dijous, 30 de gener del 2014

L'espai de l'actual escola de la Mercè, en una imatge de la meitat del segle XX


Gràcies als bons oficis (de recerca i documentació) del matrimoni d'antics alumnes format per Joan Ramírez Montserrat i Maria Isabel Sabaté Gisbert, podem publicar aquestes imatges de l'espai del barri del Rastre de Tortosa on molts anys després es construiria l'actual edifici de l'escola de la Mercè. Els terrenys de l'antiga fàbrica de gas van ser cedits per l'Ajuntament de Tortosa a la Generalitat l'any 1985 (cliqueu aquí) per tal de bastir un nou col·legi que substituís el casalici del carrer Montcada (antic seminari i antic institut) que havia estat desallotjat a correcuita el 1982. L'operació va ser possible perquè la fàbrica, que produïa gas ciutat i havia significat un dels grans avenços de la Tortosa del segle XIX, havia quedat en desús, per la seva manca de rendibilitat econòmica i la seva obsolescència tecnològica (vam explicar-ho aquí).

Els testimonis gràfics d'aquell entorn ja desaparegut en bona part són escassos, perquè, com hem explicat en moltes altres ocasions, la fotografia, abans, no era com ara. És a dir, accessible per tothom tant econòmicament com tècnicament. Sí que hi havia, però, alguns fotògrafs professionals i aficionats que retrataven la ciutat, fins i tot de forma periòdica i regular, i documentaven la vida quotidiana. Un d'ells era Josep Daufí, que va ser molts i molts anys titular d'una botiga de fotografia, ja desapareguda, a la plaça d'Agustí Querol.

La imatge en blanc i negre que encapçala aquesta entrada no té autor identificat, però segons ens indica Joan Ramírez, prové molt possiblement de l'arxiu Daufí. La segona perla és una versió acolorida de la mateixa foto, trobada regirant per Internet. Això d'acolorir les fotos va ser una tècnica molt usada en èpoques passades, quan  la fotografia en color encara no s'havia inventat (o més ben dit, quan encara no s'havien aconseguit resultats mínimament presentables, que va continuar, per raons econòmiques, quan l'opció en color ja estava disponible.

La imatge està presa des de les Avançades de Sant Joan, i creiem que ha de ser en algun moment entre els anys 40 i 60. Cal tenir en compte que el convent de Sant Jordi i Sant Domènec (aquí una breu història), actual seu de l'Escola Oficial d'Idiomes, hi apareix en ruïnes. Aquest greu deteriorament va produir-se durant els anys de la guerra civil (1936-1939). La fàbrica de gas encara funcionava i, a més, al Castell de la Suda no havia començat (va ser als anys 70) la construcció del Parador de Turisme. L'observació d'altres edificacions visibles a la foto, desaparegudes o transformades, podria donar alguna pista per acotar-ne la data. A nosaltres no ens sorprendria que la imatge estigués presa durant la dècada dels 40, cap al final, però de moment no tenim més elements de criteri i estem investigant-ho.
 

dissabte, 25 de gener del 2014

Més sobre l'edifici al carrer Montcada


Hem trobat a Internet aquesta foto, d'autor desconegut, que ve a confirmar els canvis que van introduir-se després de la guerra civil (1936-1939) a l'edifici del carrer Montcada. La imatge no té una excessiva qualitat i, a més, només mostra parcialment la façana. Però creiem que s'hi veuen les modificacions que s'hi van fer quan Regiones Devastadas va rehabilitar els grans danys que la guerra va provocar a l'edifici, i dels quals parlàvem en aquesta entrada anterior.

L'estructura és la mateixa, fins i tot pel que fa a les línies de finestres. Però creiem que es veu clarament un canvi ornamental, per la porció de façana d'un altre color i sobretot per l'aparició d'un balcó que a la foto de principis de segle XX no es veu per enlloc. Un balcó que, a més, fa que algunes finestres s'allarguin cap avall, trencant la simetria de la resta d'obertures de la façana. També és evident que a la planta baixa, a la part esquerra de la portalada vista des de l'altra vorera, hi apareixen unes noves finestres, que abans no hi eren.

Ens queda el dubte de si aquests canvis no s'haurien pogut fer abans de la guerra, ja que l'edifici va ser tan modificat al llarg de la seva història que, de vegades, costa orientar-se entre unes "versions" i altres. És més, no hem pogut localitzar fotos dels anys immediatament anteriors de l'escola, que serien importants considerant que el 1928 s'hi va instal·lar l'Institut de Batxillerat (avui anomenat encara "Joaquín Bau") i no és descartable que s'hi fessin algunes obres. Algú té imatges que ho puguin aclarir?

En tot cas, ens sembla plausible que la façana que vam veure els que vam anar a la Mercè a aquest casalici del carrer Montcada entre 1970 i 1982 portés la signatura de Regiones Devastadas. La textura "pobra" del revestiment i la seva gamma cromàtica ens recorden altres intervencions a Tortosa de l'organisme creat per la dictadura franquista per "reconstruir" les zones malmeses per la guerra.

dilluns, 20 de gener del 2014

L'edifici del carrer Montcada, a principis del segle XX


Gràcies al bloc Tortosa Antiga, podem oferir-vos aquesta imatge de l'edifici que la Mercè va ocupar al carrer Montcada. La foto, que el fotògraf tortosí Ramon Borrell Codorniu (1869-1948) va fer a principis del segle XX, mostra la façana d'un casalici que havia estat escola, seminari, institut i novament escola. 

Com ens recorden els autors de Tortosa Antiga, Núria Matheu Gas i Ramon Ruiz Fons, l'edifici datava de l'any 1642. Va ser construït com a escola per la Companyia de Jesús, però incloïa una església conventual que era la més gran de la ciutat de Tortosa després de la Catedral. Els jesuïtes hi van romandre fins a la seva expulsió d'Espanya el 1767. L'edifici no va caure en el desús i el 1842 s'hi va instal·lar el Seminari de la diòcesi. En realitat, aquesta ubicació va adquirir un protagonisme tan destacat a la vida tortosina que l'històric nom de carrer Montcada, que es remuntava a l'Edat Mitjana, va ser canviat algunes temporades, més o menys llargues, pel de carrer del Seminari.

L'edifici va acollir a partir del 1928 l'institut d'ensenyament secundari encara existent i que porta el nom de Joaquín Bau Nolla, l'alcalde tortosí de l'època, l'exponent més visible del caciquisme local i persona de pes dins de les dictadures de Primo de Rivera i de Franco. Entre 1844 i 1848, a l'edifici hi havia funcionat un primer institut, que va haver de tancar-se per falta d'alumnat. Un segon institut havia funcionat a Tortosa entre 1863 i 1877, però en altres ubicacions: el projecte va fracassar, en aquest cas, per problemes econòmics. El bisbat va recuperar l'edifici i va fundar-hi el col·legi de Sant Lluís per continuar impartint-hi ensenyament secundari, adscrit a l'institut de Tarragona.

Amb totes aquestes anades i vingudes, el primitiu edifici dels jesuïtes havia estat sotmés a diferents remodelacions. Quan va arribar la guerra civil, tot el conjunt va patir importants danys. En particular, l'església, que va sofrir tant la crema d'edificis religiosos dels primers mesos de la guerra com els bombardeigs del 1938. El temple no va ser reconstruït, se'n va netejar la runa i el que quedava va ser enderrocat a principis dels anys 60 del segle XX. En el seu lloc es va bastir una pista poliesportiva que feia les funcions de segon pati, exterior.

L'edifici educatiu pròpiament dit va quedar també força malmès. Tant, que com explicàvem en aquesta entrada, de l'agost de 2012, i en aquesta altra, del setembre d'aquell mateix any, amb la informació de l'antic alumne Joan Ramírez Montserrat, fins catorze anys després del fi de la guerra no van començar les obres de rehabilitació. Mentrestant, les classes van impartir-se a l'actual edifici dels jutjats, a la plaça dels Estudis.

Per això, aquesta foto de principis del segle XX ens sorprén una mica als que vam ser alumnes de la Mercè quan la nostra escola s'hi va instal·lar entre 1970 i 1982. I ens pot sorprendre més enllà de la visió del campanar de l'església que es veu a l'esquerra (una de les dues torres que tenia), així com l'escalinata d'accès al temple que s'insinua. És que malgrat que l'estructura de la façana és la mateixa. la "textura" (ni els materials ni l'ornamentació) no sembla ser la mateixa. Segurament es deu a la maldestre reconstrucció que va fer Regiones Devastadas, un organisme creat per la Dictadura per reparar els danys de la guerra i que a molts llocs, molt en particular a Tortosa, va fer gairebé més mal que les bombes.

dimecres, 15 de gener del 2014

Les estadístiques de les 500.000 visites al bloc (i 5)

I amb aquesta cinquena entrada, concloem la sèrie sobre les estadístiques de les 500.000 visites al bloc. Analitzarem des d'on es connecten els visitants, tant pel que fa a l'origen geogràfic com al dispositiu que usen per fer-ho.

Des d'on es connecten els visitants

Un 85% es connecten des de l'Estat espanyol. La immensa majoria, com és fàcil imaginar ateses les característiques de la nostra comunitat. Però, i l'altre 15%? Doncs curiosament arriben des d'altres països, el més important dels quals és Estats Units, seguit per França, Alemanya, Rússia i Alemanya. Amb una quota més residual hi ha els Països Baixos, el Regne Unit, Suïssa, Canadà i Xina.

Com hem explicat en altres ocasions, cal tenir en compte que alguns operadors que ofereixen connexió a Internet tenen la matriu a altres països i el "senyal" que deixen a les estadístiques és la del lloc on tenen la seu, no des d'on s'ha fet realment la connexió. Però una lectura més profunda de les dades ens apunta un parell de noves pistes:

–una, és que hi ha motors de recerca que, de forma automàtica, rastregen la xarxa buscant paraules clau o moviment en general. No estem parlant de cap mena d'espionatge, no ens espantem. És simplement que hi ha operadors que monitoritzen la xarxa per detectar llocs que els cridin l'atenció o els puguin interessar.

–dues, tenim un determinat percentatge, no superior en cap cas al 5%, de visitants que arriben al nostre bloc de rebot. Per exemple, són persones que posen "Tortosa" a un cercador i en el llistat de resultats els apareix el bloc. O algú que busca blocs educatius de forma genèrica i també ens hi troba. És molt accidental, sí, però deixa la seva petja, més notable del que podria semblar.

Amb quin dispositiu?

Des de l'ordinador? Des del mòbil? Des d'una tablet? El 90% és de dispositius de sobretaula. És a dir, des de l'ordinador fixe. I el 10% restant, des de dispositius mòbils. En això no hi ha canvis des del darrer cop que vam parlar d'estadístiques. Hem de reconèixer que el bloc no és el format més còmode per un telèfon mòbil. Però la realitat és que la major part de membres d'aquesta comunitat tenim implicat un factor d'edat. Encara som dels que preferim llegir sobre paper els textos de certa longitud. I en el pitjor dels casos, en la pantalla "gran" de l'ordinador.

Així les coses, el principal dispositiu mòbil des del qual es connecten els visitants del bloc és l'Iphone (el 5% de les visites), seguit dels smartphones equipats amb el sistema Android (el 2%). Des de la tauleta Ipad es produeixen l'1% de les visites. I la resta, fins al 10%, se'l reparteixen, amb quotes sempre inferiors a l'1%, les Blackberry, els Nokia i altres.





Les estadistíques de les 500.000 visites al bloc (4)

dimarts, 7 de gener del 2014

Les estadístiques de les 500.000 visites al bloc (4)

La cosa s'ha estirat una mica, sí, ja que vam arribar a les 500.000 visites el passat mes de juliol. Mentrestant hi ha hagut altres històries per contar. Però toca anar-ho completant amb dues entrades més. No es tracta d'allargar-ho innecessàriament, sinó més aviat de no fer entrades gaire llargues i farragoses, que la temàtica ja té prou una derivada cap a la pesadesa de les xifres. En tot cas, també és l'ocasió d'explicar algunes coses generals d'Internet, que pensem que poden ser d'interès.

Qui navegador fan servir els visitants?

El servei d'estadístiques de Bloguer ens arriba a facilitar el navegador que usen els internautes que ens visiten. El navegador més utilitzat és el Firefox, amb un 49%. De fet, l'ús d'aquest navegador ha crescut un parell de punts des del darrer cop que vam analitzar les estadístiques del bloc. Alguns potser el coneixeu com a Mozilla. Però a cap usuari mínimament avesat a les xarxes no se li farà estrany: malgrat que el Firefox té una història llarguíssima, i de fet és un dels dinosaures d'Internet, té molta implantació gràcies a la seva solidesa: es penja molt poc i això és un valor afegit quan, per exemple, s'escriuen directament textos en els gestors de continguts. En les darreres versions ja no té aquesta característica tant com abans, però continua estan molt per sobre de la resta de navegadors...

Parlant d'artefactes digitals antediluvians, l'Internet Explorer, el que va ser el gran navegador clàssic de Microsoft, encara remou la cua. Conserva un 26% del total de visitants del bloc, però no para de caure i la corba de caiguda es va fent cada cop més pronunciada. Ha perdut sis punts des de la darrera vegada que en vam parlar, quan abans anava enrera només de punt en punt. No sé si el trobarem a faltar algun dia l'Explorer (no crec), però va ser una referència gairebé absoluta en els temps "fundacionals" d'Internet.

Va agafant embranzida, però sense arribar a soltar-se el pèl, el Chrome, el navegador de Google. Creix del 10% al 13%. No està mal, però la dada confirma que els innegables avantatges d'aquest navegador (sobretot la seva rapidesa i la netedat i claredat) no acaben de seduir els internautes. No massivament, en tot cas. Chrome, a més, és víctima d'un peix que es mossega la cua. Google no fa aplicacions per dispositius mòbils basades en aquest navegador perquè el nombre d'usuaris no és prou alt... I els usuaris no creixen perquè la vida digital cada dia és més mòbil...

El Safari, navegador de capçalera d'Apple, es manté estable en el 7%. És un bon navegador, ràpid i net, però està vinculat a equips encara minoritaris en el mercat. A més del fet que no pocs usuaris d'Apple fan servir també altres navegadors, malgrat que el Safari ve instal·lat de sèrie. 

Queden serrells solts, amb una incidència mínima: són navegadors com l'Opera, un producte sorgit de l'univers de telecomunicacions escandinau, senzill i ràpid i que es presenta com a alternatiu..., però sense esdevenir referència, malgrat els 350 milions d'usuaris que té arreu del món. Bona paradoxa! Al nostre bloc, els visitants que el fan servir no arriben ni a l'1%. Potser ho fa que som internautes de certa edat i tirem del material que ja ve instal·lat a l'ordinador, sense fer gaires provatures. Podria ser... També deixen la seva petja minúscula en les estadístiques altres navegadors encara més minoritaris, alguns dels quals hem d'investigar d'on surten, perquè, sincerament, no n'havíem sentit a parlar mai.


Entrades anteriors

dijous, 2 de gener del 2014

Trobada nadalenca de les generacions del 1967 i el 1968


 Aquestes festes de Nadal les generacions d'antics alumnes nascuts els anys 1967 i 1968 han celebrat una trobada a Tortosa. De les que podríem qualificar de trobada de petit format, però no per això menys importants i sobretot menys intenses. Entre altres raons, perquè ha estat l'oportunitat perquè hi fossin exalumnes que feia molt que volien assistir a alguna trobada i per diverses circumstàncies, com la de viure lluny de Tortosa, no podien.

L'encontre va ser al Viena de Tortosa i podem publicar-ne algunes imatges gràcies a la Neus Jové, de la generació del 1967. Avisen que aviat en faran una altra... Senyal que va anar molt bé, segur, i que no els en falten de ganes.