divendres, 19 de juny del 2009

Encara que no vingue a conte...

Tal com indico al títul, potser no vé a conte, però hi ha coses que esdevenen universals i val la pena difondre-les. Ha mort Vicente Ferrer. I una definició en només tres paraules: un home bò. En este món competitiu que apissona a tants i tants i on el creixement d'uns es fa a costelles dels atres, esta persona ha donat exemple d'això, de ser persona, en una obra gegantina que traspassarà el temps i les fronteres.

A
El Periodico s'intenta donar difussió a l'objectiu de fer la seva fundació candidata al Nobel de la Pau. Segur que ho mereixen més que molts.

dissabte, 13 de juny del 2009

Internet 2.0 i les boles de neu

Avui, el Diari de Tarragona publica un article d'opinió d'un servidor. Me'l van demanar arran de les jornades de la Penedesfera, la xarxa de blocaires del Penedès, que aquest cap de setmana s'han celebrat a Sant Salvador (El Vendrell). Les tonteries que escric i dic sobre internet potser no us interessaran, però m'he decidit a penjar l'article aquí perquè parla d'aquest bloc i el posa com a exemple del que vol dir tot això del 2.0.


Com que estic embarcat en moltes guerres digitals (Internet és un dels meus escassos vicis), em pregunten sovint què té això de la xarxa que estira tant. I també què tenen els blocs i altres eines que anomenem xarxes socials, o Internet 2.0, que no tingui, ja no el paper escrit, sinó la web clàssica dels darrers quinze d’anys.

Per entendre-ho els recomano que visitin el bloc http://exalumnes-lamerce-tortosa.blogspot.com. És el bloc dels exalumnes del col·legi La Mercè de Tortosa. En poc més d’un any ha tingut més de 300.000 visites i ha arribat a aplegar més de 80 autors. Ha estat un fenomen digital que ha sorprès tothom, si considerem la relativa poca base original.

Saben quina és el secret de tot plegat? Doncs simplement que una cosa així pugui fer-se. És a dir, que pugui fer-se sense cap cost i d’una forma tan senzilla que desenes de persones analfabetes digitals han entrat de cap a Internet gràcies a un lloc a la xarxa que els motivava a participar.

Sovint es diu que a Internet les boles de neu es fan grosses fàcilment. És veritat, però les boles de neu sempre s’han fet grosses quan han rodat muntanya avall. L’autèntica novetat és que donar-li la primera puntada de peu a la neu està a l’abast de qualsevol de nosaltres.

Blocs i altres xarxes 2.0 signifiquen tenir un camp on podem relacionar-nos i compartir coneixement, sense passar pels viaductes tradicionals de la informació. El coneixement ja no es distribueix necessàriament en vertical, sinó que pot fer-ho en horitzontal. No sempre s’aconsegueixen resultats com els citats abans, però si no és més, com a mímin és millor.

dilluns, 8 de juny del 2009

Avui fa un any del dia desprès

Ja ha quedat comentat que ahir va fer un any d'aquell fabulós dia que va ser el 7 de juny de 2008. Avui, però, fa un any any del dia desprès. Del dia que estàvem paint la immensitat que havíem aconseguit, amb una mescla de sentiments entre una alegria enorme i un punt de tristesa (post festum, pestum: crec que ho deia el poeta romà Ovidi i s'entén sense saber llatí) perquè alguns ens temíem que allò d'irrepetible no era un adjectiu admiratiu, sinó una mera descripció.

Un any desprès, el millor que es pot dir de tot plegat és que el 7 de juny de fa un any es va produir una catarsi gegantina de les intenses emocions que havien bullit durant els dos o tres mesos anteriors. Això no és una crítica, sinó una altra descripció. Tampoc vol dir que l'anomenat "esperit de la Mercè" s'hagi mort. Ha tingut temporades com és evident i ara potser en té una de to especialment baix. O no, segons com es mirin les coses.

Perquè la veritat és que en aquests dotze mesos han passat coses que no havien passat durant els 15, 20, 25 o 30 anys anteriors. Alguns grups d'edat s'han consolidat i tenen una vida pròpia força saludable, ho comparteixin o no amb la resta. D'aquest bloc comú han sorgit diverses criatures digitals. A finals de novembre passat va haver també una sèrie de trobades de cursos. S'ha continuat recuperant material històric de la Mercè, si bé és cert que amb molta menys intensitat. S'han fet accions simbòliques com el tema de les insígnies. I potser el més important, estem tirant endavant una associació d'exalumnes, que trigarà més o menys però que acabarà per constituir-se i fer molta i bona feina.

Tot això no surt per casualitat. Però si continuem descrivint, que no criticant, estarem d'acord que les coses han agafat un to extraordinàriament pausat. Això és el més normal del món, i convido a les persones que pensen que estem més acabats que les maraques del Machín, que ens expliquin algun cas d'entitat, col·lectiu o grup que no passi pel mateix "problema" o no tingui les mateixes pujades i baixades que té aquest grup tan heterogeni i afectat d'arrel per "desconnexions" d'un quart de segle o més.

Que tots tenim feina, criatures, compromisos diversos..., és conegut. Que alguns quan més temps tenim per a Internet és quan fem vacances, i que altres a l'estiu no toquen l'ordinador ni que els amenacin amb una pistola, és una altra obvietat. No descobrim res de nou, em sembla. També està clar que la gent tirarà endavant aquelles idees i propostes, pròpies o alienes, que vulgui tirar endavant. I si no les volen tirar endavant, per més que així ho hagin expressat, doncs no ho faran. Però un servidor és pregunta si tenim dret a veure la palla a l'ull aliè i no la biga, al propi.

En aquest any i escaig de recuperació de l' "esperit de la Mercè" s'ha vist de tot. Des de grans mostres de dedicació i compromís, a alguna misèria humana que no té altre valor que el de ser una desgràcia comuna a qualsevol projecte de grans dimensions, especialment si és un projecte amb èxit i projecció pública. No crec que calgui insistir sobre aquest punt. En tot cas, el meu sentit de la decència (que no el del "companyerisme", que no m'arriba per a tant) m'impedeix anar més enllà. És una constatació trista, però perfectament esperable. Seríem il·lusos, si penséssim el contrari. També convido a qui pugui explicar-nos algun cas de moguda tan gran on no hagi aflorat algun moviment estrany o alguna petita enveja.

El bloc? Ha viscut de ple les oscil·lacions de l'"esperit de la Mercè", del qual ha estat únicament un reflex. El bloc és mort? És possible, però en aquest cas la que estaria morta seria la comunitat que l'ha creat. Evidentment, és possible que així sigui. Però un servidor té el lleig costum de raonar les coses. Hem fet poc en l'any transcorregut? Segurament que sí, però torno a convidar a expressar-se a qui pugui fer-me una llista de més de dues línies contant que hem fet durant els 25 anys anteriors.

En darrera instància, un ha pogut crear aquest bloc, ha pogut administrar-lo i ha pogut dinamitzar-lo amb major o menor fortuna, segons les èpoques. Però la meva opinió sobre la seva continuïtat o tancament importa ben poc, la veritat. En el seu moment, ja vaig dir el que pensava. En general, em rebenta molt tenir raó en temes com aquest. Sí que trobo un mica preocupant que hagi persones que feien fins i tot befa del tema i que ara serien els primers a matar aquest racó d'internet (i ves a saber perquè). Però això també funciona així i si algú que creu que no hi estic avesat, punxa os. O pica ferro fred.

Que som pocs? Sí, però som els que volem estar. A més, em faig el càrrec que no tothom entén que la gràcia d'internet no es basa en el lideratge, sinó en el fet de compartir. Que les coses es poden fer en horitzontal, en comptes de fer-les en vertical com al llarg de tota la història, i que fer-les en horitzontal és una part importantíssima de la gràcia de l'invent. Fins i tot si el resultat és minso, que tampoc crec que sigui el cas d'aquesta aventura (i n'hi hauria prou de remetre's a unes poques xifres que no poden ser més significatives). I si no és més, com a mímin és millor, cosa que no sempre es pot dir de tot el que fem en aquesta vida. Com diria el president del Barça, estarem tot el cascats que vulgueu, però "Al loro, que no estamos tan mal". Només cal veure els cops de colze que, de vegades, es donen dins d'aquesta comunitat.

Dit tot això, no ens mengem la moral. Com diu la Neus Jové, referint-se a l'associació d'exalumnes, però en un comentari que podríem generalitzar, aquí no hi ha més que oportunitats. De dificultats, únicament les que ens vulguem crear.

diumenge, 7 de juny del 2009

Hoy hace un año!!!



Hoy hace un año del "maxi-encuentro" que tuvimos todos los exalumnos de la `Mercè.




Solo una lineas para celebrarlo con todos vosotros.




Ojalá el próximo año lo podamos celebrar también!!! Saludos a todos!