Més sobre els espais del carrer Providència

Aquesta entrada no versa exactament sobre els espais de l'escola de la Mercè, però sí sobre el seu entorn immediat. I està relacionada directament amb aquesta recent entrada, que parlava sobre l'actual centre al carrer Providència, a l'antiga fàbrica de gas, i donava algunes dades sobre el contigu convent de Sant Jordi i Sant Domènec. Gràcies al bloc Tortosa Antiga, podem ampliar la informació sobre aquest darrer edifici que, en el pitjor dels casos, és el veí més proper a l'actual Mercè, paret per paret.

Com comentàvem fa poc, el convent de Sant Jordi i Sant Domènec va patir danys de molta entitat durant la guerra civil (1936-1939). La destrucció pot comprovar-se en aquesta fotografia aèria. A la Els bombardeigs en van deixar dempeus només els murs i fins i tot d'aquella manera. Aquesta altra imatge mostra la destrucció d'una altra perspectiva (va ser feta des de les Avançades de Sant Joan) i hi hem afegit algunes indicacions per facilitar la identificació dels diferents edificis dels quals parlem en aquesta entrada.

Fora dels murs, i encara malmesos, del convent de Sant Domènec només es va conservar intacta la portalada, que és la que es veu en aquesta imatge actual. I s'hi veu com a part de l'edifici ja reconstruït durant la postguerra (en parlem unes línies més endavant).

Tanmateix, l'atzar va salvar els altres dos edificis del conjunt, que avui coneixem com a Reials Col·legis: el col·legi de Sant Jaume i Sant Maties, amb el seu fabulós pati, i l'església de Sant Domènec, que era la seva església conventual i que avui s'ha convertit en una mena de saló d'ocasions cèlebres de la ciutat, sota el nom d'Espai Sant Domènec, a més d'acollir un centre d'interpretació del Renaixement.

Tornant al convent, la reconstrucció que se'n va fer a la postguerra exemplifica les paradoxes que té la vida de vegades. Regiones Devastadas, que a Tortosa va fer gairebé tan de mal com les bombes, va tenir un moment inspirat i a l'hora de reconstruir l'edifici va reconstruir també el claustre dominic, com ens recorden els sautors de Tortosa Antiga. Va ser l'únic pati de la ciutat que seria reconstruït després de la guerra. "L'elecció dels materials potser és un tant desencertada, però tot i així es va crear un espai únic i evocador d'un passat més esplendorós que l'actual", ens conten.

Així és avui aquest claustre tortosí.

Més informació sobre els espais històrics que ha ocupat la Mercè

En l'entrada anterior, cliqueu aquí, deixàvem oberta la qüestió sobre la datació de la foto aportada per l'antic alumne Joan Ramírez Montserrat. Recordeu, era la imatge de la desapareguda fàbrica de gas de Tortosa, al carrer Providència, on avui s'aixeca, i des de fa 25 anys, l'escola de la Mercè. D'acord amb la informació que ens aporta Joan Ramírez, podem confirmar, com sospitàvem, que la foto és dels anys 40 del segle XX. Fixeu-vos en aquest detall que hem destacat.

El que està encerclat són les restes de l'església del Seminari. Ens ho identifica el campanar que sobresurt: se'n veu un, però en realitat n'hi havia dos (segurament superposats en aquesta perspectiva). També la ubicació, que per l'orientació de la foto ha de correspondre al carrer Montcada. De l'antic seminari de Tortosa n'hem parlat molt recentment (llegiu aquí), perquè després de molts tombs de la història, va acabar acollint l'escola de la Mercè entre 1970 i 1982.

El cas és que, com explicàvem, tot l'edifici del seminari va quedar molt danyat durant la guerra civil, tant per la crema de temples de 1936 com pels bombardeigs de 1938. L'església va patir la part principal de les destrosses i no va arribar a reconstruir-se, com la resta de l'edifici. En els primers mesos de la postguerra es va retirar la runa i poca cosa més. El temple va quedar abandonat un cop es va prendre la decisió de no reconstruir-lo (sí que va ser-ho la resta del conjunt). Finalment, va ser enderrocat i en el seu lloc s'hi va fer, anys després, una pista poliesportiva usada com a pati escolar.

La qüestió és que si bé la pista va habilitar-se cap als anys 60, l'enderroc s'hauria fet l'any 1948. Si a la foto les torres de l'església es veuen encara dempeus, és que la imatge és anterior a 1948. És una datació del tot coherent amb la resta d'indicis que hi apareixen i que ja comentàvem en l'entrada anterior.

L'espai de l'actual escola de la Mercè, en una imatge de la meitat del segle XX

Gràcies als bons oficis (de recerca i documentació) del matrimoni d'antics alumnes format per Joan Ramírez Montserrat i Maria Isabel Sabaté Gisbert, podem publicar aquestes imatges de l'espai del barri del Rastre de Tortosa on molts anys després es construiria l'actual edifici de l'escola de la Mercè. Els terrenys de l'antiga fàbrica de gas van ser cedits per l'Ajuntament de Tortosa a la Generalitat l'any 1985 (cliqueu aquí) per tal de bastir un nou col·legi que substituís el casalici del carrer Montcada (antic seminari i antic institut) que havia estat desallotjat a correcuita el 1982. L'operació va ser possible perquè la fàbrica, que produïa gas ciutat i havia significat un dels grans avenços de la Tortosa del segle XIX, havia quedat en desús, per la seva manca de rendibilitat econòmica i la seva obsolescència tecnològica (vam explicar-ho aquí).

Els testimonis gràfics d'aquell entorn ja desaparegut en bona part són escassos, perquè, com hem explicat en moltes altres ocasions, la fotografia, abans, no era com ara. És a dir, accessible per tothom tant econòmicament com tècnicament. Sí que hi havia, però, alguns fotògrafs professionals i aficionats que retrataven la ciutat, fins i tot de forma periòdica i regular, i documentaven la vida quotidiana. Un d'ells era Josep Daufí, que va ser molts i molts anys titular d'una botiga de fotografia, ja desapareguda, a la plaça d'Agustí Querol.

La imatge en blanc i negre que encapçala aquesta entrada no té autor identificat, però segons ens indica Joan Ramírez, prové molt possiblement de l'arxiu Daufí. La segona perla és una versió acolorida de la mateixa foto, trobada regirant per Internet. Això d'acolorir les fotos va ser una tècnica molt usada en èpoques passades, quan  la fotografia en color encara no s'havia inventat (o més ben dit, quan encara no s'havien aconseguit resultats mínimament presentables, que va continuar, per raons econòmiques, quan l'opció en color ja estava disponible.

La imatge està presa des de les Avançades de Sant Joan, i creiem que ha de ser en algun moment entre els anys 40 i 60. Cal tenir en compte que el convent de Sant Jordi i Sant Domènec (aquí una breu història), actual seu de l'Escola Oficial d'Idiomes, hi apareix en ruïnes. Aquest greu deteriorament va produir-se durant els anys de la guerra civil (1936-1939). La fàbrica de gas encara funcionava i, a més, al Castell de la Suda no havia començat (va ser als anys 70) la construcció del Parador de Turisme. L'observació d'altres edificacions visibles a la foto, desaparegudes o transformades, podria donar alguna pista per acotar-ne la data. A nosaltres no ens sorprendria que la imatge estigués presa durant la dècada dels 40, cap al final, però de moment no tenim més elements de criteri i estem investigant-ho.