El títol potser és una mica forçat. Però no vol dir altra cosa que avui, 21 de desembre de 2013, acaba el 25è aniversari de l'actual edifici de la Mercè, al carrer Providència de Tortosa. Ara fa un any van commemorar-se els 25 anys de la inauguració oficial, per bé que l'escola ja funcionava en aquest emplaçament des del mes de setembre, coincidint amb l'inici del curs 1987-1988.
Amb l'estrena de l'edifici acabaven els cinc anys més durs de la història del centre, els anys de l'exili amb l'escola desperdigada per mitja Tortosa, desprès del tancament urgent de l'edifici del carrer Montcada. Va ser una època que els alumnes que la van viure van batejar, amb considerable encert, com la Generació de les Caragoles.
La lluita per la construcció de la nova escola va mobilitzar mitja Tortosa. De fet, va ser la mobilització social més important que va haver-hi a la ciutat abans que arribessin les lluites i l'oposició als transvasaments de l'Ebre. Les protestes van multiplicar-se, la major part sota un lema molt senzill, com tots els lemes que valen la pena, però que ho deia tot: "La Mercè, quan s'ha de fer". Si llegendari era el lema, no menys llegendària era l'estampa del mestre don Joan Redó, guitarra en mà, dirigint la interpretació a les manifestacions d'una petita cançó que havia composat.
L'aniversari no és que hagi tingut un ressó extraordinari, si més no que nosaltres sàpiguem, però ja és bo això. Significa que la Mercè continua gaudint d'una prolongada etapa de normalitat, després d'una dècada i mitja molt convulsa, amb continuats canvis d'ubicació i seus provisionals, que va acabar ara fa un quart de segle. A ningú se li oculta que la Mercè viu una etapa molt complexa, que no és altra cosa que un reflex de la realitat del nucli antic de Tortosa.
La Mercè ho fa, però, sense la preocupació que la teulada li caigui a sobre, o que li tremolin els fonaments. És un gran què. I per descomptat, compleix, potser ara més que mai, una missió que va rebre quan va ser fundada el 1848, quan naixent com una escola de pobres, va fer-se càrrec de garantir la igualtat d'oportunitats a peu d'obra. Ara, amb el mèrit afegit de treballar cada cop amb menys recursos, per bé que la situació no és precisament nova en la història de la nostra escola, un centre que ha demostrat sempre que podia fer el màxim amb el mínim.
Val la pena recordar-ho. Qui millor per fer-ho que els que tant vam rebre de la Mercè?
L'escola actual compleix 25 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada