Montcada, el novembre de 1982, i els cinc anys d'exili a diferents llocs, la Mercè recuperava al carrer Providència un espai propi, que obriria portes el setembre de 1987. I fins avui.

El valor d'aquestes imatges rau en el fet que pot veure's el relativament poc que ha canviat la configuració general del recinte, malgrat que les edificacions van ser substituïdes per la nova escola. Això sí, el mur perimetral i la rampa que puja cap a una mena de plaça, que avui és el pati, es perceben a simple vista.

A banda d'això, de les antigues instal·lacions industrials no se'n va conservar pràcticament res. Només l'estructura metàl·lica del gasòmetre. És el dipòsit que apareix al centre de la foto. Era un dipòsit que s'omplia de gas a pressió i regulava la distribució del gas ciutat produït. D'aquí el seu  nom. L'estructura metàl·lica es va preservar com a record i pot veure's vora el Portal de la Bassa, als contraforts del castell de la Suda.

L'escut del carrer de la Mercè

Mireu aquestes dues fotos. La qualitat no és extraordinària, però importa el contingut. Hi veureu l'escut que presidia l'entrada de l'edifici original de la Mercè, al carrer del mateix nom. Per les notícies que en tenim, l'escut provenia ja de l'antic convent mercedari que va ser desamortitzat i, uns pocs anys després, el 1848, convertit en escola pública per decisió de l'Ajuntament de Tortosa.

L'escut, que inclou la característica torre de l'escut de la ciutat de Tortosa, va romandre a l'edifici fins i tot durant l'època que va ser usat com a caserna de policia als anys 70 del segle XX. També durant la major part d'anys d'abandonament fins que, el 2002, el casalici va ser enderrocat perquè en el solar s'hi pogués aixecar la Biblioteca Pública "Marcel·lí Domingo".

Ja vam publicar temps enrera alguna foto en la qual es veia un forat damunt la portalada, en un moment previ a l'enderroc en el qual l'escut havia estat retirat. Sembla que va retirar-se poc abans. La cronologia balla bastant, ja que cal fiar-ho a la memòria de la gent. I això que fa poc més d'una dècada. N'hi ha pocs testimonis als mitjans de comunicació, que permetrien afinar la datació. Tot i que ja s'havia començat a actuar-hi (el projecte de la biblioteca n'era un exemple) eren els anys que el nucli històric de Tortosa havia quedat pràcticament abandonat i oblidat...

L'escut retirat va ser guardat als magatzems municipals. Sembla que les condicions de conservació no van ser especialment curoses. Però el cas que pot fer-se dels rumors sempre és relatiu, sobretot si s'hi posa la política pel mig. Un parell de vegades que vam preguntar què havia passat exactament, ens van prometre grans revelacions..., que van quedar en no res. És igual. El cas és que l'escut, encara que fos en un racó d'un magatzem, es va conservar prou com per tornar a exhibir-lo en públic i en bon estat. Mireu aquesta altra foto.

Efectivament, l'escut pot veure's avui al vestíbul de l'actual escola de la Mercè, al carrer Providència. Sempre podrà discutir-se si el seu lloc natural no hauria d'haver estat a l'emplaçament original. Sobretot perquè l'escut no representa realment a l'escola. Però cal dir que la decisió de posar-lo a l'actual edifici de l'escola tampoc no va ser desencertada. Al capdavall, Tortosa guarda ben pocs records vius, més enllà dels llibres d'història, de l'antic convent de la Mercè, però, en canvi, el de l'escola sí que és ben present. Segurament perquè continua existint i dedicant-se a la docència, però això no és un valor menys important.

En la gran trobada d'antics alumnes del 7 de juny de 2008, que va celebrar-se coincidint amb el 160 aniversari de l'escola, es va descobrir l'escut en aquest nou emplaçament. Cal agrair a l'Ajuntament de Tortosa haver recuperat aquest element, restaurar-lo i haver fet l'obra necessària per exposar-lo. I com que els agraïments genèrics són molt incomplets, cal destacar especialment la intervenció de qui llavors era regidor de Serveis, Joan Sanahuja.

Les germanes Berenguer Terol, el curs 1948-1949

Trastejant per internet hem trobat una foto d'aquelles que ens feien a l'escola fins a unes poques dècades. És el típic posat amb una escenografia que variava segons els anys i segons el fotògraf que tocava aquell any (hi havia empreses especialitzades en aquest gènere) i la tramoia que portava i el que podia aprofitar del que hi havia a l'escola. Per això, durant diverses dècades a aquestes imatges van aparèixer-hi les guardioles del Domund que encara es conserven a la Mercè: els famosos negrets o xinets, amb la variant d'un indi americà que semblava més sortit d'una pel·lícula que d'una oenagé.

Aquesta foto, en concret, és d'un dels anys que les imatges no eren individuals, sinó de germans, si es donava el cas. Són les germanes Pilar i Remedios Berenguer Terol, fotografiades el curs 1948-1949. A elles els va tocar un dels negrets del Domund (va haver-hi al menys dos modesl) i un decorat molt vegetal.

Però anys a venir, quan les germanes ja eren grans, el vincle amb la Mercè es va fer més profund. Pilar Berenger es va casar amb Mariano Lalana Asín, un mestre aragonés que va arribar a Tortosa el 1961 per treballar al col·legi de la Mercè. Va estar-hi vuit cursos, fins que va anar al col·legi de Sant Josep, on va exercir, fins que es va jubilar, durant 30 anys. La parella va donar lloc a una nissaga d'alumnes molt coneguts a la Mercè: els germans i germanes Lalana Berenguer, que són de les generacions dels 60 i dels 70.