diumenge, 7 de juny del 2015

En el 167è aniversari de la Mercè



Aquest 7 de juny de 2015, l'escola de la Mercè de Tortosa compleix 167 anys. És una dada que podria semblar anecdòtica, però no deixa de ser el que ens permet afirmar que som l'escola pública més antiga de Catalunya. La Mercè va néixer com una escola municipal, segurament molt diferent del que avui entenem com a escola pública, però complint aquest principi de titularitat pública (de l'Ajuntament de Tortosa d'aquella època, en aquest cas). I sobretot sent un projecte pensat per les persones i famílies amb menys recursos econòmics. Era l'escola dels pobres, sí, que en el llenguatge actual vindria a correspondre a allò que sembla tan tronat, però que hauria de ser tan vigent, de la igualtat d'oportunitats.

Perquè el 7 de juny? Simplement perquè aquest dia de 1848, l'Ajuntament de Tortosa va aprovar crear unes "escoles" a l'antic convent de la Mercè, que havia estat desamortitzat un temps enrera. L'Ajuntament s'havia quedat el gran edifici conventual i les edificacions annexes i hi donava usos molt diversos, fins i tot el de teatre.

La premsa del moment, en particular la publicació "El Dertosense", ho relatava amb gran precisió. L'Ajuntament va crear set "escoles", la qual cosa vol dir set aules. Devien ser aules molt concorregudes, ja que estem parlant de 800 alumnes. En el pla d'estudis impartien classes elementals de religió i moral, lectura i escriptura, principis d'aritmètica i elements de gramàtica castellana. En el que era una novetat d'una modernitat extraordinària, pensem que estem parlant de 1848, també hi havia escola nocturna de lectura, escriptura, aritmètica, geometria i dibuix linial. Una escola nocturna d'adults, perquè ens entenguem.

Aquests van ser els orígens d'una Mercè que va romandre a l'antic convent fins a l'any 1970.  És el que recordem, o si més no intentem, cada 7 de juny. Una història absolutament fantàstica i que ens reconcilia amb la importància que té l'educació en un món com aquell, per no dir que en un món com el present. En properes entrades explicarem més coses...

divendres, 5 de juny del 2015

Un trist canvi de plans: s'anul·la la convocatòria de demà

Hola de nou. Vull, en nom de tothom qui els coneixem, donar el meu suport a la meva companya d'aula Justina Gallardo, a sa mare, al seu germà Toni, "alma mater" d'aquest blog i a la resta dels seus familiars. Ahir els va deixar el seu pare, el Sr. Antoni Gallardo, després d'anys de valenta lluita. En pau descansi.

Evidentment, això trastoca els plans que teníem per demà. Hem estat pendents aquesta setmana de concretar més la trobadeta, però tenint com tenim idees pensem que guapetes per fer alguna cosa digna, i vista la circumstància ho deixarem possiblement per al setembre.

Avisarem amb antelació i amb el programa concretat, pensem que demà ja no era el moment adequat, per respecte als companys esmentats.

Gràcies per la comprensió.

dilluns, 1 de juny del 2015

Les mestres Rosita Rico, Carmen Martorell i Rosita Otero


Recentment hem recuperat aquesta foto que va publicar-se originalment al bloc (en aquesta entrada) l'any 2008 (l'aportació va ser de Neus Roig). Fa poc hem tornat a parlar de l'antiga alumna, Juanita Lleixà Andreu, que en aquesta foto llegia un poema a l'homenatge de comiat a doña Carmen Martorell, històrica mestra i directora de la Mercè, que va jubilar-se durant el curs 1957-1958.

El cas és que no havíem completat la informació de la foto, en concret pel que fa a les persones que hi surten. Els antics alumnes d'aquella època recorden perfectament qui són les tres mestres que es veuen en segon terme. D'esquerra a dreta, es tracta de doña Rosita Rico, doña Carmen Martorell (que rebia l'homenatge) i doña Rosita Otero. No tenim el nom de la persona que surt més a la dreta, parcialment tallada, ni confirmat que també fos mestra de la Mercè.

Doña Carmen Martorell es va jubilar uns mesos abans d'acabar el curs 1957-1958. Per això, tothom apareix a la foto amb abrics: encara era hivern. Martorell era la mestra de les noies més grans, que van fer col·lecta per regalar-li una polsera. Els darrers mesos del curs, les seves alumnes van tenir com a mestra una altra històrica de la Mercè, doña Pepita Sol, que va estar en actiu des de la dècada dels 40 fins a la dels 80 del segle passat.

Agraim la informació a l'antic alumne Joan Ramírez i la confirmació i ampliació a l'antiga alumna Justina Favà Sanz.

divendres, 29 de maig del 2015

Proposta per al dissabte 6 de juny

Bon dia colla. Bé, aquest pròxim mes de juny farà ja set anys de la recordada trobada d'exalumnes. Us proposo una cosa a molt més petita escala per al pròxim dissabte dia sis. Hi ha algunes idees a concretar, però d'entrada plantejaria una quedada dins Tortosa per fer un esmorzar de dissabte d'aquests tan típics i seguir amb alguna coseta més.

No es tracta d'aspirar a una macrotrobada, allò és difícilment repetible (encara que qui sap d'aquí un temps!), sinò de juntar-nos una estona una colla d'amics i passar un ratet agradable. Us concretaré la idea en pocs dies, però mireu de reservar-vos el matí del pròxim dissabte sis!

dilluns, 25 de maig del 2015

Un altre quadern escolar dels anys 50


Els quaderns escolars dels quals parlàvem en aquesta entrada anterior, eren a raó d'un per curs. Eren una compilació de deures i treballs, posats en net i particularment en bonic. Com dèiem a l'entrada esmentada, la cosa era d'un preciocisme extraordinari (una altra cosa és estar d'acord amb aquella estètica, és clar, i el que hi havia al darrera).

Gràcies a la rercera de Joan Otero Roselló, podem publicar diferents imatges dels quaderns i diaris escolars de l'antiga alumna Juanita Lleixà Andreu, de la generació dels nascuts l'any 1943. Aquesta foto, en concret, és del diari del curs 1957-1958. En tenim alguna més que publicarem en properes entrades.

Recordeu que sempre val la pena digitalitzar aquesta mena de documents, encara que sigui amb una fotografia. L'estat de conservació de molts d'aquests materials, com les fotos originals en paper, acostuma a ser justet, justet. Algun dia, el paper acabarà per fer-se del tot malbé i documents tan importants per entendre les èpoques en les quals es van elaborar, desapareixeran. Però si els tenim digitalitzats, no diguem ja publicats, els conservarem per sempre. No serà en el format ni el suport originals, és clar, però sí que tindrem preservat el seu contingut i les lliçons que ens ofereixen.