És molt difícil trobar un sol nom que simbolitzi o representi els centenars de mestres que des del 1848 han format part de la plantilla de la Mercè. En realitat, dels del segle XIX n'hi ha poques referències. Al segle XX ja és una altra cosa. Ja abunden les fotos i, sobretot, queden molts antics alumnes vius, encara que siguin grans, i fins i tot molt grans, que se'n recorden.
Aquí sempre hem intentat estar molt prudents en aquestes qüestions i si avui posem sobre la taula el nom de Montserrat Viladrich Martorell és bàsicament perquè la pròpia escola de la Mercè li té dedicat aquest petit record en les seves actuals instal·lacions al carrer Providència. Com resa la placa, és un homenatge dels seus companys de magisteri. També la ciutat de Tortosa li va dedicar un carrer, al Temple, just on hi ha l'escola del barri.
Era descendent d'una nissaga de mestres de la Mercè, filla de don Fermín Viladrich i donya Carmen Martorell. La seva vida era l'ensenyament, com ho era també de la seva més íntima amiga, la també mestra Maria Cinta Curto Loras (1936-2000). Totes dues van morir relativament joves. A la qualitat docent s'hi afegia una qualitat humana que va deixar empremta en moltes generacions d'alumnes. Segurament per això, l'any 2008 (ha plogut molt, sí) en una entrada d'aquest bloc es van generar uns animats comentaris, tot recordant que a la Mercè hi havia hagut grans mestres, però que donya Montse era única...
Potser sí...
