Les xifres rodones tenen un cert magnetisme. Celebrem els centenaris, però no pas els segles i mig. Hem fet invents amb les noces d'argent i d'or de les coses, però no se'ns acut celebrar de forma especial els 24 i els 26 anys, o els 49 i els 51. En tot cas, més important que el número per ell mateix és el que hi ha al seu darrera, el que les xifres simbolitzen. Avui, aquest bloc, ha arribat a les 500.000 visites. Digueu-li mig milió, si voleu, que potser tindrà un ressó més espectacular. No sé si és una xifra especial o una xifra com qualsevol altra, però té al darrera una història molt interessant. Sí, no hi hem arribat perquè sí.
Fa poc més de cinc anys vam posar en marxa aquesta aventura digital. En aquesta entrada del passat 5 d'abril, ja vam explicar algunes coses que potser no cal reiterar. O sí, perquè són la clau que explica que avui haguem assolit mig milió de visites. I que no es limita la possibilitat tècnica (una senzillesa apta per a analfabets tecnològics), sinó a factors emocionals sense els quals no s'entén la trajectòria d'aquest racó d'internet.
La fidelitat a les arrels és un d'aquests elements. Fidelitat, que com dèiem el 5 d'abril passat, "vol dir també agraïment a qui t'ha ajudat a ser com ets, a qui t'ha donat l'oportunitat de millorar i fer-te persona de profit, a qui ha contribuït, ni que sigui des de la modèstia més mínima, a què aconsegueixis els teus objectius...".
Segurament 500.000 visites no són res en comparació amb algun dels "grans espais" que hi ha a la xarxa. Suposo que deu ser el volum d'entrades que registra Google en mig minut. O alguna cosa així. Si alguna transcendència té per nosaltres, és que hem tirat endavant un projecte digital obert i cooperatiu, que ha superat amb escreix totes les expectatives esperables ateses les circumstàncies. Un projecte que ha servit per alfabetitzar digitalment moltes persones. I el més important: les criatures digitals que han sorgit a partir d'aquest tronc comú ha fet que aquestes persones no fossin mers espectadors de la xarxa, sinó protagonistes actives d'internet.
Passar de "llegir" continguts aliens a crear-ne de propis i penjar-los és la qüestió crucial. És l'autèntic canvi en una forma de fer les coses amb segles d'antiguitat. Us sonarà a alguna cosa que un servidor va escriure fa temps: les boles de neu sempre s'han fet grosses quan han corregut muntanya avall; la gran diferència està en què avui és possible que tots i cadascun de nosaltres podem clavar-li la primera puntada de peu a la neu. Sí, és això. I la nostra aventura digital ho ha deixat claríssim, amb 500.000 visites o només amb uns centenars.
No tinc cap intenció de figurar ni de semblar savi en aquestes matèries. Però com que m'hi guanyo la vida (d'aquestes matèries, no del bloc; matisem-ho que sempre hi ha qui està a la que salta) crec entendre'n alguna cosa. I encara ara em frego els ulls del que hem aconseguit. Del que hem aconseguit entre tots, perquè és el resultat de la constància de moltes persones. Dels que han escrit i dels que han aportat fotos, dels que comenten, dels que comenten o cliquen "m'agrada" al Facebook, dels que només miren, dels que es graten la butxaca per mantenir dempeus tot això (que no és gratuït al 100%)... No oblidem mai que una de les gràcies de l'invent és que tothom pot participar-hi i, sobretot, en la mesura que vulgui fer-ho.
Potser algun dia ens haurem de plantejar si continuem. Ja sabeu, tan important com arribar a alguna fita és mantenir-s'hi i, sobretot, saber retirar-se a temps. La veritat és que costa fer plantejaments d'aquesta mena quan veus que la cosa va tirant endavant, que el comptador de visites corre i que hi ha una font d'imatges antigues que no s'asseca. Naturalment, sense la bogeria dels primers temps, allà pel 2008, però amb un pes ideal ben trobat i que molts ja voldrien.
De moment, com sempre comentem en ocasió d'altres aniversaris i xifres rodones del bloc, toca fruir-ne mentre en tinguem ganes. Feina per fer n'hi haurà sempre i no ens han de desanimar els factors estranys que sempre apareixen en qualsevol moguda que tingui certa amplitud i notorietat. Hi ha coses millors per les quals dedicar una part del nostre temps a manifestar el nostre agraïment i la nostra fidelitat a la Mercè. És clar que sí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada