Hola a tots i a totes,
sóc l'Alícia del 66 i voldria donar les gràcies a les xiques i xics que van organitzar la festassa d'ahir. Esteu fets uns "cracks". Va ser magnífic, molt ben organitzat i molt emocionant. Gràcies a tots i a totes.
I gràcies també Toni Gallardo pel bloc. Per si no ho sabieu, Gallardo és del 66, com jo, per tant vam compartir una bona colla d'anys pupitres i mestres i encara que semblava que dels nostres caparrons no en podia sortir res de bo....mireu si hem arrivat lluny!!!
I sobretot gràcies a les xiques i xics del 66 que van decidir acudir a la festa, després de tants anys. No se si a tothom li va passar el mateix però després dels primers moments en que tothom estava una mica "a veure què passarà", al cap de 10 minuts ja semblava que el temps no havia passat perque les que estaven una mica "boges" ho continuaven estant, els "poc parladors" continuaven sense parlar gaire i les que portaven els xiquets de cul, continuaven portant-los ara (ja sabeu per qui parlo...). Ai, que bé que ens ho vam passar recordant festes d'aniversari, excursions, noviets...
Esperem no tardar tants anys a tornar-ho a repetir i ser molt més dels que vam ser.
Un altre cop gràcies per aquest dia tan fantàstic.
diumenge, 8 de juny de 2008
LES DEL 54 I RODALIES
Les més guapes de Tortosa, sobretot ma cunyada, que és la tercera per l’esquerra.
Emocions desbordades
M'ha costat molt escriure aquestes línies. Els que esteu acostumats a llegir com m'enrollo, deveu pensar que què li passa avui a aquest noi. La veritat és que ahir vaig quedar literalment exhaust. Sóc una persona en general freda. Però que no expressi gaire les emocions, no vol dir que no n'hi hagi. Ahir en vaig tenir ració triple. I és molt difícil de posar en paraules el que se sent quan et trobes a persones que feia pràcticament 30 anys que no veies. No saps explicar perquè el lligam es va interrompre al deixar l'escola i te n'adones, potser tard, que et dol que les coses haguessin anat així.
D'altra banda, ahir vaig quedar estabornit atenent a les moltes persones que se'm van acostar per parlar del bloc. Com que tinc una ment una mica estadística, tot i ser de lletres i sentir-me més còmode en un vaixell a la deriva, vaig comptar que vaig parlar amb més de 70 persones. Vull dir amb cert grau de profunditat. Si comptem la conversa més lleugera, potser van ser 200. Una autèntica passada, concentrada en unes poques hores.
Això explicarà a algú perquè a mig dinar estava una mica poc comunicatiu. Demano disculpes a qui pugués pensar que l'atenia com si no m'importés. És que estava rebentat. En realitat, els que em parlaveu per la tarda, ja vau veure que m'estava quedant afònic per moments. És més, de l'època en què, com a periodista, seguia campanyes electorals, que són agotadores, vaig aprendre una tècnica per posar el cervell en blanc i descansar una mica: com fer una becaina, però amb els ulls oberts. Semblava que no hi fos? Si és així, ja sabeu perquè.
A part d'aquestes incidències anecdòtiques, ahir me'n vaig adonar de la responsabilitat que m'ha caigut a sobre. Ep, amb molt de gust, però responsabilitat a fi de comptes. Avui he llegit a El Punt que el nostre bloc ha rebut més visites que el de la Plataforma en Defensa de l'Ebre. És una dada que acredita aquesta responsabilitat. Però ahir, al veure totes les persones que em buscaven, quan jo no estic en aquest invent per res més que passar-m'ho bé i ajudar si puc, em vaig aclaparar una mica.
Suposo que mai més podré plantejar si el bloc hauria de plegar, sense anar més lluny. En tot cas, també m'he volgut pensar molt el que deia, vist que sembla ser que hi ha qui s'ho llegeix. Sense cap afany de protagonisme, he pensat que avui tocava dir alguna cosa si no seriosa, si al menys ben dita. No sé si les emocions m'han permés explicar-me bé. Confio que sí.
D'altra banda, ahir vaig quedar estabornit atenent a les moltes persones que se'm van acostar per parlar del bloc. Com que tinc una ment una mica estadística, tot i ser de lletres i sentir-me més còmode en un vaixell a la deriva, vaig comptar que vaig parlar amb més de 70 persones. Vull dir amb cert grau de profunditat. Si comptem la conversa més lleugera, potser van ser 200. Una autèntica passada, concentrada en unes poques hores.
Això explicarà a algú perquè a mig dinar estava una mica poc comunicatiu. Demano disculpes a qui pugués pensar que l'atenia com si no m'importés. És que estava rebentat. En realitat, els que em parlaveu per la tarda, ja vau veure que m'estava quedant afònic per moments. És més, de l'època en què, com a periodista, seguia campanyes electorals, que són agotadores, vaig aprendre una tècnica per posar el cervell en blanc i descansar una mica: com fer una becaina, però amb els ulls oberts. Semblava que no hi fos? Si és així, ja sabeu perquè.
A part d'aquestes incidències anecdòtiques, ahir me'n vaig adonar de la responsabilitat que m'ha caigut a sobre. Ep, amb molt de gust, però responsabilitat a fi de comptes. Avui he llegit a El Punt que el nostre bloc ha rebut més visites que el de la Plataforma en Defensa de l'Ebre. És una dada que acredita aquesta responsabilitat. Però ahir, al veure totes les persones que em buscaven, quan jo no estic en aquest invent per res més que passar-m'ho bé i ajudar si puc, em vaig aclaparar una mica.
Suposo que mai més podré plantejar si el bloc hauria de plegar, sense anar més lluny. En tot cas, també m'he volgut pensar molt el que deia, vist que sembla ser que hi ha qui s'ho llegeix. Sense cap afany de protagonisme, he pensat que avui tocava dir alguna cosa si no seriosa, si al menys ben dita. No sé si les emocions m'han permés explicar-me bé. Confio que sí.
UNES FOTOS MES DE LA FESTA
Del dinar , sol tinc una foto però del Pub de Genaro en tinc unes quantes, incluit el streptease de Ximo , que es va rajar i del soci que va anar mes endavant. No ne poso més per no ferir la sensibilitat del espectador.
La festa va ser un èxit total.
Gràcies a tothom.
| Ei Ximo quina pena me vaig perdre el stiptessse va ser total o no? jajajajajajajaja, b, pot ser un altre dia ens avises i venim tots, la festa genial. A vore si la tornem a repetir un altre dia. On son les fotos del 66? nois i noies del 66 q esperre-ho per penjarles. Gràcies a tothom i a tú Toni Gallardo per tota la feina feta, com ja te vaig dir ahir, tens una filla encisadora. Bé fins una altra petons a tots. A per cert quina emoció vore a Don Miguel, Doña Mª Cinta, Don Juan Redo. Jaajajajaj, com m,enrollo ara si adeu |
Una altra foto
També envio una altra feta amb la López. Resulta que ella se'n recordava de mi quan anaven a setè d'EGB. López va per tu. Una abraçada
fotos de la festa
Ei, aquí van algunes fotos que nos vam fer a la festa. Una d'elles, amb permís de les protagonistes, la vull enviar perqué quan anaven a escola, sempre anaven juntes, i no han canviat, continuen anant juntes, sinó aquí està la prova, al dinar estaven assegudes juntes. Per variar.
Felicidades
Una fiesta genial.
Enhorabuena a todos los que han hecho posible esta fiesta que seguro a nadie a dejado indiferente ya que el comentario comun ha sido lo agradable de encontrarse con los antiguos compañeros de clase.
gracias a todos.
aqui dejo algunas fotos de la comida
juanjo bellobi
LA COLLA DEL 64
Crec que el dia després ens hem quedat sense paraules, jo a més m'he quedat sense veu.
Per això ara toquen les imatges que com tots sabem "valen més que mil paraules".
I toca la reflexió d'aquesta nova experiècia dels ex-alumnes de La Mercè.
Segur que ens va faltar de dir i fer coses, però no ens van sobrar les besades i abraçades.
Sort que encara tenim viu aquest blog i molta il·lusió per l'experiència viscuda.
fotos del 64 i alguna mes
Be, ahi vos he ficat algunes de les fotos de la SUPERTROBADA dels exalumnes de La Merce.
Estic encara molt emocionada de haver pogut vore-vos, feia trenta anys que no ens veiem. I ha segut tan tan meravellos. Ara falte no perdre el contacte i poder trobar-mos amb mes temps per parlar i contar i recordar i ensenyar fotos que encara trobarem, segur.
Molts besets desde Benicarlo.
Monica.
-Pascual, "Ñoño", Redó, Javi, Tara.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)