Més informació sobre els espais històrics que ha ocupat la Mercè

En l'entrada anterior, cliqueu aquí, deixàvem oberta la qüestió sobre la datació de la foto aportada per l'antic alumne Joan Ramírez Montserrat. Recordeu, era la imatge de la desapareguda fàbrica de gas de Tortosa, al carrer Providència, on avui s'aixeca, i des de fa 25 anys, l'escola de la Mercè. D'acord amb la informació que ens aporta Joan Ramírez, podem confirmar, com sospitàvem, que la foto és dels anys 40 del segle XX. Fixeu-vos en aquest detall que hem destacat.

El que està encerclat són les restes de l'església del Seminari. Ens ho identifica el campanar que sobresurt: se'n veu un, però en realitat n'hi havia dos (segurament superposats en aquesta perspectiva). També la ubicació, que per l'orientació de la foto ha de correspondre al carrer Montcada. De l'antic seminari de Tortosa n'hem parlat molt recentment (llegiu aquí), perquè després de molts tombs de la història, va acabar acollint l'escola de la Mercè entre 1970 i 1982.

El cas és que, com explicàvem, tot l'edifici del seminari va quedar molt danyat durant la guerra civil, tant per la crema de temples de 1936 com pels bombardeigs de 1938. L'església va patir la part principal de les destrosses i no va arribar a reconstruir-se, com la resta de l'edifici. En els primers mesos de la postguerra es va retirar la runa i poca cosa més. El temple va quedar abandonat un cop es va prendre la decisió de no reconstruir-lo (sí que va ser-ho la resta del conjunt). Finalment, va ser enderrocat i en el seu lloc s'hi va fer, anys després, una pista poliesportiva usada com a pati escolar.

La qüestió és que si bé la pista va habilitar-se cap als anys 60, l'enderroc s'hauria fet l'any 1948. Si a la foto les torres de l'església es veuen encara dempeus, és que la imatge és anterior a 1948. És una datació del tot coherent amb la resta d'indicis que hi apareixen i que ja comentàvem en l'entrada anterior.

L'espai de l'actual escola de la Mercè, en una imatge de la meitat del segle XX

Gràcies als bons oficis (de recerca i documentació) del matrimoni d'antics alumnes format per Joan Ramírez Montserrat i Maria Isabel Sabaté Gisbert, podem publicar aquestes imatges de l'espai del barri del Rastre de Tortosa on molts anys després es construiria l'actual edifici de l'escola de la Mercè. Els terrenys de l'antiga fàbrica de gas van ser cedits per l'Ajuntament de Tortosa a la Generalitat l'any 1985 (cliqueu aquí) per tal de bastir un nou col·legi que substituís el casalici del carrer Montcada (antic seminari i antic institut) que havia estat desallotjat a correcuita el 1982. L'operació va ser possible perquè la fàbrica, que produïa gas ciutat i havia significat un dels grans avenços de la Tortosa del segle XIX, havia quedat en desús, per la seva manca de rendibilitat econòmica i la seva obsolescència tecnològica (vam explicar-ho aquí).

Els testimonis gràfics d'aquell entorn ja desaparegut en bona part són escassos, perquè, com hem explicat en moltes altres ocasions, la fotografia, abans, no era com ara. És a dir, accessible per tothom tant econòmicament com tècnicament. Sí que hi havia, però, alguns fotògrafs professionals i aficionats que retrataven la ciutat, fins i tot de forma periòdica i regular, i documentaven la vida quotidiana. Un d'ells era Josep Daufí, que va ser molts i molts anys titular d'una botiga de fotografia, ja desapareguda, a la plaça d'Agustí Querol.

La imatge en blanc i negre que encapçala aquesta entrada no té autor identificat, però segons ens indica Joan Ramírez, prové molt possiblement de l'arxiu Daufí. La segona perla és una versió acolorida de la mateixa foto, trobada regirant per Internet. Això d'acolorir les fotos va ser una tècnica molt usada en èpoques passades, quan  la fotografia en color encara no s'havia inventat (o més ben dit, quan encara no s'havien aconseguit resultats mínimament presentables, que va continuar, per raons econòmiques, quan l'opció en color ja estava disponible.

La imatge està presa des de les Avançades de Sant Joan, i creiem que ha de ser en algun moment entre els anys 40 i 60. Cal tenir en compte que el convent de Sant Jordi i Sant Domènec (aquí una breu història), actual seu de l'Escola Oficial d'Idiomes, hi apareix en ruïnes. Aquest greu deteriorament va produir-se durant els anys de la guerra civil (1936-1939). La fàbrica de gas encara funcionava i, a més, al Castell de la Suda no havia començat (va ser als anys 70) la construcció del Parador de Turisme. L'observació d'altres edificacions visibles a la foto, desaparegudes o transformades, podria donar alguna pista per acotar-ne la data. A nosaltres no ens sorprendria que la imatge estigués presa durant la dècada dels 40, cap al final, però de moment no tenim més elements de criteri i estem investigant-ho.
 

Més sobre l'edifici al carrer Montcada

Hem trobat a Internet aquesta foto, d'autor desconegut, que ve a confirmar els canvis que van introduir-se després de la guerra civil (1936-1939) a l'edifici del carrer Montcada. La imatge no té una excessiva qualitat i, a més, només mostra parcialment la façana. Però creiem que s'hi veuen les modificacions que s'hi van fer quan Regiones Devastadas va rehabilitar els grans danys que la guerra va provocar a l'edifici, i dels quals parlàvem en aquesta entrada anterior.

L'estructura és la mateixa, fins i tot pel que fa a les línies de finestres. Però creiem que es veu clarament un canvi ornamental, per la porció de façana d'un altre color i sobretot per l'aparició d'un balcó que a la foto de principis de segle XX no es veu per enlloc. Un balcó que, a més, fa que algunes finestres s'allarguin cap avall, trencant la simetria de la resta d'obertures de la façana. També és evident que a la planta baixa, a la part esquerra de la portalada vista des de l'altra vorera, hi apareixen unes noves finestres, que abans no hi eren.

Ens queda el dubte de si aquests canvis no s'haurien pogut fer abans de la guerra, ja que l'edifici va ser tan modificat al llarg de la seva història que, de vegades, costa orientar-se entre unes "versions" i altres. És més, no hem pogut localitzar fotos dels anys immediatament anteriors de l'escola, que serien importants considerant que el 1928 s'hi va instal·lar l'Institut de Batxillerat (avui anomenat encara "Joaquín Bau") i no és descartable que s'hi fessin algunes obres. Algú té imatges que ho puguin aclarir?

En tot cas, ens sembla plausible que la façana que vam veure els que vam anar a la Mercè a aquest casalici del carrer Montcada entre 1970 i 1982 portés la signatura de Regiones Devastadas. La textura "pobra" del revestiment i la seva gamma cromàtica ens recorden altres intervencions a Tortosa de l'organisme creat per la dictadura franquista per "reconstruir" les zones malmeses per la guerra.

L'edifici del carrer Montcada, a principis del segle XX

Gràcies al bloc Tortosa Antiga, podem oferir-vos aquesta imatge de l'edifici que la Mercè va ocupar al carrer Montcada. La foto, que el fotògraf tortosí Ramon Borrell Codorniu (1869-1948) va fer a principis del segle XX, mostra la façana d'un casalici que havia estat escola, seminari, institut i novament escola. 

Com ens recorden els autors de Tortosa Antiga, Núria Matheu Gas i Ramon Ruiz Fons, l'edifici datava de l'any 1642. Va ser construït com a escola per la Companyia de Jesús, però incloïa una església conventual que era la més gran de la ciutat de Tortosa després de la Catedral. Els jesuïtes hi van romandre fins a la seva expulsió d'Espanya el 1767. L'edifici no va caure en el desús i el 1842 s'hi va instal·lar el Seminari de la diòcesi. En realitat, aquesta ubicació va adquirir un protagonisme tan destacat a la vida tortosina que l'històric nom de carrer Montcada, que es remuntava a l'Edat Mitjana, va ser canviat algunes temporades, més o menys llargues, pel de carrer del Seminari.

L'edifici va acollir a partir del 1928 l'institut d'ensenyament secundari encara existent i que porta el nom de Joaquín Bau Nolla, l'alcalde tortosí de l'època, l'exponent més visible del caciquisme local i persona de pes dins de les dictadures de Primo de Rivera i de Franco. Entre 1844 i 1848, a l'edifici hi havia funcionat un primer institut, que va haver de tancar-se per falta d'alumnat. Un segon institut havia funcionat a Tortosa entre 1863 i 1877, però en altres ubicacions: el projecte va fracassar, en aquest cas, per problemes econòmics. El bisbat va recuperar l'edifici i va fundar-hi el col·legi de Sant Lluís per continuar impartint-hi ensenyament secundari, adscrit a l'institut de Tarragona.

Amb totes aquestes anades i vingudes, el primitiu edifici dels jesuïtes havia estat sotmés a diferents remodelacions. Quan va arribar la guerra civil, tot el conjunt va patir importants danys. En particular, l'església, que va sofrir tant la crema d'edificis religiosos dels primers mesos de la guerra com els bombardeigs del 1938. El temple no va ser reconstruït, se'n va netejar la runa i el que quedava va ser enderrocat a principis dels anys 60 del segle XX. En el seu lloc es va bastir una pista poliesportiva que feia les funcions de segon pati, exterior.

L'edifici educatiu pròpiament dit va quedar també força malmès. Tant, que com explicàvem en aquesta entrada, de l'agost de 2012, i en aquesta altra, del setembre d'aquell mateix any, amb la informació de l'antic alumne Joan Ramírez Montserrat, fins catorze anys després del fi de la guerra no van començar les obres de rehabilitació. Mentrestant, les classes van impartir-se a l'actual edifici dels jutjats, a la plaça dels Estudis.

Per això, aquesta foto de principis del segle XX ens sorprén una mica als que vam ser alumnes de la Mercè quan la nostra escola s'hi va instal·lar entre 1970 i 1982. I ens pot sorprendre més enllà de la visió del campanar de l'església que es veu a l'esquerra (una de les dues torres que tenia), així com l'escalinata d'accès al temple que s'insinua. És que malgrat que l'estructura de la façana és la mateixa. la "textura" (ni els materials ni l'ornamentació) no sembla ser la mateixa. Segurament es deu a la maldestre reconstrucció que va fer Regiones Devastadas, un organisme creat per la Dictadura per reparar els danys de la guerra i que a molts llocs, molt en particular a Tortosa, va fer gairebé més mal que les bombes.

Les estadístiques de les 500.000 visites al bloc (i 5)

I amb aquesta cinquena entrada, concloem la sèrie sobre les estadístiques de les 500.000 visites al bloc. Analitzarem des d'on es connecten els visitants, tant pel que fa a l'origen geogràfic com al dispositiu que usen per fer-ho.

Des d'on es connecten els visitants

Un 85% es connecten des de l'Estat espanyol. La immensa majoria, com és fàcil imaginar ateses les característiques de la nostra comunitat. Però, i l'altre 15%? Doncs curiosament arriben des d'altres països, el més important dels quals és Estats Units, seguit per França, Alemanya, Rússia i Alemanya. Amb una quota més residual hi ha els Països Baixos, el Regne Unit, Suïssa, Canadà i Xina.

Com hem explicat en altres ocasions, cal tenir en compte que alguns operadors que ofereixen connexió a Internet tenen la matriu a altres països i el "senyal" que deixen a les estadístiques és la del lloc on tenen la seu, no des d'on s'ha fet realment la connexió. Però una lectura més profunda de les dades ens apunta un parell de noves pistes:

–una, és que hi ha motors de recerca que, de forma automàtica, rastregen la xarxa buscant paraules clau o moviment en general. No estem parlant de cap mena d'espionatge, no ens espantem. És simplement que hi ha operadors que monitoritzen la xarxa per detectar llocs que els cridin l'atenció o els puguin interessar.

–dues, tenim un determinat percentatge, no superior en cap cas al 5%, de visitants que arriben al nostre bloc de rebot. Per exemple, són persones que posen "Tortosa" a un cercador i en el llistat de resultats els apareix el bloc. O algú que busca blocs educatius de forma genèrica i també ens hi troba. És molt accidental, sí, però deixa la seva petja, més notable del que podria semblar.

Amb quin dispositiu?

Des de l'ordinador? Des del mòbil? Des d'una tablet? El 90% és de dispositius de sobretaula. És a dir, des de l'ordinador fixe. I el 10% restant, des de dispositius mòbils. En això no hi ha canvis des del darrer cop que vam parlar d'estadístiques. Hem de reconèixer que el bloc no és el format més còmode per un telèfon mòbil. Però la realitat és que la major part de membres d'aquesta comunitat tenim implicat un factor d'edat. Encara som dels que preferim llegir sobre paper els textos de certa longitud. I en el pitjor dels casos, en la pantalla "gran" de l'ordinador.

Així les coses, el principal dispositiu mòbil des del qual es connecten els visitants del bloc és l'Iphone (el 5% de les visites), seguit dels smartphones equipats amb el sistema Android (el 2%). Des de la tauleta Ipad es produeixen l'1% de les visites. I la resta, fins al 10%, se'l reparteixen, amb quotes sempre inferiors a l'1%, les Blackberry, els Nokia i altres.





Les estadistíques de les 500.000 visites al bloc (4)

Les estadistíques de les 500.000 visites al bloc (3)

Les estadístiques de les 500.000 visites al bloc (2)
Les estadístiques de les 500.000 visites al bloc (1)