Aquesta entrada no versa exactament sobre els espais de l'escola de la Mercè, però sí sobre el seu entorn immediat. I està relacionada directament amb aquesta recent entrada, que parlava sobre l'actual centre al carrer Providència, a l'antiga fàbrica de gas, i donava algunes dades sobre el contigu convent de Sant Jordi i Sant Domènec. Gràcies al bloc Tortosa Antiga, podem ampliar la informació sobre aquest darrer edifici que, en el pitjor dels casos, és el veí més proper a l'actual Mercè, paret per paret.
Com comentàvem fa poc, el convent de Sant Jordi i Sant Domènec va patir danys de molta entitat durant la guerra civil (1936-1939). La destrucció pot comprovar-se en aquesta fotografia aèria. A la Els bombardeigs en van deixar dempeus només els murs i fins i tot d'aquella manera. Aquesta altra imatge mostra la destrucció d'una altra perspectiva (va ser feta des de les Avançades de Sant Joan) i hi hem afegit algunes indicacions per facilitar la identificació dels diferents edificis dels quals parlem en aquesta entrada.
Fora dels murs, i encara malmesos, del convent de Sant Domènec només es va conservar intacta la portalada, que és la que es veu en aquesta imatge actual. I s'hi veu com a part de l'edifici ja reconstruït durant la postguerra (en parlem unes línies més endavant).
Tanmateix, l'atzar va salvar els altres dos edificis del conjunt, que avui coneixem com a Reials Col·legis: el col·legi de Sant Jaume i Sant Maties, amb el seu fabulós pati, i l'església de Sant Domènec, que era la seva església conventual i que avui s'ha convertit en una mena de saló d'ocasions cèlebres de la ciutat, sota el nom d'Espai Sant Domènec, a més d'acollir un centre d'interpretació del Renaixement.
Tornant al convent, la reconstrucció que se'n va fer a la postguerra exemplifica les paradoxes que té la vida de vegades. Regiones Devastadas, que a Tortosa va fer gairebé tan de mal com les bombes, va tenir un moment inspirat i a l'hora de reconstruir l'edifici va reconstruir també el claustre dominic, com ens recorden els sautors de Tortosa Antiga. Va ser l'únic pati de la ciutat que seria reconstruït després de la guerra. "L'elecció dels materials potser és un tant desencertada, però tot i així es va crear un espai únic i evocador d'un passat més esplendorós que l'actual", ens conten.
Així és avui aquest claustre tortosí.
2 comentaris:
Moltes gràcies per la citació.
Ramon i Núria [TortosaAntiga]
Com no podia ser d'altra forma.
Publica un comentari a l'entrada