Més sobre l'edifici al carrer Montcada

Hem trobat a Internet aquesta foto, d'autor desconegut, que ve a confirmar els canvis que van introduir-se després de la guerra civil (1936-1939) a l'edifici del carrer Montcada. La imatge no té una excessiva qualitat i, a més, només mostra parcialment la façana. Però creiem que s'hi veuen les modificacions que s'hi van fer quan Regiones Devastadas va rehabilitar els grans danys que la guerra va provocar a l'edifici, i dels quals parlàvem en aquesta entrada anterior.

L'estructura és la mateixa, fins i tot pel que fa a les línies de finestres. Però creiem que es veu clarament un canvi ornamental, per la porció de façana d'un altre color i sobretot per l'aparició d'un balcó que a la foto de principis de segle XX no es veu per enlloc. Un balcó que, a més, fa que algunes finestres s'allarguin cap avall, trencant la simetria de la resta d'obertures de la façana. També és evident que a la planta baixa, a la part esquerra de la portalada vista des de l'altra vorera, hi apareixen unes noves finestres, que abans no hi eren.

Ens queda el dubte de si aquests canvis no s'haurien pogut fer abans de la guerra, ja que l'edifici va ser tan modificat al llarg de la seva història que, de vegades, costa orientar-se entre unes "versions" i altres. És més, no hem pogut localitzar fotos dels anys immediatament anteriors de l'escola, que serien importants considerant que el 1928 s'hi va instal·lar l'Institut de Batxillerat (avui anomenat encara "Joaquín Bau") i no és descartable que s'hi fessin algunes obres. Algú té imatges que ho puguin aclarir?

En tot cas, ens sembla plausible que la façana que vam veure els que vam anar a la Mercè a aquest casalici del carrer Montcada entre 1970 i 1982 portés la signatura de Regiones Devastadas. La textura "pobra" del revestiment i la seva gamma cromàtica ens recorden altres intervencions a Tortosa de l'organisme creat per la dictadura franquista per "reconstruir" les zones malmeses per la guerra.

L'edifici del carrer Montcada, a principis del segle XX

Gràcies al bloc Tortosa Antiga, podem oferir-vos aquesta imatge de l'edifici que la Mercè va ocupar al carrer Montcada. La foto, que el fotògraf tortosí Ramon Borrell Codorniu (1869-1948) va fer a principis del segle XX, mostra la façana d'un casalici que havia estat escola, seminari, institut i novament escola. 

Com ens recorden els autors de Tortosa Antiga, Núria Matheu Gas i Ramon Ruiz Fons, l'edifici datava de l'any 1642. Va ser construït com a escola per la Companyia de Jesús, però incloïa una església conventual que era la més gran de la ciutat de Tortosa després de la Catedral. Els jesuïtes hi van romandre fins a la seva expulsió d'Espanya el 1767. L'edifici no va caure en el desús i el 1842 s'hi va instal·lar el Seminari de la diòcesi. En realitat, aquesta ubicació va adquirir un protagonisme tan destacat a la vida tortosina que l'històric nom de carrer Montcada, que es remuntava a l'Edat Mitjana, va ser canviat algunes temporades, més o menys llargues, pel de carrer del Seminari.

L'edifici va acollir a partir del 1928 l'institut d'ensenyament secundari encara existent i que porta el nom de Joaquín Bau Nolla, l'alcalde tortosí de l'època, l'exponent més visible del caciquisme local i persona de pes dins de les dictadures de Primo de Rivera i de Franco. Entre 1844 i 1848, a l'edifici hi havia funcionat un primer institut, que va haver de tancar-se per falta d'alumnat. Un segon institut havia funcionat a Tortosa entre 1863 i 1877, però en altres ubicacions: el projecte va fracassar, en aquest cas, per problemes econòmics. El bisbat va recuperar l'edifici i va fundar-hi el col·legi de Sant Lluís per continuar impartint-hi ensenyament secundari, adscrit a l'institut de Tarragona.

Amb totes aquestes anades i vingudes, el primitiu edifici dels jesuïtes havia estat sotmés a diferents remodelacions. Quan va arribar la guerra civil, tot el conjunt va patir importants danys. En particular, l'església, que va sofrir tant la crema d'edificis religiosos dels primers mesos de la guerra com els bombardeigs del 1938. El temple no va ser reconstruït, se'n va netejar la runa i el que quedava va ser enderrocat a principis dels anys 60 del segle XX. En el seu lloc es va bastir una pista poliesportiva que feia les funcions de segon pati, exterior.

L'edifici educatiu pròpiament dit va quedar també força malmès. Tant, que com explicàvem en aquesta entrada, de l'agost de 2012, i en aquesta altra, del setembre d'aquell mateix any, amb la informació de l'antic alumne Joan Ramírez Montserrat, fins catorze anys després del fi de la guerra no van començar les obres de rehabilitació. Mentrestant, les classes van impartir-se a l'actual edifici dels jutjats, a la plaça dels Estudis.

Per això, aquesta foto de principis del segle XX ens sorprén una mica als que vam ser alumnes de la Mercè quan la nostra escola s'hi va instal·lar entre 1970 i 1982. I ens pot sorprendre més enllà de la visió del campanar de l'església que es veu a l'esquerra (una de les dues torres que tenia), així com l'escalinata d'accès al temple que s'insinua. És que malgrat que l'estructura de la façana és la mateixa. la "textura" (ni els materials ni l'ornamentació) no sembla ser la mateixa. Segurament es deu a la maldestre reconstrucció que va fer Regiones Devastadas, un organisme creat per la Dictadura per reparar els danys de la guerra i que a molts llocs, molt en particular a Tortosa, va fer gairebé més mal que les bombes.

Una imatge de l'exili al Seminari (1986)

Ara fa uns dies, l'antiga alumna Pili Muñoz Nieto ens feia arribar dos imatges molt buscades de la inauguració de l'actual edifici de l'escola de la Mercè, al carrer Providència de Tortosa. Eren fotos de les danses tradicionals tortosines que van ballar-se en aquell acte, que algunes persones demanaven pel Facebook des de feia temps (podeu veure les corresponents entrades clicant aquí i aquí).

Però Pili Muñoz ens ha enviat una altra foto, un d'aquells documents valuosos de la història de la Mercè. És una imatge dels anys trists de l'exili, de l'anomenada Generació de les Caragoles. Concretament, feta al pati del Seminari de Tortosa, edifici on va fer cap una part de l'alumnat de la Mercè, quan l'edifici del carrer Montcada va ser abandonat a correcuita a finals del 1982.

La Pili és de la generació dels nascuts l'any 1972, una de les generacions que va patir aquell periple que semblava inacabable per mitja Tortosa. Ens explica que la foto que ha recuperat deu ser de l'any 1986. A banda d'ella mateixa, hi surten Marta Ferrando, José Antonio Cano, Yolanda Pla, M. Pilar Pla, Cristina Arrufat, Joan Ernest Redó, les germanes Guasch i dos noies que identifica (sense cognoms) com a Carlota i Cinta.

Però a més a més, a la foto apareixen dos mestres històriques de la Mercè. Una, Montserrat Viladrich Martorell, última representant d'una nissaga de mestres que va treballar durant la major part del segle XX a la nostra escola. Donya Montse va ser una mestra especialment estimada per moltes generacions d'antics alumnes. Una mestra de les d'abans, però a la vegada molt "moderna", que animava les classes amb tot d'experiències personals: les seves visites a Londres eren argument freqüent de les classes d'anglès que impartia.

L'altra mestra és Eva Morelló Culubret, que va viure l'època de les caragoles i va continuar a l'escola al carrer Providència, fins a la seva jubilació fa uns deu anys. Donya Eva va recollir molt material gràfic dels seus anys a la Mercè. En vam publicar algunes mostres aquí i aquí. Tot i que no apareix a la foto, recordeu que l'Eva Morelló és inseparable d'una altra mestra de la mateixa època, Joana Querol Beltrán. Sempre les veureu juntes pel carrer i a molts actes culturals que es fan a Tortosa. Com ens recorda la Pili Muñoz, "les veig a vegades passejant pel carrer Sant Blai i aquella zona. Quan veus els mestres que tenies de petit et dóna alegria, no com abans...".