dimarts, 30 de desembre del 2014

La Mercè original, des del carrer del Vall a partir dels anys 70


Aquesta és una imatge del passat de la Mercè que hem trobat trastejant per Internet. No tenim referències sobre l'autor i molt escasses sobre la seva procedència. Si algú en té més informació, ja sap. Nosaltres sempre intentem documentar i datar les imatges que publiquem, fins on ens és possible. Però no som historiadors i el nostre projecte més aviat reconstrueix coses a partir de la col·laboració de diferents persones, tant antics alumnes de la Mercè com de persones que no ho són.

Com podeu comprovar és una imatge de la part posterior de l'edifici original de la Mercè. És a dir de la façana posterior, al carrer del Vall. No tenim tampoc una datació precisa, però ha de ser posterior a l'any 1972. Aquell any, concretament el 3 de novembre, es va inaugurar la caserna de la Policia Armada que es va habilitat a l'escola, un cop abandonat l'edifici prop de dos anys abans per una pretesa ruïna. La porta de fusta que s'hi veu no existia originalment, sinó que va ser una entrada de vehicles que es va obrir per introduir a l'antic pati els vehicles policials. Ens ho ha explicat l'antic alumne Joan Ramírez Montserrat.

De la resta d'elements de la imatge, pensem que la foto, efectivament, ha de ser d'aquella dècada dels 70 o potser de la posterior. Tot i que els vehicles puguin semblar més moderns, la referència tampoc és clara. I una consideració tècnica. El color d'aquesta imatge ens recorda molt el que tenien les fotos en color d'aquella època, molt particularment les fetes per aficionats. Un color poc viu, apagat, fins i tot fred. I no tant fruit de la càmera, com dels revelats i la qualitat del paper fotogràfic. En tot cas, això és una hipòtesi tècnica que fem per intentar situar cronològicament la imatge.


divendres, 26 de desembre del 2014

Allà on hi havia la Mercè del carrer Montcada, aquest desembre de 2014


No és per publicitat a la concessionària del pàrquing, ni propaganda a l'Ajuntament. És que ens agrada estar al cas del que passa als espais que històricament han acollit l'escola de la Mercè. Uns espais de vegades tan transformats, que els edificis originals han desaparegut, substituïts per altres construccions o, com en el cas del carrer Montcada, encara a mig fer.

Aquest dia de Nadal de 2014 hem anat precisament a fer un cop d'ull a l'aparcament soterrani que va obrir el cap de setmana passat i, a més, a l'estat general de la zona. Ja sabeu que l'edifici que acollirà la seu de la Generalitat a Tortosa ha de començar a construir-se, en teoria, l'any que ve, després d'un retard considerable i d'un notable replantejament a causa de la crisi i de les retallades. L'aparcament,  que també ha patit enderriments, ja està operatiu, però.

En superfície, la cosa continua sent molt provisional, però és difícil que hi veiem una altra cosa si en qüestió de mesos s'hi han de reprendre les obres.


La veritat és que, després de tants anys, continua fent-se estrany passar pel carrer Montcada sense veure la mola del gran casalici que havia estat seminari, després institut i finalment escola de la Mercè. Ni la portalada tan característica, ni la més moderna pintura del Guernica de Picasso. Ni el pati, que s'havia habilitat en ser enderrocades les restes del que havia estat l'església del Seminari, tan danyada a la Guerra Civil que es va descartar reconstruir-la, a diferència del cos principal de l'edifici.

De fet, es feia estrany fins i tot veure els cotxes circular a l'inrevès que tota la vida. És a dir, en direcció cap al Rastre. Quantes vegades els nostres pares ens van dir que, en sortir del col·legi, miréssim cap a la dreta, que d'allí venien els cotxes?


En fi... Pot semblar evocació excessiva per a unes simples fotos d'un aparcament i un solar mig urbanitzat a sobre seu. Però és que quan passem per allí, de vegades encara recordem a don Santos Nieto, a la finestra de casa seva, a l'edifici de la Tabacalera, renyant-nos per haver entrat a jugar al pati fora d'hores escolars...




dilluns, 22 de desembre del 2014

L'antic alumne Leandre Roig Roig, l'any 1950


Fa prop de tres anys vam començar a publicar un interessantíssim material gràfic, que ens permetia recuperar la memòria de Leandre Roig Roig (Tortosa, 1913–Ginebra, Suïssa, 1962), alumne de la Mercè, un home il·lustrat i amant dels llibres, molt popular, però escassament reconegut després de la guerra civil pel fet d'haver estat republicà.

En aquesta entrada trobareu la seva història, una de tantes vides que la Guerra Civil va trencar. Mai es podrà fer un recompte exacte de quant talent es va malaguanyar, de quantes oportunitats es van malmetre... I no sempre per la repressió física (la mort o l'empresonament), sinó també per la repressió econòmica, la marginació, el rebuig social...

La filla de Leandre Roig, Anna Roig Chavarria, conserva un àlbum fotogràfic familiar que és un autèntic tresor. I l'està compartint amb nosaltres i a diversos llocs de les xarxes socials que recuperen imatges de la història de Tortosa. Avui podem publicar aquesta, que correspon a una sortida a l'Ampolla que Leandre Roig va fer, amb una colla d'amics, el 16 de juliol de 1950. Era el dia de la Mare de Déu del Carme, festa local a qualsevol poble pescador i potser per això la petita decoració en aquest rafal o terrassa. Leandre Roig és el que està al mig dels asseguts de primer terme, amb gorra.

Les bicicletes en primer terme no ens haurien d'estranyar. El ciclisme era la gran afició esportiva de Leandre Roig durant els anys 40 i 50 del segle XX. En aquella època va fundar-se la Penya Ciclista Baix Ebre "Ja Arribarem", entitat a la qual Leandre Roig va estar molt vinculat fins que va emigrar a Suïssa el 1960.

El record de l'exalumne Leandre Roig Roig  
El record de l'exalumne Leandre Roig Roig (2)  
El record de l'exalumne Leandre Roig Roig (3)  
El record de l'exalumne Leandre Roig Roig (4) 
En record de l'exalumne Leandre Roig

dijous, 18 de desembre del 2014

El claustre de professors de la Mercè, l'any 1966



Aquesta és un dels tipus de fotos que més ens agrada publicar. I ja no pels mestres que hi surten, que també, sinó perquè aquestes imatges amb mestres dels més grans i dels més joves que eren a la Mercè en el moment de fer-se la foto, permeten que moltes generacions d'antics alumnes puguin reconèixer cares.

No és sorprenent si tenim en compte que en aquesta foto hi podem trobar mestres que estaven en actiu als anys 40 del segle passat i altres que hi van continuar fins als 80. Gairebé cinc dècades d'història, feta per parts, en una sola foto...

L'any 1966, quan la nostra escola era encara (li quedaven molt pocs anys) a l'edifici original del carrer de la Mercè, el claustre de professors es va fer aquesta foto de família. El més bo és que, si no ens errem, en tenim identificats a la major part, tot i que en dos casos tenim només noms de pila i en un cas cap identificació. Naturalment, si ens equivoquem, feu-nos arribar les oportunes correccions. També agrairiem qualsevol informació que ajudi a completar la llista.

A la fila dels que estan drets, d'esquerra a dreta: Máximo Barrachina, José Coronas, Pilar López, Isabel (no tenim cognoms), Manuel Ramírez Valentín, Carmen Cases, Mariano Lalana, (amb ulleres, no tenim cap dada), José Duart i Joan Castellà.

A la fila asseguda, d'esquerra a dreta: Pilar Pijoan, Victoria (només tenim el nom de pila), Rosa Rico, Rosa Otero, Josefa Climent, Josefa Sol, Josefa Blay i Maria Cinta Febrer.