Resultat de l'enquesta sobre les retallades a l'ensenyament

Ja sabeu que les enquestes que, de tant en tant, publiquem aquí al costat no tenen valor científic. No obstant, sempre donen algun indici de per on bufa el vent en els temes que plantegem. En realitat no diuen res de molt diferent del que probablement diria una enquesta feta amb tots els requisits tècnics per ser fiable, però agafem-nos sempre com una senzilla expressió del que pensem o opinem els visitants d'aquest bloc.

La darrera que hem fet versava sobre les retallades. Preguntàvem si havien afectat l'ensenyament i el resultat ha estat aquest:

Molt: 17 (68%)
Ni molt ni poc: 1 (4%)
No s'ha notat gaire: 6 (24%)
No s'ha notat gens: 1 (4%)

És evident que les retallades al sistema educatiu preocupen i força. Però també que potser no ho fan en la mateixa mesura que les retallades a la sanitat. No pot obviar-se que un 24% de respostes diuen que no s'han notat gaire. És una mica allò de "Dios aprieta, pero no ahoga".

Que les retallades educatives han espantat menys la ciutadania que les sanitàries una impressió que ja teníem i que podia fins i tot objectivar-se. Això és així perquè les mesures aplicades al sistema sanitari han estat molt més contundents. Però també, i això és una opinió meva, perquè les retallades educatives s'han gestionat amb més traça política que les sanitàries, que de vegades semblaven plantejades per autèntics aficionats a la gestió pública, o si més no a la política.

"Tresors bibliogràfics" trobats a la biblioteca de la Mercè (4)

La biblioteca de la Mercè acollia autèntiques joies bibliogràfiques, com hem anat comentant en entrades anteriors. No són llibres que avui hagin d'estar a una escola, però el seu valor és que retraten fidelment com era una època recent de la nostra història. La gent que té menys de 30 anys sovint no sap ni qui era Franco, i de vegades millor, perquè el que saben no pot estar més lluny de la realitat. Però contra les moltes tergiversacions que sovint es fan a la història no hi ha eina més eficaç que la memòria. Un record que, si és documentat, molt millor. Per això és tant important no deixar perdre testimonis documentals de primera mà com aquests llibres. Avui, insistim, no poden usar-se com a instrument pedagògic per als infants. Però ensenyen moltes altes coses que convé no oblidar. Aquí us n'oferim algunes petites mostres (n'hi haurà més).

"Tresors bibliogràfics" trobats a la biblioteca de la Mercè (3)

Una de les troballes més peculiars que s'han fet a la biblioteca de la Mercè és "Escritos Heortásticos", un volum editat l'any 1911 i dedicat al músic tortosí Felip Pedrell. El va editar el Casal Social de l'Orfeó Tortosí, que va confiar la impressió a una impremta de Vilanova i la Geltrú, i no té autor, ja que es tracta d'un recull de textos que enalteixen i honoren la figura de Pedrell.

L'autoria dels textos no pot ser més diversa. Fins i tot hi apareix un escrit del Papa Pius X, redactat en llatí. Tot plegat, es tracta de fer a Pedrell "un obsequi tres cops just i tres cops sagrats", segons expliquen en el preludi els qui s'identifiquen com "los amigos de siempre, los entusiastas consecuentes y convencidos".

Però aquest llibre arrossegava una petita incògnita. Saber què volia dir exactament el títol. En concret, el mot "heortástico". Els mestres de la Mercè van estar buscant-ho i no van trobar la paraula enlloc. Un servidor va decidir fer una consulta amb els serveis de la Real Academia de la Lengua, la resposta de la qual podeu llegir en aquesta anterior entrada.

Sorprenentment, la Real Academia ens deia no tan sols que la paraula no estava vigent en l'espanyol actual, sinó que, desprès de fer diverses recerques "en nuestros extensos bancos de datos", no s'havia trobat cap presumpte ús en cap text de cap època. El més fort, però, és que no se'ns va ocórrer consultar cap diccionari en català. Condicionats perquè la paraula ens arribava impresa en espanyol, vam consultar únicament diccionaris en aquesta llengua. Però vet aquí que al Gran Diccionari de la Llengua Catalana apareix la següent entrada:

heortàstic -a: adj Relatiu o pertanyent a una festa religiosa.

Havíem trobat alguna cosa al Google que ens induïa a pensar que el terme tenia alguna significació bíblica. També cabia la possibilitat que es referís a alguna mena de celebració. Però en un interessantíssim fil de discussió a Facebook, se'n va acabar de treure l'entrellat. L'aportació definitiva ens va venir de Zoraida de Torres Burgos, una exalumna de l'any 1964 (a la Mercè va fer sisè, setè i vuitè de la llavors EGB), que és traductora de professió i que per la seva feina es passa el dia consultant diccionaris.


Zoraida ens explica també que és filla de Zoraida Burgos, escriptora tortosina que va ser molts anys directora de la Biblioteca Popular. Li ha comentat l'anècdota a la seva mare i aquesta recordava el llibre, que formava part de la col·lecció local.


Paral·lelament, va fer-se una altra gestió. Joan Otero, gran col·laborador del bloc, deduïa que la paraula tenia un orígen clàssic i va decidir consultar una coneixença seva que té coneixements de llatí i grec. La persona en qüestió era ni més ni menys que el Padre Apeles, un capellà que anys enrera va fer-se molt popular arran de la seva participació als mitjans de comunicació. Pels que no ho sapigueu, el Padre Apeles (de nom complet José-Apeles Santolaria de Puey y Cruells) té vinculació amb Tortosa, perquè va estudiar durant quatre anys al Seminari i va seguir classes al Conservatori de Música.


La resposta del Padre Apeles ens confirma el significat etimològic de la paraula "heortàstic":

"Eortastikós" = relativo a festividades (de "Eorté" = día festivo), Escritos Heortásticos, pues, son escritos festivos.


I efectivament es tracta d'escrits festius si més no en el sentit d'homenatge. Incògnita resolta. Ara bé, voldria afegir alguna reflexió personal. Confesso, com ja vaig fer al Facebook, que em vaig sentir molt inútil per haver donat crèdit a la RAE, fet que em va induir a no consultar un diccionari català. Però també cal dir que si la maquinària de la RAE no va poder amb aquest tema i una colla de matats com nosaltres, actuant en xarxa, ho hem resolt en qüestió d'hores..., doncs és que algú s'ho ha de fer mirar.

La campanya en pro de la biblioteca de l’escola de la Mercè ha recollit més de 300 libres

La campanya engegada fa mes i mig per recollir llibres per a la biblioteca de l’escola pública de la Mercè ha aconseguit recollir més de 300 exemplars, segons s'ha anunciat aquest 31 de gener de 2012, en una roda de premsa. La comunitat educativa i les altres entitats organitzadores han expressat el seu agraïment a tota la societat tortosina per la seva implicació en aquesta iniciativa, que volia renovar el fons bibliogràfic del centre i fomentar la lectura entre els alumnes.

La campanya va arrencar el passat 15 de desembre i va tancar-se formalment el passat 20 de gener, si bé poden continuar-se fent donacions a la pròpia escola en qualsevol moment, tant de llibres com de jocs didàctis adequats a alumnes de 3 a 12 anys. El propi centre, l’Associació de Mares i Pares, l’Associació d’Amigues i Amics de la Unesco de Tortosa, l’Institut de l’Ebre i el col·lectiu d’exalumnes del centre han tirat endavant la iniciativa, que tenia també el suport de la direcció territorial del departament d’Ensenyament de la Generalitat.

La directora de la Mercè, Aurèlia Subirats, ha destacat les moltes donacions que han arribat directament al centre, les que van lliurar-se a l’Institut de l’Ebre i també les que s’han fet mitjançant l’adquisició de llibres als establiments col·laboradors, “moltes d’elles anònimes, però igual de sentides que les que porten nom i cognoms”.

Amb aquestes aportacions, la biblioteca podrà actualitzar el seu catàleg, que havia quedat desfassat, i esdevenir una eina que ajudi “l’objectiu del departament d’Ensenyament de fomentar la lectura. Una de les nostres prioritats absolutes és millorar els resultats acadèmics i per aconseguir-ho la lectura és fonamental”, ha dit, de la seva banda, la inspectora del departament d’Ensenyament, Olga Fernández.

La presidenta de l’Ampa, Anna Cid, ha destacay “el suport que aquesta campanya ha rebut” i el fet que “era una llàstima que un equipament com la biblioteca no pogués rendibilitzar-se plenament perquè el fons havia quedat antiquat i no era apropiat per als temps actuals”. I el representant del col·lectiu d’exalumnes, Toni Gallardo, va recordar que “hem participat en la campanya, fent-nos ressó a través de les eines que el nostre grup té a Internet i a les xarxes socials, però també adquirint un important lot de llibres i amb donacions a títol particular d’antics alumnes”.

Finalment, Toni Pons, de l’Associació d’Amigues i Amics de la Unesco va insistir enla importància de la lectura per a la formació de les noves generacions. “La comprensió lectora és fonamental per a l’aprenentatge. Si no s’entén el que es llegeix no s’aprén bé o no s’aprén. I per això la lectura és un hàbit que cal introduir en els més petits, tant a casa com a l’escola”. Ponts va afegir que “la lectura és una porta oberta al coneixement, però també una porta oberta al gaudi personal i a tot un univers de sensacions i alegries”.

Fotos
Dalt de tot, la roda de premsa de balanç de la campanya.
Aquí baix, exposició dels llibres recollits.

La família d'exalumnes Balagué Manuel

A través de Joan Otero Roselló, col·laborar per excel·lència d'aquest bloc, ens arriben noves imatges de la història de la Mercè. Són imatges de les exalumnes Balagué Manuel, tres germanes que van anar a l'escola als anys 40 del segle passat. 

D'esquerra a dreta de la foto, són Àngels, Pepita i Maria Balagué Manuel. Avui només viu ja la Pepita, una persona que conserva material molt valuós per a la història escolar no tan sols de la Mercè, sinó per a la del país. En concret, llibres de text d'aquelles èpoques remotes que avui en dia són buscadíssims i pràcticament introbables.

En aquesta foto de grup, també dels anys quaranta, Pepita Balagué Manuel és la noia amb trenes que està dreta davant d'una altra que porta una bata o un abric de color blanc.

Pepita Balagué va ser una de les alumnes que l'any 1940 es van reintegrar a una certa normalitat acadèmica després de la guerra i el primer any de postguerra. Com hem explicat en una entrada d'octubre de 2011 (cliqueu aquí), el curs 1939-1940 va impartir-se a una casa del carrer Sant Felip Neri. Després de l'estiu de 1940, es van reiniciar les classes a l'edifici del carrer de la Mercè, el primer que va tenir l'escola. Cinquanta anys després, el 1990, les noies que van recomençar els estudis van organitzar una trobada, de la qual també us hem parlat anteriorment (podeu clicar aquí, aquí, aquí o aquí). En la foto que publiquem a continuació, Pepita Balagué és la tercera començat per l'esquerra.