Com passa el temps. Gairebé costa de creure, però aquest 20 de febrer de 2014 ja fa quatre anys d'un dia històric per a la Mercè: el dia que la ciutat de Tortosa va reconèixer la seva trajectòria concedint-li la màxima recompensa local, la Medalla d'Or. Sembla que hagi passat una eternitat, però dins de la dilatada història de la nostra escola, fa tres telenotícies, com qui diu.
Servidor no sap dir si en aquests moments l'esperit de la Mercè té un moment d'efervescència tan alt com aquell. Ep! No vull dir que la cosa no rutlli bé, en la mesura que els antics alumnes ho volem i de les formes que volem. Però és que aquell dia va ser espectacular. Potser no tan curull d'emocions com la gran trobada del 7 de juny de 2008, però és que aquell dia la part emocional va ser d'autèntica sobredosi.
Això sí, tots els que vam ser a l'Espai Sant Domènec vam tenir la sensació d'estar participant en una ocasió única i irrepetible. Un acte de justícia de Tortosa cap a l'escola dels pobres, després de dècades d'un cert menyspreu altiu i classista. Una reivindicació pública, davant la plana major social i política de la ciutat, del molt que vam rebre de la Mercè els seus alumnes; un reconeixement explícit al gran capital humà de la nostra escola, encarnat en uns mestres extraordinaris; una mostra evident del que pot aconseguir-se amb pocs recursos, de com fer el màxim amb el mínim... Sí, diguem-ho clar, un dia per expressar l'orgull de ser de la Mercè.
El titular que resumeix tot això ens el va donar fet Àngel Ismael, que era llavors el director de la Mercè (poc després es jubilaria). Una frase que, en poques paraules, ho deia tot. D'aquí a molts anys, i mentre tinguem vida, podrem dir que nosaltres hi érem. Sí...
Aquell dia nosaltres hi érem
Nosaltres vam ser-hi
Ja fa un any de la Medalla d'Or
1 comentari:
Gràcies per fer record d'un acte memorable per tothom.
Àngel
Publica un comentari a l'entrada