divendres, 26 de desembre del 2014

Allà on hi havia la Mercè del carrer Montcada, aquest desembre de 2014


No és per publicitat a la concessionària del pàrquing, ni propaganda a l'Ajuntament. És que ens agrada estar al cas del que passa als espais que històricament han acollit l'escola de la Mercè. Uns espais de vegades tan transformats, que els edificis originals han desaparegut, substituïts per altres construccions o, com en el cas del carrer Montcada, encara a mig fer.

Aquest dia de Nadal de 2014 hem anat precisament a fer un cop d'ull a l'aparcament soterrani que va obrir el cap de setmana passat i, a més, a l'estat general de la zona. Ja sabeu que l'edifici que acollirà la seu de la Generalitat a Tortosa ha de començar a construir-se, en teoria, l'any que ve, després d'un retard considerable i d'un notable replantejament a causa de la crisi i de les retallades. L'aparcament,  que també ha patit enderriments, ja està operatiu, però.

En superfície, la cosa continua sent molt provisional, però és difícil que hi veiem una altra cosa si en qüestió de mesos s'hi han de reprendre les obres.


La veritat és que, després de tants anys, continua fent-se estrany passar pel carrer Montcada sense veure la mola del gran casalici que havia estat seminari, després institut i finalment escola de la Mercè. Ni la portalada tan característica, ni la més moderna pintura del Guernica de Picasso. Ni el pati, que s'havia habilitat en ser enderrocades les restes del que havia estat l'església del Seminari, tan danyada a la Guerra Civil que es va descartar reconstruir-la, a diferència del cos principal de l'edifici.

De fet, es feia estrany fins i tot veure els cotxes circular a l'inrevès que tota la vida. És a dir, en direcció cap al Rastre. Quantes vegades els nostres pares ens van dir que, en sortir del col·legi, miréssim cap a la dreta, que d'allí venien els cotxes?


En fi... Pot semblar evocació excessiva per a unes simples fotos d'un aparcament i un solar mig urbanitzat a sobre seu. Però és que quan passem per allí, de vegades encara recordem a don Santos Nieto, a la finestra de casa seva, a l'edifici de la Tabacalera, renyant-nos per haver entrat a jugar al pati fora d'hores escolars...