Unes fotos molt peculiars de la dècada de 1920

En Joan Ramírez és un exalumne amb una afició empedreïda per recuperar materials gràfics de la història de Tortosa. Gràcies a la seva col·laboració, aquest bloc ha publicat increïbles i sensacionals fotografies de la Mercè. Regirant per arxius, biblioteques i publicacions antigues, localitza dades tan curioses com la que vam publicar recentment: que la Mercè era el 1895 també la seu del parc de bombers. I aquesta només n'es una.

Ara, ens fa arribar unes fotos de la dècada de 1920. Les va trobar fa temps en uns retalls de premsa, que no té del tot documentats, però ens aporta les imatges, per l'interès que tenen per a nosaltres i buscant usar la xarxa del bloc per intentar esbrinar-ne més coses.

Les fotos estan preses indiscutiblement al pati de la Mercè original, la del carrer de la Mercè. Però la temàtica és ben poc habitual. La foto que surt al principi de l'entrada és d'un grup de voluntaris de la Creu Roja. La que surt baix de tot és de les persones participants en una col·lecta de fons en favor de les tropes espanyoles que lluitaven al Marroc, concretament a la campanya del Rif.

Ignorem perquè aquests dos grups van anar a fer-se fotos al pati de la Mercè. Hi havia exalumnes entre les persones que hi surten? Potser al recinte de l'escola hi havia alguna dependència relacionada amb la Creu Roja? Si en teniu alguna notícia per via familiar, o reconeixeu algun parent, no dubteu a deixar comentaris a aquesta entrada amb la informació que pogueu aportar.

Una foto dels nascuts el 1973

Ens arriba una foto d'alumnes que creiem nascuts el 1973 i que estarien cursant vuitè curs de l'antiga EGB (Educació General Bàsica) el curs 1986-1987. No tenim identificat el lloc on es va prendre aquesta foto, però està clar que no es tracta de l'actual escola de la Mercè, ni per descomptat de l'anterior, situada al carrer Montcada. El curs 1986-1987 va ser un dels afectats pel desperdigament del col·legi, després que l'edifici de Montcada fos abandonat a correcuita a finals del 1982. Els alumnes dels cinc anys d'exili s'identifiquen ells mateixos amb el nom de "Generació de les Caragoles".

Si us reconeixeu en la foto, o coneixeu algú dels que hi surten, deixeu comentaris amb la informació que tingueu per poder documentar adequadament la imatge. Aprofitem per dir que tenim un dubte sobre la professora, que no estem segurs si és "doña" Eva Morelló Culubret o "doña" Joana Querol Beltran.

Els nascuts el 1966 en una foto del curs 1974-1975

Aquesta imatge mostra un dels grups dels nascuts l'any 1966, mentre cursaven quart de la llavors EGB. Era el curs 1974-1975.  El mestre era "don" Agustí Subirats, jubilat de fa temps. 38 anys després, la seva filla, Aurèlia Subirats, és la directora de la Mercè. Una bona nissaga familiar.

Aquell curs va ser un any en què, en comptes de fotos individuals, la imatge va ser de grup. Va ser una opció que va sovintejar en aquella dècada. Érem al patí de la Mercè del carrer Montcada: al fons, les vidrieres del gimnàs, i cap a la dreta, el cobert des del qual s'accedia, a una banda, cap al patí exterior (creuant per una sala que havia estat capella), i a l'altra banda, al menjador.

 El 7 de juny de 2008, a la gran trobada d'exalumnes que va aplegar més de 700 persones, els nascuts el 1966 ens vam fer aquesta foto. Hi surten companys que es van anar afegint al grup en cursos posteriors i alguns altres d'altres anys que es van afegir al posat sobre la marxa. A la dreta, "don" Agustí Subirats, com a la foto original. I una mica més a l'esquerra, "don" Joan Redó, que va ser el mestre de primer dels nois (els del 66 vam estar separats per sexes fins a cinquè) i en anys següents, mestre de música i de francès.

Us recomanem el bloc del barri del Rastre

Ens permetem aconsellar-vos que visiteu el bloc de l'associació de veïns del barri del Rastre. Ja sabeu que és el barri on hi ha la Mercè actual (des de fa 25 anys). De fet bona part de la vida del Rastre passa per l'escola i aquesta és un espill que reflecteix amb notòria exactitud la realitat d'aquest barri, un dels més tradicionals i populars de la ciutat de Tortosa. Podeu entrar-hi clicant aquí.

El bloc del Rastre explica moltes històries del barri. Documenta gràficament, per exemple, la transformació urbanística que està fent la zona en els darrers temps. També explica històries humanes i personals del veïnat, present i històric: és molt aconsellable la petita recerca que han fet sobre les Lluquetes, unes figuretes de pessebre que van produir-se al Rastre durant la segona meitat del segle XIX i el primer terç del XX.  I cada estiu narra les festes majors del Rastre, amb fotos i vídeos, pràcticament en directe: és una experiència 2.0 molt interessant.

El bloc del Rastre acaba de sumar 15.000 visites. És un bloc modest i sense pretensions, però molt aconsellable per tothom que recordi l'esplendor del nucli antic de Tortosa, molt malmesa en les darreres dècades arran d'errors històrics en el creixement de la ciutat, que trigarem molt més temps a aconseguir reparar o revertir. Els que ara superem els 40 anys i vam ser alumnes de la Mercè, érem en una immensa majoria fills dels barris del nucli antic. És un motiu més per passar-se de tant en tant per aquest racó d'Internet, que per molts motius és germà d'aquest.

Guardioles amb història (2)

En aquestes fotos, podreu comprovar que, efectivament, les guardioles del Domund van tenir una presència destacada en l'escenificació de les fotos escolars de certes èpoques. Aquestes imatges són dels anys quaranta i cinquanta del segle XX.

El nostre bloc arriba a les 400.000 visites

Una de les experiències digitals més peculiars dels darrers temps a les Terres de l’Ebre, el bloc dels exalumnes de la Mercè de Tortosa acaba d’assolir 400.000 visites. La fita s’ha superat quan falten pocs dies perquè el bloc compleixi quatre anys de presència a la xarxa (els complirà el proper 5 d’abril). Són 400.000 visites comptabilitzades en termes de pàgines vistes. L’estadística de visites úniques (que resumeix en una totes les que faci un usuari en el termini d’una hora) se situa en les 135.000.

Nascut arran de la gran trobada d’exalumnes que va celebrar-se el 7 de juny   de 2008, el bloc ha esdevingut un punt de trobada de moltes persones amb independència que passessin o no per les aules de la que és l’escola pública més antiga de Catalunya. La recuperació i salvaguarda de fotos antigues de l’escola, que la responsable última de la gran eclosió d’aquest bloc, és avui la principal activitat d’aquest espai d’internet.

Un terç de les visites van produir-se en els primers mesos, al caliu de la trobada d’exalumnes i de les emocions que va despertar poder trobar-se amb companys que potser feia trenta anys a qui no es veia. En poques setmanes el bloc va multiplicar per cinc les visites que tenia el de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, en una època de mobilitzacions per les “captacions temporals” per la sequera.

Això no treu cap valor a la defensa de l’Ebre, és clar. Només vol dir que l’internet que coneixem com a 2.0, o amb el nom de xarxes socials, permet fer grans coses i que mobilitzen molta gent des d’iniciatives molt modestes i sense cost econòmic. I el que més singular és que els protagonistes d’aquesta experiència eren en origen persones de més de 40 anys, analfabets digitals en bona mesura i   residents a un territori amb una escletxa digital molt acusada.

El bloc va néixer com a bloc cooperatiu. És a dir, un bloc on pengen continguts diverses persones. Ha arribat a tenir 80 autors simultanis. Actualment, hi ha un grup de col·laboradors més reduït, que es dedica bàsicament a la recerca i documentació d’imatges escolars. Entre les joies gràfiques que el bloc ha publicat en aquests quatre anys, la més antiga, publicada aquest mateix mes de març, data del 1895. Una selecció d’aquestes imatges va convertir-se ara fa dos anys en una exposició itinerant que ha recorregut tota Tortosa i altres municipis de les Terres de l’Ebre i que ara encara un camí a altres indrets de Catalunya.

La recuperació de la memòria escolar és una contribució a la memòria històrica local. Les fotos que hem anat a buscar a casa dels pares o dels avis retraten socialment diferents èpoques de la història de Tortosa del darrer segle i escaig.

I no tan sols això. El bloc és la principal eina amb què treballen els ex-alumnes de la Mercè en el seu objectiu de donar suport a l’actual escola. Un exemple recent ha estat la participació en la campanya per recollir llibres per la biblioteca del centre.

Guardioles amb història (1)

La Mercè conserva unes peces que molts portem a la memòria. Unes guardioles del Domund que van convertir-se en icona que apareixia a les fotos escolars de tota una època. Fa poc hem estat al col·legi i n'hem obtingut aquestes imatges.

Quan la Mercè era també parc de bombers

Joan Ramírez ens fa arribar una informació que aporta dades poc conegudes sobre la Mercè. És un document de l'any 1895 que ens informa que a l'escola, o si més no en el recinte del que havia estat l'antic convent de la Mercè, va funcionar-hi un parc de bombers.

El document és un text informatiu que apareixia en una mena de guia comercial d'aquell 1895. Era una guia publicitària, amb uns anuncis que el Joan Ramírez qualifica, amb tota la raó, de preciosos. Al final de l'entrada en reproduim tres que ens ha fet arribar. La guia incorporava també informació de servei, que en diríem avui: una relació d'establiments comercials tortosins ordenats per activitat, les tarifes telegràfiques i postals, els horaris dels trens, el nomènclator de carrers i places...

Una d'aquestes informacions era una mena de "manual de bombers", que incloïa les diferents alarmes que identificaven l'existència d'un incendi segons el sector de la ciutat. També assenyalava la plantilla, formada íntegrament per bombers voluntaris, sota la direcció de l'arquitecte municipal: els que tenim més de 40 anys encara recordem que la cosa funcionava encara així en la nostra infantesa. I finalment, s'indicava que el magatzem dels bombers, on es guardaven "los útiles y aparatos destinados á la estinción (sic) de incendios" estava situat "en la calle de la Merced, en los bajos del edificio ex-convento de la Merced, destinado á escuelas públicas de ambos sexos".

El Joan reforça la informació d'aquest document amb un record familiar del seu avi, que va ser bomber voluntari, que sempre comentava aquest fet.

Aquesta és l'altra pàgina que la guia comercial dedicava a la informació sobre el servei de bombers. Tot i que no s'hi esmenta la Mercè, la reproduim perquè té un interès innegable, ni que sigui el de la curiositat.

Caldria alguna recerca més perquè l'antic convent de la Mercè només era ocupat en part per l'escola. L'edifici principal, que havia estat el convent pròpiament dit, estava abandonat i molt deteriorat i va ser enderrocat amb posterioritat al 1895 per tal d'aixecar-hi el temple de la Reparació. No és descartable, no obstant, que s'usés com a magatzem de bombers. Aquest dubte ens sorgeix perquè tot i que el document de 1895 esmenta específicament l'escola, es refereix també al convent, que com heu vist no són exactament el mateix. Potser és una mera qüestió de denominacions: probablement la gent es referia com a convent a tot el recinte, inclosa la part on va aixecar-se l'escola, i no cal buscar-li tres peus al gat.

Tanquem l'entrada amb els tres fantàstics anuncis de la guia comercial del 1895 que ens ha fet arribar el Joan Ramírez.