dissabte, 28 de febrer del 2015

Comiat als antics alumnes Lluís Montagut i Josefa Barbosa


Ens sap greu publicar aquesta notícia. Els antics alumnes de la Mercè Lluís Montagut i Josefa Barbosa han estat acomiadats aquesta tarda a l'església de Remolins de Tortosa. Són el matrimoni que va morir fa un parell de dies en un accident a la N-340 a l'Ampolla. Lluís era dels nascuts el 1946. Molt sovint comentava coses que publicàvem sobre la història de la Mercè. Companys de classe seus ens han dit que recorden que la Josefa, nascuda el 1947, també era alumna. No tenim la certesa al 100% i preguem disculpes si la informació és errònia. El més important, però, és expressar el nostre condol i el nostre suport a la família en aquests moments tan difícils.

Lluís Montagut era una persona molt coneguda a Tortosa. Com ens explica el diari digital La Marfanta, era una persona molt coneguda a la ciutat, pel seu activisme cultural. De fet, va ser l'autor del llibre "Els gegants de Tortosa", editat el 1996 per la Cooperativa Gràfica Dertosense. Des de la seua jubilació com a treballador de l'Arxiu Històric, Montagut també era molt actiu a Facebook, on sovint polemitzava sobre temes de l'actualitat tortosina, catalana i espanyola.
era una persona molt coneguda a la ciutat, pel seu activisme cultural. De fet, va ser l'autor del llibre 'Els gegants de Tortosa', editat el 1996 per la Cooperativa Gràfica Dertosense. Des de la seua jubilació com a treballador de l'Arxiu Històric, Montagut també era molt actiu a Facebook, on sovint polemitzava sobre temes de l'actualitat tortosina, catalana i espanyola. - See more at: http://lamarfanta.blogspot.com.es/2015/02/la-segona-victima-mortal-laccident-de.html#sthash.thDYi7K9.dpuf
Montagut era una persona molt coneguda a la ciutat, pel seu activisme cultural. De fet, va ser l'autor del llibre 'Els gegants de Tortosa', editat el 1996 per la Cooperativa Gràfica Dertosense. Des de la seua jubilació com a treballador de l'Arxiu Històric, Montagut també era molt actiu a Facebook, on sovint polemitzava sobre temes de l'actualitat tortosina, catalana i espanyola. - See more at: http://lamarfanta.blogspot.com.es/2015/02/la-segona-victima-mortal-laccident-de.html#sthash.HRMjYY41.dpuf
Montagut era una persona molt coneguda a la ciutat, pel seu activisme cultural. De fet, va ser l'autor del llibre 'Els gegants de Tortosa', editat el 1996 per la Cooperativa Gràfica Dertosense. Des de la seua jubilació com a treballador de l'Arxiu Històric, Montagut també era molt actiu a Facebook, on sovint polemitzava sobre temes de l'actualitat tortosina, catalana i espanyola. - See more at: http://lamarfanta.blogspot.com.es/2015/02/la-segona-victima-mortal-laccident-de.html#sthash.HRMjYY41.dpuf
Montagut era una persona molt coneguda a la ciutat, pel seu activisme cultural. De fet, va ser l'autor del llibre 'Els gegants de Tortosa', editat el 1996 per la Cooperativa Gràfica Dertosense. Des de la seua jubilació com a treballador de l'Arxiu Històric, Montagut també era molt actiu a Facebook, on sovint polemitzava sobre temes de l'actualitat tortosina, catalana i espanyola. - See more at: http://lamarfanta.blogspot.com.es/2015/02/la-segona-victima-mortal-laccident-de.html#sthash.HRMjYY41.dpuf
Montagut era una persona molt coneguda a la ciutat, pel seu activisme cultural. De fet, va ser l'autor del llibre 'Els gegants de Tortosa', editat el 1996 per la Cooperativa Gràfica Dertosense. Des de la seua jubilació com a treballador de l'Arxiu Històric, Montagut també era molt actiu a Facebook, on sovint polemitzava sobre temes de l'actualitat tortosina, catalana i espanyola. - See more at: http://lamarfanta.blogspot.com.es/2015/02/la-segona-victima-mortal-laccident-de.html#sthash.HRMjYY41.dpuf

dimecres, 25 de febrer del 2015

Montserrat Viladrich Martorell, en el record


És molt difícil trobar un sol nom que simbolitzi o representi els centenars de mestres que des del 1848 han format part de la plantilla de la Mercè. En realitat, dels del segle XIX n'hi ha poques referències. Al segle XX ja és una altra cosa. Ja abunden les fotos i, sobretot, queden molts antics alumnes vius, encara que siguin grans, i fins i tot molt grans, que se'n recorden.

Aquí sempre hem intentat estar molt prudents en aquestes qüestions i si avui posem sobre la taula el nom de Montserrat Viladrich Martorell és bàsicament perquè la pròpia escola de la Mercè li té dedicat aquest petit record en les seves actuals instal·lacions al carrer Providència. Com resa la placa, és un homenatge dels seus companys de magisteri. També la ciutat de Tortosa li va dedicar un carrer, al Temple, just on hi ha l'escola del barri.

Era descendent d'una nissaga de mestres de la Mercè, filla de don Fermín Viladrich i donya Carmen Martorell. La seva vida era l'ensenyament, com ho era també de la seva més íntima amiga, la també mestra Maria Cinta Curto Loras (1936-2000). Totes dues van morir relativament joves. A la qualitat docent s'hi afegia una qualitat humana que va deixar empremta en moltes generacions d'alumnes. Segurament per això, l'any 2008 (ha plogut molt, sí) en una entrada d'aquest bloc es van generar uns animats comentaris, tot recordant que a la Mercè hi havia hagut grans mestres, però que donya Montse era única...

Potser sí...

divendres, 20 de febrer del 2015

L'alumna Júlia Balart Porres, fotografiada l'any 1932


Fa uns dies recuperàvem el record de les fotos escolars fetes l'any 1932. Va ser un any amb una escenografia molt característica que ja identifiquem a la primera. Inclòs el clot que sembla que hi hagi a terra, pràcticament baix de la cadira. No en totes les fotos d'aquell any es veu clarament. De vegades sembla una ombra; en altres ocasions, pràcticament no es distingeix. Però això segurament es deu a l'estat de conservació de la còpia en positiu. En algunes de les imatges que hem anat recuperant es veu claríssimament el forat...

Aquesta imatge en concret és de l'alumna Júlia Balart Porres. L'hem trobat a Internet i no tenim gaire informació d'ella. Sabem que tenia 10 anys i que devia haver nascut o el 1922 o el 1923. No tenim controlada la data en què van fer-se les sessions fotogràfiques... La veritat és que una mica més i ens confonem, ja que tot i que la vestimenta és molt més fosca pensàvem que la noia era la de la foto de l'entrada anterior, és a dir, Cinta Montserrat Barceló. No ens podeu negar que tenen una retirada important. Sort que se'ns va ocórrer consultar amb Joan Ramírez Montserrat, fill de la Cinta i que ha recollit un arxiu fotogràfic impressionant de la Tortosa antiga...

Evidentment, si teniu més dades de la Júlia Balart Porres us agrairíem molt que ens les fessiu saber.


dilluns, 16 de febrer del 2015

L'alumna Cinta Montserrat Barceló, de la generació de 1923


El costum de les fotos escolars ja havia començat als anys 30 del segle XX. L'any 1932 va ser un any del qual ens han arribat diverses imatges que hem anat publicant en aquest bloc al llarg del temps. Són fotos d'una escenografia molt característica i, per això, fàcilment reconeixibles. Ara recuperem una foto de l'alumna Cinta Montserrat Barceló, de la generació dels nascuts l'any 1923.

Cinta Montserrat era coneguda per tothom com a Irene La Valenta. Això de valenta era un renom familiar. I Irine el nom pel qual la coneixia tothom, malgrat que el nom oficial era Cinta, com van descobrir als anys 40 del segle XX. Sembla que la cosa va deure's a un error en el registre civil. De fet, l'error era bastant complet: també van descobrir que tenia un any més dels que es pensava.
La nostra companya havia nascut el 8 d'agost de 1923 i va morir el 30 d'abril de 2009, als 85 anys.

Aquesta mena de situacions no eren estranyes en absolut, perquè sovint les famílies no anaven a inscriure els fills immediatament, i els funcionaris del registre cometien freqüents errors en documents que eren del primer a l'últim manuscrits. La gent ho descobria de gran, quan per qualsevol tràmit oficial (moltes vegades per casar-se) havien de demanar el certificat de naixement.

Després de la Guerra Civil, els "canvis de nom" van ser pa de cada dia durant un temps, ja que les inscripcions efectuades durant aquells tres anys van ser declades nul·les pel nou règim franquista. No poques persones van ser reinscrites amb un altre nom, generalment el del sant o santa principal del dia que havien nascut. Per descomptat, van ser borrats tots els noms que no fossin religiosos... Aquí podeu llegir una d'aquestes històries.

Podem publicar aquesta imatge gràcies a l'aportació de Joan Ramírez Montserrat, col·labodor habitual del bloc i fill de la Irene, o Cinta, com preferiu dir-li.




dilluns, 9 de febrer del 2015

El solar del carrer Montcada: com canvien les coses


Aquesta imatge prové de l'època que l'edifici de la Mercè del carrer Montcada (antic institut i antic seminari) ja havia estat enderrocat, va ser l'any 2002, però encara no s'hi havia començat a fer res. A la foto poden veure's les restes arqueològiques que van aparèixer quan es va començar a excavar, ja fa sis o set anys, per fer-hi l'aparcament soterreni, operatiu des d'aquest passat desembre.

No és una foto extraordinària, però ens permet comprovar com canvien les coses. Ja no pel pas del temps, que també, com al nucli antic de Tortosa des que va començar a ser abandonat als anys 80 del segle XX. O del poc que canvien, segons com ho mirem. Si veiem aquesta altra foto, molt més recent, de l'any 2013, i feta des d'una perspectiva una mica més baixa, s'aprecia que al solar ja s'hi havien fet obres, però que en l'entorn potser el principal canvi era la recuperació de l'església de Sant Antoni.


Ara, si tirem enrera el rellotge, el resultat també és molt suggerent. La Tortosa actual, en aquest punt, ha canviat moltíssim en relació a la primera dècada del segle XX, de quan és aquesta foto que va editar-se com a postal publicitària.


Tot plegat també que ens confirma que el barri de Santa Clara, o el cim del turó de Sant Francesc, on hi ha avui l'Hospital Verge de la Cinta, han estat sempre unes fantàstiques talaies sobre la ciutat, amb unes possibilitats fotogràfiques molt interessants.