dissabte, 28 d’abril del 2012

El record de l'exalumne Leandre Roig Roig


El setmanari "La Veu de l'Ebre" publica aquest divendres 27 d'abril de 2012 una entrevista amb una tortosina, Anna Roig Chavarria, que viu a la ciutat suïssa de Ginebra (1). L'Anna va néixer el 1958, però quan tenia només dos anys va marxar a Suïssa amb la família, buscant unes oportunitats que aquí no trobaven. Per no fer-ho més llarg, podeu saber la seva història llegint la pròpia entrevista.

Però si reproduim aquí l'entrevista no és pas perquè l'hagi fet un servidor, sinó perquè l'Anna recorda la memòria del seu pare, Leandre Roig Roig, nascut el 1913 i alumne de la Mercè aquella dècada i part de la següent del segle passat. Leandre tenia dos germans, Manuel i Francisco, també alumnes de la Mercè. En aquesta foto de 1923, presa al pati de la Mercè original, el Leandre és el primer per l'esquerra de la segona fila. A la primera fila, el quart per l'esquerra és un dels seus germans, tot i que no tenim identificat quin dels dos.


Els Roig eren una nissaga acomodada, amb orígens que l'Anna Roig ha pogut documentar als arxius de la Catedral fins a l'any 1780. Gràcies a aquesta posició, Leandre va poder estudiar Dret. Era un personatge amant de la cultura, els llibres i l'esport (sobretot el ciclisme), molt popular a Tortosa, però escassament reconegut, sobretot després de la Guerra Civil, ja que havia estat un actiu republicà. Entre altres, va ser membre del comitè comarcal de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC), el gran sindicat estudiantil de l'època de la Segona República.

Per amor als llibres, als cinquanta anys, va deixar la seva feina. Però no se'n va sortir. Va fracassar, ens ha confessat la seva filla Anna, en una conversa mantinguda pel xat del Facebook (coses del món d'avui). Amb cinc fills i sense recursos, Leandre Roig va emigrar a Suïssa.

La sort va trigar a arribar a la família. El mateix Leandre va morir, d'un càncer, dos anys després d'arribar al país helvètic. La vídua i els cinc germans van quedar en la pobresa, però Suïssa els va donar una oportunitat de tirar endavant "que a Espanya no hauríem tingut", explica l'Anna Roig a l'entrevista.

A l'Anna se la nota orgullosa del seu pare (en parla amb emoció autèntica) i dels seus orígens familiars. Tot i admetre que tota la seva vida és a Suïssa, i que poques coses la lliguen a Tortosa, ha elaborat l'arbre geneaològic de la família (fins al segle XVIII, com dèiem tres paràgrafs enrera) i ha compilat moltes fotografies tant a Tortosa com a Suïssa. En properes entrades us les oferirem, ja que les ha posat a la nostra disposició.


(1) L'entrevista a l'Anna Roig Chavarria forma part d'una sèrie de converses amb persones orignàries de les Terres de l'Ebre que, per diversos motius, viuen fora. Són una mena de cròniques d'un exili ebrenc contemporani. El primer dels entrevistats va ser un altre exalumne de la Mercè, Albert Sanjuán López, si bé d'una època bastant més recent, concretament dels nascuts l'any 1966.

dimecres, 25 d’abril del 2012

L'escola celebra Sant Jordi fent pedagogia mediambiental


La Mercè és escola verda, diploma que li va atorgar la Generalitat l'any 2008 i que ha anat renovant des de llavors. El programa d'escoles verdes dóna suport a tots els centres escolars de Catalunya que volen innovar i organitzar accions educatives que tinguin la finalitat d'afrontar, des de l'educació, els nous reptes i valors de la sostenibilitat (en podeu trobar una informació més àmplia clicant aquí).

Dins d'aquest programa, la Mercè ha organitzat una activitat durant aquesta setmana cultural de Sant Jordi. Ha consistit en la creació de motius relacionats amb la llegenda de Sant Jordi amb dues singularitats. La primera, que s'havien d'usar materials reciclats. La segona, que les famílies dels alumnes participaven amb ells en la creació. I d'aquí el nom d'aquesta acció: "Els dracs de les nostres famílies".

És el segon any que es tira endavant aquesta activitat i en aquesta ocasió, els dracs han estat els protagonistes. Les figures fetes pels alumnes i les seves famílies són dracs confegits amb els més diversos materials reaprofitats: cartrons d'ou, ampolles de plàstic, filferros, joguines velles...

Les famílies poden visitar la petita exposició que hi ha al vestíbul de l'escola, cada dia d'aquesta setmana, fins divendres, 27 d'abril, a partir de les 5 de la tarda.


diumenge, 22 d’abril del 2012

L'alumna Mercedes Pla Meseguer, a finals de la dècada de 1910 o principis de la de 1920


Teresa Izquierdo Salom ens fa arribar una foto de finals de la dècada de 1910 o principis de la de 1920. És una imatge de grup presa al pati de la primera escola, la del carrer de la Mercè. Hi surt la seva àvia materna, Mercedes Pla Meseguer. És la quarta noia, començant per la dreta, de la fila del mig.

La Mercedes Pla va nàixer a Vallibona (els Ports) el 1913. Però de ben petita va anar a viure a Tortosa, concretament al barri de Remolins. Va ser alumna de la Mercè al tombant del 1920. I la foto està presa en aquesta època, si bé la família no sap identificar l'any amb precisió. Ens pregunten si a l'escola poden consultar-se arxius antics. Traslladarem la petició, tot i que sabem que molt material s'ha perdut amb els canvis d'edificis, especialment durant els cinc anys (1982-1987) que l'escola no va tenir una seu pròpia.

Permeteu-nos afegir que la Teresa Izquierdo és cosina germana de Mateu Izquierdo Sorribes, exalumne de la generació de 1966, però segurament molt més conegut per ser el fill gran de l'Asunción Sorribes, que va ser la portera i la cuinera de l'escola, quan aquesta estava al carrer Montcada.

Recordeu que vam poder retrobar la senyora Asunción en l'acte de concessió a la Mercè de la Medalla d'Or de Tortosa. Va venir amb el Mateu i va ser una de les alegries de la jornada. Ho explicàvem aquí.


dimecres, 18 d’abril del 2012

De 1920 o de 1912? (2)



Fa uns dies, publicàvem una entrada sobre unes fotos fetes al patí de la Mercè, a l'edifici original, de grups de la Creu Roja i de suport a les tropes espanyoles que lluitaven al Marroc, datades aparentment l'any 1920. Poc desprès, sorgia un dubte (explicat en aquesta altra entrada) perquè el Joan Ramírez, la persona que havia trobat les primeres imatges, n'havia localitzat una de la mateixa ocasió que estaria feta l'any 1912.

Ara podem aportar nova informació. El Joan Ramírez ha trobat un tercer retall de premsa, amb la mateixa imatge que apareixia a la segona entrada. En aquest retall algú ha escrit a mà la data de febrer de 2012, com pot veure's a la imatge del principi d'aquesta entrada.

El Joan no té dades més precises, perquè la seva recerca és molt àmplia, consulta moltes fonts, però no sempre pot afinar-se al màxim la datació exacta de les coses. Entre les fonts que consulta hi ha la col·lecció local de la Biblioteca Marcel·lí Domingo, però també moltes hemeroteques digitalitzades tot dedicant-hi, com ens explica, moltes hores i paciència. També troba retalls de premsa antiga que estan a la venda en pàgines d'internet dedicades a les subhastes.

divendres, 13 d’abril del 2012

"La Vanguardia" publica un reportatge de dues pàgines sobre el bloc

El diari "La Vanguardia" publica aquest divendres, 13 d'abril de 2012, un reportatge de dues pàgines, dedicat a aquest bloc. El reportatge ha aparegut a les pàgines centrals del suplement de Tarragona d'aquest rotatiu. Com podeu veure s'hi publiquen sis fotos (més una setena a la portada del suplement, seleccionades entre els centenars d'imatges històriques recollides al bloc. I el títol no pot ser més expressiu i apropiat: "La memòria del pupitre".

Avui és un dia perquè tots estiguem satisfets. Darrera d'aquest bloc hi ha molta feina de moltes persones. Ningú dels que som aquí busquem l'aplaudiment públic. Estem embarcats en aquesta guerra per gratitud cap a la nostra escola, que ens va donar moltíssim. I el que guanyem és alegria, i no poca. Això sí, volem compartir el que fem, que aquesta, i no una altra, és l'essència del 2.0.

Estic molt content per les referències explícites a Joan Otero i Joan Ramírez. Són dos dels col·laboradors més actius del bloc i han descobert i aportat autèntiques joies gràfiques. Es mereixen sobradament aquest reconeixement.

Aquest matí li he enviat un correu a l'autor del reportatge, Esteve Giralt. Li he volgut agrair la sensibilitat amb què ha tractat aquest tema. Ja sé que és la seva feina, però l'ha fet molt bé i d'una forma que crec que a tots ens ha emocionat. No crec excedir-me si l'agraïment el faig en nom de tots vosaltres. Em diuen que a Tortosa avui s'ha exhaurit "La Vanguardia"...





dilluns, 9 d’abril del 2012

Una història sensacional de com aquest bloc fa xarxa


Feia algun temps que teniem pendent de contar una història sensancional. Modesta, però sensacional perquè demostra què podem aconseguir gràcies a invents com aquest racó d'internet, per no parlar de les xarxes socials en general. El cas és que a principis d'enguany es va posar en contacte amb nosaltres, via Facebook, una família resident a l'àrea metropolitana de Barcelona. Alba Cabrera Angarita ens demanava ajut en una qüestió en la qual no se'n sortien. Buscaven algun exemplar del llibre "Leedme niñas", una obra de gran èxit a l'escola franquista, per regalar-li a la seva sogra, Bella Santana, amb motiu del seu vuitantè aniversari.

La Bella Santana va néixer a Lepe i, amb la immigració del segle XX, es va instal·lar a Cornellà, on va néixer el seu fill, Enrique, el marit de l'Alba. No tenien cap relació amb Tortosa o amb la Mercè, però buscant on aconseguir un exemplar del llibre van anar a parar al nostre bloc. El 12 d'abril del 2011 havíem publicat una sèrie de tres entrades (cliqueu aquí per veure-les) sobre aquest llibre, popularíssim durant la dictadura, gràcies al fet que Joan Otero, un altre gran col·laborador del bloc, n'havia trobat un exemplar a Tortosa.

Cal dir que és pràcticament impossible localitzar cap exemplar d'aquesta obra que estigui a la venda. Es tracta de peces valuosíssimes i se'n conserven exemplars fins i tot a alguns museus. A Internet hi ha literalment milers d'anuncis de persones que en volen comprar... I ves per on que la xarxa del bloc havia localitzat el que conservava l'exalumna Pepita Balagué Manuel, una de les noies que van reprendre l'activitat acadèmica a la Mercè el curs 1940-1941, després del sotrac de la Guerra Civil i del curs 1939-1940, quan les classes van fer-se a un edifici proper del carrer Sant Felip Neri (vegeu la història aquí).

La família de la Bella Santana volia donar-li l'alegria de la seva vida, perquè ella parlava tot sovint del llibre que havia tingut a l'escola, al seu Lepe natal, i comentava el plaer que li produiria tornar-lo a tenir entre les mans. I nosaltres en "teníem" un exemplar. L'Alba Cabrera estava disposada a comprar-lo, que demanéssim el que vulguéssim. Però va entendre perfectament que hi ha coses que, simplement, no es venen. Era el mateix desig que tenien ells i la seva sogra, però a la inversa.

Però vam trobar una solució. Joan Otero va escannejar el llibre sencer i va enviar els documents a la família de Cornellà. Aquests van poder imprimir i enquardenar una rèplica del llibre, No va poder ser una rèplica exacta, però sí més que suficient per fer enormement feliç a la Bella Santana. Nosaltres no hi érem, però els comentaris que ens va fer arribar l'Alba Cabrera parlen per ells mateixos: "La meva sogra es va emocionar moltíssim. Era important per ella i va ser preciós. Va plorar moltíssim i ens va fer plorar a tots, els seus fills i els seus néts. Tots".

L'Alba és una persona molt i molt religiosa i ens diu que Déu va intervenir en el contacte que vam fer. Un servidor, que més aviat peca de poc religiós (per no dir que gens), li ha contestat que hem d'estar-li agraïts a internet.

En definitiva, a algú li pot semblar que aquest és un relat pocasolta, però què voleu que us digui... Penso, personalment, que és una història que val la pena contar-la. Tots els que hi hem intervingut hem acabat emocionats de debò. I per aquelles coses no sé si miraculoses, però sí meravelloses, que té de tant en tant la vida, la Bella Santana ha començat a recuperar els seus records escolars: les fotos, les mestres, les cançons que es cantaven... Un autèntic tresor.

I el més bo: no sabem si al final podrà ser, però hem mig emparaulat una trobada entre la Bella Santana i la Pepita Balagué. Si aconseguim fer-la, us l'explicarem i confiem que compartireu l'alegria de coses tan senzilles, però tan bones, com aquestes.

dijous, 5 d’abril del 2012

Quatre anys de bloc

Sembla mentida, però avui, 5 d'abril de 2012, aquest modest racó d'internet compleix quatre anys. Queda lluny (més de 400.000 visites després, per ser precisos) aquell 5 d'abril de 2008 en què el bloc començava a caminar, amb una entrada (vegeu-la aquí) que no explicava gaire cosa més que es preparava una trobada d'exalumnes per al següent 7 de juny. Però als pocs dies la cosa s'animava amb una entrada que va marcar un punt d'inflexió.

Era una entrada que seria històrica (cliqueu aquí), publicada el 13 d'abril per Susanna Ferreres, una de les organitzadores de la trobada. Hi apareixia una foto de la seva època escolar: una foto dels nascuts l'any 1968. Era la primera dels centenars que s'han publicat des de llavors. A la bola de neu que acabaria corrent imparable muntanya avall li va costar una mica arrencar. Però l'1 de maig, Pilar Lalana publicada la segona foto antiga. I a partir d'aquí la cosa ja no es va aturar.

A mesura que s'acostava la data màgica del 7 de juny a tots ens va agafar un afany per recuperar els nostres records fotogràfics de la Mercè i compartir-los amb els nostres antics companys a través d'aquest bloc. Van ser dies del tot meravellosos, tant per l'esperit de la Mercè com per les persones que pensem que internet és un dels millors invents de la història. Eren aquelles jornades en què el bloc va arribar a assolir més de 12.000 visites diàries. Una autèntica bogeria que costava de creure fins que t'asseguraves que el servei d'estadístiques del bloc estava funcionant correctament, però que demostrava un munt de coses sobre aquest internet que coneixem amb el nom de xarxes socials, o també com a 2.0.

L'èxtasi va arribar en els dies immediatament anteriors i posteriors al 7 de juny de 2008. Recordo que la cosa va ser tan grossa que el 9 de juny, el dilluns següent a la trobada, un servidor feia cap a Barcelona a explicar l'experiència d'aquest bloc davant dels alumnes d'un curs sobre nous canals d'informació i comunicació. Entre els alumnes, hi havia persones amb trenta anys d'experiència en el món del màrqueting i que s'havien de pessigar per creure que el resultat del nostre bloc no era un somni.

Bé, en part s'havien de pessigar perquè si feien un curs era perquè tota la seva experiència era analògica i no acabaven d'entendre les possibilitats del món digital. Era precisament aquesta "incapacitat" (que no sé si van corregir, espero que sí) el que els impedia entendre l'"èxit" d'un bloc del tot amateur i que no tenia cap mena d'inversió econòmica al darrera. Tinc gravades les cares d'alguns d'aquells experts, desfassats però experts (i alguns molt bons), quan escoltaven que érem una colla bàsicament de quarantins, analfabets digitals la majoria, que feia igual trenta anys que no ens havíem vist i que proveníem d'un territori on l'escletxa digital és especialment marcada. Sort que el director del curs, un professor de gran prestigi en aquest món professional, em va avalar. Si no, no sé si s'ho haurien cregut.

He hagut d'explicar l'experiència d'aquest bloc en altres cursos i fòrums professionals. També n'he escrit uns quants articles. És possible que en algun moment qui m'escoltava o em llegia hagi pogut pensar que el meu entusiasme pel fenomen 2.0 que hem viscut superava la meva estima per la Mercè. No crec que sigui així. Segurament, tot plegat no hauria estat possible sense una cosa i l'altra es donessin a la vegada. Parlo per mi, òbviament, tot assumint que els que eren analfabets digitals aquella primavera de 2008 van poder ser protagonistes actius d'internet (no mers receptors), molt probablement empesos per la força de l'estima per la nostra escola.

La nostàlgia va ser importantíssima en aquella explosió que, molt moderada, això sí, encara conserva la vida. Però que no era nostàlgia únicament va demostrar-ho el fet que uns quants dels que van alfabetitzar-se digitalment en aquest bloc han acabat impulsant altres mogudes digitals. Algunes, fins i tot, no tenen res a veure amb la Mercè. Però això no és dolent, tot el contrari. Internet és un món d'oportunitats. No dic que siguin només oportunitats econòmiques, que també. És, per damunt d'altres coses, l'oportunitat de continuar aprenent (o de tornar a aprendre de nou) i sobretot la de compartir-ho.

Compartir és un verb que moltes persones encara no saben conjugar adequadament. És més fàcil imposar el propi punt de vista o el que un creu que són les coses. Però si hi ha dos verbs fonamentals per encarar el futur són aquests: renovar-se i compartir. Aquest bloc ha demostrat, molt modestament però ha demostrat, que aquesta idea és correcta. Toca disfrutar-ho mentre vulguem.


Aquesta va ser la primera "foto escolar" publicada al bloc. La va penjar Susanna Ferreres i és dels nascuts l'any 1968, quan feien cinquè de la desapareguda EGB.

dimarts, 3 d’abril del 2012

De 1920 o de 1912?


Fa uns pocs dies, publicàvem unes fotos localitzades pel Joan Ramírez, que mostraven un grup de voluntaris de Creu Roja i les persones participants en una col·lecta per les tropes espanyoles del Marroc (cliqueu aquí). Les fotos, provinents de retalls de premsa, estan datades aproximadament el 1920. Però vet aquí que el Joan Ramírez acaba de descobrir una altra foto del mateix tema, presa el mateix dia, que estaria datada el febrer 1912. És la que encapçala aquesta entrada.

El problema d'identificació d'aquestes imatges és que, com ens comenta el Joan, no ha pogut localitzar les pàgines senceres de les publicacions en què van aparèixer. Només ha trobat retalls.

Aquest retall té un fotomuntatge peculiar, amb la foto de qui era president de la Creu Roja de Tortosa, Reinaldo de Brea. I un detall, la foto general va captar-se al pati de la Mercè, com les altres, però és un presa diferent, com pot comprovar-se veient que algunes de les persones que hi surten tenen altres postures.

Per aclarir el ball de dates, no ens queda altra que fer una crida a les persones que puguin tenir alguna altra informació al respecte. Hi reconeixeu algun parent? En podrieu tenir alguna notícia per via familiar?